Compàs (música)

El compàs és l'entitat mètrica musical composta per vàries unitats de temps (figures musicals) que s'organisen en grups, en els que es dona una contraposició entre parts accentuades i átonas. El compàs utilisa un símbol de compàs, que és una convenció de notació occidental per a especificar el contingut de cada compàs entre dos agranes musicals.

Els compassos es poden classificar atenent a diferents criteris. En funció del número de temps que els formen sorgixen els compassos binarios, ternarios i cuaternarios. Per una atra part, en funció de la subdivisió binaria o ternaria de cada pols apareixen els compassos simples (o compassos de subdivisió binaria) en contraposició als compassos composts (o compassos de subdivisió ternaria).

La representació gràfica del compàs es fa per mig de la sifra indicadora de compàs, que és una convenció que s'ampra en la notació musical occidental per a especificar quànts polsos hi ha en cada compàs i quin figura musical definix un pols. En les partituras els compassos se situen al principi del pentagrama de l'obra, o be despuix d'una doble barra que indica un canvi de compàs. La divisió en compassos es representa per mig d'unes llínees verticals, cridades llínees divisòries o agranes de compàs, que es coloquen perpendicularment a les llínees del pentagrama.

Història

Franco de Colónia (1215-1270), pertanyent a l'Escola de Notre Dona'm, va impulsar el concepte de mètrica o mida de la música, pas previ elemental per a poder constituir una agrupació de temps major, és dir, el compàs. En un primer moment no se li donava tanta importància, pero quan la música es va ser fent més complexa, quan la polifonia i la música instrumental va ser desenrollant-se, es va vore la necessitat de medir el temps en les obres musicals. El major desenroll va ser en el XIV, en França, en lo que es va cridar ars nova.

En els començos de la notació musical, el temps es media en proporcions, la semibreve media la mitat de la breu, i aixina successivament. La proporció entre els distints valors, no era sempre la mateixa, sino que esta canviava depenent de l'obra. Per a indicar quin era eixa proporció entre notes, es varen escomençar a usar una série de símbols que es colocaven a l'inici del pentagrama, per a que els músics pogueren interpretar correctament l'obra. El tempus era la relació entre la breu i la semibreve. Per la seua banda, la prolatio, la relació entre la semibreve i la mínima. Les quatre combinacions possibles de tempus i de prolatio es podien senyalar per una série de signes mensurales al principi d'una composició: un círcul per al tempus perfectum, un semicírcul per al tempus imperfectum, cada u d'ells combinat en un punt per al prolatio maior o sense punt per al prolatio minor.

Signe	Nom	Significat
	Tempus perfectum prolatio maior	Un círcul en un punt en l'interior significava que una semibreve era igual a tres mínimes, donant lloc a un compàs de tres temps en subdivisió ternaria, equivalent a l'actual Plantilla:Música.
	Tempus perfectum prolatio minor	Un círcul significava que una breu era igual a tres semibreves, donant lloc a un compàs de tres temps en subdivisió binaria, equivalent a l'actual Plantilla:Música.
	Tempus imperfectum prolatio maior	Mig círcul en un punt en l'interior significava que una semibreve era igual a tres mínimes, donant lloc a un compàs de dos temps en subdivisió ternaria, equivalent a l'actual Plantilla:Música.
	Tempus imperfectum prolatio minor	Mig círcul significava que una breu era igual a dos semibreves, donant lloc a un compàs de dos temps en subdivisió binaria, equivalent a l'actual Plantilla:Música.

La referència a la perfecció en els térmens perfectum i imperfectum es deu a la relació entre la música i la religió, consideraven que tot lo relacionat en el número tres representava a la Santíssima Trinitat. En la notació musical moderna se seguix mantenint la C per a representar el compàs de Plantilla:Música, i fins a mediats de el XX es denominava «compasillo».

El concepte de compàs com a espai de temps es va començar a establir durant el XV. No obstant, el sistema de llínees divisòries per a delimitar-ho gràficament no es va utilisar fins a el XVI i el seu us no va ser regular fins a el XVII. El primer cas que es coneix és en l'any 1536, quan Sebald Heynen la nomena en el seu tractat de música D'art canendi. Fins a llavors, les llínees divisòries no delimitaven compassos, sino que indicaven diferències entre lo que anava davant o despuix d'ells, pero no marcaven cap regularitat. En un principi no va anar regularment utilisat en música, i quan es va establir definitivament va ser per l'acció del barroc del centre d'Europa.

Varis tipos d'eixemples

Són els binarios, ternarios, cuaternarios i irregulars.

La combinació de dos sistemes mètrics bàsics, binario i ternario, dona com a resultat diversos tipos de compassos. El compàs es dividix en parts anomenades temps o polsos i existixen varis tipos de compàs en funció del número de temps.

La mètrica binaria, que dona lloc al compàs binario de dos temps, es basa en una alternança de polsos forts o accentuats i polsos dèbils o átonos, en la qual un de cada dos polsos és fort.
La mètrica ternaria, que dona lloc al compàs ternario de tres temps, consistix en una successió regular d'un pols fort o accentuat i dos dèbils o átonos. En alguns casos i en certs estils o tipos de música es considera que la segona de les dos pulsacions átonas és alguna cosa més forta que la primera, sense alcançar l'accentuació de la primera de cada tres.
La mètrica cuaternaria, que dona lloc al compàs cuaternario de quatre temps, és un atre tipo de mètrica que habitualment s'inclou entre les bàsiques, que es caracterisa perque a intervals regulars un de cada quatre polsos és fort. No obstant, sol considerar-se que el tercer pols també conta en una lleu accentuació, per lo que es convertix en una successió forta - dèbil - mig fort - dèbil. Des d'esta perspectiva el compàs cuaternario es pot entendre com derivat del binario, és dir, com dos compassos de dos parts.
La mètrica irregular, dona lloc al compàs irregular format per una atra cantitat de temps.

Matemàticament és més llògic solament considerar a aquells compassos en un número primo de temps, ya que no poden formar-se com un múltiple d'un atre compàs, més que del compàs unitari. Els temps d'un compàs s'articulen de manera diferent segons l'accentuació. En tots els tipos de compàs de dos, tres o quatre temps la primera part és la part forta del compàs, que es diu «terra»; mentres que els demés temps són dèbils.

En el solfeig els compassos es marquen tradicionalment en el braç dret. El moviment per a efectuar la primera part de qualsevol dels distints temps de compàs es denomina «donar», i per al restant de moviments es denomina «alçar». Quan el tempo de l'obra és molt ràpit, el director deu marcar els compassos a un sol temps, cridat tactus. Es mostra marcant solament el primer pols de cada compàs («donar»), sense marcar massa el «alçar».

Simples i composts

El principi mètric opera en varis nivells simultàneament. En este sentit, els polsos s'articulen en grups binarios o ternarios. Pero cada pols, a la seua volta, pot tindre subdivisions binarias o ternarias. La divisió de la pulsació és un fet rítmic que en essència també té implicacions mètriques, donant lloc a varis sistemes mètrics més complexos. Els térmens simple i compost s'ampren en la notació anglosaxona que és aplicada en el Regne Unit, Estats Units i Alemània.

Compàs simple (o compàs de subdivisió binaria), quan cada u dels seus polsos o temps es pot subdividir en mitats.

Si els polsos es subdividen en dos i s'agrupen de dos en dos, originen el Plantilla:Música que és un compàs binario de subdivisió binaria.
Si els polsos es subdividen en dos i s'agrupen de tres en tres, originen el Plantilla:Música que és un compàs ternario de subdivisió binaria.

Compàs compost (o compàs de subdivisió ternaria), quan cada u dels seus polsos o temps es pot subdividir en terços.

Si els polsos es subdividen en tres i s'agrupen de dos en dos, originen el Plantilla:Música que és un compàs binario de subdivisió ternaria.
Si els polsos es subdividen en tres i s'agrupen de tres en tres, originen el Plantilla:Música que és un compàs ternario de subdivisió ternaria.

En el solfeig les subdivisions no es marquen, sino solament els polsos o temps.

Compassos binarios

Els compassos binarios es dividixen en dos temps. A la seua volta, cada u d'estos polsos es pot subdividir en dos o en tres corchees, donant compassos de subdivisió binaria o ternaria, respectivament. En el solfeig, els compassos binarios es medixen en dos temps: el primer temps en el braç cap a avall i el segon temps en el braç cap a dalt.

Compàs binario de subdivisió binaria: 2/4

Compàs de dos quartos o compàs de dos per quatre. El numerador 2 indica que el compàs es dividix en dos parts i el denominador 4 indica per convenció que en cada una d'eixes parts hi ha una negra. Per lo tant en tot el compàs entren dos negres.

Este compàs apareix freqüent en formes musicals com marchas i polkas. El tango està en Plantilla:Música, a pesar de que tradicionalment s'escriu en Plantilla:Música, i inclús se li crida «el ritme del dos per quatre».

El compàs de Plantilla:Música s'utilisava en la música medieval i renaixentista. Actualment no és tan habitual com el Plantilla:Música.

Compàs binario de subdivisió ternaria: 6/8

Compàs de sis octaus o compàs de sis per huit. El numerador 6 indica que existixen 6 fraccions, i el denominador 8 vol dir que la figura que està inclosa en cada una d'eixes sis fraccions és ―per convenció― una corchea. També per convenció, este compàs no es dividix en tres polsos de dos corchees cada u (que seria idèntic a un compàs de Plantilla:Música) sino en dos polsos en tres corchees cada u. En cada temps entra una negra en puntillo. Es marca en dos colps en tres subdivisions cada u: 1-2-3, 1-2-3.

Este compàs és típic en ritmes com giga doble, tarantela, barcarola, loure, marcha, polca paraguayana, galopa, guarania, zamba, cueca, marinera peruana, chacarera, segá, Bambuco, Salegy blues i slow roc 6/8 La majoria de les marches militars estan en Plantilla:Música, a pesar de que tradicionalment s'escriuen en Plantilla:Música, de la mateixa manera que el vals, que podria entendre's com un Plantilla:Música llent o un Plantilla:Música (dos polsos de tres negres).

Compassos ternarios

Els compassos ternarios són els que es dividixen en tres temps. A la seua volta, cada u d'estos polsos es pot subdividir en dos o en tres corchees, donant compassos de subdivisió binaria o ternaria, respectivament. En el solfeig, els compassos ternarios es medixen en tres temps: el primer temps en el braç cap a avall, el segon temps en el braç cap a fòra i el tercer temps en el braç cap a dalt.

Compàs ternario de subdivisió binaria: 3/4

Compàs de tres quartos o compàs de tres per quatre. El numerador 3 indica que el compàs es dividix en tres fraccions i el denominador 4 indica ―per convenció― que en cada una d'eixes parts entra una negra, és dir, en tot el compàs entren tres negres.

És l'únic compàs ternario de subdivisió binaria que s'utilisa en regularitat. La majoria dels valsés estan escrits en compàs de Plantilla:Música, encara que alguns estan en Plantilla:Música. Aixina mateix apareix en minuetos, scherzos, joropo, són jarocho, balades de música country, R&B (rhythm and blues) i inclús en la música pop. En la música barroca s'utilisava el compàs de Plantilla:Música (que d'acort en les convencions actuals es deuria escriure en Plantilla:Música, canviant el tempo al doble de velocitat).

Compàs ternario de subdivisió ternaria: 9/8

Compàs de nou octaus o compàs de nou per huit. El numerador 9 indica que hi ha nou subdivisions, i el denominador 8 indica que la figura musical que entra en cada una d'eixes subdivisions és ―per convenció― la corchea (Plantilla:Música). També per convenció es dividix en tres temps, i cada temps es dividix en tres subdivisions. És dir, en cada u dels tres temps entraria una negra en puntillo, i en tot el compàs entrarien tres negres en puntillo.

Este compàs s'ampra en la música clàssica, aixina com en el jazz. En música clàssica trobem mostres en les següents obres. Per eixemple, el moviment final del Concert per a violí en la menor (BWV 1041) de Bach, la Cavalcata de les valquirias de Wagner, la Quarta simfonia de Chaikovski, el Clair de Lune i el Prélude à l'après-midi d'un faune de Debussy.

Compassos cuaternarios

Els compassos cuaternarios es dividixen en quatre temps. A la seua volta, cada u d'estos polsos es pot subdividir en dos o en tres corchees, donant compassos de subdivisió binaria o ternaria, respectivament. En el solfeig, els compassos cuaternarios es medixen en quatre temps. Si s'usa el braç dret: el primer temps es marca en el braç cap a avall, el segon temps en el braç cap a l'esquerra («cap a dins»), el tercer temps en el braç cap a la dreta («cap a fòra») i el quart temps en el braç cap a dalt.

Compàs cuaternario de subdivisió binaria: 4/4

Compàs de quatre quartos o compàs de quatre per quatre. És un compàs «cuaternario» (encara que esta nomenclatura està últimament en desús). El numerador 4 indica eixos quatre temps en els que es dividix, i el denominador 4 indica que en cada una de les parts entra una negra. D'esta manera, en tot el compàs entrarien 4 negres.

Este compàs és simplement un cas particular de compàs binario (divisible per dos) simple (subdivisible per dos), que només posseïx com a eixemples el compàs de Plantilla:Música i el compàs de Plantilla:Música. La denominació "cuaternario" ha caigut en desús. Es va deixar d'utilisar ya que no té sentit mantindre una categoria per a un sol cas particular. És difícil discriminar la diferència entre compàs de Plantilla:Música i el de Plantilla:Música, ya que l'oït agrupa en més naturalitat els polsos en conjunts de 2 o de 3, i no en conjunts de 4 o de 6.

En el vora gregoriano de l'Edat Mija també s'usava el de Plantilla:Música (quatre blanques per compàs).

Existix la possibilitat de representar a este compàs en una Plantilla:Música, es diu que la raó és que entre els sigles XIV i XVI se li denominava «compasillo». No obstant, en atres llengües europees no s'usa la paraula «compasillo», pero sí la mateixa lletra Plantilla:Música. Com hem vist en l'apartat història el tempus perfectum (ternario) es representava per un círcul i el tempus imperfectum (binario) se senyalava en un semicírcul. Per tant, són reminiscència històriques els signes com a Plantilla:Música en el Plantilla:Música i «₵» en el compàs de Plantilla:Música, cridat alla breu. Este símbol escrit dos voltes algunes voltes s'usa per a representar el compàs de Plantilla:Música, encara que resulta una miqueta confús i a voltes no s'escriu doble.

Compàs cuaternario de subdivisió ternaria: 12/8

Compàs de dotze octaus o compàs de dotze per huit. El numerador 12 indica que en total té dotze subdivisions. Com —per convenció— té quatre temps, hi haurà tres subdivisions per temps. El denominador 8 indica que en cada una d'eixes subdivisions entra una corchea. En cada u dels quatre temps entrarà una negra en puntillo.

Este compàs és comú en el blues més llent i el doo-wop. Més recentment també s'utilisa en algunes poques cançons de roc. La balada Close to you (de Burt Bacharach i Hal David) està en Plantilla:Música.

Compassos irregulars

Vore també: Compàs d'amalgama

També s'usa el compàs de Plantilla:Música, que no és binario, ternario, simple ni compost, ya que s'utilisa quan el compositor desija que es perceba un patró de ritme no tan regular. Esta subdivisió arbitrària generalment deu ser especificada al principi del primer pentagrama de l'obra. El compàs de Plantilla:Música més comú és el 3+3+2 (ritme de l'entradilla segoviana, també utilisat en els tangos de vanguarda d'Astor Piazzolla, per eixemple; mentres que els antics tangos de la «guàrdia vella» estaven sempre en compàs de Plantilla:Música).

Atres compassos inusuals han segut utilisats en la música acadèmica del sigle XX, en la música folklòrica búlgara, hongaresa, espanyola, el merengue veneçolà, etc. o en el roc progressiu dels anys setanta són els de Plantilla:Música (cinc corchees per compàs) i Plantilla:Música (sèt corchees per compàs). El compositor deu avisar al començ del pentagrama cóm vullgues que els músics emfatisen el compàs: en el cas de el Plantilla:Música pot ser 3+2 (cridat roda (dansa) Castellana o de Castella en Espanya), 2+3 o 1+2+2 (cridat zorcico en Espanya); en el cas de el Plantilla:Música pot ser 2+2+3, 2+3+2, 3+2+2, etc. Un cas especial es dona per als ritmes balcànics (Música dels Balcans), especialment la música Búlgara en la qual s'establixen distints grups de compassos irregulars. En la música búlgara és a on l'implementació d'estos ritmes es du tradicionalment més llunt.

Vore també

Glossari de terminologia musical
Història de la notació en la música occidental
Notació musical
Anàlisis musical
Signes musicals
Teoria musical
Compàs africà (combinació dels compassos de Plantilla:Música i de Plantilla:Música).

Referències

Notes

Bibliografia

De Vaig Candar, Roland: Nou diccionari de la música vol. I i II. Grasindo, 2002.
De Pedro, Dionisio: Teoria completa de la música. Real musical, 1990.
Grabner, Hermann: Teoria general de la música. Akal, 2001.
Michels, Ulrich: Atles de música. Aliança, 2009 [1985].
Pérez Gutiérrez, Mariano: Diccionari de la música i els músics vol. 1 2 i 3. Akal, 1985.
Randel, Don Michael: The Harvard Dictionary of Music. Harvard University Press, 2003.
ZAMACOIS, Joaquín: Teoria de la música. Idea, 2002 [1949].

Este artícul conté una traducció derivada de «Compás (música)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.