Ilusionisme

Archiu:Czech-2013-Prague-Street performers (crop).jpg

Ilusionisme

El ilusionisme, popularment denominat màgia, és un art escènic, subjectiu, narratiu i espectàcul d'habilitat i ingeni, que consistix en produir artificialment efectes en apariència maravellosos i inexplicables mentres es desconeix la causa que els produïx. Estos efectes (desaparicions, transformacions, levitación, llectures de la ment, etc), que fingidamente fan semblar realitat lo impossible, es coneixen com a efectes, jocs de mans, ilusions i vulgarment com a trucs de màgia.

Dins de la màgia caben diverses especialitats: Màgia d'escena, Màgia de prop o "close-up", Màgia de saló, Màgia gallipontera, numismagia, cartomagia, mentalisme, escapismo, manipulació, i vàries més. Els ejecutantes d'estes arts són denominats ilusionistes o macs (o també mentalista en el cas de l'especialitat del mentalisme), i per lo general protegixen els seus trucs en el compromís del secret professional.

Història

Conegut baix els diversos noms de màgia simulada, màgia blanca o escamoteo, l'ilusionisme es remonta a la més lluntana antiguetat.

Les primeres senyes escrites i documentats de màgia provenen d'Egipte. El papir Westcar, datat entorn a l'1.600 a. C., és el primer document que descriu una funció màgica, realisada pel mac Dyedi en la cort real de Khufu (Keops). El papir ilustra la categoria única i especial de la que gojava l'art de l'ilusionisme. Segons aquell text, Dyedi era tota una llegenda entre els hòmens. Se li atribuïen cent dèu anys d'edat i una gana que rivalizaba en el dels deus. La seua mera presència inspirava temor als hòmens normals. Fins al faraó omnipotent va solicitar que compareguera davant ell.

També en Egipte, i en una antiguetat de més de 4000 anys, un dibuix en la paret d'una cámara mortuoria de la ciutat de Beni Hassan —traçat provablement 2200 anys abans de Crist— representa a dos hòmens dedicats a realisar en uns bols en forma de copa invertida lo que sembla un truc d'ilusionisme. Els primers egiptòlecs (Sir J.G. Wilkinson i Percy Newberry) ho varen prendre com a evidència de que el joc de màgia dels tonellets i les boles (o be el seu equivalent com a joc d'apostes enganyós, el trile), possiblement es remonta a l'Antic Egipte. No obstant, esta interpretació ha segut qüestionada pels egiptòlecs moderns. No ha pogut ser confirmat si realment esta escena representa un acte d'ilusionisme, o pel contrari reproduïx una escena més prosaica de la vida en l'antic Egipte.

No obstant, sí s'han trobat referències molt antigues al joc de màgia dels tonellets: hi ha qui ha cregut vore referències indirectes en l'obra de teatre grega "Áyax", una tragèdia sobre la guerra de Troya composta per Sófocles cap a l'any 440 a. C. Una referència molt més clara i directa l'hajam en l'Epístola Moral a Lucilio n.º 45, redactada pel filòsof romà Séneca el Jove entorn a l'any 64 a.D.

Pero la referència més completa és la que aporta Alcifrón, croniste grec de el II (en el seu llibre tercer “Cartes de Llauradors” -carta 17 de Napeo a Creniades- de la seua obra “Rhetoris Epistolarum”), quí descriu el joc dels tonellets en prou precisió. Lo interessant del tema és el context en el que succeïx l'acció, un acte de màgia formant part d'un espectàcul i realisat en el mer propòsit de divertir i entretindre al públic:

“…un amic em va dur al teatre on em va conseguir un bon assent i em va entretindre en varis espectàculs; no recorde la majoria d'estos per que tinc mala memòria per a recordar i contar estes coses; pero puc dir-te que una cosa que vaig observar em va fer casi emmudir de sorpresa. Un home es va acostar i va colocar, sobre una taula de tres pates, tres platitos. Despuix va esgolar baix d'estos unes chicotetes vores rodades com els que es troben en les vores dels torrents. Després, unes voltes va fer aparéixer un cudol baix de cada platillo, uns atres, sense saber yo cóm, estaven tots baix d'un només i, finalment, desparecieron tots de davall i varen aparéixer en la seua boca…”

En Europa, el llibre més antic que tracta sobre ilusionisme és Kitāb al-nāranŷiyyāt ("El llibre dels encantamientos"), compost per Ibn Shuhayd, poeta del Califato de Còrdova, en les primeres décades de el XI.

Sabem per testimonis en manuscrits de el X que durant l'Edat Mija els macs eren artistes nómades, associats a fires ambulants, encara que tenim poca informació sobre ells i els trucs que realisaven. Provablement el repertori es basava principalment en el escamoteo (fer desaparéixer un objecte per a trobar-ho en un atre lloc distint d'aquell en que deguera estar o fer aparéixer un atre en el seu lloc).

En el XIV varen aplegar a Europa els primers naïps i es varen escomençar a popularisar els jocs en cartes. És provable que pronte sorgiren els primers trucs i trampes en les mateixes.

En De viribus quantitatis, escrit per Luca Pacioli entre 1496 i 1508, trobem les primeres referències escrites relatives a efectes de màgia en cartes. També hi ha descripcions de jocs en monedes, daus, tonellets, cuerdo i nucs falsos, ilusions visuals, i jocs de predicció numèrica o matemagia.

Durant la Renaixença, en el XVI, es va fer popular en París el mac galliponter cridat Maître Gonin, fundador d'una dinastia de macs. L'ilusionisme era, no obstant, un art menor i poc valorat, portat a terme per feriantes que anaven d'una ciutat a una atra eixecutant els seus trucs a canvi d'unes monedes. Tot això, no obstant, estava a punt de canviar en l'aparició d'un nou tipo de macs...

És en el XVI quan sorgixen els primers artistes cortesanos, que actuaven front a aristócrates i nobles. El català Joan Dalmau es va convertir en el mac de cambra de l'emperador Carlos V, actuant para bona part de la realea europea, i alcançant celebritat en Itàlia, Flandes, Alemània, Espanya i en la cort francesa de Francisco I. Atres macs populars d'esta época varen ser Abramo Colorni, ingenier judeu vinculat a la Cort de Ferrara, i també Girolamo Scotto, mentalista i prestidigitador al servici de l'archiduc Fernando II d'Àustria.

En 1584 l'anglés Reginald Scot publica The Discoverie of Witchcraft. El seu breu capítul dedicat als trucs d'ilusionisme va tindre una notable repercussió, servint de base per a obres posteriors. Descriu trucs en cartes, monedes, cuerdo, boles,... i efectes de invulnerabilidad en gavinets i punzones.

El mateix any 1584, Jean Prévost va publicar el primer llibre en francés dedicat íntegrament a l'art de l'ilusionisme: La Première Partie dones Subtiles et Plaisantes Inventions.

Un atre influent llibre de la mateixa época, sobretot per a la màgia en cartes, va ser Giochi vaig donar carte bellissimi vaig donar regola, i vaig donar memòria, publicat per Horatio Galasso en 1593.

Poc a poc, a lo llarc dels sigles XVII i XVIII, l'ilusionisme passa a ser una activitat respectada i ben considerada. Els macs passen a ser considerats hòmens de ciència versats en els últims descobriments i alvanços científics. Comencen a actuar davant nobles i rics burguesos que paguen be per vore els seus espectàculs, en els que s'incorporen autómates i s'experimenta en aparats òptics i electricitat.

Un dels primers grans ilusionistes d'esta nova época és el mac anglés Isaac Fawkes, qui es va fer notablement famós a través de les seues actuacions en la Bartholomew Fair de Londres des de 1722 fins a 1731, actuant també privadament davant aristócrates, embaixadors i membres de la realea.

Un atre reputat mac, en la segona mitat de el XVIII, va anar l'italià Giuseppe Pinetti, qui va actuar davant vàries cases reals europees.

Assimilats als hòmens de ciència, varen utilisar autómates i atres artefactes ans que en el XVIII incorporaren l'electricitat i atres #bestreta científiques per a ampliar el seu repertori de trucs, que presentaven baix el nom de física i d'a on va nàixer la física recreativa. La consolidació d'esta professió es va produir en el XIX, donant lloc a l'aparició dels teatres de màgia (Robertson, Robert-Houdin).

El més célebre mac i escapista de principis de el XX (i possiblement de tots els temps) va ser Harry Houdini (1874-1926), va prendre el seu nom professional d'Harry Keller i del mencionat Robert-Houdin, i va desenrollar una série d'ilusions de màgia escèniques, basades moltes d'elles en l'art de l'escape.

A finals de el XX, l'ilusionisme va tornar a tindre auge de la mà de Doug Henning primer, i David Copperfield despuix, a través dels seus especials televisius, espectàculs en Broadway i gires internacionals.

Ilusionistes

Artícul principal → .

El patró dels ilusionistes

Sant Joan Bosco (1815-1888) és el patró dels ilusionistes. Varen ser els mateixos macs els qui en 1953, en l'II Congrés Nacional organisat per la Societat Espanyola d'Ilusionisme i celebrat en Segòvia (Espanya), ho varen designar com a patró dels macs i ilusionistes, i ho varen triar com a model i protector.

Don Bosco, com tradicionalment se li coneix, fon un sacerdot modern, propenc als jóvens més pobres, que va saber guanyar-se l'amistat d'estos en tècniques inspirades en l'ilusionisme, aixina va conseguir evitar que molts anaren a la presó i que prengueren en la seua vida el bon camí.

Dia internacional de l'ilusioniste

Com en tota professió existix un dia en l'any per a celebrar l'eixercici de la mateixa, per a la màgia és el 31 de giner, festivitat de Sant Joan Bosco, dia internacional del mac. Ademés la Federació Internacional de Societats Màgiques (FISM) va acordar en 2021 establir el dia 2 de setembre com el dia internacional per a la promoció de la màgia "Magic World Day", commemorant el dia en que es va fundar dita federació. En Norteamérica també és celebrat el 31 d'octubre, National Magic Day, data en que es commemora el decés d'Harry Houdini.

Disciplines de l'ilusionisme

Se sol classificar l'ilusionisme segons diferents conceptes en funció de la distància als espectadors, número d'ells i localisació de la presentació:

• Màgia de prop o close-up: efectes fets a curta distància, a menys d'una vintena d'espectadors (encara que alguns macs utilisen pantalles jagantes per a representar-los davant un teatre sancer). S'ampren casi sempre naïps, monedes i atres objectes quotidians i de chicotet tamany. A nivell mundial podem nomenar —entre els més reconeguts pels seus colegues— a Juan Tamariz, Dai Vernon, Martin Nash, Tony Slydini i René Lavand.
• Màgia de saló: jocs de màgia visibles per a un grup que pot anar des d'unes quinze a cent persones. Entre atres elements, s'utilisen sogues, mocadors, rogles i diversos accessoris de tamany mig. És la que solen utilisar els macs en festes i events.
• Màgia d'escena: es porta a terme sobre un escenari, majorment en un teatre. En ella es desenrollen les grans ilusions i les manipulacions. La possibilitat de controlar l'allumenament de l'escenari permet ací portar a terme ilusions que en atres entorns serien impossibles (p.ej. en l'us de llum negra, fils invisibles, proyeccions de fantasmagoría, ilusions en espills, etc.). En el XX varen descollar Cardini, Fred Kaps i Channing Pollock, entre uns atres.
• Màgia gallipontera: es realisa en el carrer. Té molts sigles d'història, i el seu màxim exponent modern és Jeff Sheridan, que actuava en la década de 1970 en el Central Park de Nova York. Jim Cellini, alumne de Slydini, és també un reconocidísimo mac de peu de carrer. La màgia de carrer no és considerada, per sí mateixa, una disciplina dins de l'ilusionisme: en realitat és màgia de prop o de saló, adaptada per a ser realisada en un entorn com el carrer (a on s'actua generalment de peu i rodejats pel públic), encara que els efectes són els mateixos.
• Màgia per a rets socials: la que es veu a través d'una pantalla en rets socials com Instagram, YouTube o TikTok. Encara que és una disciplina relativament moderna, té moltíssims seguidors, podent aplegar a mills o inclús millons d'espectadors. Per lo general són efectes de màgia de prop, pero que es beneficien de les particularitats del mig en el que es representa: un perfecte control de l'àngul de visualisació de l'espectador, la baixa definició dels colors, l'absència de sensació de profunditat, l'existència d'un marc al voltant de l'escena que constituïx un punt cego, etc. Totes estes especificidad permeten eixecutar eficaçment trucs que en directe serien difícilment representables.

En funció dels objectes utilisats:

• Cartomagia: màgia en naïps.
• Numismagia: màgia en monedes.
• Micromagia: màgia en objectes menuts, habitualment objectes comuns dels que es poden trobar en una casa com són: palillos, clips, imperdibles, cerillas, monedes, papers, billets, agulles, gomes elàstiques, llàpissos, etc.

• Màgia en animals: aparició, desaparició o transformació de colomes, tórtolas, conills i atres animals.
• Grans ilusions: màgia en la que persones són tallades, travessades, tancades en llocs estrets, levitan, apareixen i desapareixen, etc.

Entre els objectes que més comunament s'han usat per a realisar màgia destaquen: naïps, monedes, animals (colomes i tórtolas, conills, pardals,...), rogles i anelles, agulles, anells, bastons, billets, boles, peres, botelles, cigarrets, corbates, tonellets, gavetes, cuerdo, daus, didals, discs, espases i gavinets, esponges (en forma de boles i figures), flors, frutes i verdures, fòc, globos, gomes elàstiques, fils, ous, fum, imperdibles, llet i atres líquits, navaixes, palitas, mocadors, papers i periòdics, paraigües, pissarres, rellonges, capells, teléfons mòvils, tubos, varetes, gots i copes, vés-les, vestits... ademés dels aparats usats en les grans ilusions: armaris, baüls, caixes, gàbies, cortines, etc. Per al escapismo també se solen usar sogues, cadenes, esposes, camises de força, candats i panys, etc. i poleas per a elevar en l'aire a l'ilusioniste.

En funció dels tipos d'efectes:

• Màgia còmica: Com el seu nom indica, és la branca en la que es concedix especial importància a l'humor i la comèdia.
• Manipulació d'escenari: Consistix en l'aparició, desaparició i multiplicació d'objectes com a boles, naïps, cigarrets, CDs, etc. basada principalment en l'habilitat de mans de l'ilusioniste. És una de les disciplines més difícils, i requerix de llargues hores d'ensaig.
• Prestidigitación: De la mateixa manera que en la manipulació, en esta branca de la màgia el secret es basa principalment en l'habilitat de mans i no en l'us d'objectes trucats. Per lo general s'usa el terme manipulació en màgia d'escena, mentres el terme prestidigitación està més associat en la màgia de prop. L'ilusioniste demostra les seues habilitats tècniques manejant cartes, monedes, gomes elàstiques, cigarrets, navaixes o atres objectes.
• Mentalisme: És la branca de l'ilusionisme en la que supostament s'utilisa el poder de la ment. Els seus efectes generalment són prediccions, adivinaciones, llectura de la ment (telepatia), telequinesis, habilitats memorístiques, sugestió, etc.
• Escapismo: És la branca de la màgia en la que el principal objectiu és escapar-se o soltar-se d'algun lloc, o lliurar-se de lligaces i cadenes. Poden ser ilusions o escapades reals.
• Pickpocket: El mac carteriste deu posseir l'habilitat no solament manual, sino verbal i gestual per a poder distraure a la seua víctima mentres li «furta» sense que esta es percate d'això. Per a això es valen de moltes tècniques, destacant la distracció, per a mostrar el seu art. Els objectes més comuns a l'hora de furtar en un espectàcul de pickpocket són: rellonges, carteres, corbates, cinturons, ulleres, mocadors, teléfons mòvils... és dir, qualsevol objecte que puga dur-se en les bojaques tant de la jaqueta o camisa, com dels pantalons. Per lo general, este tipo de demostracions solen ser còmiques i fetes en escenari, per lo que l'objecte és tornat a la suposta víctima en terminar el número.
• Quick Change: Disciplina consistent en canviar-se ràpidament de vestuari en una fracció de segon.
• Matemagia: La que es val de principis matemàtics per a crear efectes sorprenents (des de prediccions numèriques, fins a efectes en cartes, o trucs topològics en cordes).

En funció de les característiques del públic al com va dirigida (la qual cosa obliga a seleccionar el tipo d'efectes i a variar la forma de presentar-los):

• Màgia infantil: dirigida a un públic format principalment per chiquets. Solen ser jocs molt visuals, directes, fàcils d'entendre, i que requerixen d'una gran participació del públic, presentats de forma molt dinàmica, entretinguda i divertida.

• Màgia familiar: dirigida a un públic format per chiquets, acompanyats dels seus pares i familiars. Té les característiques de la màgia infantil, pero en efectes màgics potents, capaços de captar i mantindre l'atenció del públic adult.
• Màgia corporativa: la que es fa habitualment en events d'empresa, dirigida a un públic adult. Solen ser efectes màgics molt potents, presentats de forma dinàmica, evitant els que tenen un llarc desenroll.
• Màgia geriátrica: dirigida a un públic format per persones d'edat alvançada, habitualment en residències geriátricas. Tenint en conte les dificultats de visió, oïment i movilitat que tenen estes persones, deuen ser jocs visuals, fàcils d'entendre, en elements que siguen fàcilment visibles (no es deuen usar objectes massa menuts), en una charrada simple que s'entenga be, i minimisant el número de voluntaris que deguen eixir a l'escenari.
• Màgia per a travessies: dirigida a un públic format per persones de diferents nacionalitats, generalment en un escenari. Deu tindre en conte les dificultats de comunicació, i els elements deuen estar preparats per al moviment del barco. Per lo general es requerixen grans ilusions o efectes màgics molt potents, i se solen preferir les presentacions acompanyades de música, en poca o cap charrada.

Tipos d'efectes

L'ilusioniste realisa un efecte que l'espectador percep com a maravellós, contrari a les lleis naturals o al sentit comú, i la causa del qual li sembla desconeguda i inexplicable. Entre els possibles efectes màgics que es poden realisar estan:

• Producció: Fer aparéixer una miqueta del no res.
• Desaparició: Desvanir alguna cosa, a algú o a un mateixa.
• Transformació: Transformar alguna cosa en una atra cosa, o canviar el seu color, forma, tamany, etc.
• Restauració: Restaurar alguna cosa trencat o danyat.
• Teletransportación: Transportar una miqueta d'un lloc a un atre, d'una forma impossible.
• Transposició: Intercanviar dos o més objectes de lloc, d'una forma impossible.
• Penetració: Travessar un objecte sòlit en un atre, sense trencar-ho, d'una forma impossible.
• Multiplicació: Dividir un objecte en varis objectes complets similars a l'original. També es poden multiplicar els líquits, aumentant apreciablemente la seua cantitat.
• Simpatia: Conseguir que l'efecte causat a un objecte es replique a un atre objecte diferent
• Sintropía: Fer aparéixer l'orde allí a on se supon que deuria haver desorde.
• Coincidència: Fer que ocórreguen coincidències que se suponen extremadament difícils si succeïren per mera casualitat.
• Predicció o precognición: Deixar constància d'un succés ans que este tinga lloc i comprovar que es complix lo predit.
• Clarividencia: Descobrir una veritat secreta o trobar alguna cosa que està amagat, alegant suposts poders mentals o certa habilitat de percepció extrasensorial. En ocasions s'usen artilugios supostament màgics (p.ej. bola de vidre). Un cas particular és la psicometría, o capacitat de conseguir informació sobre un objecte tocant-ho. Un atre cas particular és la radiestesia, o habilitat per a localisar objectes amagats usant un instrument senzill (p.ej. péndola, vareta, forqueta,…).
• Adivinación: Similar a la clarividencia, pero alegant una habilitat extraordinària per a interpretar determinats signes i evidències (a sovint s'alega posseir una vista, oït o olfat superior). Per eixemple, l'ilusioniste pot dir que va endevinar on està alguna cosa reconeixent l'expressió facial de l'espectador, escoltant la seua respiració o els seus clapits, percebent la chafada o l'olor deixada per un objecte, discernint entre dos sons aparentment iguals,… Un cas particular és el cumberlandismo o "llectura muscular": la capacitat d'endevinar els pensaments d'una persona (p.ej. on va amagar un objecte) tocant la seua pell, a través dels sotils moviments musculars inconscients (vejau Efecte ideomotor).
• Revelació: Manifestar una veritat secreta o amagada per mig d'elements màgics que la descobrixen (p.ej. cendra, fòc,…). Un cas particular és la cartomancia, o adivinación per mig dels naïps (com en el Tarot).
• Telepatia: Transmissió de pensament entre dos persones. Capacitat de "escoltar" els pensaments d'un atre, o de parlar-li mentalment.

• Persuasió subliminal o manipulació mental: Controlar mentalment a atres persones sense que estes es donen conte, per a influir sobre les seues decisions.
• Hipnosis: Per sugestió, dur a una atra persona a un estat de inconsciència propenc al somi fins a conseguir la sumissió de la voluntat de l'individu a les órdens de l'ilusioniste.
• Telequinesis: Moure objectes en la ment (o esclafar-los, manipular-los…) sense tocar-los.
• Levitación: Suspendre alguna cosa en l'aire simulant absència de gravetat, sense punt de respal.
• Suspensió: Similar a la levitación, pero mantenint un punt de respal.
• Psicoquinesis: Deformació o alteració d'objectes per mig de poders mentals, per eixemple doblar el metal o tornar flexible un objecte rígit (a diferència de la telequinesis, ací sí que es pot tocar l'objecte).
• Animació: Conseguir donar apariència de vida a objectes inanimados.
• Piroquinesis: Fer que els objectes es calfen, inclús que ardixquen, al mer contacte en les nostres mans o vista.
• Crioquinesis: Fer que els objectes es gelen, inclús que es congelen, al mer contacte en les nostres mans o vista.
• Escapismo: Lliberar-se de qualsevol element que impedixca el lliure moviment. En ocasions açò es fa contrarellonge, exponent al mac a un sério perill si no conseguix lliberar-se a temps.
• Invulnerabilidad: Demostrar la capacitat de resistir events amoladors o mortals, o de curar ferides de forma sorprenent.
• Intangibilidad: Capacitat de ser travessat per un objecte sòlit (p.ej. una espasa) sense sofrir cap classe de dany. En ocasions se simula que el cos és tallat, separat i després recompost sense sofrir dany algun.
• Bilocación: Estar en diferents llocs al mateix temps.

• Viager de la 4ta dimensió/Viager del temps: inspiració i desenroll propi de Jesús un mexicà.

Arts afins que es varen apartar de l'ilusionisme

• Fakirismo
• Ventriloquia
• Ombres chinescas
• Teatre Negre de Praga
• Hipnosis teatral
• Globoflexia
• Florituras en cartes (Cardistry)

Alguns jocs clàssics

• Escape de la camisa de força
• Rogles chinencs
• El malensomi del professor
• Desaparició d'un mocador
• Dòna Zig Zag
• Metamorfosis
• Aparició d'un conill
• Aparició de flors
• Dòna serrada
• Origami truc
• Tonellets i boles
• Assamblea d'asos

Vore també

• Trampantojo
• Taumaturgia
• Federació Internacional de Societats Màgiques

Enllaços externs

• FISM - Fédération Internationale dones Sociétés Magiques
• Societat Espanyola d'Ilusionisme
• FLASOMA - Federació Llatinoamericana de Societats Màgiques
• ^{[enllaç trencat]} per Juan Tamariz.
• findacadabra - Mapamundi en indicacions de llocs relacionats en l'art de l'ilusionisme
• L'èxit de la màgia en televisió]