Anar al contingut

Declinació magnètica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Kurzgefaßte Geschichte und Beschreibung der Uferbauwerke auf der Insel Neuwerk. 1826 Karte Seite 36 Windrose.png
Declinació magnètica
Archiu:Karte Deklination caps block 0 .png
Mapa de llínees isogónicas (d'igual declinació magnètica) de 1888.
Archiu:Earth Magnetic Field Declination from 1590 to 1990.gif
Mapa de llínees magnètiques en els últims sigles.

La declinació magnètica en un punt de la Terra és l'àngul comprés entre el nort magnètic local i el nort verdader (o nort geogràfic). En atres paraules, és la diferència entre el nort geogràfic i l'indicat per una brúixola (el denominat també nort magnètic), que destaca molt per la seua variabilitat en el temps, i a la posició del Pol Nort a on està canviant contínuament, per raons no del tot conegudes.

Per convenció, a la declinació se li considera de valor positiu si el nort magnètic es troba al este del nort verdader, i negativa si s'ubica al oest.

L'expressió variació magnètica equival a declinació (magnètica). S'ampra en algunes modalitats de navegació, entre elles l'aeronàutica. Les llínees d'igual valor de declinació magnètica es denominen curves isogónicas (d'igual valor angular).

D'elles, a les de valor nul se'ls denomina curves agòniques (sense àngul). Una brúixola ubicada en una posició representada en una curva agònica apunta exactament al nort verdader, ya que la seua declinació magnètica és nula.

Se sol considerar que la primera referència escrita a la declinació magnètica es troba en el diari del primer viage de Cristóbal Colón, si ben el manuscrit que es conserva data de mitan de el XVI.

Canvi de la declinació en el temps i en l'espai

[editar | editar còdic]
Archiu:Magnetic declination.svg
Declinació magnètica. Eixemple de declinació magnètica que mostra l'agulla d'una brúixola en una variació "positiva" (o "cap a l'est") del nort geogràfic. N g és el nort geogràfic o verdader, N m és el nort magnètic i δ és la declinació magnètica

La declinació magnètica no és sempre d'igual valor. Depén de la seua ubicació: pot variar sensiblement d'un lloc a un atre. Per eixemple, un viager que es trasllade de la costa occidental a la costa oriental d'Estats Units pot registrar una variació de vint a trenta graus.

El valor de la declinació magnètica varia en el transcurs del temps: són les variacions seculars, descobertes per Gellibrand en 1634. Per eixemple, una brúixola colocada en el centre de Pàdua en 1796 no hauria marcat el mateix valor que si en l'actualitat es colocara exactament en el mateix lloc. També ocorren variacions diürnes degudes a la radiació solar, i variacions locals causades per diferències geològiques corticales.[1]

En la majoria dels llocs la causa de la variació és el fluix intern del núcleu de la Terra. En alguns casos es deu a jaciments subterràneus de ferro, o de magnetita en la superfície terrestre, que contribuïxen fortament a la declinació magnètica. De modo similar, a lo llarc del temps els canvis seculars de fluix intern del núcleu terrestre provoquen fluctuacions del valor de la declinació magnètica en un mateix lloc.

La declinació magnètica en un àrea donada canvia llentament, segons lo alluntat que es trobe dels pols magnètics. És possible que cada 100 anys la velocitat de canvi aplegue a ser de 2 a 2,5 graus. Tal variació, que resulta insignificant per a la majoria dels viagers, pot ser important quan es mamprenen estudis de mapes antics.

Determinació de la declinació magnètica

[editar | editar còdic]

Existixen diferents procediments per a determinar la declinació magnètica d'una localitat determinada:

    • Sobre mapas de navegació, o inclús en mapes topogràfics, se sol indicar la relació existent entre el nort de la proyecció i els nortes verdader i magnètic per al centre del full. S'acostuma a indicar el nort magnètic per mig de les sigles NM i el nort geogràfic NG en una flecha en una estrela en la part superior. En una etiqueta s'indica el valor de la separació entre abdós direccions, en graus, minuts i segons (d'arc, per supost). El nort de la proyecció s'indica en una llínea i les sigles NP. La diferència entre el nort de la proyecció i el nort verdader es denomina convergència de la cuadrícula.
  • Com un valor numèric entre abdós direccions.
    • Per eixemple, 15° O (quinze graus oest) indiquen que el nort magnètic està a 15 graus respecte de la direcció que apunta al nort geogràfic, contats en sentit contrari de les manetes del rellonge.
    • Per mig de curves d'igual declinació magnètica o isogónicas, que freqüentment apareixen en mapes aeronàutics i mapes nàutics (marins).
  • En els diagrames, quan el valor és positiu, s'entén que se sumixca en el sentit de les manetes del rellonge al nort verdader, i si és negatiu es adiciona en el sentit contrari a les manetes del rellonge.
    • Per eixemple, un valor de -15° equival a 15° O.

Existixen regles mnemotècniques per a deprendre a realisar l'operació. En anglés es diu: «east is least, west is best». Amprant este lema, si la declinació és cap al este, el rumbo magnètic és menor que el rumbo verdader, i major si apunta cap al oest.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Gran Enciclopèdia del Món. Durvan, S. A. d'Edicions. Bilbao, Espanya. 1970.