Wayang kulit

Wayang kulit o títaros javaneses és un teatre d'ombres protagonisat per títaros de varetes i d'ombra, tradicional d'Indonèsia i Malàsia. l'Unesco ho va declarar Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat el 7 de novembre de 2003.

El terme wayang significa ‘teatre’ i kulit significa ‘cuiro’ en indonesi i malayo. Este terme javanés es pot interpretar també com a ‘ombra’ o ‘imaginació’, i té ademés la connotació de ‘esperit’. Les representacions del wayang kulit s'acompanyen tradicionalment en un gamelán en Java i per un conjunt musical similar d'estil teatral en Bali.

Història

Porrito d'ombres (Bali, principis de el XX).

Wayang és un terme genèric que referix al teatre tradicional en Indonèsia. No existix evidència de que es practicara abans de l'arribada del hinduisme al Surest asiàtic, en algun moment de el I, pero sense dubte reconeix raïls en la rica tradició oral de contes de la regió. El primer registre d'una representació data de l'any 930, en una inscripció que resa «si Galigi mawayang» (‘Galigi va interpretar wayang’). D'aquella época als nostres dies s'han conservat per tradició oral varis detalls històrics. Galigi sembla haver segut un actor itinerant invitat a una representació front al rei. Es narra que en aquella ocasió va interpretar una història del Majábharata sobre l'héroe Bhim.

L'arribada del hinduisme va significar una llenta adequació de la cultura nativa: el sánscrito es va convertir en el llenguage lliterari i cortesano de Java, i posteriorment de Bali. Es varen modificar els llibrets i temes representats per a difondre la religió, prenent històries del Majábharata o del Ramaiana. Les històries tradicionals natives es varen continuar representant per molt temps en llocs aïllats o d'influència tradicionalista, com l'occident de Sumatra, àrees de Java i moltes chicotetes illes de l'archipèlec. En general la força del hinduisme va prevaldre, i les llegendes natives varen caure en l'oblit o varen ser absorbides en les representacions hindús.

Les figures dels porritos es troben presents en les pintures d'aquella época, per eixemple els murals en el cielorraso del saló de la cort de Klungkung en Bali, a on encara s'utilisen en la pintura tradicional.

Quan l'Islam va començar a difondre's per Indonèsia es va prohibir paulatinament la representació artística de deidades o deus. Es creu que la transició de porritos figuratius (wayang golek») a simples siluetes per a generar ombres (wayang purwa») va ser una adaptació de l'art a les condicions impostes per la nova cultura.

Representació

Dalang interpretant en els seus wayangs.

Els porritos tenen braços mòvils, i solen construir-se en cuiro. L'intérpret, que rep el nom de dalang s'encarrega de manejar-les, posar-los veu i dirigir al grup musical.

La representació s'efectua actuant els porritos entre una font lumínica i una cortina o teló sobre el que es proyecten les ombras, que és lo que en definitiva pot observar l'auditori.

El wayang no és un espectàcul en el sentit occidental, sino més be un ritual: existix la creència de que els assistents a un wayang «estan lliures del mal» encara que es troben tan llunt del dalang que no alcancen a escoltar la seua veu

Ya que les representacions solen durar moltes hores, estenent-se per lo general tota una nit, resulta significatiu que l'audiència no se sent obligada a permanéixer silenciosa i atenta, sino que actua com en una reunió social, incloent el consum de refrigerios. Existixen moments que atrauen l'atenció general, com quan apareix l'héroe de l'història, o es desenrollen lluites entre els personages.

Les representacions es desenrollaven tradicionalment no només en la cort del rei o els palaus de la noblea, sino junt als temples, en cases de família, en places i inclús en teatres.

Front al dalang, paralel a la pantalla, s'ubiquen dos troncs de banano, un de chicotet i un atre gran, a on es fixen els porritos mentres no s'utilisen. Les que representen a «els héroes» s'ubiquen a la dreta, i els «malvats» a l'esquerra. Prop del dalang s'ubica ademés un incensario (padupan») que s'encén a l'inici de la funció, i un recipient (sajen») en ofrenes als esperits que poden consistir en aliments o flors.

Personages o caràcters principals

Els porritos caracterisen en la seua construcció, i després en el rol que els fa jugar el dalang, diferents personages, que solen classificar-se en sèt tipos:

• Halus (refinats).
• Gagah (vigorosos).
• Gusen (toscos).
• Putri (dònes).
• Danawa (ogres).
• Wanara (simis).
• Dhagelan (pallassos).

Ademés existixen porritos que personifican al arbre de la vida (kayon), animals diversos i objectes com a espases, fleches, dagas, cartes, entre uns atres.

Entre els distints tipos diferix no només la forma, sino també el tamany: aixina els danawa solen ser els porritos de major tamany i les putri les més menudes.

Atres estils de wayang

Depenent de la regió i el moment històric, es poden identificar atres formes de teatre tradicional relacionades, que varien en la forma de representació o en el tipo de porritos utilisats.

Wayang golek

Erro al crear miniatura:

Parell de wayang golek de Java occidental.

En el Wayang golek s'ampren ninots tridimensionals construïts en fusta que s'operen des d'avall per mig de canyes o varetes, i es mostren directament al públic sense teló, per lo que l'estil no constituïx un teatre d'ombres. Presenten en general dos varetes que conecten en les mans, més una atra central unida al cap. No hi ha certea sobre l'orige d'este tipo de porritos, pero els estudiosos especulen en que varen ser dutes de China en algun moment de el XVII.

L'estil es va desenrollar predominantment en la costa nort de Java, a on varen sorgir alguns dels regnes musulmans més antics, i la seua popularitat va créixer relatant l'història d'Amir Hamza, tio de Mahoma. Estes històries es representen encara en Tegal, Kabumen i Jepara en el nom de wayang golek menak.

Wayang golek. Grup Indra Swarade Mèxic

Durant el XVIII l'estil es va traslladar a les montanyes de Java occidental, a on es va utilisar per a narrar llegendes del Ramaiana i el Majábarata, tradició denominada wayang golek purwa, que pot trobar-se en Bandung, Bogor i Jakarta. Esta és la forma més popular en l'época contemporànea, destacant-se famílies de dalangs com els Sunarya, que han transmés l'art de generació en generació.

Wayang klitik

Erro al crear miniatura:

Porritos Wayang klitik de Batara Guru.

Els porritos wayang klitik ocupen un lloc intermig entre 'wayang golek i wayang kulit. Es construïxen i operen en forma similar a les del wayang kulit pero en fusta en lloc de cuiro, i s'utilisen com a teatre d'ombres, proyectant les seues formes sobre un teló.

Durant les escenes de batalla els porritos sofrixen a sovint danys considerables, lo que aumenta la diversió del públic, pero en un país en el que fins a 1970 no es disponia de pegaments adequats, el trencament significava per lo general la tongada del porrito per una totalment nova. Esta dificultat va ocasionar que molts porritos es construïren en els braços de cuiro, per a evitar la fragilitat de la fusta en les parts que rebien la majoria dels colps.

El terme klitik és pròpiament una onomatopeya de klitik-klitik, el sò que produïxen els porritos en chocar entre sí en les lluites.

L'estil prové de Java oriental, i les històries que es representen es basen en llegendes dels regnes de Jenggala, Kediri i Majapahit. Dels primers sorgixen les històries de Raden Panji i Cindelaras, que narra les aventures d'un parell de jóvens aldeans en els seus galls de bregue.

Wayang beure

Consistia en figures pintades sobre rolls que el dalang desenvolvía en forma successiva mentres narrava les històries. L'estil tenia fortes similituts en les balades ilustrades que eren comunes en les fires anuals de l'Europa medieval. L'estil ha caigut en l'oblit i només es conserva el testimoni d'alguns dels rolls utilisats en varis museus.

Viagers chinencs que varen visitar Java durant el XV varen descriure un estil de representació per mig de pintures que es desenrollaban en alvançar la narració, conseguint fer riure o plorar a l'audiència.

Wayangs en actors humans

Una actuació de wayang wong.

Existixen aixina mateix formes de wayang tradicionals a on en lloc de porritos, els personages són interpretats per actors. Per eixemple el Wayang wong és un tipo de teatre en temes del regne de Jenggala, en el que els actors usen caraces conegudes com wayang topeng o wayang gedog. La paraula «gedog» prové de «kedok» que, de la mateixa manera que «topeng» significa «caraça».

El tema que es representa és l'història d'amor de Raden Panji i Chandra, príncips dels regnes de Jenggala i Kediri, respectivament. Chandra era la reencarnació de Dewi Ratih (la deesa de l'amor) i Panji de Kama Yaia (el deu de l'amor). L'història es titula Smara dajana (fòc de l'amor, o fòc del recort). Al final de la complicada trama la parella pugues finalment contraure matrimoni i esperar un fill, cridat Ralla Putra. Panji Asmarabangun va governar Janggala baix els títuls oficials de Sri Kameswara, Prabu Suryowiseso, i Hino Kertapati.

En els seus orígens, el wayang wong va constituir un entreteniment de l'aristocràcia en quatre palaus de Yogyakarta i Surakarta. En el transcurs del temps es va difondre i va començar a popularisar-se.

L'estil té patrons fixos de vestimenta i actuació: per als actors masculins els quadros tradicionals són:

• Alus, de moviments suaus, llents i elegants.
• Gagah:
  • Kambeng: una dansa més atlètica, usada pels personages de Bhima, Antareja, i Ghatotkacha.
  • Bapang: gagah i kasar per als guerrers Kauravas.
  • Kalang kinantang: cau a sovint entre alus i gagah, és una dansa eixecutada per danzarines prims i alts en els rols de Kresno o Suteja.
• Kasar: un estil tosco per a presentar a ogres i dimonis.
• Gecul: ponokawan i cantrik.
  • Kambeng dengklik: per als guerrers simis, i per a Jánuman.
  • Kalang kinantang dengklik: interpretada també per guerrers simis com Sugriva i Subali.

Per a les actrius:

Noblea Kshatriya. la vestimenta i accessoris distinguix a reines, simis, princeses. Els quadros es coneixen com nggruda o ngenceng encot, estils clàssics de danses consistents en nou moviments bàsics (joged pokok) i dotze secundaris (joged gubahan i joged wirogo).

En l'época contemporànea el wayang wong, seguint l'estil gagrak de Surakarta és interpretat per dònes, i existixen al voltant de quarantacinc personages.

Bibliografia

• Brandon, James (1970) On Thrones of Gold - Three Javanese Shadow Plays. Harvard University Press
• Clara van Groenendael, Victoria (1985) The Dalang Behind the Wayang. Dordrecht, Foris
• Keeler, Ward (1987) Javanese Shadow Plays, Javanese Selves. Princeton University Press
• Keeler, Ward (1992) Javanese Shadow Puppets. OUP
• Long, Roger (1982) Javanese shadow theatre: Movement and characterization in Ngayogyakarta wayang kulit. Umi Research Press
• Mellema, R.L. (1988) Wayang Puppets: Carving, Colouring, Symbolism. Ámsterdam, Royal Tropical Institute, Bulletin 315.
• Mudjanattistomo (1976) Pedhalangan Ngayogyakarta. Yogyakarta (in Javanese).
• Soedarsono (1984) Wayang Wong. Yogyakarta, Gadjah Mada University Press

Vore també

• Wayang

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Wayang kulit.
• Teatre Wayang en el lloc indonesi d'Unesco.
• Wayang Golek Wooden Stick Puppets de Java, Indonèsia [1] archivat en Wayback Machine. (lloc comercial).
• Sinapsis de la tradició del Wayang kulit