Anar al contingut

Enarmonía

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:БСЭ1. Энгармонизм.jpg
Enarmonía

En música, la enarmonía és el nom que s'aplica a la relació entre dos o més sons que, a pesar de posseir distints noms, s'aproximen en el seu entonament, resultant casi idèntica en la afinación temperada, com la dels instruments de teclat moderns.

Per eixemple, dos notes que es criden de distinta manera poden, a voltes, coincidir en la mateixa tecla d'un piano, en el mateix trast d'una guitarra, o en la mateixa combinació de claus d'una flauta traversa. A esta coincidència se li crida enarmonía, i resulta en una afinación idèntica. En atres sistemes de afinación, vorem que hi ha diferències sotils entre sons enarmònics, pero en afinación temperada no existixen eixes diferències.

La causa de l'existència de enarmonías és, principalment, l'existència de les alteracions. En poder pujar o baixar un o més semitonos gràcies a les alteracions, moltes voltes obtenim com a conseqüència el mateix resultat, encara que per mig de l'ocupació de distintes alteracions. Açò significa que si es pujara un semitono un sò natural amprant un sostingut, el producte equivaldria a baixar un semitono el següent sò natural per mig d'un bemol. D'este mateix modo, es formen atres relacions enarmòniques aplicant el doble bemol i el doble sostingut.

Enumeració

[editar | editar còdic]

A continuació, s'enumeren els enarmònics més comuns (els únics possibles si es prescindix de més de dos alteracions):

Vore també

[editar | editar còdic]