Parc nacional de Mammoth Cave

Parc nacional de Mammoth Cave

El Parc Nacional Cova Colossal (en anglés Mammoth Cave National Park) és un parc nacional dels Estats Units en el centre de Kentucky, que comprén parts de la Cova Colossal (Mammoth Cave), el sistema de coves més extens del món (de tots els descoberts fins a la data). El nom oficial del sistema és el Sistema de Mammoth Cave, encara que podria cridar-se més be el Flint-Mammoth-Toohey-Eudora-Joppa-Jim Lee Cave System per a aludir als tossals baix les quals s'ha format la cova. El parc va quedar constituït com parc nacional l'1 de juliol de 1941. Va passar a ser Patrimoni de la Humanitat el 27 d'octubre de 1981 i una Reserva de la Biosfera el 26 de setembre de 1990.

Generalitats

La Cova del Mamut en el suroest de l'estat de Kentucky és una caverna calcárea que té més de 676 km de galeries en cinc altures diferents. És el sistema de coves conegut més llarc del món (de tots els descoberts fins a la data). Les seues corrents subterrànees formen el riu Vert o Green. En el pis més fondo, a uns 110 m per baix de la superfície, discorre el riu subterràneu "Eco", Tire river en anglés, afluent del Green, que té una llongitut d'1,2 km i un esgambi màxim de 60 m en algunes dels estanys que forma. En ell habiten animals cavernícolas terrestres i aquàtics endèmics com a moluscs, artròpodes, vertebrats, aranyes, gamaros, un carranc de riu i vàries espècies de peixos cegos; en la seua gran majoria, estes espècies solen ser albinas i carents d'ulls. La temperatura en l'interior de la cova permaneix de manera casi constant a 12,2 °C. En algunes parts de la cova els cristals de calcita, algeps i atres minerals precipitats cobrixen les formacions rocoses formant cridaners paisages.

Les 21.380 hectàrees del parc (214 km²) se situen en el comtat de Edmonson (Kentucky), en chicotetes zones que s'estenen cap a l'est pel comtat de Hart i el comtat d'Agranen. Se centra al voltant del Green River en un afluent, el riu Nolin que desagua en el Green just dins del parc. Green River té un assut prop del llímit oest del parc, de modo que el riu solament fluïx lliurement en un trecho de la part este del parc.

La Cova del Mamut va ser descoberta i usada per humans abans de l'arribada dels europeus al continent. Hi ha restants arqueològics de pobladors natius de temps prehistòrics. En 1835 es va trobar el cos momificado d'un home d'época precolombina. Va ser redescubierta en 1798. En el transcurs de la Guerra nortamericana de 1812, "la Rotonda", la gran cambra de la cova principal, va ser excavada en busca de nitrat potásico per a fabricar pólvora. Casi dos millons de persones visiten el parc cada any.

El llaberint de pedra calcàrea

Mammoth Cave es va desenrollar a partir de grossos estrats de pedra calcàrea de l'época geològica mississippiana i va culminar en una capa d'arenisca, per lo que el sistema és verdaderament estable. Se sap que inclou més de 591 quilómetros de passera i cada any es van afegint varis quilómetros més a esta sifra a partir dels nous descobriments i conexions.

L'element de arenisca superior es coneix com el Big Clifty Sandstone: són primes capes escampades de calcàrea, veteadas en la arenisca, que donen orige a una zona epikárstica, en la que es dissolen uns menuts conductes, passera de la cova massa estrets per a entrar en ells. La zona epikárstica concentra corrents locals de escorrentías en uns alts manantiales que sorgixen en els extrems dels tossals de damunt. L'aigua que mana d'estes fonts normalment corre durant breu temps per la superfície abans d'infiltrar-se en el subsol de nou a l'altura del contacte entre la capa de arenisca i les enormes pedres calcàrees subjacents. És en estes capes de calcàrea subjacents a on varen nàixer les coves de la zona explorable pels humans.

Les capes de calcàrea de la columna estratigráfica baixe el Big Clifty, en orde creixent de profunditat baixe les junturas dels eixints, constituïxen les formacions Girkin, Ste. Genevieve Limestone i St. Louis Limestone. Per eixemple, l'enorme passera de la Cova principal que pot vore's en el recorregut històric se situa en la part inferior de la Girkin i en la part superior de la St. Genevieve.

El Pou sense fondo de Mammoth Cave - Xilografia de 1887 (De la Colecció Privada de Nuno Carvalho de Sousa - Lisboa).

Cada una de les capes primàries de calcàrea es dividixen a la seua volta en unitats i subunidades. Un àrea de l'investigació de les coves consistix en cotejar l'estratigrafia en les observacions apuntades pels exploradors de la gruta. En açò és possible crear mapes tridimensionals aproximats del contorn dels distints llímits de cada capa sense necessitat de cavar pous de mostreig ni d'extraure mostres de l'interior.

La roca de arenisca superior és relativament dura com per a que la permee l'aigua: hi ha excepcions a on s'òbrin clavills verticals. Este paper de protecció significa que molts dels passera superiors més antics del sistema de coves són molt secs, sense estalactitas, estalagmitas ni atres formacions que requerixquen aigua corrent o infiltrada per a la seua formació.

No obstant, la capa de roques areniscas ha quedat dissolta i erosionada en moltes parts del parc, com en la cambra Frozen Niagara (el Niágara Congelat). El "contacte" entre la pedra calcàrea i la arenisca pot observar-se quan passegem des del fondo de la vall cap al cim dels tossals: normalment, conforme nos acostem al cim, la afloración de roca que queda a la vista mostra clarament el llímit entre l'estrat de calcàrea i el superior de arenisca. Els pocs blocs de arenisca que es troben per baix d'este nivell es deuen a chicotetes franges i desescombro.

En el fondo d'un de les valls de la regió meridional del parc s'ha format una immensa dolina, cridada Cedar Sink (Dolina de la Sidra), en una riera que entra per una part i desapareix pel subsol per l'atra part.

Mammoth Cave servix de refugi al camarón cego albino, cridat camarón de la cova de Kentucky, que és una espècie en perill d'extinció.

Visites

Archiu:Mammoth Cave caps block 1

Un cartell prop del centre de visitants del parc.

El National Park Service oferix als visitants varis recorreguts per la cova. Molts dels atractius més coneguts de la cova, com Grand Avenue (la Gran Avinguda), Frozen Niagara (el Niágara Congelat) i Fat Man's Misery (la Misèria del Gros) es poden vore en recorreguts allumenats que duen d'una a sis hores. Els de dos hores, en l'únic allumenament de les llanternes de parafina que duen els propis visitants, són una alternativa popular als recorreguts d'allumenament elèctric. També hi ha varis recorreguts "salvages" que s'aparten de les parts més practicables de la cova cap a passera pels que cal arrastrar-se sobre el fanc i a túnels polvorientos.

Els recorreguts pel parc destaquen per la calitat del programa interpretatiu, en imàgens ocasionals que acompanyen a artefactes que s'exhibixen en punts triats de la cova. Les charrades que donen els guies de la cova del National Park Service són distintes segons el recorregut, de modo que si s'elegixen varis recorreguts el visitant deprendrà distints aspectes sobre la formació de la cova o sobre l'història i la prehistòria humanes de la cova. La majoria dels guies estan molt instruïts i es mostren receptius a les preguntes dels visitants. Molts guies inclouen un component "teatral", fent les seues presentacions més entretingudes en una miqueta d'humor. La tradició dels guies de la Mammoth Cave daten del periodo justament posterior a la Guerra de 1812, destacant l'explorador de coves Stephen Bishop. El propi estil d'este humor forma part de la tradició viva dels guies de coves i és una part fonamental del programa interpretatiu.

El recorregut pel Tire River, una de les atraccions més conegudes de la cova, solia dur als turistes en barca per un riu subterràneu. Este recorregut va quedar interromput per raons llogístiques i migambientals a principis dels anys 1990.

Les persones interessades poden unir-se a una investigació de camp sobre la Mammoth Cave patrocinada per Earthwatch.org. No obstant, per la normativa de la Mammoth Cave, la participació en este proyecte està restringida solament a ciutadans nortamericans.

Superintendentes del parc

Archiu:Mammoth Cave caps block 2 plaque.png

Placa de Patrimoni de la Humanitat.

La llista està incompleta.

• Robert P. Holland; 2 de setembre de 1936 – 21 de juny de 1938
• R. Taylor Hoskins; 22 de juny de 1938 – 30 de juny de 1941
• R. Taylor Hoskins; 1 de juliol de 1941 – 31 de març de 1951
• Thomas C. Miller; 1 d'abril de 1951 – 30 de juny de 1954
• Perry E. Brown; 1 de juliol de 1954 – 14 de setembre de 1963
• Paul McG. Miller; 15 de setembre de 1963 – 30 de decembre de 1965
• John A. Aubuchon; 2 de giner de 1966 – 7 de setembre de 1968
• Robert H. Bendt; 8 de setembre de 1968 – 23 de giner de 1971; se li va assignar la supervisió de la llínea del Abraham Lincoln Birthplace National Historic Site, 2 de setembre de 1970 – 27 d'abril de 1975
• Joseph Kulesza; 21 de febrer de 1971 – 31 de maig de 1976
• Albert A. Hawkins; 4 de juliol de 1976 – 11 d'agost de 1979
• Robert L. Deskins; 12 d'agost de 1979 – 1 de setembre de 1984
• Richard N. Strange; 2 de setembre de 1984 – 8 de decembre de 1984
• Franklin D. Pridemore; 9 de decembre de 1984 – 2 de giner de 1988
• David A. Mihalic; 3 de giner de 1988 – juliol de 1994
• Ronald R. Switzer; març de 1995 – giner de 2005
• Bruce Powell; giner de 2005 – giner de 2006
• Patrick Reed; giner de 2006 –

Història

L'història dels sers humans en relació en la Mammoth Cave és antiga, comprenent sis mil anys. És, ademés, una història complexa, que toca no solament els aspectes de les exploracions i l'explotació de la cova pels hòmens, sino també els modos de vida de les cultures que han vixcut en el seu entorn. La relació entre les persones i el seu entorn és sempre bidireccional i prova d'això és l'història de la regió de Mammoth Cave.

Prehistòria

S'han recuperat varis grups de restants d'americans natius en Mammoth Cave o en atres coves propenques de la zona durant els sigles XIX i XX. La majoria de les mòmies presentaven eixemples d'enterrament intencionat, en àmplies mostres de pràctica funerària precolombina.

Una excepció de l'enterrament intencionat es va descobrir quan en 1935 Grover Campbell i Lyman Cutliff va descobrir els restants d'un home adult baix d'una enorme roca. La roca havia caigut damunt de la víctima, un miner precolombino que havia manipulat els cascots que la sostenien. Als restants de l'antiga víctima se'ls va donar el nom de "Lost John" ("Juan el perdut") i varen ser exhibits al públic en la década de 1970, quan varen ser enterrats en un lloc secret de Mammoth Cave per raons de conservació i també per les incipients sensibilitats polítiques cap a l'exhibició pública de restants d'americans natius.

Investigacions començades a finals de la década de 1950 baixe la direcció del Dr. Patty Jo Watson de l'Universitat de Washington en Sant Luis (Misuri) han contribuït en gran manera a allumenar les vides dels pobles arcaics tardans i dels primers bosquimanos que varen explorar i varen explotar les coves de la zona. Preservades per l'immutable entorn de les coves, les mostres dietarias varen oferir despuix de la prova del carbono dates que varen permetre al Dr. Watson i a uns atres determinar l'edat dels espècimen, i un anàlisis del seu contingut, també capitaneado pel Dr. Watson, va permetre determinar el contingut relatiu de plantes i carn en la dieta de distintes cultures durant un periodo que comprén varis mils d'anys. Este anàlisis senyala una transició regular des d'una cultura de caça-recolecció a una atra de cultiu de plantes i agricultura.

Una atra tècnica utilisada en l'investigació arqueològica de Mammoth Cave va ser la "arqueologia experimental", innovació que també es deu al Dr. Watson, en la qual s'enviaven exploradors moderns a la cova usant la mateixa tecnologia que l'utilisada per les antigues cultures, les ferramentes abandonades de les quals es troben disperses en moltes parts de la cova. L'objectiu era conéixer en major detall els problemes que es varen trobar els antics individus que varen explorar la cova en posar als investigadors una situació física similar.

Els antics restants humans i utensilis de les coves estan protegits per vàries lleis federals i estatals. Un de les senyes més bàsiques a determinar davant qualsevol utensili recent descobert és la seua situació i localisació exactes. En tan sol desplaçar mínimament un utensili prehistòric li l'està manipulant des d'una perspectiva investigadora. Els exploradors estan ben entrenats per a no tocar les proves arqueològiques i algunes parts de la cova són territori llímit inclús per als exploradors experimentats, a no ser que l'objecte de l'incursió siga l'investigació arqueològica en eixa zona.

Primera història coneguda

Mapa de Mammoth Cave de 1842, en anotacions de Stephen Bishop: no era habitual que es donara reconeiximent públic a un esclau.

Diu la llegenda que el primer europeu que va descobrir Mammoth Cave va ser John Houchins en 1797. Mentres estava de caça, Houchin va perseguir a un orso ferit fins a l'enorme entrada de la cova que s'obri prop de Green River. En oposició a esta història està la de The Longest Cave (La cova més profunda) de Brucker i Watson, que assegura que la cova ya "era sense dubte coneguda abans d'eixa data".

El territori que conté esta Entrada Històrica va ser explorat i catalogat en 1798 baix el nom de Valentine Simons. Simons va començar a explorar Mammoth Cave en busca de les seues reserves de salitre. El nitrat de calcio (CaNO₃)₂) depositat en forma de guano de rat penat va ser deslavado del llit de la cova i convertit per mig de la reacció de doble tongada junt en potasa (carbonat de potassi, fòrmula empírica K₂)CO₃ per a produir nitrat de potassi (KNO₃) o salitre, ingredient de la pólvora.

El XIX

Junt en Valentine Simon, vàries atres persones haurien de posseir el terreny durant la Guerra de 1812, quan les reserves de salitre de Mammoth Cave es varen fer importants pel bloqueig dels ports dels Estats Units d'Amèrica pel Regne Unit. El bloqueig feya que l'eixèrcit nortamericà carira de salitre i, per tant, de pólvora. Com a resultat, el preu local del salitre es va elevar i la seua producció basada en nitrat extrets de coves com la de Mammoth Cave es va fer més lucrativa.

En juliol de 1812 varen comprar la cova a Simon i els atres propietaris Charles Wilkins i un inversor de Filadèlfia cridat Hyman Gratz. Molt pronte va començar a explotar-se la cova en busca de nitrat de calcio a escala industrial.

La compra de la cova va ser per dèu mil dólars (una suma altíssima en aquells temps). Despuix de la guerra, quan els preus varen caure, es varen abandonar els treballs i la cova es va convertir en una chicoteta atracció turística, més que res per la mòmia d'un americà natiu que s'havia descobert allí prop.

Quan Wilkins va morir, els seus albaceas li varen vendre a Gratz la seua participació en la cova. En la primavera de 1838 els germans de Gratz varen revendre la cova a Franklin Gorin, que pretenia explotar Mammoth Cave com a atracció turística exclusivament en haver perdut els seus fondos el mercat del salitre completament. Gorin tenia esclaus i els va utilisar com a guies turístics. Un d'ells hauria de contribuir de manera important al nostre coneiximent de la cova i es convertiria en una de les persones històriques més renombradas de Mammoth Cave.

Stephen Bishop, un esclau afroamericano i guia de la cova durant les décades de 1840 i 1850, va ser un dels primers en dibuixar mapas complets de la cova i va donar nom a moltes de les seues atraccions.

Va ser Franklin Gorin el que va dur a Stephen Bishop a Mammoth Cave en 1838. Despuix de la mort de Bishop, Gorin va escriure: "Vaig posar a un guia en la cova --- el bo de Stephen, qui va colaborar en les troballes. Va ser el primer en creuar el Bottomless Pit (Pou sense fondo). Ademés, junt en mi i una atra persona el nom de la qual he oblidat, vàrem anar els únics que apleguem al fondo de Gorin's Dome (La Volta Gorin) per lo que sigues".

"En acabant de que Stephen creuara el Bottomless Pit, descobrim tota eixa part de la cova que ara es coneix més allà d'este punt. Abans d'esta troballa tot l'interés se centrava en lo que es coneix com "Old Cave" ("La vella cova")... pero ara molts parts estan per conéixer, encara que, com solia dir Stephen, eren 'grandioses, ombroses i curioses'.

En 1839 el Dr. John Croghan de Louisville va comprar la propietat de Mammoth Cave, incloent a Bishop i els atres esclaus de l'anterior propietari, Franklin Gorin. Durant breu temps, Crogham va mantindre un fatídic hospital per a tuberculosos en la cova, els vapors de la qual ell creïa que curarien als pacients. La tuberculosis era una epidèmia molt estesa en aquells anys i en el temps prendria les vides tant de Bishop com de Croghan.

Durant tot el XIX la fama de Mammoth Cave va ser creixent fins al punt de convertir-se en una maravella internacional.

Simultàneament, la cova atrea l'atenció d'escritors novecentistas com el Dr. Robert Montgomery Bird, els reverents Robert Davidson i Horace Martin, Alexander Clark Bullitt, Nathaniel Parker Willis (qui la va visitar en juny de 1852), Bayard Taylor (en maig de 1855), el Dr. William Stump Forwood (en la primavera de 1867), el naturaliste John Muir (a principis de setembre de 1867), el reverent Horace Carter Hovey i molts uns atres.

Prova de la creixent popularitat de Mammoth Cave és que entre els seus visitants hi ha personages tan coneguts com l'actor Edwin Booth, la cantant Jenny Lind (que la va visitar el 5 d'abril de 1851) i el violiniste Ole Bull.

Principis de el XX: la guerra de les coves de Kentucky

Archiu:MammothCaveN caps block 26 .jpg

El parc nacional de Mammoth Cave a principis de el XX.

Les dificultats de cultivar en el sol pobre i infructuós del territori de la cova va fer que els propietaris de coves propenques més chicotetes consideraren la seua explotació comercial, sobretot despuix de l'èxit que havia tingut Mammoth Cave com a atracció turística. La "Guerra de les coves de Kentucky" va ser un periodo de feroç competició entre els propietaris de coves pels diners que proporcionava el turisme. S'utilisava obertament tàctiques de distracció per a que els visitants s'apartaren del destí que buscaven cap a atres coves privades. Es colocaven senyals equivocades en les carreteres que duyen a Mammoth Cave. Una estratègia molt usada durant els primers dies dels viages en automòvil consistia que el representant d'alguna cova privada botara dins del coche d'un turiste per a "explicar" als passagers que Mammoth Cave es trobava tancada, en quarantena, en obres o qualsevol atra excusa similar.

En 1906, gràcies a la construcció d'un assut en Brownsville, es podia aplegar a Mammoth Cave en barco de vapor. La construcció d'este assut ha supost a llarc determini un gran impacte sobre la cova. La construcció de l'assut també hauria de tindre implicacions en l'història de l'exploració de la cova.

En 1908, Max Kaemper, un jove ingenier de mines alemà, va aplegar a la cova despuix del seu pas per Nova York. Kaemper s'acabava de graduar en la facultat tècnica i la seua família ho havia enviat de viage a l'estranger com a regal de graduació. Encara que inicialment pensava passar només dos semanes en Mammoth Cave, Kaemper va permanéixer allí varis mesos. Ajudat per Ed Bishop, descendent d'esclaus afroamericanos, Kaemper va realisar un estudi instrumental molt precís de molts quilómetros de Mammoth Cave, incloent un gran número de noves troballes. Segons pareix, Kaemper també va realisar un estudi similar de la superfície del terreny que cobria la cova: esta informació seria molt útil per a obrir noves entrades a la cova, com va ser el cas de l'entrada Violet City (La ciutat púrpura).

La família Crogan va eliminar la part topogràfica del mapa de Kaemper i no sembla que haja aplegat fins als nostres dies. A pesar d'això, la part del mapa de la cova obra de Kaemper supon un triumfo de cartografia espeleológica molt precisa i no seria fins a principis de la década de 1960 en l'arribada de les noves exploracions que s'estudiarien i cartografiarien estos passages en major exactitut. Kaemper va retornar a Berlín i, pel que fa a Mammoth Cave, va desaparéixer de la seua història per a sempre. A principis de el XXI un grup de turistes alemans que havia visitat la cova varen investigar qué havia segut de la família Kaemper i el seu tràgic final: el jove Kaemper havia mort tan sol huit anys despuix en les trincheres durant la Primera Guerra Mundial en la Batalla del Somme (1916).

El reputat explorador francés Édouard-Alfred Martel va realisar una visita de tres dies a la cova en octubre de 1912. Encara que no va tindre accés a les senyes de les investigacions, que estaven celosament guardats, Martel sí va poder realisar observacions baromètriques dins de la cova a l'objecte de determinar l'elevació relativa de distintes parts de la mateixa. Va identificar distints nivells en la cova i es va donar conte de que el nivell del Tire River dins de la cova estava baix el control del Green River en la superfície. Martel es va llamentar de que hagueren construït l'assut de Brownsville en 1906, puix segons ell aixina s'impossibilitava un estudi hidrològic complet de la gruta. Una de les seues moltes exactes descripcions sobre l'entorn hidrològic de Mammoth Cave postulava que la cova estava conectada en Salts Cave i Colossal Cave. Esta hipòtesis no va tindre la seua confirmació fins a 60 anys despuix de la visita de Martel.

A principis dels anys 1920, George Morrison va obrir vàries entrades a Mammoth Cave en aquelles parts del terreny que no pertanyien a la propietat de Croghan. Al no existir les senyes dels estudis que Croghan havia encarregat secretament a Kaemper, Bishop i uns atres més, ya que no s'havien publicat d'una manera adequada com per a determinar el linde geogràfic de la cova, ara es demostrava de manera inequívoca que els Croghan havien estat exhibint parts de Mammoth Cave durant anys que no pertanyien a la seua propietat. Es varen presentar vàries demandes i durant un temps es varen practicar distintes entrades a la cova competint directament entre sí.

En la primera part de el XX, Floyd Collins es va passar dèu anys explorant Flint Ridge Cave System abans de la seua mort en Sand Cave (Kentucky) en 1925. Mentres realisava exploracions en Sand Cave, es va desprendre una roca que va caure sobre la seua cama quan travessava un passera molt estret i li va anar impossible lliberar-se d'ella. Els intents per rescatar a Collins varen alçar una gran expectativa entre els mijos de comunicació.

La movilisació pel parc nacional (1926–1941)

Les senderes travessen el parc.

Archiu:Mammoth cave. caps block 30

Uns visitants recorren Mammoth Cave.

En morir l'últim hereu dels Croghan, els ciutadans més pudientes de Kentucky varen escomençar a propugnar la creació del parc nacional de Mammoth Cave. Uns ciutadans privats varen formar l'Associació del parc nacional de Mammoth Cave en 1926 i el parc va quedar autorisat el 25 de maig de 1926.

Gràcies a les donacions es va poder comprar algunes granges de la zona i atres porcions que quedaven dins dels llímits de la proposta de parc nacional varen ser expropiades. Al contrari de lo que va succeir en crear atres parcs nacionals en l'oest americà de escasísima població, en el procés de formació del de Mammoth Cave mils de persones varen tindre que mudar-se per la força. A sovint va haver casos de forts desacorts en les expropiacions, en pagar-se als propietaris lo que ells consideraven unes cantitats ridícules. L'ambient de acritud encara persistix en la regió.

Per raons llegals el govern federal va prohibir fer obres en les granges expropiades en tant l'associació privada ostentara el terreny. Esta llei va ser obviada en l'operació de "un màxim de quatre" camps CCC des del 22 de maig de 1933 a juliol de 1942.

Segons el Servici de Parcs Nacionals "El 14 de maig de 1934 es va establir l'àrea mínima del parc. El 22 de maig de 1936 es va acceptar l'àrea mínima a efectes d'administració i protecció".

El superintendente Hoskins va escriure posteriorment sobre una piranga rubra a la que varen cridar Pete que aplegaria fins a la casa del guia tots els 20 d'abril a partir de 1938. L'au menjava de la mà dels guies per a delectació dels visitants i li duya menjar al seu companyer més tímit.

Naiximent del parc nacional (1941)

El parc nacional de Mammoth Cave va ser inaugurat oficialment l'1 de juliol de 1941. Mera coincidència, eixe mateix any es va incorporar la National Speleological Society. R. Taylor Hoskins, segon superintendente de l'antiga associació, es va convertir en el primer superintendente oficial, ya que va mantindre fins a 1951.

L'Entrada Nova, tancada als visitants des de 1941, es va reobrir el 26 de decembre de 1951, convertint-se en l'entrada que s'utilisava per a iniciar el recorregut del Frozen Niagara.

"The Longest Cave" (1954–1972)

Per a 1954 el parc nacional de Mammoth Cave comprenia tots els terrenys en el seu linde exterior a excepció de dos porcions que estaven en mans privades. Una d'elles, la vella granja Lee Collins, s'havia venut a Harry Thomas de la Horse Cave, el net de la qual, William "Bill" Austin, va gestionar Collins Crystal Cave com a exhibició que competia directament en el parc nacional, el qual va tindre que mantindre vàries carreteres que aplegaven a aquella propietat. L'expropiació de Crystal Cave semblava tan sol una qüestió de temps.

En febrer de 1954 es va organisar una expedició de dos semanes favorida per la National Speleological Society per invitació d'Austin. A esta expedició li la va malnomenar la C-3, és dir, l'expedició "Collins Crystal Cave".

L'expedició C-3 va atraure l'interés del públic, primer per un reportage fotogràfic que va publicar Robert Halmi (en Sports Illustrated i Look (revista) i més vesprada per la publicació d'un doble relat de l'expedició en primera persona, The Caves Beyond: The Story of the Collins Crystal Cave Expedition (Les coves més allà: història de l'expedició Collins Crystal Cave) per Joe Lawrence, Jr. (per llavors president de la National Speleological Society) i Roger W. Brucker. L'expedició va demostrar absolutament que alguns passages de Crystal Cave aplegaven fins a Mammoth Cave, o a lo manco aplegaven més allà dels lindes de Crystal Cave. No obstant, els exploradors varen retindre en secret esta informació, puix es temia que el National Park Service poguera prohibir l'exploració si aplegava a saber-se.

Alguns dels que varen participar en l'expedició C-3 varen voler proseguir les exploracions en acabar l'expedició i es varen reagrupar baix el nom de Flint Ridge Reconnaissance baixe la guia d'Austin, Jim Dyer, John J. Lehrberger i el Dr. E. Robert Pohl. Esta organisació es va incorporar en 1957 com la Cave Research Foundation, Inc. El seu objectiu era llegitimar l'activitat dels espeleòlecs en respal d'investigacions acadèmiques i científiques originals. Entre els destacats científics que varen estudiar Mammoth Cave durant este periodo es troba Patty Jo Watson (vore la secció sobre la prehistòria.)

En març de 1961 la propietat Crystal Cave va ser finalment venuda al National Park Service per la cantitat de 285.000 dólars. Al mateix temps, la propietat Great Onyx Cave, l'única propietat privada que quedava en l'interior, va ser comprada per 365.000 dólars. Es va permetre a la Cave Research Foundation continuar les seues exploracions gràcies a un acort particular en el National Park Service.

La conexió Flint–Mammoth (1972)

Archiu:Mammoth Cave River Styx.png

River Styx, una de les corrents semisubterráneas de la cova, ix a la superfície del parc.

El 9 de setembre de 1972 un equip cartografiador de la Cave Research Foundation baixe la direcció del Dr. John P. Wilcox, Patricia Crowther, Richard B. Zopf, el Dr. P. Gary Eller, Stephen G. Wells i Cleveland F. Pinnix (un ranger del National Park Service) varen conseguir recórrer un passage estret i en aigua que unia dos dels grans sistemes de coves de la zona: Flint Ridge Cave System i Mammoth Cave. Esta conexió resultava en el Flint-Mammoth Cave System, el major de tot lo món. (Flint Ridge ya havia sobrepassat recentment ell solament a Hôlloch Cave en Suïssa, com la cova més llarga del món.)

Durant una eixida anterior a lo llarc de Flint Ridge Cave System, Patricia Crowther, en una equipación allaugerada de 52 quilograms, va passar per un angost canó que més vesprada rebria el nom de "Tight Espot" ("El punt angost"), que va servir de filtre entre les dos coves.

Una exploració posterior a través de Tight Espot per Crowther, Wilcox, Zopf i Tom Brucker va trobar el nom "Pete H" inscrit en una de les parets junt a una flecha que apuntava cap a Mammoth Cave. Se supon que el nom va ser gravat per Pete Hanson, que va fer numeroses exploracions en la cova durant els anys 1930. Hanson va morir en la Segona Guerra Mundial. A este passera se li va cridar Hanson's Lost River (El riu perdut de Hanson).

Durant una exploració el 9 de setembre Hanson Lost River va dur a un equip de sis persones a Cascade Hall (La Sala de la Cascades), en lo que es provava definitivament que les coves estaven interconectadas. John Wilcox va eixir de l'aigua que li cobria fins a la cintura i va vore una llínea horisontal l'altura dels ulls, que no era una atra cosa sino un pasamanos per als turistes. La seua exclamació "¡Veig un pasamanos per a turistes!" va ser com la cita "És un chicotet pas per a un home" en la "conquista del Everest de l'espeleología". Tan sol una menudíssima part dels molts quilómetros de Mammoth Cave té pasamanos i allumenament, per lo que resultava increible que el moment de la conexió es produïra en un lloc tan conegut.

Descobriments recents

Es varen descobrir noves conexions entre Mammoth Cave i atres coves més menudes, destacant la de 1979 en Proctor/Morrison Cave, baix de Joppa Ridge. Esta conexió va estendre els llímits d'exploració de Mammoth Cave cap al surest.

Simultàneament, les troballes realisades fòra del parc per un grup independent cridat Central Kentucky Karst Coalition, o CKKC, varen permetre l'estudi de decenes de quilómetros en Roppel Cave a l'est del parc. El 10 de setembre de 1983 es va establir una conexió entre la secció Proctor/Morrison del sistema Mammoth Cave i Roppel Cave. Esta conexió la varen realisar dos grups mixts d'espeleòlecs de la CRT i la CKKC. Cada grup va penetrar la cova des d'entrades distintes i varen coincidir a mitat del recorregut abans de proseguir en el mateix sentit cap a l'eixida de l'entrada oposta. La llongitut total examinada era d'uns 480 quilómetros. Des de llavors les noves exploracions han estés esta sifra a més de 590 quilómetros.

A principis del 2005 es va estudiar una conexió en la part del sistema de Roppel Cave des d'una chicoteta cova que hi ha baix Eudora Ridge (descoberta i explorada originàriament en 2003 per components de la CRF/CKKC.

Es dona per assentat que encara queden molts més quilómetros de passera de la gruta per explorar en tota la zona. Els experts creuen que existixen mils d'espècies d'animals encara no descobertes en el sistema de covas.

Errors sobre l'extensió

Els superlatius que en justícia se li apliquen a Mammoth Cave a sovint acaben en l'exageració de la profunditat de la cova. Un error típic és creure que la cova aplega molt més llunt dels seus llímits geogràfics, inclús a atres estats dels Estats Units. Este error és fàcil de desmentir. Les grutas del tipo de la de Mammoth es formen quan l'aigua de la superfície es filta en el subsol. En el cas de Mammoth Cave, és el Green River al nort. Podem assegurar que no existixen passera de grutas que conecten en Mammoth al nort de Green River, o a l'est de Sinkhole Plain, que és la principal zona de recapte (el lloc a on entra l'aigua) de la cova. Més impensable és encara l'idea de que hi haja passera cap al sur que pogueren salvar la separació entre les conques de Green River i d'Agranen River al sur de la mateixa. Encara admetent-ho, el llímit meridional de Mammoth Cave seria Agranen River.

No obstant, és cert que les capes de roca sedimentaria en les que s'ha format Mammoth Cave sí s'estenen molts quilómetros en totes les direccions des de Mammoth Cave. Totes estes roques es varen depositar durant el mateix periodo. La similitut de les roques dels terrenys més alluntats en les d'aquells immediats a Mammoth Cave indica que es donen les condicions adequades per a la formació de coves. No obstant, els lindes absoluts del sistema Mammoth Cave són perfectament coneguts, per lo que no és d'esperar que es troben atres coves que conecten en ella.

Atres observacions

• La cova apareix en el món dels videojocs. Un dels primers en que figura és Adventure, basat en parts del sistema de grutas (les part Colossal i la Bedquilt Entrance). L'autor del joc, William Crowther, estava casat en la coneguda espeleòloga Pat Crowther.

• Mammoth Cave servix d'escenari al conte de H. P. Lovecraft (1905), "La béstia en la cova.

• Mammoth Cave és, ademés, el trasfondo de la novela d'Alexander C. Irvine (2002), "A Scattering of Jade" ("Un tesor de jade"), novela que es pot llegir com una fantasia o com una història alternativa. Va guanyar el Premi Locus i l'International Horror Guild Award entre uns atres.

• Hi ha atres dos sistemes jagants de grutas a curta distància de Mammoth Cave: el Fisher Ridge Cave System i el Martin Ridge Cave System. El Fisher Ridge Cave System ho va descobrir en giner de 1981 un grup d'espeleòlecs de Míchigan [2]. Fins al moment, la cova s'ha cartografiat fins a una profunditat de 172 quilómetros (Gulden, B. 2005). En 1996 el Martin Ridge Cave System va ser descobert per John Alan Glennon i Jonathan David Jasper. Les conexions descobertes per Glennon i Jasper en les propenques Whigpistle i Jackpot Caves varen resultar en el Martin Ridge Cave System, de 51 quilómetros de llongitut [3].

• Si es descobrixen conexions entre les tres grutas jagantes: Fisher Ridge Cave System, Martin Ridge Cave System i Mammoth Cave, el total del sistema cartografiat passaria els 800 quilómetros (Gulden, B. 2005).

• Mammoth Cave és la suposta entrada al centre de la Terra que mencionen els dirigents espirituals d'algunes cultures indígenes: Agartha. Vore la Creència en la Terra hueca para major informació sobre esta teoria de conspiració.
• Mammoth Cave va servir d'inspiració per a contindre el Paraís en la novela, "L'últim Catón" de Matilde Asensi.

Referències

Les referències abreviades es corresponen en les entrades de la bibliografia més avall.

Bibliographía

Mammoth Cave System és una de les zones espeleológicas més estudiades del món i la seua bibliografia és igual de prolífica.

Referències generals

• Bridwell, Margaret M. (Bridwell 1952) The Story of Mammoth Cave National Park Kentucky: A Brief History (L'història del Parc Nacional de Mammoth Cave en Kentucky: Una breu història) 11.ª edició 1971. (Primera edició de 1952.) Sense ISBN. (en anglés)
• Gulden, B. (Gulden 2005) NSS Geo2 USA Longest Caves. National Speleological Society. [4] (en anglés)
• Hoskins, R. Taylor El fidel visitant El primer superintendente del parc, R. Taylor Hoskins, descriu les visites anuals de "Pete", una piranga rubra domesticada, en "The Regional Review, Vol VII, 1 and 2 (July-August 1941.) (en anglés)
• Hovey, Horace Carter (Hovey 1880) One Hundred Mills in Mammoth Cave in 1880: an early exploration of America's most famous cavern (1.500 metros de Mammoth Cave en 1880: una primera exploració de la gruta més famosa d'Amèrica), en una nota introductòria de William R. Jones. Golden, Colorat: Outbooks. (Copyright 1982) ISBN 0-89646-054-1 (en anglés)
• Watson, Richard A., ed. (Watson 1981) The Cave Research Foundation: Origins and the First Twelve Years 1957 - 1968 (La Cave Research Foundation: Orígens i els seus primers dotze anys des de 1957 a 1968), Mammoth Cave, Kentucky: Cave Research Foundation. (en anglés)

Série Brucker

Roger W. Brucker [5] és coautor de quatre llibres que tracten l'història i l'exploració de Mammoth Cave System. Ací no es presenten en la seua orde de publicació, sino en l'orde en que varen tindre lloc els acontenyiments descrits en els llibres:

• Brucker, Roger W. and Murray, Robert K. (Brucker and Murray 1983) Trapped: The Story of Floyd Collins. (Atrapat: l'història de Floyd Collins) University of Kentucky Press. Narrat per un erudit del periodisme de principis de el XX i veterà del periodo modern de les exploracions en Mammoth Cave. El llibre descriu cóm es va quedar atrapat Floyd Collins en 1925 i l'intent del seu rescat.
• Lawrence, Jr, Joe and Brucker, Roger W. (Lawrence and Brucker 1955) The Caves Beyond: The story of the Floyd Collins' Crystal Cave Expedition (Les coves més allà: l'història de l'expedició Crystal Cave de Floyd Collins) Nova York: Funk and Wagnell's. Reimpreso en una nova introducció per Zephyrus Press ISBN 0-914264-18-4 (pbk.) En este llibre de descriu l'història de l'expedició d'una semana de la C-3 en 1954 des dels punts de vista del director i d'un participant de la mateixa que no va cessar fins a convertir-se en un dels pioners del periodo d'exploracions modern que estava naixent.
• Brucker, Roger W. and Watson, Richard A. "Ret" (Brucker and Watson 1976) The Longest Cave. (La cova més profunda) Nova York: Knopf (reimpreso en 1987 en un apólogo: Carbondale, Illinois: Southern Illinois University Press) ISBN 0-8093-1322-7 (pbk.) Esta és una història molt completa de l'exploració de Mammoth Cave narrada per dos dels fundadors de la Cave Research Foundation. Conté un apèndix molt valiós, "Historical Beginnings" ("Inicis històrics"), a on s'esbossa l'història de la cova des de la prehistòria fins a mediats dels anys 1950, a on comença la narració. La formació de la Cave Research Foundation es descriu des de la perspectiva d'un dels seus components. Es tracta d'una història prou personal a la qual aludixen a sovint entre bromes i ironia els espeleòlecs com la Roger and Ret Go Caving (Roger i Ret van d'exploració), si ben poc cal dubtar de l'autoritat de que goja en la lliteratura especialisada i de la reputació dels seus autors. La reimpressió de 1989 inclou un apólogo dels autors que tracta de la conexió Roppel-Mammoth de 1983 i d'atres acontenyiments posteriors.
• Broden, James D. and Brucker, Roger W. (Broden and Brucker 2000) Beyond Mammoth Cave: A Tale of Obsession in the World's Longest Cave. (Més allà de Mammoth Cave: una història de l'obsessió per la gruta més profunda del món) Carbondale and Edwardsville, Illinois: Southern Illinois University Press. ISBN 0-8093-2346-X. Esta obra continua des del final de l'història en The Longest Cave i tracta l'història de Mammoth Cave des del 10 de setembre de 1972 fins al 10 de setembre de 1983, quan es va estudiar una conexió entre Roppel Cave i la part meridional de Mammoth Cave. Descriu en detalle els orígens de la Central Kentucky Karst Coallition (CKKC).

Arqueologia

• Meloy, Harold (Meloy 1968) Mummies of Mammoth Cave: An account of the Indian mummies discovered in Short Cave, Salts Cave, and Mammoth Cave, Kentucky (Les mòmies de Mammoth Cave: història de les mòmies índies descobertes en Short Cave, Salts Cave i Mammoth Cave en Kentucky) Shelbyville, Indiana: Micron Publishing Co., 1990 (copyright original de 1968, 1977).
• Watson, Patty Jo (ed.) (Watson 1974) Archaeology of the Mammoth Cave Area. (Arqueologia de l'àrea de Mammoth Cave) Reimpreso en 1997 per St. Louis: Cave Books ISBN 0-939748-41-X. 31 capítuls del participant més destacat en l'arqueologia de Mammoth Cave i els seus colaboradors. L'edició reimpresa inclou com a novetat una breu introducció i una sucinta bibliografia actualisada.

Geologia

• Livesay, Ann, and McGrain, Preston (revised) (Livesay and McGrain 1962). Geology of the Mammoth Cave National Park Area(Geologia de l'àrea del Parc Nacional de Mammoth Cave). Kentucky Geological Survey, Séries X, 1962. Special Publication 7, College of Arts and Sciences, University of Kentucky. Lexington, Kentucky: University of Kentucky.

• Palmer, Arthur N. (Palmer 1981) A Geological Guide to Mammoth Cave National Park (Guia geològica del Parc Nacional de Mammoth Cave). Teaneck, New Jersey: Zephyrus Press. ISBN 0-914264-28-1. 196 pp. Fragment de la contraportada: "¿Cóm es va formar Mammoth Cave? ¿Quina edat té? ¿Per qué té el seu aspecte actual? ¿Qué nos diuen les seues roques? Estes i moltes atres preguntes es responen en este llibre sobre la cova més famosa d'Amèrica". Escrit per al públic general pero en una gran informació tècnica d'interés per a aquells que tinguen una major cultura científica. Escrit per un professor de geologia jubilat.
• White, William B. and Elizabeth L., eds. (White i White 1989) Karst Hydrology: Concepts from the Mammoth Cave Area (Hidrologia del karst: conceptes a partir de l'àrea de Mammoth Cave). Nova York: Van Nostrand Rheinhold. ISBN 0-442-22675-6.

Vore també

• Topografia del karst
• Parcs nacionals d'Estats Units
• Cova càrstica de Baishiya

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Parc nacional de Mammoth Cave.
• Pàgina web oficial (anglés)  
• Parc nacional de Mammoth (en espanyol)
• Lloc oficial del camp de restauració de Mammoth Cave (anglés)