Vasc dona Gama

Vasc dona Gama

Vasc dona Gama, comte dona (de) Vidigueira (Sines, -Cochín, Índia, 24 de decembre de 1524), va anar un célebre navegant i explorador portugués, i el primer europeu en aplegar a l'Índia per mar. En l'era dels descobriments va destacar per haver segut el comandant dels primers barcos que varen navegar directament des d'Europa fins a l'Índia per a descobrir una ruta comercial directa entre estes dos regions. Va ser el viage oceànic més llarc realisat fins a eixe moment, per la que va ser denominada Ruta de les Índies.

El seu viage inicial a l'Índia, via el Cap de Bona Esperança (1497–1499), va anar el primer en unir Europa i Àsia per una ruta marítima, conectant els oceans Atlàntic i Índic. Açò es considera àmpliament com una fita en l'història mundial, en tant va marcar el començ d'una fase marítima de multiculturalismo global. El descobriment de la ruta marítima a l'Índia per part de Vasc dona Gama va obrir pas a una era d'imperialisme global i va permetre als portuguesos establir un gran imperi colonial a lo llarc de la ruta entre Àfrica i Àsia. Viajar per la ruta marítima li va permetre als portuguesos evitar navegar a través de l'altament disputat mar Mediterrànea i travessar la perillosa península aràbiga.

Despuix de décades de mariners intentant aplegar a les Índies, perdent-se mils de vides i dotzenes de barcos en naufragis i atacs, Vasc dona Gama va aplegar a Calicut el 20 de maig de 1498. L'accés sense oposició a les rutes d'espècies índies va donar un impuls a l'economia del Imperi portugués, que prèviament estava centrat a lo llarc del nort i les costes d'Àfrica occidental. Les principals espècies que es varen obtindre del surest asiàtic eren la pebre i la canella, pero pronte varen incloure atres productes, tots nous per a Europa. Portugal va mantindre un monopoli comercial sobre estos bens per vàries décades. No va ser sino fins a un sigle despuix que atres potències europees, primer la República neerlandesa i Anglaterra, i després França i Dinamarca, varen ser capaces de desafiar el monopoli i supremacia naval portuguesos en la ruta del Cap.

Vasc dona Gama comandó dos de les Armada de l'Índia portugueses, la primera i la quarta. Esta última va ser la més gran i va partir a l'Índia quatre anys en acabant de que dona Gama retornara de la seua primera. Al final de la seua vida, durant un breu periodo en 1524, va ser governador de la Índia portuguesa en el títul de virrey. També va rebre el títul de Comte de Vidigueira en 1519. Seguix sent una figura prominent en l'història de l'exploració, i homenages a lo llarc de tot lo món han celebrat les seues exploracions i guanys. l'epopeya nacional portuguesa Vos Lusíadas va ser escrita en el seu honor per Luís de Camõés.

Joventut

Vasc de Gama va nàixer de 1460 o de 1469, en Sines, en la costa suroest de Portugal, provablement en una casa propenca a l'iglésia de Nossa Senhora dones Sales. Sines, un dels pocs ports en la costa de l'Alentejo, era llavors un chicotet llogaret de cases habitades per peixcadors.

Vasc de Gama era fill d'Estêvão dona Gama, qui en 1460 era cavaller de la casa de Fernando de Portugal, duc de Viseu. Fernando ho va nomenar alcalde de Sines i li va permetre rebre un chicotet ingrés dels imposts sobre la fabricació de sabó en Estremoz. Estêvão dona Gama estava casat en Isabel Sodré, filla de João Sodré (també conegut com João de Resende). Sodré, que era d'ascendència anglesa, tenia vínculs en la família de Diego, duc de Viseu, governador de l'Orde de Crist i fill de Fernando de Portugal.

Poc se sap sobre els primers anys de Vasc dona Gama. L'historiador portugués Teixeira de Aragão ha sugerit que hauria estudiat en Évora, a on pugues haver deprés matemàtiques i navegació. És evident que Vasc dona Gama coneixia be l'astronomia, i és possible que estudiara en l'astrònom judeoespañol Abraham Zacuto.

En 1492, el rei D. Juan II de Portugal va enviar a Vasc dona Gama al port de Setúbal, al sur de Lisboa, per a capturar en l'Algarve navío francesos en represàlia pels actes de vandalisme realisats en temps de pau contra la navegació portuguesa, una tasca que Vasc dona Gama va portar a terme ràpida i eficientement.

Primer viage: descobriment de la ruta marítima a l'Índia (1497-1499)

Artícul principal → Descobriment de la ruta marítima a l'Índia.

Antecedents

Des de principis de el XV, els portuguesos, impulsats pel infant Enrique, venien profundisant en el coneiximent de la costa africana. Des de la década de 1460, l'objectiu era conseguir contornear la punta sur del continent africà per a aixina accedir a les riquees de l'Indi —pebre negre, canella i atres espècies— establint una ruta marítima fiable. La República de Venècia havia dominat gran part de les rutes comercials entre Europa i Àsia, pero des de 1453, en la pren de Constantinopla pels otomans, el comerç s'havia llimitat i aumentat els costs.

Quan Vasc dona Gama tenia uns dèu anys, estos plans a llarc determini estaven a punt de ser alcançats: Bartolomé Díaz havia tornat de doblar el cap de Bona Esperança, despuix d'explorar el riu do Infant (el Gran Riu Fish, en l'actual Suràfrica) i despuix d'haver comprovat que la costa s'estenia cap a lo desconegut en direcció noreste. Portugal esperava usar la ruta iniciada per Díaz per a trencar el monopoli sobre el comerç del Mediterràneu.

Al mateix temps, fent us de les expedicions per terra durant el regnat Juan II de Portugal, que recolzava la teoria de que l'Índia era accessible per barco des de l'oceà Atlàntic, Pêro dona Covilhã i Afonso de Paiva havien segut enviats a través de Barcelona, Nàpols i Rodas a Aleixandria, a on, fent-se passar per mercaders, varen conseguir aplegar a Aden. Allí es varen separar: Paiva es va dirigir a Etiopia i va morir de pesta, sense realisar cap informe; Covilhã es va dirigir a Ormuz i després a l'Índia, i despuix va tornar per la costa oriental d'Àfrica, conseguint establir que la ruta a l'Índia era factible. Tampoc va retornar mai més a Portugal, encara que ell sí va conseguir fer aplegar el seu informe a través d'emissaris.

Faltava solament un navegant que demostrara el víncul entre els resultats de Díaz i Covilhã per a inaugurar una ruta comercial, la Ruta de les Espècies, potencialment lucrativa per l'oceà Índic. La tasca va ser assignada inicialment pel rei Juan II a Estévão dona Gama, el pare de Vasc dona Gama. No obstant, ya que va morir en juliol de 1497, el mando de l'expedició va ser delegat pel nou rei Manuel I de Portugal en Vasc dona Gama, possiblement tenint en conte el seu bon eixercite en protegir els interessos comercials portuguesos de les depredaciones pels francesos a lo llarc de la Costa d'Or africana.

El viage

D. Manuel I li va confiar el mando d'una chicoteta esquadra, en el títul de capitão-mor de la flota, i un dissabte, el 8 de juliol de 1497 va salpar del port de Santa Maria de Belém, a la vora del riu Tajo (Lisboa), en l'intenció de vorejar la costa africana, doblar el cap de Bona Esperança i anar en busca de l'Índia.

Es tractava essencialment d'una expedició d'exploració que duya cartes del rei D. Manuel I per als regnes que visitaren, padrõés per a colocar, i que havia segut equipada per Bartolomé Díaz en alguns productes que havien provat ser útils en els seus viages per als trueques en el comerç local. L'únic testimoni presencial del viage que sobreviu és un diari d'a bordo anònim, atribuït a Álvaro Velho. (La majoria dels archius de la Corona varen desaparéixer en el gran incendi de Lisboa).

Els navío de Vasc dona Gama: São Gabriel, São Rafael i Bérrio (ca. 1558. Ilustració de Roteiro dona viagem, d'Álvaro Velho.

Contava Gama en prop de cent setanta hòmens, entre mariners, soldats i religiosos, distribuïts en quatre embarcacions:

• São Gabriel, una carraca de 27 metros d'eslora, 8,5 m de mànega i un calat de 2,3 m, en 372 m² de veles i 178 tonelladas, construïda especialment per a eixe viage i comandada pel propi Vasc dona Gama, en una tripulació d'uns 60 hòmens.
• São Rafael, una nau bessona a la São Gabriel, també construïda per a este viage i comandada per Paulo dona Gama, germà major del capità. En la tornada, en una tripulació disminuïda ya incapaç de manejar els tres barcos, la nau va ser abandonada i posteriorment incendiada en Malindi, continuant viage els seus tripulants en el Bérrio i la São Gabriel.
• Bérrio, una carabela llaugerament menor que les anteriors, oferida per D. Manuel de Bérrio, el seu propietari, comandada per Nicolau Coelho.

• São Miguel, una carraca per al transport de suministraments, comandada per Gonçalo Nunes, que anava a ser incendiada en el viage d'anada, prop de baïa de São Brás (Mossel Bay), en la costa oriental africana.

L'expedició va salpar de Lisboa, acompanyada de Bartolomé Díaz que va seguir en una carabela rumbo cap a Sant Jorge de la Mina, seguint una ruta ya experimentada pels navegants anteriors a lo llarc de la costa africana a través de l'illa de Tenerife i del archipèlec de Cap Vert. Despuix d'alcançar la costa de l'actual Sierra Leona, Vasc dona Gama es va desviar cap al sur, per l'oceà obert, creuant la llínea de l'Equador, en busca dels vents de l'oest de l'Atlàntic Sur, que Bartolomé Díaz ya havia identificat en 1487. Esta maniobra, coneguda com la volta do mar, va ser exitosa i el 4 de novembre de 1497 l'expedició havia aplegat de nou a la costa africana. Despuix de més de tres mesos, els barcos havien navegat més de 6000 quilómetros de mar oberta, el viage més llarc conegut fet en alta mar fins a eixa data.

El 16 de decembre, la flota havia sobrepassat el cridat rio do Infant (Gran Riu Fish en la costa oriental de l'actual Suràfrica), el punt en el que Bartolomé Díaz havia retornat anteriorment, navegant a partir d'ahí en aigües desconegudes per als europeus. El dia de Nadal (Natal), Gama i la seua tripulació varen batejar la costa per la que navegaven en el nom de Natal (actual província KwaZulu-Natal de Suràfrica).

Pilar de Vasc dona Gama en Malindi (en la costa de Kènia).

El 2 de març de 1498, completant el contorn de la costa africana, la flota va aplegar a la costa de Moçambic despuix d'haver sofrit fortes temporals i de que Vasc dona Gama haguera sofocat en mà de ferro un tumult dels mariners. En la costa d'Àfrica oriental, els territoris controlats pels musulmans integraven la ret de comerç en l'oceà Índic. En Moçambic varen trobar als primers comerciants indis. Inicialment ben rebuts pel sultà, que els va confondre en els musulmans, els varen proporcionar dos pilots. Tement que la població fora hostil als cristians, pero tractant de mantindre l'equívoc, despuix d'una série de malentesos varen ser obligats per una multitut hostil a fugir de Moçambic, i varen salpar del port disparant els seus canons contra la ciutat.

El pilot que el sultà de l'illa de Moçambic els va proporcionar per a conduir-li a l'Índia, havia segut secretament instruït per a entregar els navío portuguesos als governants àraps de Mombasa. Una casualitat va fer descobrir l'emboscada i Vasc dona Gama va poder continuar.

En la costa de l'actual Kènia, l'expedició va saquejar navío mercants àraps desarmats. Els portuguesos es varen convertir en els primers europeus en visitar el port de Mombasa, pero varen ser rebuts hostilmente i es varen marchar pronte.

En febrer de 1498, Vasc dona Gama va seguir cap al nort, desembarcant en l'amistós port de Malindi —rival de Mombasa—, a on varen ser ben rebuts pel sultà que els va suministrar un pilot àrap coneixedor del oceà Índic, el coneiximent del qual dels vents monsònics permetria guiar l'expedició fins a Calicut, en la costa suroest de l'Índia. Les fonts diferixen sobre l'identitat del pilot, identificant-ho a voltes com un cristià, un musulmà o un guzerate. Un conte tradicional descriu al pilot com el famós navegant àrap Ibn Majid, pero relats contemporàneus situen a Ibn Majid en un atre lloc en eixe moment.

Arribada a Calicut

Aplegada dels portuguesos a l'Índia segons el mapa de Juan de la Cosa de 1500.

El 20 de maig de 1498, la flota va aplegar a Kappakadavu, prop de Calicut, en l'actual estat indi de Kerala, havent establit la Ruta del Cap i obrint la ruta marítima des d'Europa fins a l'Índia.

El dia despuix de l'arribada, entre una multitut reunida en la plaja, varen ser rebuts per dos musulmans tunecinos, un dels quals se'ls va dirigir en castellà: «Ao diabo que et dou; quem et trouxe cá?». I els varen preguntar qué anaven a buscar tan llunt i els varen contestar: «Vàrem vore buscar cristãvos i especiaria.», conforme a lo relatat per Álvaro Velho. Al vore les imàgens dels deus hindús, Vasc dona Gama i els seus hòmens varen pensar que eren de sants cristians, ya que els musulmans no tenien imàgens. La creència en els cristians de l'Índia, com els cridaven, va perdurar durant algun temps, inclús despuix de la tornada d'esta expedició.

Pero les negociacions en el governador local, Samutiri Manavikraman Rajá, zamorín de Calicut, varen ser difícils. Els esforços de Vasc dona Gama per a conseguir condicions favorables de comerç es varen vore dificultades per la diferència de cultures i el baix valor de les seues mercaderies, ya que els representants del zamorín es burlaven de les seues ofertes i els comerciants àraps allí establits es resistien veent la possibilitat d'una competència no desijada. Les mercaderies presentades pels portuguesos varen ser insuficients per a impressionar al zamorín, en comparació als bens d'alt valor que es comercialisaven allí, lo que va causar alguna desconfiança. Els portuguesos varen vendre finalment els seus productes per baix del cost per a adquirir chicotetes cantitats d'espècies i joyes per a dur al regne.

Per últim, el zamorín es va mostrar satisfet en les cartes de D. Manuel I i Vasc dona Gama va conseguir una carta ambigua de concessió de drets per a comerciar, mes va acabar per partir sense avís en acabant de que el zamorín i el seu cap de l'Armada, Kunjali Marakkar, insistiren que deixara tots els seus bens com a garantia. Vasc dona Gama va conservar els seus bens, pero va deixar alguns portuguesos en órdens per a iniciar la construcció d'una factoria.

Tornada a Portugal

Erro al crear miniatura:

Aplegada de Vasc dona Gama a Calicut (ilustració d'una edició de Vos Lusíadas, 1880).

Vasc dona Gama va començar el viage de tornada el 29 d'agost de 1498. Ansiós per partir, va ignorar el coneiximent local sobre els patrons del monsó que li permetrien navegar. En l'Illa Anjadip varen ser abordats per un home que afirmava ser cristià pero que fingia ser un musulmà al servici d'Hidalcão, el sultà de Bijapur. Sospitant que era un espia, ho varen assotar fins que va confessar ser un aventurer judeu polac en l'Orient. Vasc dona Gama ho va capturar i va dur de regrés a Portugal, a on un any despuix acabaria sent el seu padrí quan va ser batejat en el nom de Gaspar Correia, també conegut com Gaspar dona Gama.

En el viage d'anada havien creuat l'Índic fins a l'Índia, en l'ajuda dels vents del monsó, en sol 23 dies. A la tornada, navegant a vela contra els vents, varen consumir 132 dies, estant els barcos atracats en Malindi el 7 de giner de 1499. En esta etapa, al voltant de la mitat de la tripulació supervivent va perir i molts dels restants estaven greument afectats pel escorbuto. Aixina, dels 148 hòmens que integraven l'armada, solament 55 varen retornar a Portugal, i solament dos dels barcos que varen deixar el Tajo varen conseguir retornar. La carabela Berrio, sent més llaugera i més ràpida, va ser la primera en retornar a Lisboa, a on va arribar el 10 de juliol de 1499, baix el mando de Nicolau Coelho i tenint com a pilot a Pêro Escobar, que més vesprada acompanyaria a la flota de Pedro Álvares Cabral en el seu viage en el que varen informar del descobriment de Brasil en abril de 1500. Després, en agost, va aplegar la São Gabriel, al mando de João de Sá, ya que Gama havia abandonat el barco en l'illa de Santiago, en Cap Vert, a on va noliejar una carabela per a dur al seu germà malalt, Paulo dona Gama, a l'illa Terceira, en les Azores, en l'esperança de poder salvar-li.

Vasc dona Gama va tornar a Lisboa en setembre de 1499, un més despuix que els seus companyers, puix va tindre que enterrar al seu germà, fallit, en les Azores. A la seua tornada, va ser recompensat com l'home que havia conseguit finalisar un pla que els havia pres anys complir. Va rebre el títul de «almirant-mor dos Mars dones Índia», sent-li concedida una pensió de trescents mil reals anuals, que passaria als fills que tinguera. També va rebre, junt en els seus germans, el títul perpetu de Dom i dos viles, Sines i Vila Nova de Milfontes.

Segon viage a l'Índia (1502)

Erro al crear miniatura:

Estàtua en el seu honor en Sines, la seua ciutat natal.

El 12 de febrer de 1502, Vasc dona Gama va dirigir una nova expedició en una flota de vint bucs de guerra, en el propòsit de fer complir els interessos portuguesos en Orient. Havia segut invitat despuix de la negativa de Pedro Álvares Cabral, que es va desentender en el rei sobre el mando de l'expedició. Este viage va tindre lloc despuix del viage de la segona flota a l'Índia, dirigida per Cabral en 1500, que en desviar-se de la ruta va fer el descobriment de Brasil. Quan Cabral va aplegar a Calicut es va trobar en un ambient hostil per part dels mercaders àraps i indis. Seguint els métodos de Vasc dona Gama, Cabral va prendre rehens i va obligar al rajá a concedir-los garanties per escrit, gravades en una placa de metal, de que podrien comerciar en seguritat. Acte seguit varen establir en terra una factoria dirigida per Aires Correia. No obstant, a causa de l'abrogació del seu acort, que els concedia prioritat en l'obtenció d'espècies, Cabral ordena capturar un barco àrap que eixia del port en un carregament d'espècies. Els comerciants varen respondre matant a Aires Correia i varen destruir les mercaderies descarregades. Com a resposta Cabral va ordenar bombardejar Calicut i es va dirigir al sur, cap a Cochín, un chicotet regne rival, a on va ser rebut calorosament pel rajá, retornant de regrés a Europa en un exigu carregament que no compensaria les pèrdues de l'expedició, lo que supondria la caiguda en desgràcia de Cabral.

Gama va prendre i va exigir un tribut a l'illa de Kilwa en l'Àfrica oriental, un dels ports de domini àrap que havien combatut contra els portuguesos, convertint-la en tributària de Portugal. En l'or provinent de les 500 monedes impostes, com a tribut de vassallage al rei de Portugal, per Vasc dona Gama al régulo de Kilwa (actual Kilwa Kisiwani, en Tanzània) el rei Manuel I va manar fer la Custòdia de Belén per al monasteri dels Jerónimos.

En este viage es va donar el primer registre conegut d'albirament europeu de les illes Seychelles, que Vasc dona Gama va nomenar illes Amirante (Ilhas Amirante) en el seu propi honor.

Vasc dona Gama va partir en la finalitat d'instalar el centre portugués i una fàbrica en Cochín, despuix dels esforços consecutius de Cabral i João dona Nova. Els portuguesos varen bombardejar novament Calicut i varen destruir els llocs comercials àraps.

En la finalitat de venjar-se pels portuguesos morts en Calicut en el seu primer viage, despuix d'aplegar al nort de l'oceà Índic, Vasc dona Gama va esperar per a capturar un navío que retornava de La Meca en importants mercaders musulmans, el Miri, apoderant-se de totes les mercaderies, per a després capcionar-li fòc, cremant vius a tots els seus passagers. Es tractava d'un barco que transportava a varis centenars de fidels musulmans que peregrinaron en la ciutat santa d'Aràbia; l'almirant va abordar l'embarcació i la va cremar en tots els seus viagers a bordo. Les cròniques de l'época varen assegurar que varen morir unes quatrecentes persones. Despuix de l'acte de barbàrie, que va commocionar als cronistes contemporàneus, el zamorín va acceptar firmar un tractat quan Dona Gama va aplegar a Calicut, el 30 d'octubre de 1502.

L'1 de març de 1503 va començar la guerra entre el zamorín de Calicut i el rajá de Cochín. Els seus navío varen assaltar als barcos mercants àraps, destruint també una flota de 29 barcos de Calicut. Despuix d'esta batalla, varen rebre importants concessions comercials favorables del zamorín. Vasc dona Gama va fundar la colónia portuguesa de Cochín, en Índia, retornant a Portugal en setembre de 1503, despuix d'eliminar als rivals àraps de l'Índic i instaurar l'hegemonia marítima portuguesa en la zona. Part de la seua flota es va quedar en l'Índia baix les órdens de Vicente Sodré, tio de Vasc de Gama, en la missió de protegir les fàbriques portugueses, entre ells l'Esmeralda i el São Pedro que varen naufragar en maig de 1503 front a les costes d'Oman.

Tercer viage a l'Índia (1524)

Erro al crear miniatura:

Tomba de Vasc dona Gama en el monasteri dels Jerónimos de Belém.

En 1519 va ser nomenat primer comte de Vidigueira pel rei Manuel I, en sèu en un terreny comprat a dò Jaime I de Bragança, duc de Bragança, que el 4 de novembre va cedir les viles de Vidigueira i Vila de Frades a Vasc dona Gama, els seus hereus i successors, aixina com tots els ingressos i privilegis relacionats, sent el primer comte portugués sense sanc real.

Havent adquirit una reputació de temible «solucionador» de problemes en l'Índia, Vasc dona Gama va ser enviat de tornada en 1524, despuix de permanéixer alluntat de la navegació durant casi vint anys. L'objectiu era que substituïra al virrey Duarte de Meneses, el govern del qual havia segut desastrós. En el viage, Gama va contraure la malaria poc despuix d'aplegar a Goa. Com governador i segon virrey de la Índia portuguesa va actuar en rigidea i va conseguir impondre l'orde, pero va morir en la ciutat de Cochin en la vespra de Nadal de 1524.

Va ser enterrat en l'iglésia de Sant Francisco, en Cochín. En 1539 els seus restants mortals varen ser traslladats a Portugal, concretament a l'iglésia d'un convent carmelita, ara conegut com a Quinta do Carmo (i ara propietat privada), prop del llogaret alentejana de Vidigueira, com a comte de Vidigueira de dret i hereteu des de 1519. En este convent varen estar els seus restants fins a 1880, quan varen ser traslladats al monasteri dels Jerónimos de Belém, que es va construir poc despuix del seu primer viage, en els primers beneficis del comerç d'espècies, estant junt a la tomba de Luís Vaz de Camõés. Alguns argumenten, no obstant, que els ossos de Vasc dona Gama es troben encara en la ciutat alentejana. Com a testimoni del trasllat dels ossos, enfront de l'estàtua del navegador en Vidigueira, existix una antiga Escola Primària Vasc dona Gama (la construcció de la qual es va utilisar com a moneda de canvi per a obtindre el permís per a portar a terme el trasllat en l'época), a on està instalat el Museu Municipal de Vidigueira.

Matrimoni i descendència

Vasc dona Gama i la seua dòna, Catarina de Ataíde, varen tindre sis fills i una filla:

• Francisco dona Gama, que va heretar els títuls del seu pare com a segon comte de Vidigueira i el «segon almirant de les mars de l'Índia, Aràbia i Pèrsia»". Va permanéixer en Portugal.
• Esteban de Gama, despuix del seu fallanc determini 1524 com a capità de patrulla de l'Índia, va ser nomenat per a un mandat de tres anys com a capità de Malaca, que va servir des de 1534 fins a 1539 (inclou els dos últims anys del determini del seu germà de Paulo). Va ser nomenat posteriorment com l'11.º governador de l'Índia des de 1540 fins a 1542.
• Paulo dona Gama, capità de Malaca en 1533-1534, mort en un combat naval de Malaca.

• Cristóbal de Gama, capità de la flota de Malaca 1538-1540; nominat a l'èxit en Malaca, pero eixecutat per Ahmad ibn Ibrihim al-Ghazi durant la Guerra Etíope-Adal en 1542.
• Pedro da Silva dona Gama, capità designat de Malaca en 1548-1552.
• Álvaro d'Ataide, nomenat capità de la flota de Malaca en la década de 1540, va ser capità de la pròpia Malaca 1552-1554 (és un dels personages de l'obra L'alcalde de Zalamea).
• Isabel d'Ataide dona Gama, la seua única filla, es va casar en Ignácio de Noronha, fill del primer comte de Linhares.

La llínea masculina es va extinguir en 1747 i el títul va ser heretat a través de la llínea femenina.

Títuls i honors

Vasc dona Gama

Durant els seus molts anys al servici de la Corona portuguesa, dona Gama va ser recompensat en molts títuls diferents, distincions i oficis:

• Almirant de la Mar d'Aràbia, Pèrsia, l'Índia i tot l'Oriente - Títul com a cap de les Armada de l'Índia
• Segon virrey de l'Índia – Títul del càrrec com a cap colonial d'Índia portuguesa
• Primer comte de Vidigueira - Títul de la noblea portuguesa

El seu llegat

Reproducció de la creu que Vasc dona Gama va colocar en el cap de Bona Esperança.

Retrate de Vasc dona Gama de António Manuel dona Fonseca (1838)

Vasc dona Gama és un dels exploradors més famosos i celebrats de l'Era dels descobriments. Despuix d'Enrique el Navegant, va ser responsable de l'èxit de Portugal com una de les primeres potències colonizadoras. Ademés del fet mateix del seu primer viage, va anar la seua astuta mescla de política i guerra a l'atre costat del món lo que va posar a Portugal en una posició destacada en el comerç transíndico. Despuix del viage inicial de Vasc dona Gama, la Corona portuguesa es va donar conte de que assegurar-se posats d'alvançada a lo llarc de la costa oriental africana seria vital per a mantindre rutes comercials nacionals en el lluntà orient.

No obstant, la fama de Vasc dona Gama es veu atemperada per incidents i actituts tals com les que va mostrar en el notori Incident del barco de peregrins musulmans discutit prèviament.

La epopeya nacional portuguesa, Vos Lusíadas de Luís Vaz de Camõés es referix en gran part als viages de Dona Gama.

La grand òpera de 1865 L'Africaine: Opéra en Cinq Actes, composta per Giacomo Meyerbeer a partir d'un llibret d'Eugène Scribe, inclou de forma destacada el personage de Vasc dona Gama. No obstant, els fets representats són ficticis. El títul provisional de Meyerbeer per a l'òpera era Vasc dona Gama. Una producció de 1989 de l'Òpera de Sant Francisco va contar en el célebre tenor Plácido Dumenge en el paper de dona Gama. El compositor de el XIX Louis-Albert Bourgault-Ducoudray va compondre en 1872 una òpera homònima basada en la vida de dona Gama i els seus ardits en el mar.

Duen el nom de Vasc dona Gama:

• Una ciutat portuària en Goa;
• El cràter llunar Vasc dona Gama du este nom en la seua memòria;
• Tres equips de fútbol de Brasil i un equip de Goa, el Vasc Sports Club;
• Una iglésia en Kochi;
• Un pont i una torre en Lisboa.

Vasc dona Gama ocupa el lloc 86 en la llista Els 100, les figures més influents de l'història segons Michael H. Hart.

En 1994 va ser representat en els billets portuguesos de 5000 escuts. En 1998 els proyectes preparats per a celebrar el V Centenari de l'arribada de Vasc dona Gama a l'Índia per part del govern de Portugal varen tindre que ser abandonats per la còlera pública que va suscitar l'acontenyiment.

Vore també

• Descobriments portuguesos
• Anex: cronologia dels descobriments portuguesos
• Descobriment de la ruta marítima a l'Índia
• Gaspar Correia
• Club de Regates Vasc dona Gama

• Pont Vasc dona Gama, un pont que unix Lisboa en Montijo, en el seu nom;
• Torre Vasc dona Gama
• Santa Catarina do Monte Sinai

Bibliografia

L'artícul de la Wikipedia en portugués arreplega la següent bibliografia:

• Ames, Glenn J. Vasc dona Gama: Renaissance Crusader, 2004 Longman ISBN 0-321-09282-1
• Ames, Glenn J. The Globe Encompassed: The Age of European Discovery, 1500–1700, 2007 Prentice Hall, ISBN 978-0-13-193388-0
• Aragão, Augusto Carlos Teixeira de.D. Vasc dona Gama i a Vila dona Vidigueira. Lisboa: Typographia Universal, 1871.
• Aragão, Augusto Carlos Teixeira de. Vasc dona Gama i a Vidigueira: Estudo historico. Lisboa: Imprensa Nacional, 1887. 303p.
• Bouchon, Geneviève. Vasc dona Gama. Riu de Janeiro: Record, 1998. 338p. ISBN 85-01-05385-6
• Corrêa, Gaspar. The Three Voyages of Vasc dona Gama, and His Viceroyalty, 2001 Adamant Mija Corporation, ISBN 1-4021-9543-5 - reedició facsímil d'una edició de 1869 de la Societat Hakluyt de Londres.
• Disney, Anthony. The Indian Ocean in World History, Emily Booth (eds.), 2000, Universitat d'Oxford, Nova Delhi i Nova York.
• Fernández-Armesto, Felipe. Civilizations, 2001, Macmillan Basingstoke i Oxford, U.K. ISBN 0-7432-0248-1
• Fernández-Armesto (2006). W.W. Norton (ed.). Pathfinders: A Global History of Exploration, pp. 177–181. ISBN 978-0393062595.
• Jayne, Kingsley Garland (1910). Methuen (ed.). Vasc Dona Gama and his successors, 1460–1580.
• Ravenstein, E. G.; ed. and trans. (1898). Hakluyt Society (ed.). A Journal of the First Voyage of Vasc dona Gama, 1497–1499.
• Russell-Wood (1993). Macmillan (ed.). A World on the Move: The Portuguese in Africa, Àsia, and America, 1415–1808. ISBN 978-0312094270.
• Subrahmanyam, Sanjay. The Career and Legend of Vasc dona Gama, 1997, Cambridge University, ISBN 978-0-521-47072-8
• Towle, George Makepeace (ca. 1878). Lothrop, Lee & Shepard (ed.). Vasc dona Gama, his voyages and adventures.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vasc dona Gama.
• Wikisource contiene obras originales de o sobre Ascensão de Vasc dona Gama.
• Vasc dona Gama en Prominent People [2] archivat en Wayback Machine.
• Vasc dona Gama: "Round Africa to Índia, 1497-1498" [3] archivat en Wayback Machine.
• Dona Gama, web tuorial en mapes
• Diari de Dona Gama

• Image del billet de 5000 escuts
• 581 Obres de Vasc dona Gama em The European Library Harvest
• Vasc Dona Gama en Biografies i vides