Anar al contingut

Telepatia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Telepatia
Eixemple de persona en un experiment Ganzfeld.

La telepatia (del grec τῆλε, tēli, 'llunt' i πάθος, pathos, 'passió, emoció')[1][2] és la capacitat transmissió d'informació d'una persona a una atra, també referent a la capacitat d'adquisició de senyes sense un objecte de respal, la telepatia també és referent a la capacitat de comunicació sonora per mig de la ment o la consciència sense utilisar cap canal sensorial humà conegut ni interacció física. Els experiments a favor de la telepatia han segut criticats històricament per la falta de controls adequats i de repetibilidad. No hi ha proves fefaents de que la telepatia existixca, i el tema és considerat generalment per la comunitat científica com una pseudociencia.[3][4][5][6]

El terme va ser falcat per primera volta en 1882 per Frederic W. H. Myers,[7] fundador de la Societat per a l'Investigació Psíquica (SPR).[8] El terme telepatia seguix sent l'expressió original més popular, reemplaçant a l'expressió original transferència de pensament.[9][10]

Història

[editar | editar còdic]

S'han trobat molt poques referències a la telepatia en les cultures antigues de les que es tenen registres escrits (a diferència de, per eixemple, la precognición, que sí apareix en molts mits). La noció de telepatia i les especulacions relacionades en elles es varen fer freqüents solament a partir del XIX.

Primeres investigacions

[editar | editar còdic]

Es considera que la primera investigació sobre la telepatia va ser la realisada per la Society for Psychical Research, els resultats de la qual varen ser publicats en 1886 en l'obra Phantasms of the Living (‘Fantasmes dels vius’). Anys abans, en 1882, Frederick William Henry Myers, un dels fundadors de la Societat d'Investigacions Psíquiques (SPR), va introduir, en un artícul publicat en Proceedings of the Society for Psychical Research, el terme «telepatia» (inspirat per l'incipient eclosió tecnològica de l'época en que les tècniques electromagnètiques de telecomunicació reben noms com teléfon i telégraf), per a diferenciar-ho de la falsa «llectura del pensament».[11] Encara que gran part de les investigacions inicials varen consistir en la recopilació de relats anecdòtics, també es varen portar a terme experiments en aquells que afirmaven posseir habilitats telepáticas. No obstant, els seus protocols experimentals no eren molt estrictes.

En 1917 el sicòlec John I. Coover de l'Universitat de Stanford va dirigir una série de proves sobre telepatia consistents en transmetre i endevinar naïps. Els encerts varen ser lleument superiors als esperats per encert, concloent-se que el resultat havia segut aleatori.

Potser els eixemples més coneguts d'experiments sobre telepatia foren els de Joseph Banks Rhine i els seus associats en l'Universitat de Duke, que varen començar en 1927 usant els distintius «Naïps ESP» de Karl Zener (vejau Cartes Zener). Estos experiments varen incorporar protocols més rigorosos i sistemàtics que els anteriors, seleccionant-se lo que es va assumir que eren participants «normals» i no aquells que afirmaven tindre habilitats excepcionals, i aplicant els nous alvanços en el camp de l'estadística per a evaluar els resultats. Estos i els d'atres experiments varen ser publicats per Rhine en el seu conegut lliure Extra Sensory Perception (‘Percepció extrasensorial’), que va popularisar este terme.

Un atre llibre influent sobre la telepatia en el seu dia va ser Mental Ràdio, publicada en 1930 pel guanyador del premi Pulitzer Upton Sinclair (en pròlec d'Albert Einstein). En ell, Sinclair descriu l'aparent capacitat de la seua esposa de reproduir a voltes els dibuixos realisats per ell i per uns atres, inclús quan estaven separats per distàncies de vàries milles, en experiments segons pareix informals que recorden alguns dels usats per investigadors de la visió remota en époques posteriors. En el seu llibre, els Sinclair senyalaven que els resultats podien també explicar-se com una clarividencia més general, i varen fer alguns experiments els resultats dels quals sugerien que en realitat no feya falta cap emissor i alguns dibuixos podien ser reproduïts precognitivamente.

Segona mitat del XX

[editar | editar còdic]

En els anys 1960, molts parapsicólogos no estaven satisfets en els experiments d'elecció forçada de J. B. Rhine, degut en part a l'avorriment dels participants en les proves despuix de moltes repeticions d'adivinación monòtona de naïps i al rebuig de la sugerència dels macs d'afegir naïps totalment en blanc, i en part pel «efecte de decliu» pel que la precisió de la adivinación de cartes disminuïa despuix de cert temps per a cada participant.

Alguns parapsicólogos varen recórrer al format d'experiments basats en «resposta lliure», a on l'objectiu no estava llimitat a un chicotet conjunt finit predeterminat de respostes (p. i. les cartes Zener), sino que podia consistir en el seu lloc en qualsevol classe de quadro, dibuix, fotografia, fragment de película, composició musical, etcétera.

Com a resultat d'enquestes sobre experiències psi espontànees que concloïen que més de la mitat d'estes succeïen en estat de somi, els investigadors Stanley Krippner i Montague Ullman del Maimonides Medical Center de Brooklyn (Nova York) varen mamprendre una série d'experiments entre 1964 i 1978 per a comprovar la telepatia durant el somi. Un participant «receptor» en un quarto insonorizar i electrònicament blindat seria monitorizado mentres dormia en busca de patrons encefalográficos i moviments oculars ràpits que caracterisen l'estat de somi. Un «emissor» en una atra habitació intentaria llavors enviar una image, aleatoriamente seleccionada d'un conjunt, al receptor concentrant-se en dita image durant els estats de somi detectats. Prop del final de dits estats, el receptor seria despertat i se li demanaria que descriguera el seu somi durant tal periodo. Les senyes arreplegades sugerien que algunes voltes l'image era incorporada d'alguna forma en el contingut dels somis del receptor.

A pesar de que els estudis de telepatia en somis del Maimonides Medical Center varen mostrar resultats positius, els crítics varen argumentar que deurien descartar-se, ya que els experiments no es podien replicar. Per la seua banda, els investigadors varen respondre que realisar una rèplica exacta de l'experiment no era factible per la complexitat i al cost de l'investigació en laboratoris del somi.[12] Per eixe motiu, alguns investigadors varen intentar buscar alternatives més econòmiques, com els cridats experiments Ganzfeld que consistien en sometre a un subjecte a privació sensorial en una habitació obscura, insonorizar, en els ulls coberts i soroll blanc en auriculars, mentres que un emissor, ubicat en un atre espai separat, observava imàgens i intentava transmetre-les telepáticamente al receptor. Encara que es va reportar aproximadament un 35% d'èxit, estos experimientos varen ser varen criticar des del punt de vista metodològic.[13]

XXI

[editar | editar còdic]

En les primeres décades del XXI, varis metaanálisis dels experiments Ganzfeld varen mostrar resultats estadísticament significatius que sugerien efectes telepáticos.[14] adelaide. edu. au/profile/lance. storm Llance Storm i colaboradors (2010)[15] varen mostrar efectes menuts pero consistents. Paralelament, certs alvanços en neurociencia han dut a alguns investigadors a propondre mecanismes teòrics basats en entrelazamiento quàntic o camps bioenergéticos per a explicar potencials fenomens telepáticos.[16][17] Estos estudis han rebut finançació llimitada comparats en atres àrees d'investigació científica, lo que ha dificultat la realisació d'experiments a gran escala que potencialment podrien proporcionar evidència més concloent.

La relació entre autisme i presuntes capacitats telepáticas ha segut explorada per investigadors com la com/ Dra. Diane Hennacy Powell,[18] neurocientífico i membre de l'Associació Parapsicològica (una organisació afiliada a l'Associació Americana per a l'Alvanç de la Ciència). La Dra. Powell ha documentat casos de persones autistes no verbals que aparentment poden comunicar informació sense mijos convencionals, proponent que la telepatia podria ser una extensió de la funció cerebral normal relacionada en mecanismes neuronals específics.

A finals de 2024 la telepatia en l'autisme va tornar a guanyar l'atenció pública gràcies a la popularitat del pódcast "The Telepathy Tapes" . Este programa, que va aplegar a superar breument al de Joe Rogan en audiència en Estats Units, documenta sessions experimentals a on chiquets del espectre autiste poden llegir els pensaments d'atres persones. Encara que el pódcast ha generat cobertura en mijos com Newsweek i Forbes, els fenomens descrits encara carixen de publicacions en revistes científiques revisades per parells. L'Institut de Ciències Noéticas va mostrar interés en esta investigació, i s'ha mencionat una possible colaboració entre la Dra. Powell i la Divisió d'Estudis Perceptuals de l'Universitat de Virginia[19] per a realisar estudis més rigorosos. Esta divisió, junt en l'Institut de Ciències Noéticas, representen dos dels pocs centres d'investigació dedicats a l'estudi de la percepció extrasensorial en el món.[20][21][22]

Consens científic

[editar | editar còdic]

Des d'una perspectiva materialiste, la telepatia constituïx un fenomen parapsicològic, considerat per la gran majoria de la comunitat científica com una pseudociencia. Els seus crítics, com Ray Hyman, objecten que els metaanálisis favorables recents creen una falsa impressió de coherència, puix s'han combinat experiments en diferents característiques. No obstant, els investigadors en el camp argumenten que existix un doble estàndart evaluatiu, aplicant a la parapsicología criteris que no s'exigixen a atres camps científics, i que el rebuig podria deure's a que la percepció extrasensorial desafia els models explicatius dominants. El debat continua en diversos àmbits acadèmics, en algunes universitats i associacions defenent que els experiments sí posseïxen el rigor metodològic necessari i que l'evidència acumulada justifica una investigació més profunda i sistemàtica.

Controvèrsia

[editar | editar còdic]

Ensajos per a detectar la telepatia

[editar | editar còdic]

Un experiment típic procedix com seguix a continuació:

  1. Se seleccionen dos persones jóvens, entre 20 i 40 anys; una d'elles s'acomoda. Esta persona serà el receptor i no deu rebre cap estímul dels seus atres sentits, deu estar totalment relaixada, i pensar en l'emissor, pero deixar que els seus pensaments fluïxquen lliurement.
  2. L'atre individu és l'emissor, al que es colocarà en una atra sala propenca a la del receptor —cal estimular els seus sentits: normalment es fa en imàgens acompanyades de sons que siguen especialment sugerents per a la ment humana—. L'emissor deu concentrar-se tot lo que puga en l'atra persona mentres abdós escolten, veuen, toquen, oloren o assaborixen els mateixos estímuls.
  3. Per últim el receptor té que contar els pensaments que han passat per la seua ment durant l'experiència. Si estos pensaments tenen alguna relació en lo que ha estat percebent l'emissor, es pot considerar que potser hi haja hagut una comunicació telepática. Cap d'estos experiments ha aplegat a conclusions determinants.

Telepatia i ciència

[editar | editar còdic]

Alguns defensors de la telepatia han usat conceptes científics presos de la psicologia i la mecànica quàntica, de manera un tant controvertida per a explicar mecanismes reals que podrien fer físicament possible la telepatia. No obstant, de la mateixa manera que succeïx en la clarividencia, la telepatia presenta problemes de plausibilidad física similars. Si be certes àrees de la psicologia i la mecànica quàntica, seguixen existint problemes oberts per als que no existix una resposta generalment acceptada, això no implica que dits problemes puguen aportar cap argument prometedor per a la plausibilidad física de la telepatia.

En un experiment realisat per investigadors de l'Universitat de Mánchester es pretenia medir, per mig de l'us de la realitat virtual, les capacitats telepáticas humanes. En l'experiment, en el que varen participar 100 voluntaris, se separava als participants per parelles. Els dos membres de cada parella, equipats en un visor i un guant que els permet moure's i interactuar en els objectes del món virtual, entrabar en sales separades. A continuació se'ls mostraven una série d'objectes triats a l'encert (un teléfon, una trompeta, un paraigües...). Al primer participant solament se li ensenyava un dels objectes i se li demanava que es concentrara i interactuara en ell. En la segona habitació, l'atre participant veu el mateix objecte i atres tres més. Llavors deu senyalar l'objecte que creu que el seu companyer està intentant transmetre-li telepáticamente. Els investigadors estaven especialment interessats en observar en quina mida afecten els llaços familiars i un atre tipo de relacions a les capacitats telepáticas. Els responsables de l'experiment no creuen que esta prova servixca per a demostrar l'existència o inexistència de la telepatia, tan solament pretenen "crear un método experimental que facilite l'investigació científica en esta àrea".cita requerida

Telepatia i física

[editar | editar còdic]

Vàries de les raons, per les quals molts científics han rebujat l'idea de la telepatia com un fenomen viable, estan en les dificultats per a propondre un mecanisme físic de transmissió. Donada l'escala i magnitut del cervell, d'existir senyals telepáticas sembla que deurien basar-se, en l'interacció electromagnètica o més improbablemente en l'interacció gravitatoria. No obstant, l'anatomia no sembla dispondre d'àrees diferenciades o orgànuls capaços de produir de manera consistent ones electromagnètiques, que pogueren ser rebudes i interpretades per àrees anatòmiques especialisades en cervells veïns. Totes eixes raons indiquen que hi ha una absència d'arguments per a pensar que els cervells puguen, d'alguna manera, produir senyals telepáticas interceptables i interpretables per atres cervells.

Falses telepatia

[editar | editar còdic]

En algunes ocasions, hi ha persones que s'imaginen o, inclús, que s'inventen transmissions telepáticas.

Telepatia en la ficció

[editar | editar còdic]

La telepatia és un recurs comú en la ciència ficció. Un bon número de superhéroes i supervillanos de vàries noveles de ciència ficció, etc, usen telepatia. Un notable eixemple és la novela d'Alfred Bester, L'home demolit (1952), a on una comunitat de telépatas conviuen en el restant dels sers humans. Entre els telépatas més destacats s'inclouen els jedis i els siths en l'univers Star Wars. Les habilitats telepáticas en la ficció varien considerablement. Alguns telépatas ficticis solament poden transmetre pensaments en atres telépatas, o rebre pensaments sol d'atres persones específiques. Per eixemple, en la novela de Robert A. Heinlein, L'hora de les estreles (1956), una parella de bessons poden comunicar-se telepáticamente, pero solament entre ells. En la novela de ciència ficció d'A. I. van Vogt, Slan (1940), l'héroe mutante Jommy Cross pot llegir la ment dels humans corrents, pero no la d'atres mutantes. Sookie Stackhouse, la cambrera telépata de la série de noveles The Southern Vampire Mysteries de Charlaine Harris, pot llegir la ment dels humans i d'atres sers sobrenaturals, pero no la dels vampirs. Alguns telépatas poden llegir la ment solament si hi ha algun tipo de contacte físic, com els vulcanos en l'univers de Star Trek, Abe Sapien en les películes de Guillermo del Bou Hellboy (2004) o Rogle, un vampir de la novela Lluna nova de Stephenie Meyer (2006). El consultor i escritor de l'univers Star Trek, André Bormanis, ha revelat que la telepatia en Star Trek és possible gràcies a una espècie de camp psiónico; segons Bormanis, el camp psiónico és el mig pel qual els pensaments i els sentiments poden ser transmesos a través de l'espai.[23] Alguns humanoides poden tindre accés perceptiu a dit mig gràcies a un orgue sensorial localisat en el cervell; de la mateixa manera que l'ull humà pot percebre rancs dins del camp electromagnètic que els ulls d'atres espècies no poden percebre, els telépatas poden percebre el camp psiónico. Este camp és l'equivalent al pla astral o dimensió astral en els còmics del Univers Marvel. En el llibre Eragon, de Christopher Paolini (2003), Eragon pot comunicar-se telepáticamente en el seu dragona Saphira i en molts uns atres, encara que pot bloquejar els pensaments en barreres psíquiques. En les séries de noveles de Harry Potter, de J. K. Rowling, la telepatia és una habilitat màgica coneguda com legeremancia, l'habilitat per a bloquejar els pensaments davant fetilla de legeremancia es coneix com oclumancia. En la novela de John Wyndham Les Crisálidas (1955), el personage principal i narrador, David Strorm, forma part d'un grup de nou telépatas, de la mateixa manera que els xixanta chiquets de Els cuclillos de Midwich (1957) els qui posseïxen vasts poders psíquics i poden comunicar-se telepáticamente uns en uns atres, inclús en atres chiquets distants i dispersos per tot el planeta. En la série de noveles Els guardians d'Anthony Horowitz, els bessons, Jamie i Scott Tyler, poden llegir i controlar les ments dels demés, ademés de comunicar-se entre ells, per lo que sempre saben en qué està pensant l'atre.

Alguns escritors consideren la telepatia com un bot més en l'evolució humana. En la novela de Tony Vigorito, Just a Couple of Days (2001), la telepatia es troba en tots els humans gràcies a un virus, el qual passa inadvertit a causa d'atres capacitats humanes. Per tant, la telepatia és una habilitat latent que es pot desenrollar si es conseguix eliminar un atre tipo de distraccions, com la comunicació pel llenguage.

En moltes obres de ficció, la telepatia està combinada en una atra classe de poders psíquics, com en el cas de la novela La Resplandor (1977) de Stephen King, a on el chiquet Danny Torrance té poders precognitius i de mediumnidad ademés d'habilitats telepáticas. Atres telépatas ficticis, posseïxen habilitats de control mental, incloent la capacitat de implantar pensaments, sentiments o visions alucinatorias dins de les ments dels demés. Per mig d'atacs psíquics poden causar dolor, paràlisis, torba o inclús la mort. Poden alterar o borrar la memòria o controlar completament la ment i el cos d'uns atres, similar a una possessió espiritual. Eixemples d'este tipo de telépatas són Charles Xavier, Emma Frost, Jean Grey, Psylocke i, en general, casi tots els telépatas del univers Marvel. Un atre eixemple són els telépatas de la série de televisió Héroes, com Matt Parkman entre uns atres. També els telépatas més poderosos dins del món fictici de Babylon 5 poden desenrollar este tipo d'habilitats, com Lyta Alexander o Al Bester.

El justicier L'Ombra té l'habilitat de nuvolar les ments dels demés, el qual utilisa per a ocultar la seua presència front als demés.

La série de películes de Scanners (Exploradors) tracta d'un grup de persones que varen nàixer en vasts poders telepáticos, de la mateixa manera que certes habilitats psicoquinéticas. En el primer film de la série, el Doctor Paul Ruth (interpretat per Patrick McGoohan) explica que el fenomen telepático no és la transferència de pensament, sino la trobada entre els sistemes nerviosos, permetent als telépatas (o exploradors com els definixen en la película) accedir al sistema nerviós (i per tant als pensaments) dels demés. Els exploradors més poderosos poden, ademés, controlar i manipular el sistema nerviós alié. Estes habilitats poden inhibir-se per mig d'un fàrmac cridat Ephemerol que altera la sinapsis cerebral dels exploradors bloquejant les seues capacitats.

L'obra Devta de Mohiuddin Nawab (1977), escrita en urdu, està basat en el personage de Farhad Ali Taimur, un telépata implicat en la lluita entre el Ben i el Mal.

La película Thoughtcrimes de Breck Eisner (2003), narra la vida de la telépata Freya McAllister, des dels seus problemàtics inicis fins a la seua inserció en l'unitat especial de la ASN (Agència de Seguritat Nacional).

La série canadenca de televisió, The Listener, narra les peripècies de Toby Logan, un paramédico telépata.

Menció especial mereix la novela de Robert Silverberg Muic per dins (1972), una novela introspectiva que narra l'història del telépata David Selig. Este nos conta els problemes i sinsabores que li ha causat el seu dò, pero que despuix sent cóm mor per dins en descobrir que va perdent progressivament la seua capacitat telepática, aquella habilitat que li va arruïnar la vida pero que tem perdre per donar-li una distinció especial front als demés.

Molts pokémon, sobretot llegendaris, poden parlar en els humans per mig d'este método, com Lugia, Arceus, Mewtwo, Entei, Jirachi, Shaymin, Darkrai, Reshiram, Zekrom, Keldeo, Cobalion, Terrakion, Virizion, Kyurem, Diancie o Xerneas.

En la série de televisió nortamericana The Tomorrow People se sosté que hi ha una nova espècie en l'evolució humana que posseïx telequinesia i telepatia, ademés de tindre la capacitat de teletransportarse.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ collinsdictionary. com/dictionary/english/telepathy Telepathy. CollinsDictionary. com. Collins English Dictionary - Complete & Unabridged 11th Edition. Retrieved December 06, 2012.
  2. ↑ Following the model of sympathy and empathy.
  3. ↑ Felix Planer. (1980). Superstition. Cassell. p. 218. ISBN 0-304-30691-6 "Many experiments have attempted to bring scientific methods to bear on the investigation of the subject. Their results based on literally millions of tests, have made it abundantly clear that there exists no such phenomenon as telepathy, and that the seemingly successful scores have relied either on illusion, or on deception."
  4. ↑ Jan Dalkvist (1994). google. com/books? id=lhsRAQAAIAAJ Telepathic Group Communication of Emotions as a Function of Belief in Telepathy, Dept. of Psychology, Stockholm University. «Within the scientific community however, the claim that psi anomalies exist or may exist is in general regarded with skepticism. One reason for this difference between the scientist and the senar scientist is that the former relies on his own experiences and anecdotal reports of psi phenomena, whereas the scientist at least officially requires replicable results from well controlled experiments to believe in such phenomena - results which according to the prevailing view among scientists, do not exist.»
  5. ↑ Willem B. Drees (1998-11-28). google. com/books? id=BxmcHWCv2c4C&pg=PA242 Religion, Science and Naturalism, Cambridge University Press, pp. 242–. ISBN 978-0-521-64562-1. «Let em take the example of claims in parapsychology regarding telepathy across spatial or temporal distances, apparently without a mediating physical process. Such claims llaure at odds with the scientific consensus.»
  6. ↑ Spencer Rathus. (2011). Psychology: Concepts and Connections. Cengage Learning. p. 143. ISBN 978-1111344856 "There is no adequate scientific evidence that people ca read other people's minds. Research has not identified one single indisputable telepath or clairvoyant."
  7. ↑ Hamilton (2009). Immortal Longings: F. W. H. Myers and the Victorian search for life after death, Imprint Academic, p. 121. ISBN 978-1-84540-248-8.
  8. ↑ Carroll, Robert Todd. «com/telepath. html The Skeptic's Dictionary; Telepathy». Skepdic. com. Consultat el 2006-09-13.
  9. ↑ Carroll, Robert Todd. «com/telepath. html The Skeptic's Dictionary; Telepathy». Skepdic. com. Consultat el 2006-09-13.
  10. ↑ org/glossary_s_z. html#t Glossary of Parapsychological terms - Telepathy
  11. ↑ Enrique de Vicente. Els poders amagats de la ment. Madrit: Editorial Amèrica Ibèrica. 1995. Pàgina 57.
  12. ↑ «spr. ac. uk/articles/maimonides-dream-telepathy-research Maimonides Dream Telepathy Research | Psi Encyclopedia». psi-encyclopedia. spr. ac. uk. Consultat el 2025-04-24.
  13. ↑ «com/psicologia/efecto-ganzfeld Efecte Ganzfeld: qué és, característiques i cóm va ser investigat» (en és). psicologiaymente. com. Consultat el 2025-04-24.
  14. ↑ org/article/0072543d43ae4aceb8164e30d0240da7 «Anomalous Cognition: An Umbrella Review of the Meta-Analytic Evidence».Journal of Anomalous Experience and Cognition.1(1-2)
    55–72.ISSN 2004-1977.doi:10.31156/jaex.23206.Consultat el 2025-04-26.
  15. ↑ ncbi. nlm. nih. gov/20565164 «Fique-analysis of free-response studies, 1992-2008: assessing the noise reduction model in parapsychology».Psychological Bulletin.136(4)
    471–485.ISSN 1939-1455.doi:10.1037/a0019457.Consultat el 2025-04-26.
  16. ↑ com/index. php/jcj/article/view/99 «Theoretical and Experimental Evidence of Macroscopic Entanglement Between Human Brain Activity and Photon Emissions: Implications for Quàntum Consciousness and Future Applications».Journal of Consciousness Exploration & Research.1(7)ISSN 2153-8212.Consultat el 2025-04-26.
  17. ↑ science/hal-00719707/ «Consciousness and the double-slit interference pattern: Six experiments».Physics Essays.25(2)
    157–171.Consultat el 2025-04-26.
  18. ↑ «com/ Diane Hennacy Powell What is the full human Potential?» (en en-us). Dr. Diane Hennacy. Consultat el 2025-04-26.
  19. ↑ «virginia. edu/perceptual-studies/ Division of Perceptual Studies - University of Virginia School of Medicine» (en en-us). Division of Perceptual Studies. Consultat el 2025-04-26.
  20. ↑ «thetimes. com/culture/tv-radio/article/telepathy-tapes-review-podcast-rnmspsn9h The Telepathy Tapes review — this hit podcast has contempt for science» (en en). www. thetimes. com. Consultat el 2025-04-24.
  21. ↑ «com/ The Telepathy Tapes | Explore Beyond Words» (en en-us). The Telepathy Tapes. Consultat el 2025-04-24.
  22. ↑ «standard. co. uk/lifestyle/podcast-telepathy-tapes-joe-rogan-top-charts-b1202851. html What is The Telepathy Tapes? All about the controversial, chart topping new podcast» (en en). The Standard. Consultat el 2025-04-24.
  23. ↑ «archive. org/web/20100527015822/http://www. star-trek-voyager. net/btshtm/bts_bormanis_persistenceofvision. htm André Bormanis discusses telepathy in Star Trek». Archivat des d'el star-trek-voyager. net/btshtm/bts_bormanis_persistenceofvision. htm original, el 27 de maig de 2010. Consultat el 4 de setembre de 2011.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Telepatia&oldid=1333741»