Mapa en relleu

]]

Mapa en relleu de la regió del Alt Tatra fet a mà en escala 1:50.000

Mapa en Relleu de Guatemala ubicat en la Ciutat de Guatemala.

Un mapa en relleu (també conegut com a model de terreny) és una representació tridimensional, generalment de terreny, materialisada com un artefacte físic. Quan es representa un terreny, la dimensió vertical generalment s'exagera per un factor entre 5 i 10 per a facilitar el reconeiximent visual de les característiques del terreny.

Construcció

Hi ha vàries formes de crear un mapa en relleu. Cada método té ventages i desventages sobre la precisió, el preu i la facilitat relativa de creació.

Apilamiento de capes

Començant en un mapa topogràfic, es tallen capes successives d'algun material de full, en vores seguint les curves de nivell en el mapa. Estos poden ensamblarse en una pila per a obtindre una aproximació aproximada del terreny. Este método s'usa comunament com a base per a models arquitectònics, i generalment es realisa sense exageració vertical . Per als models d'accidents geogràfics, la pila es pot suavisar reblint en algun material. Este model es pot usar directament o, per a major durabilitat, es pot fabricar un mòle a partir d'ell. Este mòle es pot usar per a produir un model d'algeps.

Mapes plàstics formats al buit

Una combinació de control numèric computarizado (CNC) que genera un model mestre, i còpies molejades en buit a partir d'açò, pot ser utilisada per a produir ràpidament mapes en relleu de forma massiva. La tècnica de formació de buit, inventada en 1947 pel Servici Cartogràfic de l'Eixèrcit d'Estats Units, utilisa làmines de plàstic formades al buit i calor per a aumentar la taxa de producció d'estos mapes. Per a fer els mapes de plàstic formats al buit, primer es crea un model mestre fet de resina o atres materials en una fresadora guiada per computadora usant un model de terreny digital. Després es fon un mòle de reproducció usant el mòle principal i un material resistent a la calor i la pressió. Els orificis fins es coloquen en el mòle de reproducció per a que l'aire puga eliminar-se posteriorment per mig de buit. A continuació, s'aplica una làmina de plàstic al mòle per a que siguen hermètics i es coloca un calfador sobre el plàstic durant aproximadament 10 segons. El buit s'aplica per a eliminar l'aire restant. Despuix de deixar que el plàstic es gele, es pot llevar i el terreny està complet. Despuix d'este pas, es pot superpondre o imprimir un mapa de color sobre les bases que es varen crear per a fer-ho realista.

Els mapes de plàstic formats al buit tenen moltes ventages i desventages. Es poden produir ràpidament, lo que pot ser beneficiós en temps de guerra o desastre. No obstant, la precisió de certs punts en tot el model pot variar. Els punts que toquen primer el mòle són els més precisos, mentres que els punts que toquen el mòle per última volta poden abultar-se i distorsionar-se lleument. Ademés, l'efectivitat d'este método de construcció particular varia segons el terreny representat. No són bons per a representar formes de terra de vores esmolades com a altes cadenes montanyoses o les àrees urbanes.

Impressió 3D

Un atre método que s'està generalisant és l'us de l'impressió 3D. En el ràpit desenroll d'esta tecnologia, el seu us s'està tornant cada volta més econòmic. Per a crear un mapa en relleu en una impressora 3D, els models digitals del terreny es processen en un model tridimensional de computadora, que després es pot enviar a una impressora 3D. La majoria de les impressores 3D de consum extruyen capa per capa de plàstic per a crear un objecte 3D. No obstant, si es necessita un mapa per a usos comercials i professionals, es poden usar impressores de gama alta. Estes impressores 3D utilisen una combinació de pols, resines i inclús metals per a crear models de major calitat. En acabant de que es crea el model, es pot agregar color per a mostrar les diferents característiques de cobertura de la terra, proporcionant una vista més realista de l'àrea. Alguns beneficis de l'us d'un model imprés en 3D inclouen la tecnologia i els models digitals del terreny que són més prevalentes i fàcils de trobar, i que són més fàcils d'entendre que un mapa topogràfic típic.

Aplicacions no geogràfiques

Per a les funcions matemàtiques apropiades i especialment per a certs tipos d'exposicions estadístiques, es pot construir un model similar com una ajuda per a entendre una funció o com una ajuda per a estudiar les senyes estadístiques.