Anar al contingut

Índex acústic franc-belga

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El sistema franc-belga és un índex acústic que li assigna el número 1 al do de la segona llínea adicional inferior en clau de fa, donant-li el nom de do1 (es llig "do un" o "do primera").[1]

D'esta manera, és necessari recórrer a números negatius, per lo que el do més greu del orgue (una octava baix del do dalt citat, si entenem per tal nota el do més greu de l'orgue en un registre de 16 peus) i el la més greu del piano, són respectivament do–1 i la–2, tenint en conte que en este sistema, a diferència del índex acústic científic, no utilisa octava numerada com 0, sino que passa de la 1 a la -1 directament.

Aixina mateix el do central del piano (261,63 Hz) seria un do3, i el la d'eixa mateixa octava (el famós « 440») es cridaria la3.[1]

Este sistema s'utilisa en Bèlgica, Itàlia, França[2] i Espanya.

En el restant dels països del món s'utilisa l'índex acústic científic.[3][4]

  1. 1,0 1,1 Joaquín Zamacois: Teoria de la música, dividida en cursos (llibre 1). Espanya: Llabor, 1986. ISBN 8433578375.
  2. En Itàlia es va voler establir l'índex francobelga per mig d'una llei n.º 170, del 3 de maig de 1989: «El sò de referència per a l'entonament de base dels instruments musicals és la nota 3, l'altura del qual deu correspondre a la freqüència de 440 Hz (hercios), mida a la temperatura ambiente de 20 graus Celsius».
    No obstant entre els músics aficionats, professionals i en les universitats, té un us majoritari el sistema científic internacional.
  3. En Argentina s'utilisa únicament l'índex acústic científic, tant en l'àmbit acadèmic (universitats) com a popular (músics, afinadors de pianos i òrguens).
    Vore:
    Landolfi, Hugo (2014): «Descobrix si el teu piano està caigut de to o està en 440 Hz», artícul publicat en el lloc web de l'Escola de Tecnologia Pianística de Buenos Aires (Argentina).
    Segons lo especificat en la norma ISO 16 (de 1975), que és de 440 hercios per al la4 (el la central del piano).
  4. Montero, Javier (2014): «El central, ¿C3 o C4?», artícul publicat el 20 d'octubre de 2014 en el lloc web El Club del Autodidacta (Espanya).


Referències

[editar | editar còdic]