Octava

Una octava és un interval d'huit graus entre dos notes de la escala musical. Existixen diferents tipos d'octaves:

• Octaves disminuïdes: es produïxen quan hi ha cinc tons i un semitono de distància entre les dos notes.
  • Les octaves disminuïdes tenen la mateixa llongitut tonal que les sèptimes majors.

Archiu:5 tonos, 1 semitono.ogg

• Octaves justes: es produïxen quan hi ha sis tons de distància entre les dos notes.
  • Les octaves justes tenen la mateixa llongitut tonal que les sèptimes aumentades.

Archiu:6 tonos.ogg

• Octaves aumentades: es produïxen quan hi ha sis tons i un semitono de distància entre les dos notes.

Archiu:6 tonos, 1 semitono.ogg

Si un interval de sexta és invertit es convertix en un de tercera. En música, una octava és l'interval que separa dos sons que les seues freqüèncias fonamentals tenen una relació de dos a un. Eixemple d'octava: el la₄ (A5 en anglés) de 880 Hz està una octava per damunt respecte a la₃ (A4) de 440 Hz. També es denomina octava al ranc de freqüències entre dos notes que estan separades per una relació 2:1. La diferència en la definició anterior és que ací es parla d'octava com una regió i no com una distància. Per eixemple, es diu que el re que està una novena per damunt del do, està dins de la «següent octava». El nom d'octava obedix al fet de que l'escala occidental recorre esta distància despuix de sèt passos desiguals de to i semitono. Com els intervals es quantifiquen per una sifra que expressa el número de notes que comprén, incloses les dos notes dels extrems, este interval es denomina octava (per eixemple do-re-el meu-fa-sola-si-do). Deu aclarir-se que quan es conta en la manera en que es fa en els intervals, és utilisant numeració ordinal (d'orde) començant per 1.º i seguint 2.º, 3.º, etc., a diferència de la numeració cardinal que habitualment s'utilisa en atres àmbits, en la que s'arranca del valor zero.

Càlcul d'octaves

El número d'octaves entre dos freqüències pot calcular-se per mig de l'us de logaritmes en base 2. Aixina, per eixemple, si el ranc de freqüències audibles per l'oït humà és de 20 Hz a 20.000 Hz, el número d'octaves que comprén este ranc és de

${\log }_2\left(\frac{20.000}{20}\right)=9,965\text{ octavas}$

Octava teòrica i octava real

És molt important recalcar que l'interval musical d'octava no sempre té una relació de freqüències de 2:1 com l'octava "teòrica". En la afinación del piano, per eixemple, les octaves que s'allunten de la zona central del teclat són un poc més àmplies per a compensar la falta de linealidad de l'oït humà respecte de la percepció d'intervals musicals, en regions molt agudes o molt greus de la tesitura d'estos instruments, i per a compensar també la inarmonicidad del timbre del piano, en el que les cordes són molt grosses en relació en la seua llongitut i per tant els parcials del seu sò no guarden una relació harmònica perfecta. La conseqüència de tot això és que les notes agudes del piano es perceben un poc més baixes (greus) de lo esperat si es afinan com a octaves perfectes a partir de la referència central. Lo mateix pot dir-se (en sentit opost) de les notes més greus, que han d'afinarse un poc més baixes (greus) per a conseguir octaves "musicalment correctes". L'afinador de pianos deu utilisar octaves llaugerament ampliades cap a la dreta del teclat i més ampliades encara cap a l'esquerra, en un piano de coa. En el piano vertical, les octaves es deuen ampliar encara més, puix les cordes són més curtes en proporció i el seu sò és més inharmònic. Açò fa que les taules que donen la freqüència de cada nota en el sistema temperado, només es corresponguen en les freqüències reals de les cordes del piano en la part central del teclat. En l'estudi del sò, igualment que en el musical, és l'interval que separa a dos freqüències i els valors de les quals tenen una relació d'un a dos. Esta mida s'usa molt en instruments de control i mida en l'àudio professional. Tant l'octava com els seus múltiples (1/3 d'octava, 1/4 d'octava, 1/8 d'octava, etc.) s'usen habitualment per a senyalar freqüències representatives de l'espectre que pot sentir l'oït humà.

Notació

Erro al crear miniatura:

Eixemples de notació octavada.

Per a escriure una octava específica se sol indicar per mig de l'adició d'un número despuix del nom de la nota. D'esta manera, el do central és denominat do₄ (usant el índex acústic científic; do₃ en el sistema franc-belga), que coincidix en ser la quarta tecla do (contant des de l'esquerra) en un teclat de piano estàndar de 88 tecles. Per la seua banda, el do que està per damunt de l'anterior és cridat do₅. La notació octavada pot donar-se en les següents modalitats:

• Ottava alta: representada com 8.ª, que apareix en ocasions en les partituras per a indicar que "es toca el passage senyalat una octava més alt de lo que està escrit" (all'ottava, "a l'octava").
• Ottava bassa: representada com 8vb, que servix per a dir-li al músic que interprete un passage una octava més baixa. Estes indicacions de notació octavada es cancelen per mig del terme italià «loco» escrit per damunt del pentagrama.

Vore també

• Espectre audible
• Ranc vocal humà

Enllaços externs

• archive. org/web/20110713161210/http://www. teoria. com/referencia/num/8va. php? l=O Octava en Teoria. com
• rtve. es/alacarta/audios/musica-y-significado/musica-significado-octava-diapason-05-04-13/1750433/ L'octava i el diapasón: edició del 5 d'abril de 2013 de Música i significat, programa de Ràdio Clàssica d'anàlisis musical.