Agartha
Agartha (també Agharta, Agharti,[1] Agarta o Agarttha) és, segons alguns autors vinculats al esoterisme, una regió subterrànea o inaccessible ubicada en l'interior de la Terra o be en el desert de Gobi. Si be és un territori inexistent, Agartha va servir de base per a la creència en la Terra hueca.[2]
Mitologia
En la creència euroasiàtica antiga, compartida per grecs, semitas i indis, el món es dividia en tres plans, el celestial, morada dels deus, el central, a on habita la raça humana, i les cavernes subterrànees, destinades als antics héroes caiguts i, posteriorment, als morts. Estes regions, Hades o Infern, varen permanéixer en l'imaginari europeu com a llocs als que només s'accedia despuix de la mort, encara que en algunes obres lliteràries es mencionaven profunts cims per mig de les quals es podia aplegar a dits regnes subterràneus. En 1665, el polígrafo Athanasius Kircher va publicar una obra anomenada Mundus subterraneus, quo universae denique naturae divitiae, a on exponia l'idea de que el globo terrestre està format per multitut de cavernes subterrànees.[3] Per la mateixa época, Edmund Halley, despuix de treballar en Isaac Newton analisant les fluctuacions del magnetisme en la Terra i les seues possibles causes, va postular que la Terra estaja tres cons concèntrics en el seu interior en un centre fos de la lava, que servix com un “sol interior”, teoria que varen defendre atres científics prominents del XVII com Johannes Kepler o Robert Boyle.[4] La mateixa, ya desacreditada, va servir de base per a la novela Viage al centre de la Terra de Juliol Verne, publicada en 1864; en ella s'establix el habitabilitat de l'interior del globo terrestre, pero no es mencionen atres habitants que espècies desaparegudes, com els dinosauris, i, tal volta, sers humans prehistòrics.[5]
Agartha en la lliteratura ocultista
El mit de Agartha va ser desenrollat a fins del XIX i principis del XX per varis escritors ocultistes:
| Autor o mit | Época | Detalles |
|---|---|---|
| Helena Blavatsky (1831-1891) | Va escriure que Agartha (a la que ella denomina la Logia Blanca) va ser fundada fa uns quinze millons d'anys sobre lo que era una illa en la «mar de Gobi» ―l'actual desert de Gobi― a on varen aterrisar els Senyors de la Flama, semidioses provinents del planeta Venus. Helena afirma que este món subterràneu va poder haver inspirat creències religioses antigues com l'Hades, el Sheol i l'Infern. | |
| Louis Jacolliot (1837-1890) | 1873 | Menciona a Agartha en el seu llibre Els fils de Dieu. |
| Nicolas Roerich (1874-1947) | En el seu llibre,Plantilla:Quins a on descriu la seua busca espiritual personal, menciona a Agartha. Relata cóm va aplegar supostament a entaular contacte en els seus habitants en un viage, que tenia com a propòsit retornar la pedra Chintamani. També la va representar en algunes de les seues pintures.cita requerida | |
| Ferdynand Ossendowski (1876-1945) | Va afirmar que un mongol li havia contat que:
| |
| René Guenón (1886-1951) | 1927 | En el llibre El rei del món, enumera una gran cantitat de tradicions antigues d'una terra santa per excelència, que es troba en molts llocs verdaders o llegendaris:
|
Ciutats de Agartha
Segons Madame Blavatsky, Agartha està formada per varis continents, oceans, montanyes i rius. Shambhala és la seua ciutat central. Hi hauria unes cent colónies subterrànees baix de la Terra, totes ―menys una― prou pròximes a la superfície. Estes ciutats subterrànees han segut conegudes com la Ret de Agartha. Les seues costums varien, pero seguixen una estructura de vida comuna orientada espiritualment en les ensenyances de Melquisedec. Cada ciutat té una població de mig milló de habitants, pero Telos ―una de les ciutats de Agartha― baix el mont Shasta tindria 1,5 milló de habitants.
Habitants
Segons Blavatsky, existixen diverses races en Agartha, i els sers que el habiten poden variar molt en l'aspecte. Per eixemple, per un costat, els habitants de Agartha vindrien del continent de Gondwana, ara desaparegut; gràcies a les medicions de les marees realisades per mig del Candelabro dels Andes, estos varen comprendre que una catàstrofe estava per assotar la seua terra, i es varen refugiar en immenses galeries subterrànees, allumenats per una particular llum ―no un sol― que faria brotar les llavors, duent en si el bagage dels seus antics coneiximents.
En canvi, Brad Steiger, en el seu llibre El buit de la Terra, mit o realitat, afirma encara que sense aportar cap evidència que «els més vells» una antiga raça molt inteligent i científicament alvançada que va poblar la Terra millons d'anys arrere i despuix es va mudar baix terra―va elegir estructurar el seu propi ambient baix la superfície del planeta i fabricar allí totes les seues necessitats. Els més vells són homínits extremadament longeus, i antecessors del Homo sapiens per més d'un milló d'anys. Els més vells permaneixen generalment a distància del món en la superfície, pero de tant en tant s'han sabut oferir per a aportar crítiques constructives.
Willis George Emerson, en el seu llibre El deu humeante, va afirmar ―sense aportar cap evidència― que els habitants de Agartha viuen entre 400 i 800 anys, i que tindrien una altura d'uns 4 m.
Tots els escritors coincidixen que la tecnologia dels habitants de Agartha és molt alvançada i que es comuniquen per mig de telepatia.
Notes
Referències
- ↑ (2003).«Beasts, Men and Gods (En anglés)».Kessinger Publishing.
- ↑ «[1]».
- ↑ Vida i obres en el centre de la Terra, diari El País, 21 de giner de 2016.
- ↑ http://dioi.org/kn/halleyhollow.htm
- ↑ Verne, Jules (18 de juliol de 2006). «A Journey to the Centre of the Earth».
Vore també
- Akakor
- Shambhala
- Shangri-La, ciutat mítica creada per l'escritor britànic James Hilton (1900-1954) en la seua novela Lost horizon (1933).
- Anunnaki
- Ocultisme nazi
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Agartha» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.