Cinnamomum verum
El arbre de la canella, conegut com canelo[1] (Cinnamomum zeylanicum o Cinnamomum verum J.Presl), és un arbre de full perenne, de 10 a 15 metros d'altura, procedent de Sri Lanka. Del seu corfa interna es produïx l'espècia canella, que s'obté pelant i fregant les branques.
La canella té dos varietats, la Cinnamomum cassia, cridada la canella cassia, i la Cinnamomum verum, també denominada canella ceilán. «La diferència entre abdós radica, principalment, en el seu contingut en cumarina, una substància que té efectes tòxics per al fege.» La canella cassia conté fins a 20 mg de cumarina, mentres que la canella ceilán conté cantitats imperceptibles de cumarina.[2]
Distribució
[editar | editar còdic]És originari d'Orient; ademés de Sri Lanka, també es cultiva en Índia i en atres zones del món, incloent tot el sur d'Àsia.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Requerix un clima càlit i humit, en una temperatura mija anual entre 24 i 30 °C i una precipitació entre 2 000 i 4 000 mm ben distribuïda durant tot l'any, condicions que solament es donen entre els 0 i 600 m s. n. m.
Les millors plantes creixen en climes plujosos, en sols de textura franc arenenca, profunts i en alt contingut de matèria orgànica i excelent drenage. Una terra molt fangosa llimitaria el creiximent de la planta i esta produiria una corfa de baixa calitat.
Descripció
[editar | editar còdic]Es tracta d'un arbre d'uns dèu metros d'altura encara que cultivat sol ser més menut, adoptant forma d'arbusto sempre verda. La seua corfa, la part més important, és marró grisàceu i té un cicle perenne. El seu talle és de consistència leñosa. Els fulls tenen forma ovalada i puntaguda, de color vert lluent per la cara superior, en cinc nervis rojosos, un de medial i dos per costat, estovats, que convergixen en la base i l'àpiç, i un atre conjunt de nervis que formen un àngul recte en est; el peciol és d'uns 10 - 20 mm, robust, de forma cóncava. Els seus florés són hermafroditas (conté l'androceo i gineceo en la mateixa flor), de color blanc o groc verdenc i recobertes de pèls, bracteadas i actinomorfas. El periant és indiferenciado, format per sis tépals lliures. El gineceo és bi-carpelar i el seu androceo està format per 9 + 3 estams distribuïts en tres o quatre verticilos, que, quan es produïx la dehiscencia de les anteras, ho fa pel vent. Les flors, d'uns 0,5 cm, s'agrupen en panículas que naixen en l'aixella del full o també en la part terminal i apleguen a tindre una llongitut similar a la dels fulls. El frut és una baya llarga elipsoidal d'uns 12,5 cm, de color molt obscur, blavenc-negre, en una única llavor en el seu interior. Es reproduïx de les llavors que contenen les bayas i també per multiplicació vegetativa.
Cultiu
[editar | editar còdic]L'antic sinònim botànic de l'arbre, Cinnamomum zeylanicum, deriva de l'antic nom de Sri Lanka, Ceilan.[3] Segons una publicació de 2020, Sri Lanka produïx el 90 % del suministrament mundial de C. verum,[4][5] que també es cultiva a escala comercial en les Seychelles, Madagascar i Tanzània.[6][7]
Usos
[editar | editar còdic]Mòlta s'utilisa àmpliament en darreries, pastiços, dolços, etc., i sancera s'ampra per a adornar i sazonar alguns plats. En Mèxic, Equador, Chile, Veneçola, Perú, Costa Rica i Colòmbia s'usa en el té de canella, que resulta de posar té de Ceilan en unes varetes de canella a hervir en aigua fins a obtindre l'infusió, agregant sucre a gust.
L'us de l'infusió de canella està molt estés en Equador, Colòmbia, Bolívia, Panamà, Chile, Perú, Mèxic, el sur dels Estats Units i América Central; l'infusió servix per a la grip, al grau que competix en us en atres begudes calentes, com el café i el chocolate. Ademés, és comunament utilisat per a aliviar dolors menstruals.
En Espanya és utilisada com a espècia en alguns plats tradicionals, com per eixemple, en la morcilla d'Aranda, una varietat de la morcilla de Burgos.
En Espanya, Equador, Puerto Rico, Uruguay, Perú, Argentina, Chile, Colòmbia, Panamà, Paraguay, El Salvador, Nicaragua, Costa Rica, Cuba, Guatemala, Mèxic i Alemània és utilisada per a la darreria tradicional arròs en llet. També és popular en Veneçola com adrece de la chicha i el majarete, darreria tradicional de dit país.
En Suïssa, França, Àustria i Alemània servix per a sazonar el vi calent, que es consumix en hivern, principalment en Adviento i Nadal.
En Equador, Perú i Colòmbia es prepara una infusió en licor anomenada canelazo, generalment en les ciutats andinas per a combatre el fret.
En República Dominicana s'usa junt en atres espècies per a preparar un licor nacional, cridat Mamajuana.
És també ingredient de moltes salses curry i atres plats d'Orient en a on s'ampren les varietats de Ceilan i China, ademés de la pols i els fulls de la canella.
En un tast organoléptica es podria dir que la canella té un sabor astringente.
Processament
[editar | editar còdic]Els arbres creixen en forma de arbustos frondosos, que solen alcançar un màxim de tres metros d'altura. Es cullen per primera volta als tres anys, i seguixen produint be durant quaranta a cinquanta anys. Les chicotetes branques laterals (d'1,5 a 5 cm de diàmetro) s'eliminen dels arbres. La corfa exterior es retira i es convertix en mantillo. Les ramitas, els fulls i les bayas (llavors) es trituran i es fa oli de canella, un subproducte menys valiós. La corfa interior de les branques s'afluixa fregant-la en una vareta de latón, després es partix en un gavinet de latón o d'acer inoxidable, i despuix es pela, lo més intacta possible. Les "púas" llargues i completes de canella són més valioses que els trossos trencats. Estes púas se sequen durant varis dies, a l'ombra i després en l'obscuritat. Tot este treball ho realisen a mà treballadors experimentats; esta és la part més cara de la producció de l'espècia de canella. Per últim, la corfa seca es talla en barritas o es mol en pols per a vendre-la als consumidors.
Composició química
[editar | editar còdic]El seu aroma és pel oli essencial aromàtic que constituïx un 0,5-2,5 % de la seua composició. El component majoritari és l'aldehit cinámico, també l'eugenol i l'alcohol cinámico. En menys proporció trobem l'àcit trans-cinámico, l'aldehit hidroxicinámico, l'aldehit o-metoxicinámico, acetat cinámico, terpenos (linalol, diterpeno), taninos, mucílac, proantocianidinas oligoméricas i polimèriques,[8] glúcits i traces de cumarina. Segons RFE, la droga seca deu contindre a lo manco 12 ml / kg d'oli essencial.[9]
Beneficis medicinals
[editar | editar còdic]Ha segut utilisada antigament en l'Espanya rural per a induir somi als chiquets. Era un relajante que ampraven les mares rurals per a dormir als chiquets a l'hora d'anar al camp a treballar. El seu us és comú en les dònes quan se'ls retarda la menstruació pero este també du conseqüències.[10] Un dels beneficis medicinals que proporciona la canella és que quan existixen #abrasió en la llengua per menjar o prendre coses calentes; la barra de canella es chupla o llepa per a sedar el dolor i cicatrisar les papiles gustativascita requerida. Cal agregar, ademés, que segons dos estudis la canella té beneficiosos efectes contra la diabetis i la hipercolesterolemia en rates[11] i contra la diabetis en vaques.[12] En primer lloc, l'ingesta de canella ajuda a reduir les sifres de sucre en la sanc en les persones diabètiques; en segon lloc, tan sol mija cucharadita pot ajudar a disminuir aixina mateix els nivells de colesterol i triglicèrits en sanc. Les seues propietats antiinflamatorias fan de la canella un gran relajante muscular. Els processos inflamatorios propis de la pràctica d'eixercici (responsables dels dolors musculars) són inhibits per l'alcohol de cinamilo i el eugenol presents en la canella.cita requerida Una forma d'incorporar esta espècia podria ser afegint-la en aliments tals com el café, té, sucs, cereals o torrades i chocolate en i sense llet.
S'usa contra refredats, grip i bronquitis pel seu fort efecte com a estimulant calorífic. És utilisada com a tònic estomacal, ya que facilita el bon funcionament del sistema digestiu ajudant a l'expulsió de gasos i a combatre les nàusees, les bossades i les diarrees. No convé a les persones que sofrixen d'úlcera gastroduodenal. En dosis altes pot provocar alteracions nervioses.cita requerida
Aumenta la sensibilitat insulínica
[editar | editar còdic]És ya de coneiximent popular que la canella pot ajudar a previndre la resistència a l'insulina. La revista Diabetis Care va realisar un estudi en l'any 2003 en el que elegien a xixanta persones en Diabetis tipo 2) (30 hòmens i 30 dònes). Se'ls separava en grups i tres d'eixos grups rebien distintes dosis de canella, mentres que als últims tres se'ls donava placebo.
L'experiment va resultar reduir els nivells de glucosa, lipoproteína de baixa densitat, triglicèrits i colesterol total en els individus que consumien canella, mentres que no es va vore cap canvi significatiu en els atres grups.[13]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Cinnamodendron verum va ser descrita per Jan Svatopluk Presl i publicat en O Prirozenosti rostlin, aneb rostlinar 2(2): 36, 37–44. 1825.[14]
Etimologia
[editar | editar còdic]Cinnamomum: nom genèric que prové del grec Kinnamon o Kinnamomon, que significa fusta dolça. Este terme grec provablement prové del hebreu quinamom, el qual té orige en una versió anterior al terme Kayu manis, que en el llenguage de Malàsia i Indonèsia també vol dir fusta dolça.
Verum: epítet que fa referència a l'espècie que prové de Ceilan, l'autèntica i la que es comercialisa més, ya que és la que es considera de millor calitat.
Zeylanicum fa referència al nom del lloc d'orige Ceilan (Sri Lanka). És mencionada en la Bíblia com a espècia aromàtica molt apreciada.[15]
La paraula canella pot vindre del francés cannelle, forma diminutiva de canne (canya, tubo) que va designar a partir de el XVI a la canya de sucre.
- Sinonímia
|
|
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «[1]». Consultat el 18 d'agost de 2023.
- ↑ «[2]». Consultat el 18 d'agost de 2023.
- ↑ (2020) «Ceylon Cinnamon Production and Markets», Cinnamon. Botany, agronomy, chemistry and industrial applications (en anglés), Cham: Springer, pp. 63-84. doi:10.1007/978-3-030-54426-3_3. OCLC 1237743917.
- ↑ «Enciclopèdia Britànica en llínea» (en anglés). Archivat des d'el original, el 18 d'agost de 2023. Consultat el 18 d'agost de 2023.
- ↑ Iqbal, Mohammed. Organisació de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (ed.): «Comercie internacional de productes forestals no madereros: Una visió general». Archivat des d'el original, el 16 de març de 2019. Consultat el 12 de novembre de 2012.
- ↑ Sokoine University of Agriculture (ed.): «Tanzània Spices Sub Sector Strategy» (en anglés). Archivat des d'el original, el 18 d'agost de 2023. Consultat el 18 d'agost de 2023.
- ↑ Analytical and Bioanalytical Chemistry.402(3)
- 1327-1336.doi:10.1007/s00216-011-5557-3.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «Cinnamomum verum». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 26 de juny de 2013. Consultat el 25 de maig de 2013.
- ↑ (2007).Phytomedicine: International Journal of Phytotherapy & Phytopharmacology.14(1)
- 15-22.ISSN 0944-7113.doi:10.1016/j.phymed.2006.11.005.
- ↑ (2008).Journal of Agricultural and Food Chemistry.56(6)
- 1907-1911.ISSN 0021-8561.doi:10.1021/jf073065v.
- ↑ (2003).Diabetis Care.26(12)
- 3215-3218.ISSN 1935-5548.doi:10.2337/diacare.26.12.3215.
- ↑ Jardí botànic de Misuri (ed.): «Cinnamomum verum J. Presl». Tropicos.org.. Archivat des d'el original, el 3 d'abril de 2020. Consultat el 18 d'agost de 2023.
- ↑ Plantilla:Bíblia
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Alonso, J.R. Tractat de Fitofármacos i nutracéuticos, 2a. ed. Ed. Corpus. Buenos Aires, 2004. ISBN 978-987-20292-3-4.
- Cañigueral, S.i cols. Plantes medicinals i drogues vegetals per a infusió i tisana.Milà: OEMF International; 1998.
- Izco, J.i cols. Botànica. 2a edició. Madrit: McGraw-Hill Interamericana; 2005
- Font i Quer, P. Plantes medicinals: el Dioscórides renovat.9a ed.Barcelona [etc.]: Llabor; 1985.
- Negri, G.i cols. Tractat de Botànica. 2.ª ed. Barcelona: Llabor; 1959.
- Nirmal Babu, K.i cols.Cinnamon and Cassia:the genus Cinnamomum. Col. Medicinal and aromatic plants. Roca Rata:CRC Press; 2004.
- Pamplona Roger, J. Enciclopèdia de les Plantes medicinals.vol. II. Madrit: Safeliz; 1995.
- Teuscher, I. Medicinal Spices.Stuttgart:Medpharm/GmbH;cop.2006.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- «Cinnamomum verum J. Presl». Catalogue of life. Consultat el 5/4/2022.
- Cinnamomum verum en l'ITIS.
- «Cinnamomum verum J. Presl». Global invasive species database. Consultat el 5/4/2022.
- «Cinnamomum verum J. Presl». O.S. National Plant Germplasm System. Consultat el 5/4/2022.
- «Cinnamomum verum J. Presl». NCBI Taxonomy Browser. Consultat el 5/4/2022.
- «Cinnamomum verum J. Presl». Inventaire National du Patrimoine Naturel (França). Consultat el 5/4/2022.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Cinnamomum verum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.