Anar al contingut

Thot

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Thot.

Thot (en egipcíac: 𓅝𓏏𓏭 ḏḥwtj; , Thōout) era un deu egipcíac de l'inteligència, els jeroglífics, la màgia, les arts, el juí i la lluna en cap d'ibis o, menys freqüentment, de babuino el temple principal del qual estava en la ciutat d'Hermópolis Magna (ḫmnw).

Thot actua com a ___protected_title_17___ dels deus i ___protected_title_18___ entre el món diví i el humà.[1] Seshat, deesa de l'escritura, és el seu equivalent femení, i Ma'at, deesa de la veritat, la seua esposa.[2]

Apareix mencionat a partir de les dos primeres dinasties, és dir des del Periodo arcaic d'Egipte (época Tinita).

Nom

En fonts espanyols el seu nom pot aparéixer com Thot,[3][4][5][6][7][8] Tot[9][10] o Thoth.[11]

El seu nom egipcíac es transcribe com ḏḥwtj, que d'acort a les convencions modernes se sol adaptar com Dyehuti. Açò era potser pronunciat com */tʃʼiħautiː/ o */ɟiħautiː/.

Iconografia

Estatuilla de diorita negra del deu Thot (babuino) del 1017 a. C. Museu d'arqueologia i antropologia de l'Universitat de Pennsilvània (Penn), Estats Units.

Thot es representa com un home en cap d'ibis o de babuino, els seus animals sagrats; a voltes porta un pinzell i una tablilla d'escritura, en els quals anota els pensaments, paraules i actes dels sers humans, per a pesar-los en la seua balança. Sol dur també el ___protected_title_15___ en una de les seues mans. En ocasions li'l mostra en una lúnula sobre el seu cap que sosté al disc solar.[12]

Vore també

Referències

  1. ↑ Castel, Elisa (2001). Gran Diccionari de la Mitologia Egipcíaca (en espanyol), Aldebarán, p. 228. ISBN 84-95414-14-7.
  2. ↑ Cline, Eric H i O'Connor, David (2006) ___protected_title_4___. University of Michigan Press, p. 127 (en anglés)
  3. ↑ Thode, Rosa El panteón egipcíac, en egiptologia.org
  4. ↑ Castel Ronda, Elisa (2004)Gran Diccionari de Mitologia Egipcíaca s. v. Thot
  5. ↑ Pérez Vázquez, Francisco (1997) La Transcripció castellana dels noms propis egipcíac. Madrit, vore taules 1 i 3
  6. ↑ García García, Raquel (2009) Guia mitològica de l'Antic Egipte, pág. 3 ISSN 1989-4988
  7. ↑ Pinna, Javier Martínez (2019) "El Llibre de Thot". En: Cembroll: Revista de història, Nº. 218, págs. 76-79
  8. ↑ Calvo Martínez, José Luis (2016) "Deus i sers sobrenaturals en la màgia greco-egipcíaca".En: Florentia Iliberritana. Revista d'estudis d'Antiguetat Clàssica, Nº. 17 p. 43 i 53-4.
  9. ↑ Padró, Josep “La Transcripció castellana dels noms propis egipcíacs”. En: Aula Orientalis 5- 1987 pag. 114.
  10. ↑ LÓPEZ MARTÍNEZ, María Pau; TORALLAS TOVAR, Sofia. “La versió grega de la llegenda demótica de l'Ull del Sol”. Lucentum. XXIII-XXIV (2004/2005). ISSN 0213-2338, pp. 185-195
  11. ↑ The Editors of Encyclopaedia Britannica. «Thoth». Enciclopèdia Britànica.
  12. ↑ Castel, Elisa (2001). Gran Diccionari de la Mitologia Egipcíaca (en espanyol), Aldebarán, p. 227. ISBN 84-95414-14-7.

Bibliografia

  • Recs, I. A. (1997). LA ESCRITURA JEROGLÍFICA EGIPCIA EN LA LITERATURA GRIEGA CLÁSICA. Bolletí de l'Associació Espanyola de Egiptología, (7), 69-76.
  • Tejero, R. S. L. (2016). Thot-Hermes. Les lleis universals. Màgia-Hek. Editorial Club Universitari.
  • Castel, E. (2001). Gran diccionari de mitologia egipcíaca. Alderabán
  • May, P. P. G. (2023). Mitologia egipcíaca: Un Viage cap al pensament, la filosofia i la religió de l'Antic Egipte. Robinbook.
  • García, R. G. (2009). Guia metodològica de l'Antic Egipte. Revista de claseshistoria, (6), 14.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Thot&oldid=879394»