La melodia de timbres (en idioma alemà Klangfarbenmelodie) és un sistema de composició musical en la que se substituïxen les séries de notes musicals del pentagrama pels seus valors tímbricos, de modo que es canvia d'instrument en cada nota d'una melodia, canviant aixina de timbre, i obtenint una seqüència de punts multicolors en successió. En ella els instruments són utilisats solament en funció del timbre. La melodia de timbres va escomençar a usar-se en eixe nom a finals de el XIX i principis de el XX, en l'Expressionisme musical. Eixemples del seu us poden apreciar-se en obres de Schönberg o Webern.

Incipit de "Farben", tercer moviment de la Fünf Orchesterstücke Op. d'Arnold Schoenberg. 16 (1909)