Nota musical

Nota musical

L'himne a sant Juan Bautista, a partir del com sorgixen les actuals notes musicals.

Les notes musicals s'utilisen en la notació musical per a representar l'altura d'un sò. Varen ser inventades pel monge benedictino Guido d'Arezzo.

Nom de les notes i els intervals

Despuix de vàries reformes i modificacions, les notes varen passar a ser estes, que es coneixen actualment:

Escala de do major.  (🔊 Reproduir)

• do
• re
• la meua
• fa
• sol
• la
• si

L'eixemple anterior mostra una escala de do major. Actualment l'escala musical diatònica (sense alteracions ni canvis en la tonalitat) està composta per sèt sons. En el cas de la mencionada escala major de do, les notes són les següents:

• do, re, el meu, fa, sol, la, si (segons el sistema llatí de notació).
• C, D, I, F, G, A, B (segons el sistema anglés de notació musical, també cridat denominació lliteral).
• C, D, I, F, G, A, H (segons el sistema alemà de notació musical. La B equival al si bemol). Els intervals musicals corresponents a cada una de les sèt notes diatòniques són:

Nota musical	Segona	Tercera	Quarta	Quinta	Sexta	Sèptima
do	re: segona major	la meua: tercera major	fa: quarta justa	sol: quinta justa	la: sexta major	si: sèptima major
re	el meu: segona major	fa: tercera menor	sol: quarta justa	la: quinta justa	si: sexta major	do: sèptima menor
el meu	fa: segona menor	sol: tercera menor	la: quarta justa	si: quinta justa	do: sexta menor	re: sèptima menor
fa	sol: segona major	la: tercera major	si: quarta aumentada	do: quinta justa	re: sexta major	la meua: sèptima major
sol	la: segona major	si: tercera major	do: quarta justa	re: quinta justa	la meua: sexta major	fa: sèptima menor
la	si: segona major	do: tercera menor	re: quarta justa	la meua: quinta justa	fa: sexta menor	sol: sèptima menor
si	do: segona menor	re: tercera menor	la meua: quarta justa	fa: quinta disminuïda	sol: sexta menor	la: sèptima menor

Altura

La convenció de nomenclatura de nota especifica un monosílap o be una lletra, qualsevol alteració i un número d'octava. Qualsevol nota està a una distància d'un número entero de semitonos del la central. (la₄) Esta distància es denota n. Si la nota està per damunt de la₄, llavors n és positiu, i si està per baix de la₄, llavors n és negatiu. En el temperament igual la freqüència de la nota (la) és:

$f=2^{n/12}\times 440\text{Hz}$

Por ejemplo, se puede encontrar la frecuencia de do₅, el primer do por encima de la₄. Hay tres semitonos entre la₄ y do₅ (la₄ → laPlantilla:Música₄ → si₄ → do₅), y la nota está por encima de la₄, por lo que n = 3. La frecuencia de la nota será:

$f=2^{3/12}\times 440\text{Hz}\approx 523.2\text{Hz}$

per a encontrar la frecuencia d'una nota que está por debajo de la₄, el valor de n es negatiu. Por ejemplo, el fa por debajo de la₄ es fa₄. Hay cuatro semitonos (la₄ → laPlantilla:Música₄ → sol₄ → solPlantilla:Música₄ → fa₄), y la nota está por debajo de la₄, por lo que n = -4. La frecuencia de la nota será:

$f=2^{-4/12}\times 440\text{Hz}\approx 349.2\text{Hz}$

Finalmente puede observarse a partir d'esta fórmula que les octavas automáticamente producen potencias de dos veces la frecuencia original, ya que n es un múltiplo de 12 (12 k, donde k es el número d'octavas cap a arriba o cap a abajo), y por lo que la fórmula se reduce a:

$f=2^{12k/12}\times 440\text{Hz}=2^k\times 440\text{Hz}$

produciendo un factor de 2. d'hecho, este es el medio por el que se obté esta fórmula, combinado con la noción d'intervalos igualmente espaciados. La distancia d'un semitono en el temperamento igual se divide en 100 cents. Así 1200 cents equivalen a una octava, una relació de frecuencias de 2:1. Esto implica que un cent es precisamente igual a la raíz 1200.ª de 2, que es aproximadamente 1,000578. per al uso con el estándar MIDI (Musical Instrument Digital Interface), una asignación de frecuencias se define como:

$p=69+12\times {\log }_2\frac{f}{440\text{Hz}}$

Donde p es el número de nota MIDI. Y en sentido contrario, per a obtener la frecuencia a partir d'una nota MIDI p, la fórmula se define como:

$f=2^{(p-69)/12}\times 440\text{Hz}$

Per a les notes en temperament igual del la440, esta fòrmula proporciona el número de nota MIDI estàndar (p). Qualsevol atra freqüència ompli l'espai entre els número entero de manera uniforme. Açò permet que els instruments MIDI siguen afinados en gran precisió en qualsevol escala microtonal, incloses les afinaciones tradicionals no-occidentals.

Enarmonía

Ademés dels sòs representats per estos sèt monosílaps o notes, existixen atres cinc sons que s'obtenen pujant o baixant un o més semitonos. Per a pujar o baixar els sons s'usen alteracions com el bemol, el sostingut, el doble bemol, el doble sostingut i el becuadro. El bemol (Plantilla:Música) baixa un semitono la nota a la que acompanya, mentres que el sostingut (Plantilla:Música) la puja un semitono. Per a nominar-els, s'usen les sèt notes acompanyades o no, segons corresponga, del nom de l'alteració. D'esta forma, cada u dels dotze sons posseïx tres nomenclatures, llevat en els casos com a do, rePlantilla:Música i siPlantilla:Música, que són el mateix sò, de la mateixa manera que fa, solPlantilla:Música i la meuaPlantilla:Música. A este fenomen se li denomina enarmonía. En l'actual sistema d'afinación (el temperament igual), no hi ha diferència entre les notes enarmòniques: per eixemple, do sostingut sona exactament igual que re bemol. En els variats sistemes d'afinación antics entre abdós notes hi havia una diferència audible que es denomina la menge.

Vore també

• música
• Figura musical
• Escala musical
• Grau musical
• Història de la notació musical
• To (interval musical)
• Semitono
• Octava
• Afinación
• Entonament
• Guido d'Arezzo
• Hucbaldo

Referències

• De Vaig Candar, Roland: Nou diccionari de la música vol. I i II. Grasindo, 2002.
• De Pedro, Dionisio: Teoria completa de la música. Real musical, 1990.
• Grabner, Hermann: Teoria general de la música. Akal, 2001.
• Michels, Ulrich: Atles de música. Aliança, 2009 [1985].
• Pérez Gutiérrez, Mariano: Diccionari de la música i els músics vol. 1 2 i 3. Akal, 1985.
• Randel, Don Michael: The Harvard Dictionary of Music. Harvard University Press, 2003.
• Zamacois, Joaquín: Teoria de la música. Idea, 2002 [1949].

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nota musical.

Erro al crear miniatura: Nota musical en el Viccionari.

• [1], artícul complet sobre les notes musicals, noms, símbols i cóm llegir-les (en espanyol)

• Musical Note Converter», conversor de freqüències a nom de nota, +/- cents (anglés)
• Musical Notes», artícul d'Adam Stanislav (anglés)
• «Note names, MIDI numbers and frequencies», artícul de Joe Wolfe (anglés)
• «Keyboard and frequencies», artícul en Sengpiel Àudio (anglés)
• ^{[enllaç trencat]}