Anar al contingut

Taosi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Taosi

Taosi (en chino, 陶寺; pinyin, Táosì) és un jaciment arqueològic en el comtat de Xiangfen, Shanxi (China). Taosi és considerat com una part de la fase tardana de la cultura de Longshan en el sur de Shanxi, també coneguda com la fase Taosi (2300 a. C. al 1900 a. C.).

Arqueologia

Taosi estava rodejat per una jagantesca muralla de loess prensage. Va ser descobert entre els anys 1999 i 2001 pels arqueòlecs de l'Institut d'Arqueologia (Acadèmia Chinenca de les Ciències Socials), que varen datar este mur, de forma rectangular en una superfície interior de 280 hectàrees,[1] en el periodo Taosi Mig (fa uns 4100 o 4000 anys).

Una muralla interna de terra prensada separava els recints residencials i ceremoniales de l'èlit de les àrees habitades per la plebe, denotant el desenroll d'una societat estratificada.[2][3]

L'assentament d'Huaxia va sobrepassar al perímetro de la muralla.

Dit núcleu de població és el jaciment Longshan més extens i provablement va ser un centre regional en la conca del riu Fen, dins de la ret hidrogràfica del riu Groc. El jaciment representa el major sistema polític de l'época en la Planura Central. Les aglomeracions en el jaciment de Taosi són considerades un tribalisme alvançat, pero podrien no haver evolucionat a una organisació política major. No varen ser les aglomeracions de Taosi, sino la menor complexitat social dels jaciments Longshan de la Planura Central —els dispersos sistemes multi-jeràrquics rivals entre sí— que varen donar lloc als estats primerencs en esta regió.[4]

Antic "observatori"

Taosi també va albergar un observatori astronòmic, el més antic d'Extrem Orient.[5]

Va ser descobert entre els anys 2003-2004. Els arqueòlecs desenterraron uns fonaments semicirculares de la fase Taosi Mija just al costat del mur sur del recint Taosi Mig, i que varen poder ser usats per a observacions astronòmiques. L'estructura consistix en una trayectòria externa en forma semicircular i una plataforma semicircular de terra prensada, en un diàmetro d'uns 60 metros. La plataforma té 42 metros de diàmetro i més de 1000 m² de superfície. Pot ser reconstruït com un altar de tres nivells.

Si un es posiciona en el centre de l'altar i observa a través dels recalats, es pot discernir que la majoria dels recalats s'orienten respectivament cap a un punt específic de la montanya Chongfen situada a l'est.[6]

Vore també

Referències

  1. ↑ He Nu, Wu Jiabi (2005), Astronomical dona't of the "observatory" at Taosi site. Institute of Archaeology, Chinese Academy of Social Sciences (IA CASS)
  2. ↑ He 2013; Ren 1998; Zhongguo et al. 2005
  3. ↑ Higham, C.; Higham, T.; Ciarla, R.; Douka, K.(2011).«The Origins of the Bronze Age of Southeast Àsia».Journal of World Prehistory.24(4): 227.doi:10.1007/s10963-011-9054-6.
  4. ↑ Liu, Li (2005). The Chinese Neolithic: Trajectories to Early States, p. 191.
  5. ↑ David Pankenier, et. al (2008), The Xiangfen, Taosi site: A Chinese Neolithic 'observatory'?. Archaeologica Baltica 10
  6. ↑ He Nu, Wu Jiabi (2005), Astronomical dona't of the "observatory" at Taosi site. The Institute of Archaeology, Chinese Academy of Social Sciences (IA CASS)

Bibliografia

  • Chang, Kwang-chih. The Archaeology of Ancient China, ISBN 0-300-03784-8
  • He, Nu and Wu, Jiabi. [enllaç trencat]
  • Higham, Charles, The Bronze Age of Southeast Àsia, ISBN 0-521-56505-7
  • Liu, Li. The Chinese Neolithic: Trajectories to Early States, ISBN 0-521-81184-8


Referències