Johnny Cash

Johnny Cash

Johnny Cash (naixcut com a J. R. Cash, Kingsland, Arkansas, 26 de febrer de 1932-Nashville, 12 de setembre de 2003) va ser un cantant, compositor, músic i actor nortamericà. Considerat com un dels músics més influents de el XX. Considerat «el Rei de la Música Country» i un icon d'eixe gènero. Cantautor de country, góspel, roc and roll i rockabilly, va ser i és un dels màxims representants de la música country, encara que va crear el seu propi subgénero musical.

Cash va ser conegut per la seua profunda veu, pel característic sò boom-chick-a-boom de la seua banda d'acompanyament -els Tennessee Three-, i per vestir roba obscura lo que li va valdre el renom de «L'Home de Negre» («The Man in Black»). Era molt típic d'ell escomençar tots els seus concerts en la senzilla frase: «Hola, soc Johnny Cash» («Hello, I'm Johnny Cash»).

Moltes de les cançons de Cash com a «I Walk The Line», «Folsom Prison Blues», «Man in Black» tracten temes com la pena, la culpa, les tribulaciones morals i la redenció, una tendència que es va accentuar en l'última etapa de la seua carrera. Pero també va compondre moltes cançons humorístiques (com «One Piece At A Clave», «The One On The Right Is On The Left» i versionó «A Boy Named Sue», cançó de Shel Silverstein), plenes de vitalitat («Get Rhythm») o en atres temàtiques típiques del country com el ferrocarril («The Roc Island Line» o la famosa «Orange Blossom Special»). Curiosament, alguns dels seus temes més coneguts són versions d'atres artistes, com és el cas de «Hurt» (de Nine Inch Nails), Personal Jesus de Depeche Mode, One d'O2, o el tema gravat junt en Joe Strummer, «Redemption Song», que Bob Marley havia compost poc abans de la seua mort.

Va vendre prop de noranta millons d'àlbums en els seus casi cinquanta anys de carrera. És presentat habitualment com un dels músics més importants en l'història de la música country. És un dels tres únics músics que han segut admesos en més d'un «Saló de la Fama»: en el Saló de la Fama del Roc and roll, del Country i del Góspel, de modo que, junt en Elvis Presley, és l'únic artiste que està en Salons de la Fama de tres estils diferents (Roc, Country i Góspel). Encara que és recordat principalment com un icon de la música country, les seues cançons i el sò que comprén varen abraçar atres gèneros com el roc and roll, el rockabilly, el blues, el folk, i el góspel.

Biografia i carrera

En 1944, es va convertir al cristianisme en l'Iglésia Batista Central en Dyess, Arkansas i va començar a cantar públicament allí.

Començos artístics

Cash va passar tota la seua carrera musical en la carretera des dels seus primers anys de contracte en la discográfica Sun Records, fins a l'últim en American Records. Va recórrer totes les carreteres dels Estats Units i Canadà fent en els seus gires. En els anys 50, les realisava en coche junt a la seua banda en la seua Plymouth del 54 i, més tart, en un autobús negre cridat la «Unitat Un». Com va afirmar sempre, els ritmes de la vida en la carretera li encantaven, li eren familiars i predibles.

J.R. Cash va nàixer el 26 de febrer de 1932 en Kingsland, Arkansas, els seus pares eren Ray Cash i Carrie Cloveree (de fadrina Rivers), sent el quart fill de sèt. Els seus germans, en orde de naiximent eren: Roy, Margaret Louise, Jack, J. R., Reba, Joanne i Tommy (quí també va tindre èxit com a artiste country). Era descendent d'escocesos i anglesos. A l'edat adulta va rastrejar el seu llinage fins a el XI, despuix de conéixer al Laird de Falkland, el major Michael Crichton-Stuart; Cash Loch i atres localitats en Fife (Falkland) duen el nom de la seua família.

En nàixer va ser cridat J. R. Cash. Quan es va allistar en la Força Aérea dels Estats Units i no se li va permetre usar inicials com el seu primer nom, aixina que ho canvie a John R. Cash. En 1955, quan va firmar per a Sun Records, va començar cridant-se Johnny Cash.

En març de 1935, en tres anys, la seua família es va establir en Dyess Arkansas, una colónia nova establida durant el New Deal, donant una oportunitat a les famílies pobres de treballar la terra i obtindre la propietat. J.R. va escomençar a treballar en els camps de cotó a l'edat de cinc anys, cantant solament en la seua família mentres treballaven. La granja de la família es va inundar en dos ocasions, per la qual cosa, més tart, escriuria la cançó "Five Feet High and Rising". La seua família va ser afectada greument per la Gran Depressió, la qual va inspirar moltes de les seues cançons, principalment aquelles sobre famílies relacionades en dificultats similars. Tenia molta simpatia per la població pobra i la classe treballadora.

Cash estava molt unit al seu germà major, Jack, qui en maig de 1944, va ser arrastrat per una serra de cap giratori en el molí a on treballava, que casi ho va tallar per la mitat. Va sofrir danys irreversibles i dolors insoportables més d'una semana fins a la seua mort el 20 de maig de 1944, a l'edat de 15 anys. Cash freqüentment afirmava sentir-se culpable d'este accident. D'acort a l'autobiografia de Cash, el seu pare estava llunt eixe matí, pero Johnny, en la seua mare i Jack, havien tingut premonicions i #presentiment de que alguna cosa succeiria eixe dia. La seua mare va alarmar a Jack que es trobava en el treball pero Jack va insistir en treballar perque la família necessitava diners. En el seu llit de mort, Jack va dir que havia tingut visions del cel en àngels. Décades més tart, Cash va parlar de les ganes que tenia de reunir-se en el seu germà en el cel.

Les primeres influències musicals de Johnny Cash provenien principalment del góspel que escoltava en l'iglésia i dels ritmes meridionals que se sentien a través de la ràdio i que després cantava mentres treballava en el camp. En un dels seus natalicis, la seua mare li va regalar una guitarra i, despuix de deprendre a tocar, en dotze anys ya escrivia i interpretava les seues pròpies composicions.

Els seus recorts varen ser dominats per la música góspel i la ràdio. Va escomençar a tocar i escriure cançons a l'edat de 12 anys. Sent jove, tenia una veu molt alta com de tenor, pero posteriorment va sofrir el canvi de veu que ho va dur al baríton baix.

Va publicar un àlbum de cançons góspel tradicionals, cridat My Mother's Hymn Book, També va tindre influència important sobre ell la música tradicional irlandesa, quan es presentava semanalment com Dennis Day en el programa de radi de Jack Benny.

La Família Carter

Cash es va casar en 1968 -despuix d'un primer matrimoni en Vivian Lliberte que li va donar tres filles- en June Carter (una de les filles de la famosa Família Carter). La seua família política, la «Família Carter» com eren reconeguts, varen anar els primers en popularisar a gran escala el folk meridional i varen tindre una gran influència durant els anys 50 i 60. Quatre membres de la família (incloent a June) es varen unir a l'espectàcul de Cash en 1961. Es va dir en més d'una ocasió que esta unió musical havia anat en detriment de la carrera de Cash, pero ell va afirmar sempre que «havia segut emocionant tindre el seu respal en l'escenari, un gran honor i una gran oportunitat [...] Va fer que em mantinguera en les tradicions de les que provinc, i això sempre ha segut molt important per a mi, i gratificant».

Problemes en les drogues

Encara que no va supondre mai el fi de la seua important carrera musical, Johnny va tindre més d'una trobada en les anfetaminas a lo llarc de la seua vida que varen dificultar la seua permanència en el món de la música. Ya a finals dels 50, Cash prenia anfetaminas, pero va anar durant els primers anys de la década dels 60 quan Cash va començar a beure compulsivamente i a prendre moltes anfetaminas, a les que va acabar sent adicte. Cash les consumia per a mantindre's despert i actiu durant els seus gires. Els seus amics chancejaven a sovint sobre el seu comportament «nerviós», ignorant molts d'ells la forta adicció que sofria per llavors. Va parlar obertament en la seua autobiografia sobre això:

És una lluita contínua. No obstant, sé que si m'encomane a Deu cada matí i soc honest en Ell i en mi mateixa, conseguiré aplegar be al final del dia.

Cash y Carr (2003)

Atres compromisos

Ha cantat en múltiples conferències evangelísticas de Billy Graham.

En reconeiximent pel respal que va prestar a l'ONG SOS Children's Villages, la seua família va fer un cridat a amics i fanes a que realisaren donacions a esta organisació en memòria del fallit. Cash tenia un víncul personal en el SOS village de Diessen, en el sur d'Alemània, prop d'a on havia segut destinat com a militar.

Última etapa i la seua mort

En 1997, a Cash li va ser diagnosticada una malaltia neurodegenerativa coneguda com síndrome de Shy-Drager, un diagnòstic posteriorment reemplaçat pel de neuropatía autonòmica associada a la diabetis. La malaltia va forçar a Cash a acurtar la seua gira. Va ser hospitalisat en 1998 per una neumonia severa que li va ocasionar danys en els pulmons. En conseqüència, els dos següents treballs de la série American Recordings, American III: Solitary Man (2000) i American IV: The Man Menges Around (2002), varen incloure cançons en un to més reflexiu i introspectivo en comparació als seus dos primers treballs per al sagell. El videoclip de «Hurt», una versió d'una cançó de Nine Inch Nails publicada com a primer senzill de American IV, va obtindre el respal de crítica: va guanyar un #MTV Video Music Awards en la categoria de millor cinematografia en 2003 i un Grammy al millor video musical en 2004. En 2008, Cash va rebre pòstumament un Grammy en la mateixa categoria pel videoclip de «God's Gonna Cut You Down», cançó publicada en American V.

La seua esposa durant 35 anys, June Carter Cash, va fallir el 15 de maig de 2003 a l'edat de 73 anys. Sobre la seua esposa, el músic va comentar en Cash y Carr (2003): «L'única queixa que tinc és que la seua contribució al country passarà desapercebuda perque és la meua esposa». Segons va comentar el propi Cash, abans de la seua mort June li va animar a que seguira treballant, alguna cosa que el músic va complir, aplegant a completar més de xixanta gravacions en els seus últims quatre mesos de vida. Inclús va aplegar a oferir varis concerts en The Carter Family Fold, a les afores de Bristol (#Virginia). En la seua última aparició pública, el 5 de juliol de 2003, abans d'interpretar «Ring of Fire», Cash va llegir una declaració que havia escrit poc abans de pujar a l'escenari:

L'esperit de June Carter m'eclipsa esta nit en l'amor que sentia per mi i el que sentia yo per ella. Conectem en algun lloc entre ací i el cel. Va baixar a fer-me una curta visita, cree, des del cel per a donar-me corage i inspiració, com sempre va fer.

Cash y Carr (2003)

El 12 de setembre, a penes quatre mesos despuix de la mort de la seua esposa, Cash va fallir en el Baptist Hospital de Nashville per complicacions de diabetis. Els funerals públics es varen portar a terme en la Primera Iglésia Batista en Hendersonville (Tennessee). El músic va ser enterrat al costat de la seua esposa en el Hendersonville Memory Gardens d'Hendersonville, Tennessee. A penes un any despuix, American Recordings va publicar la caixa recopilatorio Unearthed, recopilada pel propi músic abans de la seua mort, que va incloure quatre discs en gravacions inèdites. Una de les últimes colaboracions en Rick Rubin, American V: A Hundred Highways, va ser publicat de forma pòstuma el 4 de juliol de 2006. L'àlbum es va convertir en el primer i únic treball de Cash en debutar en el primer lloc de la llista Billboard 200. Un segon treball pòstum, American VI: Ain't No Greu, va ser publicat el 23 de febrer de 2010, tres dies abans del 78.º natalici de Cash.

En juny de 2005, la casa de Cash en Caudill Drive, Hendersonville, va ser posada en venda. Un any despuix, el cantant de Bee Gees Barry Gibb i la seua esposa Lindo varen comprar la casa per 2,3 millons de dólars a través del germà menor de Cash, Tommy Cash. No obstant, el 10 d'abril de 2007, durant unes obres de restauració, la casa va ser destruïda en un incendi provocat per l'us de productes inflamables.

Llegat i influència

Des dels seus primers anys com a pioner del rockabilly i el roc and roll en els anys 50, en les décades en les que fon un representant internacional de la música country i fins al seu resorgiment com a icon del country alternatiu en els anys 90, Cash ha influït a incontables artistes i ha segut reverenciado pels més grans músics populars de l'història. Encara que mai va donar molta importància a l'aspecte econòmic de la seua carrera, lo cert és que Cash va conseguir vendre prop de noranta millons d'àlbums en els seus casi cinquanta anys de carrera. Mai li va faltar públic (es va guanyar als jóvens de la seua generació i, més tart, va conseguir fer-se en els de generacions venidores); un públic ansiós de poder escoltar el seu repertori ple de cançons noves i añejas acompanyades sempre per unes cordes vocals en asprós baríton.

Aixina mateix, va beure d'atres estils musicals que res tenien que vore en el country. Prova d'això són les versions que va gravar dels temes "Heart of Gold" de (Neil Young), "Personal Jesus" (Depeche Mode), "Redemption Song" (de Bob Marley i interpretada a duo en Joe Strummer), "In My Life" (The Beatles), "The Mercy Seat" (Nick Cave & Mick Harvey), "Highway Patrolman" (Bruce Springsteen), "I won't back down" (Tom Petty & Jeff Lynne), "Solitary Man" (Neil Diamond), "One" (O2), "Hurt" (Nine Inch Nails), "Rowboat" (Beck), "Rusty Cage" (Soundgarden), o "Redemption Day" (Sheryl Crow).

Cash ha segut molt valorat inclús per artistes lluntans al seu gènero musical. Com es pot llegir en les notes de Unearthed, Bob Johnston (productor i amic de Cash) contava cóm, parlant en un grup de rap, estos li declaraven «el padrí del Gangsta rap», ya que havien creixcut escoltant cóm Johnny Cash cantava «vaig matar a un home en Reno simplement per vore-li morir». En el seu àlbum Ego Trippin', Snoop Dogg dedica la seua cançó "My Medicine" a Johnny Cash, a real American gangsta. La banda de punk roc Social Distortion tanca els seus concerts interpretant «Ring Of Fire», la qual apareix en el seu disc Social Distortion. També la banda britànica de country-blues Alabama 3 li va dedicar una cançó anomenada Hello I´m Johnny Cash. I Joe Strummer li va rendir tribut en el tema "Long Shadow", aparegut en el seu disc pòstum Stretcore, a banda de la colaboració abans citada. En Espanya, Loquillo versionó la seua cançó "Man in Black" en l'àlbum Mentres Respirem.

Cash va apadrinar i va defendre a artistes de les crítiques sobre lo que era o no acceptable en el country, inclús en les époques en les que ell era un dels símbols més visibles del establishment country. En 1999 se li va oferir un concert-homenage en el que varen tocar artistes de la talla de Bob Dylan, Chris Isaak, Wyclef Jean, Norah Jones, Kris Kristofferson, Willie Nelson i O2. Just despuix de la seua mort varen ser editats dos àlbums-homenage; Kindred Spirits i Dressed In Black. En el primer varen participar músics en cert prestigi, mentres que el segon era d'artistes menys coneguts.

Vida personal

Cap al final de la seua vida, ell i la seua esposa varen assistir a la Primera Iglésia Batista en Hendersonville (Tennessee).

Walk the line, película basada en la seua vida

En 2005 es va estrenar la película Walk the Line, dirigida per James Mangold, que narra la vida del cantant basant-se en la seua autobiografia i que es va realisar en la colaboració (com un dels productors eixecutius) del seu fill menut, John Carter Cash. L'actor Joaquín Phoenix, qui ho va encarnar, va estar nominat al Oscar al millor actor. L'actriu Reese Witherspoon va guanyar l'Oscar a la millor actriu per la seua interpretació de June Carter. Abdós actors varen guanyar el Globo d'Or en la categoria de «millor actor de comèdia o musical» i «millor actriu de comèdia o musical».

El 12 de març de 2006 es va estrenar en el «Ethel Barrymore Theatre» Broadway el musical Ring of Fire, basat en l'obra de Johnny.

Discografia

Artícul principal → Discografia de Johnny Cash.

Filmografia

• Five Minutes to Live (1961), de Bill Karn. Interpreta a Johnny Cabot.
• The Road to Nashville (1967), de Will Zens.
• El gran duel (A Gunfight) (1970), de Lamont Johnson. Coprotagonista junt a Kirk Douglas.
• Swan Song (La vora del cisne) (1973), Episodi 7 de la tercera temporada de la série de TV Columbo («Colombo» en Espanya). Paper protagoniste.
• The Collection (La colecta) (1976), Episodi 1 de la tercera temporada de la série de TV Little House on the Prairie («Els Pioners» en Mèxic). Actor invitat.

• Assessinat en Coweta County (1983), de Gary Nelson. Interpreta en el telefilme a un dels seus dos protagonistes, el sheriff Lamar Potts.
• (1986), un film per a la TV de Ted Post basada en l'homònima de John Ford. Coprotagonista en Willie Nelson, Kris Kristofferson i Waylon Jennings, integrants del supergrupo de música country "The Highwaymen".
• La doctora Quinn (1993), varis episodis junt a June Carter Cash.
• The Winding Stream (2014), de Beth Harrington.

Obres

En negreta les obres publicades en espanyol.

• Cash: Man in black (Man in Black: His Own Story in His Own Words, 1975), A. Machado Llibres S. A., 2016; ISBN 978-8-47-774346-0
• L'home de blanc (Man in White, a novell about the Apostle Paul, 1986), Reservoir Books, 2018; ISBN 978-8-41-712583-7
• Cash : l'autobiografia de Johnny Cash (Cash: The Autobiography, 1997), Llibres del Kultrum, 2019; ISBN 978-8-49-493834-4
• Johnny Cash Reads the New Testament, Thomas Nelson, 2011; ISBN 978-1-4185-4883-4
• Recollections by Johnny Cash, edited by daughter Tara, 2014; ISBN 978-0-930677-03-9
• The Man Who Carried Cash: Saul Holiff, Johnny Cash, and the Making of an American Icon by Julie Chadwick, Dundurn Press, 2017; ISBN 978-1-459737-23-5
• Eternes paraules: Els poemes inèdits (Forever Words : The Unknown Poems, 2016), Editorial Sext Pis, 2017; ISBN 978-6-079436-67-4

Vore també

• Outlaw country
• Luther Perkins

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Johnny Cash.
• Sitie web oficial de Johnny Cash (en anglés)
• Biografia en el lloc web de la revista Rolling Stone (en anglés).
• Ficha i biografia en el lloc web de la cadena VH1 (en anglés).
• Johnny Cash en el Country Music Hall of Fame (en anglés).
• Johnny Cash en el Roc and Roll Hall of Fame (en anglés).
• Johnny Cash en el Rockabilly Hall of Fame [1] archivat en Wayback Machine. (en anglés).
• Biografia de Johnny Cash
• Lletres de cançons de Johnny Cash