Segá

Erro al crear miniatura:

Segá

El segá és la música tradicional de les Illes Mascareñas (Illa de la Reunió i Illa Maurici), i té el seu orige en els esclaus duts de diferents països (Àfrica, Índia, etc.) pels colonizadores europeus. Es pot considerar una evolució de la música tradicional de les Illes Maurici i la música de l'Illa de la Reunió en músiques de ball europees, com la polka i la colla. S'assembla molt al maloya, ball tradicional de l'Illa de Reunió. En les seues formes modernes, s'ha combinat en atres gèneros com jazz o el reggae.

El segá mauriciano va ser designat com Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per l'Unesco el 27 de novembre de 2014.

Orígens del segá

Esta música va sorgir, com a moltes atres, de l'opressió, la tristor i el sofriment, i la necessitat d'exteriorisar els sentiments va fer nàixer esta música quan els esclaus es reunien al voltant de fogueres.

El sega va evolucionar fòra de la cultura de les Illes del Oceà Índic occidental, com a fusió d'elements europeus i africans a mitan de el XVIII. Alguns instruments tradicionals empleats en este gènero són el tambor de mà (moutia), el triàngul rattle maravane, ravanne i l'arc bobre [1]. La forma musical tradicional era fortament improvisada i intensament emocional.

Alguns autors citen este gènero musical com a procedent específicament d'Illa Rodrigues [2].

Característiques

En este tipo de música predomina el ritme africà, i no té tanta predominancia de les atres influències musicals, pero sempre és cantat en criollo, la llengua de poble. (Hi ha segás traduïts i cantats en atres llengües, pero eixe no és el segá autèntic).

Hi ha dos grans tipos de "segá"; la majoria són melodies en tons alegres i que parlen de coses divertides, sempre usant vocabulari en doble sentit. Pero també hi ha els segás que parlen dels sofriments i de la tristor que va sofrir el poble esclau.

Varietats modernes

Si be es tracta d'una forma musical originària de Maurici i Reunió, també és popular en les illes de Seychelles, Comoros, Mayotte i Illa Rodrigues, ademés d'en algunes zones de Madagascar. Els Windblows són una banda de música segá famosa de les illes, junt en els músics seggae (fusió de reggae-sega) Ras Natty Baby, Marie-José Coutonne i Kaya.

Seggae

Artícul principal → Seggae.

Seggae és una fusió de sega en reggae, un tipo de música de Jamaica molt popular entre els aficionats al segá.

Diferències entre illes

En Reunió, el segá és relativament llent, i és ballat per les parelles físicament no d'una forma tan propenca com en Maurici. Un atre gènero musical de la Reunió és el maloya. Alguns confonen el maloya i el segá. El gènero tradicional de Maurici és el sega ravanne i el seu ritma és més marcat que el del segá de Reunió. El tradicional de Rodrigues és el sega tambour (o segakordeon), i és extremadament ràpit en comparació a atres variants. Sega tambour és cantat habitualment per dònes, i només pot ballar una parella per temps, acompanyats per sò de palmes i l'us d'instruments de percussió improvisats com a gots. El segá de Seychelles és denominat moutia, i és similar al de Reunió. Té influències occidentals, de balades occidentals i especialment de la música country [3].

Bibliografia

• Llig, Jacques "Sega: The Mauritian Folk Danse" Llibre en rústica 104 pàgines (decembre de 1990). Editorial Nautilus. ISBN 0-9511296-1-9 (en anglés)

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Segá.
• El sega tipik mauriciano en la pàgina web d'Unesco