Rellonge astronòmic
Un rellonge astronòmic és una classe de rellonge que nos informa de les posicions relatives del Sol, la Lluna, les constelacions del zodíac i els planetes majors, aixina com de tot tipo d'informacions cíclicas com són la duració del dia i de la nit, dates dels eclipses llunars i solars, dates de la Pasqua i atres festivitats religioses, data i hores de les marees, l'hora solar,[1] les dates dels solsticis, els canvis d'estació, la representació animada del sistema solar, eixida i posada del sol i lluna... decorant tot això en varietat de símbols religiosos, culturals, artístics o científics.
Un dels rellonges més famosos d'este tipo és el Rellonge Astronòmic de Praga, República Checa, la part central de la qual es va completar en 1410. Atres magnífics rellonges són els de el Torrazzo de Cremona (que en els seus 8 metros de diàmetro és el quadrant més gran del món), Beauvais, Besançon, Estrasburc, Berna, Venècia, Wells, Munster, Lió, Lier,[2] Rostock, Stralsund, Hampton Court (Londres), Exeter, Olomouc, Gdansk, Lund, Brescia, Mantua[3] i Mesina, el mecanisme del qual de 48 metros d'altura ho convertix en el rellonge astronòmic més gran del món.[4]
Vore també el mecanisme de Anticitera.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Reloj astronómico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.