Índia portuguesa

La Índia portuguesa, formalment denominat com a Estat Portugués de l'Índia o simplement Estat d'Índia (en portugués: Estat dona Índia o Estat Português dona Índia), era el conjunt de possessions portugueses en l'Índia. En l'época de l'independència índia en 1947, l'Índia portuguesa incloïa varis enclavaments en la costa occidental, incloent Goa, aixina com els enclavaments costers de Damán (en portugués Damão) i Diu, i els enclavaments de Dadra i Nagar Haveli, que estan en l'interior. Els territoris de la Índia portuguesa també varen formar part del Imperi espanyol entre 1580 i 1640, despuix de l'unificació entre Espanya i Portugal en l'Unió Ibèrica. A sovint rebien el nom colectiu de Goa, ya que esta va ser la principal plaça comercial.

L'estat de la Índia portuguesa va ser constituït en el nomenament del primer virrey, Francisco d'Almeida, inicialment establit en Cochín, sis anys despuix de l'arribada de Vasc dona Gama a l'Índia. Despuix de l'expansió territorial efectuada en 1510 per Afonso d'Albuquerque, que va conquistar Goa, va rebre el nom oficial d'Estat portugués de l'Índia (Estat Português dona Índia).

Durant dos sigles va comprendre totes les possessions portugueses en l'Índic, solament en 1752, Moçambic va dispondre de govern propi i en 1844, l'Estat portugués de l'Índia va deixar d'administrar els territoris de Macau, Solor i Timor-Leste, veent-se confinat a l'Índia.

Portugal detentó els drets sobre varis enclavaments de la costa índia des de l'época de Vasc dona Gama. Entre estos territoris s'incloïen:

• Goa.
• Damán.
• Diu.
• Illa d'Angediva, al sur de Goa.
• Dadra i Nagar Haveli, un exclavament de Damán en l'interior de Guyarat.
• Simbor, enclavament continental de Diu, a l'est d'este territori.
• Gogolá, enclavament continental de Diu.

Abans de l'independència de l'Índia en 1947 mantenia Goa, Damán, Diu, i Dadrá i Nagar Haveli, va perdre este últim territori en 1954 i les tres restants places en decembre de 1961, quan varen ser ocupats per l'Unió Índia, (encara que Portugal solament va reconéixer l'ocupació despuix de la Revolució de les Clavellineres en 1975), terminant aixina, despuix de quatre sigles i mig, l'Estat portugués de l'Índia.

Economia

La falta de monedes en les colónies portugueses de l'Índia va fer comuna la pràctica de contramarcar diferents peces estrangeres en l'objectiu de revalorisar el seu valor i permetre la seua circulació en dits territoris. Les primeres contramarcas es varen estampar sobre xerafines en l'any 1684, i consistien en una creu dins d'un círcul i creu de punts. La segona contramarca, utilisada en 1770, era circular i contenia l'escut de Portugal. El 15 de juliol de 1831 en l'objectiu de verificar l'autenticitat de les monedes d'1 i ½ tanga, es va ordenar per decret llei que es marcaren totes les peces en llegenda “P. R.809”. La sigla “P. R.” feya referència a “Portaria Registrada”, i el número “809” al número de registre. Del 4 al 26 de juliol de 1832 es va començar un atre acunyament que va consistir en un punzón en escut de Portugal i la sigla “A. P-T” (Àsia Portuguesa). En un principi esta contramarca es va utilisar solament sobre monedes de coure, pero després també es va estampar sobre monedes d'argent. En l'objectiu de revalorisar les monedes de coure, en l'any 1850 es varen tornar a contramarcar en punzón circular les peces de 15, 30 i 60 tangas.

• Erro al crear miniatura:
  Moneda espanyola en resello circular de la Índia Portuguesa.
• Erro al crear miniatura:
  Moneda de la Índia Portuguesa, emesa en 1959.
• Erro al crear miniatura:
  Sagell de correus de l'época colonial portuguesa.1898