Anar al contingut

Tornaviaje

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Ruta de tornaviaje de Manila, en Filipines, a Acapulco, en Mèxic.

El tornaviaje és, lliteralment, el «viage de tornada».[1] Entre els tornaviajes històrics més destacats es troba el de Cristóbal Colón, qui, aprofitant els vents alisios a l'altura de les illes Canàries per al seu viage cap al Nou Continent, sabia que per al seu tornaviaje[2] contaria en lo que més vesprada, cap a finals del XVIII, es cridaria la corrent del Golf,[3] encara que va ser documentada per primera volta en 1513 per Antón d'Alaminos, el pilot de Juan Ponce de León, poc despuix de descobrir les costes de Florida.[3]

Quan en 1526 ix a la llum en Toledo el Sumari d'Història Natural de Gonzalo Fernández d'Oviedo, la primera Història Natural original que es va imprimir en el món, feya ya trentatrés anys que no cessaven d'aplegar a Espanya bucs procedents del Nou Món. No menys de trentacinc naus havien realisat el tornaviaje en concloure l'any 1500, quan Colón rendia el seu tercer viage. La pràctica totalitat d'elles durien, com a mostres, o com a recaptes, productes vegetals d'orige americà.
Antonio M. Regueiro i González-Fancs. La flora americana en l'Espanya del sigle XVI.[4]

Per una atra part, una volta descobert l'archipèlec filipí i la ruta per a aplegar a ell a través del pas en l'extrem meridional d'Amèrica per Magallanes en la seua expedició (1519-1522), interessava descobrir la ruta de tornada cap a l'est fins a Amèrica, ya que el Tractat de Tordesillas impedia a Espanya l'establiment d'una ruta marítima per l'oest, perque passaria per la zona de jurisdicció portuguesa.

La ruta de Filipines

Artícul principal → Tornaviaje de Filipines.
Nao San Pedro del tornaviaje d'Urdaneta

El cridat tornaviaje de Filipines, portat a terme més de quaranta anys despuix del viage de Magallanes / Elcano per l'expedició liderada per Miguel López de Legazpi, acompanyat pel navegant Andrés d'Urdaneta, va supondre l'establiment de la ruta coneguda com del Galeón de Manila, també conegut com Galeón d'Acapulco o Nao de China, que va permetre dur a Europa, passant per Manila i Acapulco, i d'allí a Càdis i Sevilla, per mig de la Flota d'Índies, mercaderies valioses com sedas, porcelanes, té i atres productes exòtics dels països asiàtics. En el viage d'anada del Galeón, es manava de la Nova Espanya i Perú a les Filipines l'argent necessària per a abastir a la Capitania General de Filipines.[5]

El tornaviaje de Filipines s'atribuïx comunament a Fra Andrés d'Urdaneta. Dit navegant va salpar l'1 de juny de 1565, a bordo de la nao Sant Pedro, des de Cebú[6] en rumbo nordest cap a Japó, aprofitant la corrent de Kuroshio, i a partir d'allí varen navegar mantenint-se entre els 30° i 39° de latitut fins que el 18 de setembre varen avistar terra de l'illa de Santa Rosa, en la costa de Califòrnia,[7] des d'a on varen aplegar, costejant, al port d'Acapulco l'1 d'octubre de 1565,[5] despuix d'un viage de 7.644 milles.[6]

A pesar del marejant domini de les referències a Urdaneta com el realisador del primer tornaviaje, la bibliografia més recent[quí?] ha posat de relleu que el mateix es deu a Alonso d'Arellano, capità del patache Sant Lucas (un dels barcos de la flota de Legazpi). Arellano es va anticipar prop de dos mesos a Urdaneta en la realisació del tornaviaje, aplegant al port del Nadal (actual Barra de Nadal), el 9 d'agost de 1565. La posterior arribada d'Urdaneta a Acapulco va produir la reacció d'este i l'inici d'un pleit (formalment de Legazpi contra Arellano) que va germinar en la que pot denominar-se Conspiració del Tornaviaje, que va eliminar tota referència a Arellano i va donar primacia absoluta a Urdaneta.cita requerida

En 1813, les Corts de Càdis varen decretar la supressió del Galeón, decisió ratificada per Fernando VII l'any següent; en 1815 va aplegar a Manila l'últim galeón, el Sant Fernando, també conegut com el Magallanes, pero va tindre que retornar de buit a Espanya perque les autoritats d'Acapulco varen requisar la mercaderia que duya per última volta de les Filipines.[5]

Referències

  1. ↑ Real Acadèmia Espanyola. «tornaviaje.» Diccionari de la llengua espanyola. Consultat el 6 d'octubre de 2016.
  2. ↑ Fernández Álvarez, Manuel (1979). Espanya i els espanyols en els temps moderns, pág. 213. Universitat de Salamanca.
  3. ↑ 3,0 3,1 Voituriez, Bruno (2006). colecció Fòrum dels oceans (COI) (ed.). La Corrent del Golf, UNESCO, pp. 22-25. ISBN 978-92-3-303995-7. Consultat el 26 d'abril de 2014.
  4. ↑ Regueiro i González-Fancs, Antonio M. (1983). «La flora americana en l'Espanya del sigle XVI.» En: De Solano, Francisco i Fermín del Pi: Amèrica i l'Espanya del sigle XVI, Volum 2, pág. 205. Institut Gonzalo Fernández d'Oviedo Editorial CSIC. En Google Books. Consultat el 7 d'octubre de 2016.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Secretària General Tècnica. El galeón de Manila: La ruta espanyola que va unir tres continents. Ministeri de Defensa. NIPO: 083-16-225-7.
  6. ↑ 6,0 6,1 De Miguel Bosch. José Ramón Biografia. Portal web de la Commemoració del V Centenari del Naiximent d'Andrés d'Urdaneta. Consultat el 7 d'octubre de 2016.
  7. ↑ Barrón, María Cristina (1992). La Presència novohispana en el Pacífic insular: actes de les Segones Jornades Internacionals celebrades en la ciutat de Mèxic, del 17 al 21 de setembre de 1990, pág. 53. Universitat Iberoamericana Universitat Iberoamericana. En Google Books. Consultat el 6 d'octubre de 2016.

Bibliografia