Iōtō

Iōtō

Iōtō (硫黄島, Iōtō^? lliteralment, 'illa del sofre') o Iōjima o Iwo Tō (fins a 2007 es dia Iwo Jima) és una illa japonesa d'orige volcànic que forma part de les illes Vulcano (en l'extrem sur del archipèlec Ogasawara), localisada a aproximadament 1200 km (650 milles nàutiques) al sur de Tòquio. Administrativamente forma part de la subprefectura de Ogasawara en Tòquio.

L'illa va ser escenari de la batalla de Iwo Jima durant la Segona Guerra Mundial, permaneixent ocupada pels Estats Units fins a 1968. Va ser el 23 de febrer de 1945, en el mont Suribachi, a on es va prendre una de les fotografies més famoses de la Segona Guerra Mundial, per Joe Rosenthal.

Té una superfície aproximada de 21 km² (8 el meu²). La característica més prominent de l'illa és el mont Suribachi (Suribachi-yama), un respirader que es creu està inactiu i que té 166 m d'altitut. Iōtō és inusualment plana i sense traces distintives a diferència de la majoria de les illes volcàniques. Suribachi és la seua única característica volcànica òbvia, encara que Iōtō és casi enterament d'orige volcànic, esta solament representa el centre alçat d'una caldera volcànica sumergida de molt més tamany.

Toponímia

El caràcter 島 (illa) es llig shima/jima en la llectura nativa japonesa (kun'yomi), o tō en la llectura d'orige chinenc (on'yomi) depenent de quin un atre caràcter acompanya. L'illa es va cridar tradicionalment Iwōtō, encara que pels canvis fonètics del japonés el nom es pronunciava Iōtō (com es reflectiria en l'escritura japonesa despuix de la reforma ortogràfica de 1946). El nom alternatiu de "Iwo Jima" va aparéixer en atles navals junt en el tradicional, per lo que posteriorment va ser utilisat per l'eixèrcit japonés abans de l'invasió nortamericana, passant a ser la pronunciació majoritària.

Despuix de les protestes d'antics habitants de l'illa, el govern japonés a través del Institut d'Estudis Geogràfics de Japó del Ministeri de Terra, Transport i Turisme va debatre l'assunt i va decretar el 18 de juny de 2007 que el nom de l'illa tornaria a ser el d'abans de la guerra, Iōtō.

Història

L'illa va ser descoberta en 1543 per l'espanyol Bernardo de la Torre. Cap a 1887 Japó fa un viage d'investigació i no és fins a 1889 quan apleguen els primers habitants a ocupar-ho. Formalment va ser afegit a la prefectura de Tòquio en 1891. Per a 1943 ya existien prop de 1100 civils japonesos establits en l'illa. La majoria d'ells eren també amprats de la canya de sucre localisada en la part norest de l'illa, o de la mina de sulfur i refineria en la mateixa àrea. Els habitants de Iwo Jima vivien en un de cinc establiments, distribuïts en la mitat nort de l'illa. L'establiment que es trobava més al nort era Kita (lliteralment "Nort"), en la part centre septentrional de Iwo. El llogaret de Nishi ("Oest") estava situada en la partix noroest de l'illa, mentres que Motoyama, l'àrea urbanisada més gran en Iwo, es trobava prop de la mina i refineria de sulfur. Els dos llogarets restants, Higashi ("Este") i Minami ("Sur"), estaven ubicades en la part norest de l'illa.

Segona Guerra Mundial

Archiu:Raising the Flag on Iwo Jima.ogv

Ubicació d'Iōtō (antiga Iwo Jima).

Des de 1945

Les indústries principals incloïen explotació minera del sulfur i la refinación de la sucre, encara que l'illa es troba actualment deshabitada, i el seu accés requerix permissos especials. L'illa està administrada pel Govern Metropolità de Tòquio.

L'olor del sofre és intens i la seua vegetació és escassa. L'única ocupació humana en l'illa és la d'una base marítima de les forces d'autodefenses de Japó. Una volta a l'any, el govern dels Estats Units organisa visites per a civils.