Tornaviaje de Filipines

El Tornaviaje de Filipines és la ruta marítima descoberta en 1565 pel cosmógrafo i flare agustino Andrés de Urdaneta, que va permetre retornar des de les illes Filipines a Nova Espanya creuant l'oceà Pacífic en direcció este.[1] La seua identificació va resoldre un problema de navegació que havia impedit durant décades establir una comunicació estable entre Àsia i Amèrica.[2]
Urdaneta va determinar que era possible completar la tornada des de Filipines fins a alcançar les latitut miges del Pacífic Nort. Esta ruta es va convertir en l'itinerari habitual per als viages de tornada des de Manila.[3]
El descobriment del tornaviaje va fer possible l'establiment d'una comunicació regular entre Manila i Acapulco, lo que va donar orige al sistema de transport i comerç conegut com Galeón de Manila, actiu casi ininterrompudament entre 1565 i 1815. Esta ruta transpacífica va tindre un impacte durador en l'intercanvi econòmic i cultural entre Àsia, Amèrica i, de forma indirecta, Europa.[4]
Context històric
Despuix de la primera circumnavegació de Juan Sebastián Elcano (1519–1522), va quedar demostrada la possibilitat d'aplegar a Àsia navegant des d'Amèrica cap a l'oest, pero no es coneixia una ruta de tornada.
Va haver vàries expedicions en la missió de trobar la ruta des d'Àsia cap a Amèrica que no varen fructificar:[5]
- La de Fernando de Magallanes i Gonzalo Gómez d'Espinosa (1519-1521),
- La de Juan Sebastián Elcano i Jofre de Loaisa (1525-1529), en un jovencísimo Andrés de Urdaneta.
- La d'Álvaro de Saavedra Cerón (1527-1529)
- La de Ruy López de Villalobos (1542-1544).
Despuix de participar i sobreviure a l'expedició de Elcano i Loaysa, Urdaneta va retornar en una valiosa experiència nàutica que resultaria fonamental per a la navegació transpacífica. Gràcies als coneiximents adquirits durant aquell viage, va conseguir identificar la ruta de tornada des de Filipines fins a la Nova Espanya, coneguda posteriorment com el tornaviaje.[6]
L'expedició

En 1564 Felipe II va ordenar una nova expedició a Filipines al mando de Miguel López de Legazpi, acompanyada per fra Andrés de Urdaneta com cosmógrafo. La finalitat de la missió era identificar un camí per a la tornada a Nova Espanya.[7]
Els barcos es varen construir en Nova Espanya i eren dos grans naos: Sant Pedro, de 500 t, i Sant Pablo, de 400 t. Dos pataches: Sant Joan, de 50 t, i Sant Lucas, de 40 t, i un chicotet bergantín el Esperit Sant. Legazpi i Urdaneta varen navegar en la nao Sant Pedro.[8]
Urdaneta va seleccionar cuidadosadament a la tripulació de la nao Sant Pedro per a conseguir cohesió social i evitar gresques. Dels 200 mariners, va incloure un 30 % de guipuscoans i varen salpar el 21 de novembre de 1564 des del port mexicà del Port de Nadal.[9]
El 13 de giner de 1565 varen aplegar a Filipines i es varen assentar en Cebú, faltava lo més difícil, la tornada a Nova Espanya (Mèxic).[10]
Per a evitar els vents contraris de la zona tropical, Urdaneta va optar per navegar cap al noreste, adinsant-se en latitut altes del Pacífic Nort. D'esta manera va conseguir alcançar corrents i vents favorables associats a la corrent de Kuroshio, que varen permetre el creuament de l'oceà cap a la costa occidental de Califòrnia, a a on va aplegar el 18 de setembre. Urdaneta va decidir fer la seua arribada oficial en Acapulco per a lo que va descendir costejant aplegant a la baïa de Acapulco el 8 d'octubre de 1565, data i lloc que va passar a l'història demostrant la viabilitat de la ruta.[11]
De regrés a Espanya, varen arribar a Sanlúcar de Barrameda i, en abril de 1566, estava en Valladolit mostrant a Felipe II els seus mapes i llibres de navegació.[12]

Referències
- ↑ «Expedició de Fra Andrés de Urdaneta, Tornaviaje del Galeón de Manila (1565)».Governe d'Espanya. Ministeri de Defensa.
- ↑ V, Raúlseua-ruta-el-tornaviaje/ «Andrés de Urdaneta i la seua ruta: el Tornaviaje».Fundació Exponav. Història Naval.
- ↑ V, Gonzalo«V Centenari del naiximent d'Andrés Urdaneta».Institut de Història Cultura Naval. Ministeri de Defensa.
- ↑ V, Jesús«El tornaviaje: La trobada de tres continents».Club de Llectors. Institut Confucio.
- ↑ V, Koro«El tornaviaje: El descobriment de la ruta de tornada».Albaola.
- ↑ V, Koro«Urdaneta, Andrés de».Enciclopèdia Auñamendi.
- ↑ Caranci, Carlo«El Tornaviaje Andrés de Urdaneta (1564-65)».Societat Geogràfica Espanyola.
- ↑ V, Ignacio«Navegació i història de la ciència: Fra Andrés de Urdaneta i el Tornaviaje».Navegació i Història de la Ciència.
- ↑ «URDANETA I EL TORNAVIAJE».Governe d'Espanya. Ministeri de Defensa.
- ↑ V, Koro«L'expedició de Legazpi. Buscant el tornaviaje (1564-1566)».Enciclopèdia Auñamendi.
- ↑ V, Xabier«Andrés de Urdaneta: el flare que va descobrir la ruta d'Àsia a Amèrica».National Geographic.
- ↑ V, Koro«La tornada de Filipines a Nova Espanya (Mèxic)».Enciclopèdia Auñamendi.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tornaviaje de Filipinas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.