Guarania
La guarania és un gènero musical de caràcter vocal i instrumental, de ritme llent i acompasado, creat pel músic paraguayà José Asunción Flores en 1925.[1] Es caracterisa per compondre peces en modo menor. El nom va ser propost pel mateix Flores després de llegir el poema Cante a la raça (1910) de Guillermo Molinas Rolón, en el qual s'utilisa el nou terme,[2] en el que fa alusió a la regió a on vivien els guaraníes, antepassats de la majoria dels paraguayans.[3]
La guarania va ser concebuda inicialment com un gènero instrumental, pero després es va difondre fins a ser reconegut com un tipo de ritme musical paraguayà. Els orígens musicals es remonten en l'época colonial i l'interpretació es realisa a duo. Prové del «purahéi asy» ('cançó doliente' en guaraní), un ritme popular que solia ser difòs en les zones rurals del Paraguay, i que sol ser etiquetat peyorativamente com «purahéi jahe'o». Luis Szarán descriu a esta expressió musical com una cançó llenta, melancòlica i adequada a certs estats d'ànim del poble que en el temps va ser acceptat i desenrollat per atres compositors.
A diferència de la polka paraguayana, la guarania posseïx un tempo llent, utilisa llínees melòdiques i harmòniques més elaborades. En térmens d'harmonia, va sofrir influències d'atres gèneros com la bossa nova i el bolero. A pesar de tindre característiques melòdiques paregudes en la polka paraguayana, el tempo llent de la guarania és el factor que propicia generar frases melòdiques més extenses ademés de variacions en l'accentuació melòdica.
Història
[editar | editar còdic]Inspirat per l'estil musical denominat polka paraguayana, el creador va utilisar ritmes i melodies més llents i melancòlics per a les composicions en compàs de 6/8.
La primera cançó interpretada com guarania va ser una versió de la polka paraguayana Ma'erápa Reikuaase, la qual Herminio Giménez va fer tocar en una velocitat més llenta. Les tres primeres guaranias compostes daten de 1928 i varen anar: Jejui (hui desapareguda), Kerasy i Arribeño resay.[2] Açò, convertix a Paraguay en un dels pocs països en els quals es coneix al creador d'un dels seus principals estils musicals.[4]
Des de la seua creació, la guarania es va convertir en el fenomen musical més important de Paraguay de el XX gràcies a temes com Índia, Les meues nits sense tu, Recorts de Ypacaraí, Ñemity, Soc de la Chacarita, Panambi Vora, Paraguaýpe; que varen generar immediata acceptació per part del públic. Ademés, les seues lletres toquen temes com: l'amor, l'enyor a la pàtria o al poble, el caràcter heròic del poble paraguayà, els problemes socials i la pobrea.
La guarania seduïx més a persones de les poblacions urbanes, que a les del interior. Açò és degut provablement a que la gent de terra adins agrada preferentment d'estils més ràpits com la polka paraguayana, en especial en la seua versió de Purahéi jahe'o (en guaraní: endecha musical, lliteralment: cante llamentació).
La guarania en Brasil
[editar | editar còdic]- ↑ «Guarania - Diccionari de la llengua espanyola». Consultat el 17 de març de 2022.
- ↑ 2,0 2,1 «Diccionari de la Música en el Paraguay: Guarania» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 3 de novembre de 2013. Consultat el 7 de juny de 2011.
- ↑ «Guillermo Molinas Rolón» (en espanyol). Consultat el 11 de juliol de 2011.
- ↑ «José Asunción Flores: El més gran dels músics populars en l'història del Paraguay.» (en espanyol). Consultat el 7 de juny de 2011.
Hi ha dos versions sobre la seua introducció en la música popular brasilera. Una, a través de treballs d'investigació de Raúl Torres, Ariovaldo Pires, Mário Zan i Nhô Pai, en successius viages a Paraguay. Torres va ser responsable d'una de les guaranias de major succés en Brasil, Cobertor de retazos, gravada per Cascatinha i Inhana. La mateixa dupla va fer un mega èxit en una atra Guarania, Índia, de José Asunción Flores i Manuel Ortiz Guerrero, en versió de José Fortuna. A partir de la década de 1940 es va tornar en un dels gèneros més utilisats pels compositors de música Caipira o Música sertaneja. L'atra, que va anar a través dels treballadors per temporada de la yerba mat o mensús.
No caben dubtes que la dupla Cascatinha (Francisco dos Sants, 1919-96) i Inhana (Ana Eufrosina, 1924-81) varen ser grans responsables de la seua gran acceptació. També la guarania va guanyar molta popularitat a partir de 1951,[1] en el disc de 78 rpm Índia de José Asunción Flores i Manuel Ortiz Guerrero), que duya com a temes les cançons també paraguayanes: El meu primer amor i Lluntea, d'Herminio Giménez), abdós en transcripció de José Fortuna. Moltes cançons inclusivament varen ser traduïdes al portugués, els brasilers del sur senten molt apego cap a la cultura Guaraní.
Compositors destacats
[editar | editar còdic]- José Asunción Flores
- Agustín Barboza
- Demetrio Ortiz
- Eladio Martínez
- Emigdio Ayala Báez
- Florentín Giménez
- Herminio Giménez
- Maneco Galeano
- Maurici Cardozo Ocampo
- Epifanio Méndez Fleitas
Algunes de les guaranias més conegudes
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ González, Ignacio Díaz (2024-04-30). La música de Brasil (en és), RUTH. ISBN 978-959-10-2619-4.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Colecció de guaranias paraguayanes
- Compositors i Poetes Paraguayans
- La Música en el Paraguay: Situació Actual i Perspectives de Futur
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Guarania» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.