Trinitat (nao)

La Trinitat va ser el buc insígnia de Fernando de Magallanes en la seua viage a les illes de les espècies. A diferència de la ''' de Juan Sebastián Elcano, que va tornar a Espanya creuant l'Índic, la Trinitat va fallar en tractar infructuosament de navegar a l'est a través del Pacífic intentant aplegar a Nova Espanya (actual Mèxic).

Historial

La Trinitat era una nao de 132 toneles (110 tonellades), en un cost de 270 000 maravedíés. Tenia vés-les quadrades en la proa i màstils principals i un pal de mesana llatina. La seua tripulació original era de 62 mariners.

Despuix de la mort de Magallanes i l'incendi de la ''', la Victòria i la Trinitat varen alcançar Tidore, en les illes Molucas, el 8 de novembre de 1521. A mitan de decembre abdós naus varen intentar partir carregades en tacha, pero la Trinitat casi de colp i repent va començar a fer aigua. L'inspecció va demostrar que el problema era greu. Es va acordar que la Victòria partiria per a Espanya i la Trinitat permaneixeria allí per a realisar reparacions.

El 6 d'abril de 1522, la Trinitat va salpar de Tidore carregada en 50 tonellades de tacha. El seu comandant era Gonzalo Gómez d'Espinosa, l'aguasil (home d'armes) de Magallanes, un bon soldat, pero no un marí. Despuix de dèu dies la Trinitat va alcançar la costa d'una de les Marianes, a on tres hòmens varen desertar, i després es va dirigir al noreste. Espinosa segons pareix estava tractant d'agarrar els vents de l'oest, pero no els va trobar, provablement pel monsó d'estiu. Va alcançar el paralel 42° o 43° nort en cada volta pijor temps. Es va declarar l'escorbuto, en última instància, matant a 30 hòmens i deixant solament 20 per a navegar en el barco. Cinc mesos despuix de salpar, es va donar el regrés i dos mesos més vesprada va retornar a les Molucas.

El més de maig anterior una flota de sèt naus portugueses baix António de Brito va aplegar a Tidore, tractant de detindre a Magallanes. Espinosa va enviar una carta a Brito pregant-li suministraments. Brito va enviar un grup armat per a capturar la Trinitat, pero, en lloc de la resistència armada, solament varen trobar un barco a punt d'afonar-se i una tripulació prop de la mort. La Trinitat va navegar de tornada a Ternate a on les seues vés-les i aparejos varen ser retirats. El barco va ser atrapat en una tormenta i es va fer péntols.

Supervivents

Solament quatre dels sobreviviente varen retornar a Europa. Juan Rodríguez va escapar en un barco portugués. Els tres restants —el comandant Espinosa, Ginés de Mafra, marí i croniste de l'expedició, i el artillero noruec Hans Vargue (o Bergen)— varen passar dos anys en treballs forçats abans de ser enviats a Lisboa, passant més anys en la presó. Vargue va morir en la presó portuguesa. Les últimes notícies d'Espinosa, són de 1543 com a inspector espanyol de bucs.

De Mafra, l'últim lloc en llibertat pels molts documents que posseïa (que havia salvat), en el temps es va convertir en un pilot, en part per l'experiència que va adquirir en l'expedició de Magallanes. En 1541 va ser nomenat pilot del ___protected_title_0___ en l'expedició de Ruy López de Villalobos; dos anys més vesprada, averiat en una illa de Filipines, va escriure sobre l'expedició de Magallanes en l'espera de reparacions navals. D'ací que l'expedició de Magallanes fora recordada favorablement per la realea, i en última instància, en 29 atres hòmens va optar per permanéixer en les Filipines en lloc de recomençar viage en la fracassada expedició de Villalobos. Les notes de De Mafra varen permanéixer inèdites fins a ser descobertes en 1920.

Vore també

• Expedició de Magallanes-Elcano

Bibliografia

• (1974) The European Discovery of America - The Southern Voyages.
• Murphy, Patrick J.; Coye, Ray W. (2013). Yale University Press (ed.). Mutiny and Its Bounty: Leadership Lessons from the Age of Discovery. ISBN 9780300170283.
• Fernández de Navarrete, Martín (1837). Expedicions al Maluco, viage de Magallanes i de Elcano, Imprenta Nacional.