Pagoda Liaodi
La pagoda Liaodi (en chino tradicional, 料敵塔; en chino simplificado, 料敌塔; pinyin, Liàodí Tǎ; Wade-Giles, Liaoti T'a) del Monasteri Kaiyuan, en Dingzhou, Província d'Hebei, China, és la pagoda chinenca premoderna més alta que es conserva, i la pagoda de rajolas més alta del món, construïda en el XI durant la Dinastia Song (960-1279). Té una altura de 84 m, i es recolza en una gran plataforma de base octogonal. Despuix de la seua finalisació en 1055, la Pagoda Liaodi va sobrepassar l'altura de l'anterior pagoda més alta de China que es conserva, la pagoda central de les Tres Pagodes construïda durant la Dinastia Tang, en una altura de 69,13 m. La pagoda més alta de l'història chinenca premoderna era una pagoda de fusta de 100 m situada en Chang'an construïda en 611 pel emperador Sui Yangdi, pero eixa edificació no seguix en peu.[1]
Història
[editar | editar còdic]La construcció d'esta pagoda de pedra i rajola va començar en l'any 1001 durant el regnat del Emperador Song Zhenzong, i es va completar en el 1055 durant el regnat del Emperador Song Renzong. L'Emperador Zhenzong pretenia tindre escritures budistes recopilades pel monge chinenc Huineng en Índia en l'emplaçament de la pagoda. Per la seua situació estratègica, l'altura de la pagoda la va fer útil com atalaya, que es podia usar per a divisar moviments enemics que vingueren de la Dinastia Liao del nort, dirigida pels kitán, rivals de la Dinastia Song. Inicialment es va cridar Pagoda Kaiyuan, pero pel seu us militar es va fer coneguda com a Pagoda Liaodi, que significa lliteralment 'veent les intencions de l'enemic.'[2]
Una atra pagoda d'altura i disseny similar és la pagoda Chongwen de la província de Shaanxi. Finalisada en 1605 durant la dinastia Ming, té una altura de 79 m que la fan la segona pagoda més alta construïda en la China premoderna.[3]
Descripció
[editar | editar còdic]Cada planta de la pagoda Liaodi té ràfols de pedra, portes i finestres (en falses finestres en quatre costats de la planta octagonal), mentres que la primera planta té un balcó que la rodeja. Una secció dels murs de la pagoda està oberta, per lo que es pot vore l'interior de la pagoda i la gruixa de les parets. En el seu cim, la pagoda té una agulla feta de bronze i ferro. En l'interior una gran escala en replans en cada planta du des de la planta baixa fins a l'última planta. Uns soports de rajola sostenen els replans de cada planta, mentres que des de l'octava planta en avant no hi ha soports sostenint el sostre abovedado. Dins de la pagoda hi ha un gran pilar en forma d'una atra pagoda, que es pot vore des de l'interior o per la secció oberta dels murs. Els muralés pintats i esteles de pedra en caligrafia chinenca de la pagoda daten de la Dinastia Song, quan es va construir la pagoda.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Benn, Charles (2002). Chinenca's Golden Age: Everyday Life in the Tang Dynasty. Oxford: Oxford University Press. ISBN 0-19-517665-0.
- Steinhardt, Nancy Shatzman (1997). Liao Architecture. Honolulu: University of Hawaii Press.
- Xu Xiaoying, ed. Zhongguo Guta Zaoxing. Beijing: Chinese Forest Press, 2007.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pagoda Liaodi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.