Signes musicals

Llínees

Pentagrama L'entramat fonamental d'una partitura sobre el qual s'ubiquen els demés símbols. Cada una de les cinc llínees i els seus espais intermijos als sèt tons repetitius de l'escala diatònica, d'acort en la clave en us. Per eixemple, en un pentagrama en la clau de sol, la primera llínea inferior correspon a la nota la meua (I) corresponent al do central (C). L'espai immediatament superior és fa (F4) i aixina successivament.

Llínees adicionals S'utilisen per a estendre el pentagrama quan es volen representar notes per damunt o baix d'est. nota. El llímit convencional és de quatre llínees adicionals.

Barres

Artícul principal → Barra de compàs.

• 0: Barra inicial: Indica el començ d'una partitura. (No està numerada en el gràfic, pero és la que es troba abans de les claus).
• 1: Barra simple: Separa dos compassos.
• 2: Barra doble: Utilisada per a separar dos seccions o frases musicals. Igualment s'ampren quan hi ha un canvi d'armadura de clau, de compàs o canvis substancials d'estil o tempo.
• 3: Barra d'inici de repetició: Indica un compàs en repetició.
• 4: Barra de final de repetició: Indica que fins a este compàs és la repetició.
• 5: Barra punteada: és per al canvi de clau o armadura de la partitura.
• 6: Barra de fin de repetició i inici de la següent repetició: Indica que a partir d'esta barra termina una repetició i comença una atra.
• 7: Agrane 'Tic-tac' o barra mínima: Marca una separació en la música que no pot ser dividida directament en dimensions o en una seqüència de mides irregulars. És similar a la vírgula i té el seu orige en la vora gregoriano.
• 8: Barra entre les llínees: S'utilisa de tant en tant en la música vocal.
• 9: Barra invisible: S'utilisa en peces més lliures sense estructura de tamany aparent.
• 10:Barra doble final: Senyala el fi de tota la partitura.

Relació entre les notes

Archiu:Music-tie.svg	Lligam de prolongació Indica que les dos notes unides entre sí, són tocades com una sola nota. Açò també pot indicar una nota sostinguda dos o més valors.
Archiu:Music-slur.svg	Lligam d'expressió Indica que les dos notes deuen tocar-se de manera ininterrompuda; en un sol bufe (en el cas dels instruments de vent); o (en el cas dels instruments que no són de vent, ni aquells que es toquen en arc), indica que les notes deuen conectar-se en una mateixa frase. Les lligam i les lligam d'expressió són similars en apariència. Una lligam unix sempre dos notes adjacents del mateix to, mentres que una lligam d'expressió pot unir-se a qualsevol número de notes de diferents tons.
Archiu:Music-legato.svg	Legato Notes cobertes per este signe són tocades sense articular una separació a través de l'interrupció del sò.
Archiu:Music-glissando.svg	Glissando Un continu, ininterrompuda esmonyida d'una nota a l'atra, que inclou un vibrato.
Archiu:Music-ligature.svg	Marca de frase Usualment apareix en música per a instruments de cordes.
Archiu:Music-triplet.svg	Tresillo Condensa tres notes en la duració normal de dos notes (en este cas, un tresillo de negres equival al temps de dos negres). Si les notes que envol, estan unides (ya siguen corchees, semicorchees, etc.), estes s'ometen i s'unixen entre sí. Açò pot ser generalisat a un triplet, quan un cert número de notes es condensan en la duració normal de la major potència de dos notes inferior a eixe número, per eixemple, sis notes eixercitat en la duració normal de quatre notes.
Archiu:Music-triad.svg	Concorde Tres o més notes són tocades simultàneament. Si solament dos notes són tocades, se li crida interval. Els concordes de tres notes són cridats tríades.
Archiu:Music-arpeggio.svg	Arpegio O concorde «trencat». Com un concorde, excepto que les notes són tocades de manera seqüencial, generalment en orde ascendent.
Archiu:Music-beam.svg	Notes en unions Conecten valors de notes breus com les corchees, semicorchees, fuses, semifuses, garrapateas, i semigarrapateas.

Vore també

• Vora
• Instruments musicals
• Música
• Teoria musical
• Història de la notació en la música occidental
• Notació musical
• Guido de Arezzo, inventor de la notació musical moderna
• Pentagrama
• Partitura i Particella
• Escala musical

Referències

Notes

les notes representen a l'altura del sò

Bibliografia

• De Vaig Candar, Roland: Nou diccionari de la música vol. I i II. Grasindo, 2002.
• De Pedro, Dionisio: Teoria completa de la música. Real Musical, 1990.
• Grabner, Hermann: Teoria general de la música. Akal, 2001.
• Michels, Ulrich: Atles de música. Aliança, 2009 [1985].
• Pérez Gutiérrez, Mariano: Diccionari de la música i els músics vol. 1 2 i 3. Akal, 1985.
• Randel, Don Michael: The Harvard Dictionary of Music. Harvard University Press, 2003.
• Zamacois, Joaquín: Teoria de la música. Idea, 2002 [1949].