Efecte ideomotor

Efecte ideomotor

El efecte ideomotor és un fenomen sicològic en el que un subjecte realisa moviments inconscientment, de manera automàtica, desencadenats per un estímul particular en la zona respectiva, que deu sobrepassar cert llindar, de lo que es deduïx que no depén de l'especificació d'un objecte per a produir-se (reflexos), similar a la pilo-erecció front a canvis tèrmics. Erròneament li'ls atribuïx a alguna força paranormal o sobrenatural. Este efecte es pot atribuir a fenomens supostament inexplicados com la kinesiología aplicada, la psicografía, la radiestesia, l'anomenada «comunicació facilitada» i la ouija. El autoengaño que genera és extremadament poderós, al punt de que molts subjectes no poden ser convençuts de que els desplaçaments s'originen exclusivament en els seus ments.

El terme va ser usat per primera volta, segons la majoria de les versions, per William Carpenter al voltant de 1852 per a explicar la seua teoria de que els moviments musculars poden ser independents dels desijos i emocions conscients. Totes les proves científiques posteriors, dissenyades i conduïdes per William James, Michel Chevreul, Ray Hyman i Michael Faraday, varen demostrar que alguns fenomens atribuïts a forces paranormales es deuen en realitat a l'efecte ideomotor.