Illes Moluques

Les illes Molucas (en indonesi, Maluku), també conegudes com les illes de les Espècies, illes especieras o la Especiería, són un archipèlec en la part oriental d'Indonèsia. Es compon de numeroses illes que cobrixen un àrea extensa delimitada a l'oest per l'illa Célebes i les illes menors de la Sonda, i a l'est per l'illa de Nova Guinea. Li les considera una intersecció geogràfica i cultural d'Àsia i Oceania.

Illes Moluques

Estes illes es varen fer famoses durant els sigles XV i XVI quan portuguesos, castellans, anglesos i neerlandesos varen lliurar batalles per a controlar-les degut a que d'elles s'obtenien les tan precioses espècies que necessitava Europa, ya que era l'única regió productora d'anou moscada i l'única, junt en Madagascar, a on es recolectava el clave d'olor.

Les illes Molucas varen formar una sola província des de l'independència d'Indonèsia fins a 1999, quan es varen dividir en dos províncies. Una nova província, Molucas septentrionals (Maluku Utara), incorpora la zona compresa entre Morotai i Sula, mentres que l'arc d'illes que va des de Buru i Ceram fins a Wetar permaneix dins de l'actual província de Molucas (Maluku). Molucas septentrionals és predominantment musulmana, i la seua capital és Sofifi, en l'illa d'Halmahera. La província de Molucas té una major població cristiana, i la seua capital és Ambon. Encara que d'orige melanesio, moltes poblacions isleñas, sobretot en les illes de Banda, varen ser massacrades en el XVII durant la guerra lusità-neerlandesa, també coneguda com la guerra de les Espècies. Una segona afluència d'immigrants, procedents principalment de Java, va escomençar a principis de el XX baix els neerlandesos i continua en l'era indonèsia, lo que també ha causat molta controvèrsia, de la mateixa manera que els programes de transmigración, i inclús es creu que ha provocat els disturbis de les Malucas.

Entre 1999 i 2002, un conflicte entre musulmans i cristians en la regió va causar mils de morts i va desplaçar a mig milló de persones.

Geografia

Estes illes ocupen la part este d'una important regió biogeográfica situada entre Indonèsia i l'illa de Nova Guinea, cridada Wallacea. Es consideren també com a part de la regió de Melanèsia. Es troben ubicades en el conegut cinturó de fòc del Pacífic, per lo que freqüentment són afectades per moviments sísmics.

Fauna i flora

La seua flora i la seua fauna són molt similars a les trobades en les illes menors de la Sonda i compartixen elements en Nova Guinea i Austràlia. L'atomisació de la regió en illes de poca superfície separades per fosses marines d'extrema profunditat han dificultat el pas migratori de la fauna, per lo que les espècies endèmiques són numeroses. Encara que grans àrees de les illes hagen segut declarades reserves naturals, la pressió del desenroll humà en eixos territoris tan reduïts fa perillar cada volta més els seus fràgils ecosistemes.

Administració

Des de 1950 fins a 1999, totes les illes Molucas formaven una sola província d'Indonèsia, pero en 1999 la partix nort es va constituir en la província de les Molucas septentrionals (Maluku Utara), mentres el restant de les Molucas mantindria el nom de la província de Molucas, Maluku.

Les principals illes de la província de Molucas Septentrional són Halmahera, Taliabu, Ternate, Tidore, Bacan, i Sula. Les principals illes de la província de Molucas són Ambon, Buru, Ceram, Aru, Babar, Kai, Tanimbar i Liran.

Economia

La seua economia es basa en els productes de la mar, pero també contribuïxen l'explotació del níquel i el manganeso, l'oli i la fusta. Un atre dels sostenes de la seua economia és el turisme, encara que s'ha vist fortament entorpit pels conflictes religiosos dels últims anys de el XX.

La forma més comuna d'aplegar a les illes és per via aérea, pero la comunicació entre les illes es fa principalment per mar. Esta província conta en 25 aeroports i 79 ports, i solament en 4 km de camins.

Població

Els pobladors de Maluku són una mescla d'austronesios, indonesis, malayos i papúas. Moltes de les persones de les illes presenten aixina mateix orígens portuguesos com a conseqüència de la colonisació.

Religió

Els àraps varen introduir l'Islam en les Molucas des de l'illa de Java en el XV. El catolicisme va aparéixer en el sigle següent en les missions portugueses. Segons les estadístiques oficials, el 55% de la població de les illes Molucas era musulmana en l'any 2000.

Una guerra civil i religiosa es va desnugar en 1998 entre cristians i musulmans, en gran cantitat de morts en massacres, que va provocar l'intervenció de la comunitat internacional en l'any 2000.

Etimologia

El nom de Molucas prové de l'àrap Jazirat al-Muluk (Illa dels reis), una apelació donada pels primers mercaders àraps que els portuguesos varen convertir en «Ilhas Malucas», tal i com apareix en la cartografia de el XVII. En texts castellans de l'época, el nom apareix com «Malucos» o «Malucas» indistintament (per eixemple, en la carta en que el rei Felipe II demana a Andrés de Urdaneta que organise una expedició).

Història

Periodo colonial

XVI: Portugal, Espanya i la guerra de les espècies

Vore també: Tractat de Saragossa

Abans de el XIV, mercaders indis, àraps i chinencs varen visitar estes illes en busca de les espècies en les que, casi exclusivament, abastien al món.

Els portuguesos varen descobrir les illes en 1512 al mando de Francisco Serrão (els castellans aspiraven al control de les Molucas des d'Occident, els portuguesos des d'Orient). Els portuguesos varen establir la seua primera fortalea en l'illa de Ternate.

En 1519 Fernando de Magallanes escomença l'aventura d'aplegar a les Molucas navegant per occident, situades més allà del llímit del Tractat de Tordesillas de 1494, tractant de demostrar que estes illes pertanyien a Castella i no a Portugal. En 1521, Magallanes va creuar el pas interoceánico que du el seu nom, en l'extrem sur d'Amèrica, i va prendre camí cap al noroest. L'expedició espanyola va ser tocant terra en vàries de les illes de les hui conegudes com Filipines, enfrontant-se en moltes d'elles en els indígenes. En un d'eixos enfrontaments va morir Magallanes i el seu segon, Juan Sebastián Elcano, va conseguir completar el viage, aplegant a les illes Molucas a finals de 1521. Va tornar a Espanya des de les illes en 1522, després de donar el regrés al món navegant sempre cap a l'oest.

Temps despuix Elcano va retornar a les Molucas, acompanyant a l'expedició de García Jofre de Loaisa, el nou capità general i Governador de les Molucas. Els espanyols varen crear un fort en l'illa de Tidore, pero els portuguesos, encapçalats per Jorge de Menezes, varen desembarcar en l'illa i en 1529 varen derrotar als espanyols, que varen tindre que retirar-se:

«Don Jorge de Meneses, que estava al mando de les Molucas, va enviar una força a Tidore contra els espanyols; pero en el caminho …. va reunir una important força aliada [indígena] … i en este chicotet número de portuguesos [120 hòmens triats, segons els cronistes Fancs i Castanheda], Meneses va desembarcar en Tidore, a on va derrotar als espanyols [una guarnició de 43 hòmens, d'acort en Castanheda, que defenien els murs de la capital real de Tidore] i les tropes de Tidore, obligant als primers a retirar-se cap a l'interior de la seua fortalea, despuix de perdre sis hòmens, dos dels quals varen morir i quatre varen ser capturats [l'artilleria va ser abandonada i 50 indígenes morts]. Llavors, Meneses va atacar i va prendre la ciutat de Tidor, que va ser pillada i incendiada; en seguida va envestir la fortalea espanyola [que ténia 6 peces d'artilleria grossa i 25 canons de ferro] i intimó la rendició al comandant espanyol, Fernando de Torre. No podent resistir més, el capità espanyol va acceptar retirar-se de Tidore fins a la ciutat de Camafo [en la lluntana costa oriental de l'illa de Geilolo], comprometent-se a no hostilisar els portuguesos ni els seus aliats, ni comerciar en qualsevol illa productora de tacha. Despuix d'açò, el rei de Tidore va tindre que pagar tribut als portuguesos, i Meneses va retornar victoriós a Ternate [en possessió de dos galeotas espanyoles i una portuguesa que havia segut capturada, aixina com de totes les espècies almagasenades pels espanyols].»

A General History and Collectio of Voyages and Travels

Poc despuix, la nao espanyola "la Florida" va trobar l'illa en mans dels portuguesos i també es va rendir en la seua tripulació. Per últim, en 1533, el virrey portugués en Goa va enviar una flota a l'illa de Geilolo, que, despuix de derrotar a les forces del rei local (aliat dels espanyols) i cremar la seua capital, va acceptar la rendició dels últims espanyols, que varen ser traslladats a Espanya despuix de ser despullats de les seues armes i espècies.

Per a reafirmar les seues pretensions, Espanya va enviar l'1 de novembre de 1542 una forta expedició militar a la zona, formada per 370 hòmens en 6 naus, que va ser capturada pels portuguesos en Tidore en 1544, lo que va permetre a Portugal ser la potència dominant en les Molucas durant el restant de el XVI.

L'11 de març de 1526, l'Emperador Carlos V es casa en Isabel de Portugal, lo que reforça els llaços entre les dos corones, i permet un acort sobre les Molucas. A açò s'afig l'interés de l'emperador en evitar problemes en Portugal per a poder centrar-se en la política centreeuropea i el fet de que encara no se sabia cóm dur les espècies de les Molucas a Europa navegant cap a Orient (el primer «tornaviaje», realisat per Andrés de Urdaneta, és de 1565).

El tractat fixava les esferes d'influència de Portugal i Espanya a 297,5 llegües a l'est de les Molucas. Esta llínea de demarcació es trobava per lo tant prop del meridià 135° est.

En 1529, despuix de quatre anys sense aplegar a un acort, Espanya firma el tractat de Saragossa i renúncia als possibles drets sobre les Molucas a canvi de 350.000 ducados d'or, posant fi a la primera etapa de la navegació espanyola pel Pacífic. Ademés, el pacte incloïa una clàusula per la qual el rei d'Espanya podia invalidar-ho a canvi de tornar el pagament portugués.

Felipe II va determinar que calia explorar la ruta des de Mèxic a les illes Molucas i va encarregar una expedició de dos naus a Luis de Velasco, segon virrey de Nova Espanya, i al flare agustino Andrés de Urdaneta, que era familiar de Miguel López de Legazpi, i que ya havia viajat per eixes mars. La carta en la que el rei demana a Urdaneta que se sumix a l'expedició diu aixina:

El rei: Devot Pare Fra Andrés de Urdaneta, de l'orde de Sant Agustín:
Yo he segut informat que vós sent seglar vàreu ser en l'Armada de Loaysa i vàreu passar a l'estret de Magallanes i a la Espacería, a on vàreu estar huit anys en el nostre servici. I perque ara Nos hem encarregat a Don Luis de Velasco, el nostre Virrey d'eixa Nova Espanya, que envie dos navios al descobriment de les illes del Ponent, cap als Malucos, i els ordene lo que han de fer conforme a l'instrucció que és li ha enviat; i perque segons de molta notícia que dizque teniu de les coses d'aquella terra i entendre, com enteneu be, la navegació della i ser bon cosmógrafo, seria de gran efecte que vós anares en dits navío, aixina per a tota la dita navegació com per a servici de Deu El nostre Senyor i nostre. Yo vós pregària i encàrrec que aneu en dits navío i feu lo que pel dit Virrey vos anara ordenat, que ademés del servici que fareu al nostre Senyor yo seré molt servit, i manaré tindre conta en això per a que rebau mercé en lo que pertocara.
De Valladolit a 24 de Setembre de 1559 anys.
Yo el Rei

Despuix del tractat de Saragossa comença la segona etapa de la penetració espanyola en l'oceà Pacífic. Les expedicions, organisades ya des de Nova Espanya (Mèxic), tenen ara dos objectius: l'establiment d'una base permanent en l'archipèlec filipí i l'obertura d'una ruta de tornada que conecte abdós costats del Pacífic. En cada expedició cap a l'oest, es dibuixen noves illes i camins. La ruta de tornada tardarà encara en aplegar. Miguel López de Legazpi complix en l'encàrrec rebut i sanciona el control espanyol de les illes Filipines, cridades aixina pel monarca espanyol. El seu inicial assentament serà pronte suplantat per la ciutat i port que vindran a centralisar les possessions espanyoles en Orient durant varis sigles: Manila.

Sigles XVII, XVIII i XIX: la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals

També anglesos i neerlandesos varen tindre pretensions sobre les illes, tenint en conte que ya es trobaven en el gran continent insular, Oceania.

En 1599 va aplegar a les Molucas la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals, començant a prendre possessió de terres i poblats en la força que dona el terror, arrasant a quant enemic se li oponguera. Cada intent de rebelió era salvajemente reprimit. Tal era el terror dels habitants que estaven disposts a matar ells mateixos als seus líders per a aplacar l'ira de l'invasor. En 1655, els habitants de Kelan varen capturar i varen oferir als neerlandesos al Príncip de Ternate per a poder salvar la seua ciutat. La ciutat va ser salvada, pero els habitants varen sofrir les conseqüències en la pèrdua de la seua llibertat.

En 1575, els indígenes islamisats de Ternate varen expulsar als portuguesos d'esta illa, pero en 1606 una expedició espanyola (en eixe moment, Portugal era governada pel rei espanyol Felipe III) va capturar la fortalea de Ternate, que estava llavors en poder dels neerlandesos.

En 1663 els espanyols varen deixar les illes en abandonar la seua última fortalea en Tidore en les Molucas del nort.

Els anglesos varen ocupar breument les Molucas durant les guerres napoleòniques, pero varen ser restaurades al règim neerlandés en 1814 i fins a 1863 varen mantindre el cultiu de les espècies en forma obligada.

Història contemporànea

Les illes Molucas, que formaven part de les Índies Orientals Neerlandeses, varen ser invadides per Japó en la Segona Guerra Mundial. Dos dies despuix de la rendició de Japó en 1945, Sukarno, un influent líder nacionaliste, va declarar l'independència i va ser nomenat president.

Els Països Baixos varen tractar de restablir el control sobre el país, donant lloc a una lluita armada i diplomàtica que va terminar en decembre de 1949, quan, davant la pressió internacional, els neerlandesos varen reconéixer formalment l'independència de tota Indonèsia, país en el que estan les Molucas a dia de hui.

Bibliografia

• María Belén Banyes Plans, Les illes de les espècies: fonts etnohistoricas sobre les illes Molucas (sigles XIV-XX), Universitat d'Extremadura, Càceres, 2001, ISBN 978-84-7723-427-2

• K.A. Monk, I. Fretes, G. Reksodiharjo-Lilley, The Ecology of Nusa Tenggara and Maluku, Hong Kong, Periplus Editions Ltd., p. 4, 1996, ISBN 962-593-076-0
• Robert Kerr- A General History and Collectio of Voyages and Travels, Vol I, Library of Alexandria, 1975.
• Antonio Camp, Juan Carlos Rei i Marco Ramerini, Les fortalees de les Illes Molucas (The fortresses of the Molucas islands), Belagua Edicions, 2022, en espanyol i engonals. ISBN 978-84-124434-2-4

Enllaços externs

• Fotografies de Ambon
• Mapes de Ambon i les Molucas
• La presència espanyola en les Molucas en els sigles XVI i XVII (anglés)
• Conseqüències humanes de la deforestació en les illes Molucas (anglés)
• Seisme de 2007 [2]
• Seismes de 2009 [3] ^{[enllaç trencat]}