Expedició de Grijalva al Pacífic equatorial

Expedició de Grijalva al Pacífic equatorial

L'expedició de Grijalva al Pacífic equatorial va ser una exploració marítima del imperi espanyol portada a terme en 1537.

Va ser dirigida per Hernando de Grijalva i va partir de Paita (Perú) rumbo oest en destí a les illes Molucas (Indonèsia). L'expedició marítima la componien les naus Santiago i Trinitat. La nao Santiago va realisar una travessia sense precedents fins a la data: va navegar entre huit i dèu mesos, sense escales, i va cobrir una distància equivalent a mija circumvalació de la Terra.

Va navegar per una regió del Pacífic equatorial totalment deserta, morint gran part de la seua tripulació per set, fam o escorbuto. Finalment, la tripulació es va amotinar i va assessinar a Grijalva. Els supervivents varen desembarcar en la costa occidental de Nova Guinea, sent els primers europeus en chafar l'illa que ya estava identificada per exploracions anteriors. Varen ser rescatats en 1539 pel governador portugués de Ternate.

Antecedents

Per orde de Cortés, en 1533 Grijalva havia realisat un viage d'exploració al Pacífic en busca de Diego Hurtado de Mendoza, qui havia partit de la costa occidental de Nova Espanya en 1532 per a explorar el Mar del Sur. En eixe viage Grijalva va perdre contacte en la nau de Diego de Becerra que ho acompanyava, i va descobrir algunes illes del archipèlec de Revillagigedo, despuix de lo que va retornar a la costa mexicana sense trobar a Hurtado de Mendoza, aplegant a Acapulco en els primers dies de febrer de 1534. En 1535 Cortés va enviar de nou a Grijalva en la nau San Lázaro a la península de Califòrnia en apoyo de la seua expedició, pero va varar en la costa i a la tornada de Cortés va ser recuperada i traslladada a Acapulco en abril de 1536.

A la seua arribada a Acapulco, Cortés va rebre una carta en un demanat d'ajuda de Pizarro, qui es trobava sitiat en la Ciutat dels Reis (Llima) per les forces indígenes de Quizu Yupanqui, general i parent de Manco Inca, líder del alçament inca contra els espanyols en el Tahuantinsuyu. En eixa carta Pizarro li expressava que demanava a tots recobre perque es trobava en grans dificultats a causa de l'alçament de Manco Inca, de qui dia que es va dirigir sobre el Cuzco en 100 000 hòmens de baralla i li havia matat al seu germà Juan Pizarro i a més de 400 soldats. Cortés estava ya en coneiximent de l'arribada a Mèxic d'Antonio de Mendoza i Pacheco com a primer virrey de Nova Espanya, a qui devia sometre la seua autoritat, per lo que, segons Galvão, abans de fer-ho va decidir enviar una atra expedició en busca de certes riques illes que suponia es trobaven a l'occident i a la seua volta va ordenar que la mateixa expedició transportara ajuda per a Pizarro. En eixe viage en busca d'eixes illes els expedicionaris devien seguir la llínea equatorial, per trobar-se en eixa latitut les Molucas o illes del Tacha.

Els barcos que Cortés va enviar al Perú varen ser construïts en la seua drassana de Salina Cruz, un d'ells comandado per Grijalva (la nao Santiago) i l'atre era el patache Trinitat, comandado pel fidalc Fernando de Alvarado, de 26 anys. Els barcos duyen vituallas, soldats, cavalls, artilleria i armes, junt en regals per a Pizarro i la seua esposa.

Expedició

En 1537 Hernán Cortés, conquistador de Mèxic, va enviar a Hernando de Grijalva al Perú transportant ajuda per a Francisco Pizarro. Després de complir eixa missió Grijalva expedicionó en la nao Santiago pel oceà Pacífic equatorial buscant realisar el descobriment de riques illes que suponia trobaria en la direcció en la que es trobaven les illes de l'Especiería o illes Molucas. Grijalva va ser assessinat en una gresca de la seua tripulació, els qui varen decidir encaminar el barco cap a les Molucas, territori que els tractats firmats per Espanya havien reconegut a Portugal.

Abans de perdre el barco en Nova Guinea, a on va morir casi tota la tripulació, els expedicionaris varen descobrir algunes illes l'identificació de les quals és actualment especulativa i els tres sobreviviente varen ser rescatats pel governador portugués de la fortalea de Ternate, António Galvão, qui va rebre la relació del viage realisada pel contramaestre Miguel Noble (o Nobre, un dels sobreviviente). Esta relació és la font més completa sobre l'expedició i va ser copiada per Martín Fernández de Navarrete en la seua Colecció dels Viages i Descobriments que Varen fer per Mar els Espanyols des de fins del Sigle XV, en algunes diferències en la grafia. Galvão va incloure els relats que va escoltar directament en la seua crònica denominada Tractat dos Descobrimentos, publicada inicialment en Lisboa en 1563 i traduïda al anglés per Richard Hakluyt en 1601. En eixa crònica Galvão va agregar detalls i fets que no figuren en la relació de Noble, modificant uns atres. En la Biblioteca Nacional de Madrit (còdex Res. 18, f. 34v ss.) es conserva una relació realisada per Juan Camacho (un atre dels sobreviviente) contradient a Noble i acusant-ho de ser l'assessí de Grijalva.

El croniste major de Castella Antonio de Herrera es va referir també a l'expedició iniciada per Grijalva en la seua crònica denominada Història general dels fets dels castellans en les Illes i Terra ferma de la Mar Oceà, coneguda com Décades de Herrera, publicada en Madrit entre 1601 i 1615. En eixa crònica Herrera va donar detalls que complementen a Galvão i a la relació de Noble.