Aden
Aden o Aden (àrap: عدن ʿAdan [ˈʕɑdæn]) és una ciutat de Yemen, 170 quilómetros (105 milles) a l'est de l'estret de Bab-el-Mandeb. És un port natural, construït en una vella península volcànica i els primers registres del qual daten dels sigles V i VII abans de Crist, durant l'existència del Regne d'Aswan. Té una població d'uns 800.000 habitants. Aden consistix en un conglomerat de ciutats: la portuària, l'industrial coneguda com "chicoteta Aden" i Madinat ash-Sha'b, a on es troba el govern. Al nort de la ciutat vella estan els suburbis de Khormaksar i Sheikh Othman, en un aeroport internacional entre ells. Esta ciutat va ser la capital de la República Democràtica Popular del Yemen (Yemen del Sur) fins que es varen unir Yemen del Nort i Yemen del Sur. Després li la va declarar zona de lliure comerç. Li dona el seu nom al golf d'Aden.
Història
L'estratègica posició del port en la ruta entre Índia i Europa va convertir a Aden en una preciosa possessió que diversos governants es varen disputar a lo llarc de l'història. El país i la regió circumdant varen ser coneguts com l'Aràbia Felix en el I, sent un dels principals llocs de traspàs de mercaderies entre els qui comerciaven a lo llarc del mar Roja, pero va caure en desgràcia quan les noves tècniques de navegació varen permetre anar d'Egipte a Índia sense fer escals en esta ciutat.
Dominació portuguesa
En 1497, el navegant portugués Vasc dona Gama, va descobrir per al seu regne una nova ruta marítima cap a l'Índia navegant al voltant del cap de Bona Esperança, obrint-se pas a través de l'oceà Índic fins a les costes de Malabar i Kozhikode, atacant les flotes que duyen càrregues i pelegrins musulmans de l'Índia a la mar Roja i sembrant el terror entre els potentados portuaris. El sultà del Egipte mameluco, Qansuh, es va vore ofés pels atacs a la mar Roja i va prometre venjança sobre Portugal, manant per primera volta enviats a Roma, amenaçant al papa Juliol II que si no amonestava a Manuel I de Portugal en els seus depredaciones en l'Oceà Índic, destruiria tots els sants llocs cristians. Els governants de Gujarat i Yemen també es varen dirigir a solicitar ajuda al sultà d'Egipte. El sultà mameluco Qansuh al-Ghawri finalment va preparar una flota de 50 bucs. Com els mamelucos tenien poca experiència en la guerra naval, l'empresa naval es va portar a terme en ajuda otomana. En 1508, en la batalla de Chaul, la flota mameluca va superar al fill del virrey portugués, Lourenço d'Almeida, pero a l'any següent els portuguesos varen guanyar la batalla de Diu en la que la ciutat portuària de Diu li va ser arrebatada al sultanato de Guyarat. Alguns anys despuix, Afonso d'Albuquerque va atacar en èxit Aden, mentres les tropes egipcíaques sofrien un desastre en Yemen. Qansuh al-Ghawri va montar una nova flota per a castigar a l'enemic i protegir el comerç indi; pero ans que els seus resultats anaren coneguts, en 1517 l'Egipte dels mamelucos va perdre la seua sobirania (batalla de Ridaniya) convertint-se en part de l'Imperi Otomà. En 1538 els turcs otomans apleguen a Aden acabant en l'efímera presència portuguesa en la ciutat.
Dominació britànica
La conquista britànica de la ciutat es va deure a la negativa del nou sultà a compensar pel saqueig d'un buc d'eixa nacionalitat en decembre de 1836, quan embarrancó en la zona.[1] El vell sultà havia accedit a indemnisar als britànics despuix de llargues negociacions, pero va fallir abans de poder fer-ho i el seu fill i hereu es va negar a complir lo acordat pel seu pare.[1] En conseqüència, els britànics es varen malnomenar de la ciutat el 19 de giner de 1839.[1] El port estava a casi la mateixa distància del canal de Suez, Bombay i Zanzíbar, totes elles precioses possessions del Imperi britànic. La ciutat quedaria baix el seu control fins a 1967. Aden va ser governat com a part de la colónia d'Índia fins a 1937, any en el que va passar a ser una Colónia de la Corona ("Crown Colony").
La privilegiada localisació d'Aden també va provocar que es convertira en un important punt de distribució de correu d'Europa al oceà Índic i viceversa, ya des de 1839, encara que solament en 1857 va ser nomenat un cap de correus. Aden va usar estampilles de la Índia Britànica fins que va passar a ser una colónia separada, en 1937. Les primeres estampilles solament podien distinguir-se per la presència del número 124 (el còdic d'Aden en el sistema postal indi), pero després varen escomençar a portar el nom de la ciutat, com les que es poden observar en els requadros.
En 1956 els britànics varen perdre el canal de Suez, durant el govern nacionaliste de Gamal Abdel Nasser, per lo que Aden va passar a ser la més important base que posseïen en la zona.
Crisis en Aden
En 1963, embravecidos per les paraules de Gamal Abdel Nasser, a l'adop president d'Egipte i un dels principals opositors de la presència colonial britànica en el Mig Oriente, els ciutadans d'Aden varen escomençar a reclamar l'independència que els europeus els negaven. Despuix de la creació de la República Àrap Unida, Nasser va pretendre incloure a Yemen i Aden en este grup, pero els britànics contraatacaron creant la Federació d'Aràbia del Sur, que després es convertiria en Yemen del Sur. Esta federació incorporava els territoris d'Aden i els seus protectorats, i va rebre fortes crítiques per part de la població nativa. Més alvance, eixe mateix any, es varen escomençar a produir escaramuzas entre els egipcíacs i una guerrilla comandada pels britànics i finançada pels seus aliats saudí. Açò no va tardar en traslladar-se a Adal i va sorgir el "Front de Lliberació Nacional" (FLN) l'objectiu del qual era obligar als britànics a retirar-se. Els atentats varen escomençar a cobrar-se vides, i molt pronte el govern va declarar l'estat d'emergència. En giner de 1964, els soldats del Regne Unit varen alvançar cap a les zones montanyoses de la frontera, a on es varen enfrontar a la guerrilla egipcíaca i els seus aliats del Front de Lliberació Nacional. Cap a octubre del mateix any, l'atac va demostrar ser efectiu i els atentats es varen reduir en número i ocorrien en a àrees aïllades. Posteriorment, el nou governant britànic va anunciar que es escomençaria un pla per a entregar el poder a la Federació d'Aràbia del Sur en 1968, pero que els soldats europeus seguirien assentats en la regió. Els guerrillers varen respondre recrudecer els seus atacs fins a un punt mai abans vist, en uns 280 atentats en 1965 i més de 500 l'any següent. En 1966, el govern britànic va anunciar que en declarar-se l'independència tots els seus soldats es retirarien del país. En resposta a açò, va sorgir un grup socialiste conegut com "Front per a la Lliberació del Yemen del Sur Ocupat" (FLYSO), que va escomençar a disputar-se el poder en el Front de Lliberació Nacional i a atacar als britànics. En giner de 1967 es varen originar numerosos tumults de partidaris del Front de Lliberació Nacional i el Front per a la Lliberació del Yemen del Sur Ocupat en el sector àrap de la ciutat d'Aden, que es varen estendre per moltes semanes, a pesar de l'intent per intervindre de les tropes britàniques. Al mateix temps varen seguir els atentats, els rebels inclús varen destruir un avió DC-3 en un episodi sense supervivents. Al mateix temps, les dos faccions nacionalistes s'atacaven feroçment, lluitant pel buit de poder que quedaria quan es retiraren els britànics. El 20 de juny de 1967 va esclatar una gresca en l'Eixèrcit de la Federació d'Aràbia del Sur, que també va involucrar a les forces policials. Els britànics varen conseguir sofocar-ho en gran esforç, en gran mida gràcies al treball del regiment Argyll i Sutherland, de les terres altes d'Escòcia (Argyll and Sutherland Highlanders), comandados pel tinent coronel Colin Mitchell. Finalment, el 30 de novembre de 1967, els britànics es varen retirar d'Aden. Els Infants de Marina Reals (Royal Marines), que havien segut les primeres tropes que varen desembarcar en 1839, varen ser les últimes en abandonar elloc.
Independència
Despuix de la partida dels britànics i una curta guerra civil, el sultà va ser depost en 1967. Grups marxistes varen escomençar a acumular poder i respal popular en 1968 i 1969, fins que, finalment, el nou Estat va passar a ser la República Popular Democràtica de Yemen, més coneguda com Yemen del Sur, l'1 de decembre de 1970. El 7 de juliol de 1994, Aden va ser ocupada per tropes de l'Eixèrcit yemení, procedents de Yemen del Nort, despuix d'una sublevació per part de partidaris de l'antic règim socialiste suryemení.cita requerida
En les rodalies d'esta ciutat es va portar a terme l'atentat contra l'USS Cole, el 12 d'octubre de 2000.
Economia
L'economia d'este chicotet territori va gojar d'un gran creiximent a partir de la construcció del canal de Suez, que va ser inaugurat en 1869 per l'emperatriu Eugenia de Montijo, esposa de Napoleón III. En 1870, quan el canal es va obrir a la navegació, es va permetre la circulació de monedes estrangeres en tota la regió, estampant un resello circular en totes elles. Este particular resello contenia el dibuix d'un au en la llegenda “ADEN” en àrap, i va ser utilisat sobre reals de 8 espanyols, táleros de María Teresa d'Àustria i 5 francs de Napoleón.
Agermanament
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Farwell, 1985, p. 12.
Bibliografia
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Aden.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Adén» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.