Mecanisme de Anticitera
El mecanisme de Anticitera és una computadora analògica (o mecànica) de l'antiguetat. Supostament construït per científics grecs, l'instrument es data entre els anys 150 a. C. i 100 a. C., o, segons una observació recent, cap a l'any 200 a. C.[1][2] El component va ser recuperat en la mar Egeo, entre els anys 1900 i 1901, d'un antic naufragi propenc a l'illa grega d'Anticitera. Este artefacte aparentment va ser dissenyat per a predir posicions astronòmiques i els eclipses de fins a dèneu anys en propòsits astrológicos i calendáricos, i predir també la data exacta de sis certàmens grecs antics, entre els que es troben els quatre principals jocs Panhelénicos i dos jocs més de menor entitat.[3]
Es devia trobar estajat en una caixa de fusta les dimensions de la qual eren de 340 per 180 per 90 mm; el dispositiu és un complex mecanisme de rellongeria compost d'a lo manco trenta engranages de bronze. Els restants varen ser trobats com ochenta y dos fragments separats, dels quals solament sèt contenien inscripcions importants o engranages. L'engranage més gran (clarament visible en el fragment A a la dreta) medix aproximadament 140 mm de diàmetro i originalment contava en doscents vintitrés dents.[4]
És provable que el mecanisme de Anticitera no fora l'únic, com mostren les referències de Cicerón sobre estos mecanismes. Açò dona soport a l'idea de que va haver una tradició en l'antiga Grècia de tecnologia mecànica complexa. Tots els fragments recuperats del mecanisme de Anticitera es custodien en el Museu Arqueològic Nacional d'Atenes.[5]
En De re publica, Cicerón fa menció a dos màquines dissenyades i construïdes per Arquímedes, que els analistes contemporàneus consideren que eren mecanismes de tipo planetari, predictores dels moviments de la Lluna, el Sol, els principals planetes coneguts i els eclipses. Estes màquines varen passar a poder del cònsul romà Marque Claudio Marcelo despuix del lloc de Siracusa, fet ocorregut en 212 a. C.[6]
L'expansió d'esta tecnologia es va interrompre en algun moment de l'antiguetat, i artefactes tecnològics que s'acostaren a la complexitat i habilitat de construcció d'este instrument no varen aparéixer novament fins a 1600 anys despuix, época en que es va iniciar el desenroll de rellonges astronòmics en Europa, cap a el XIV.
Referències
editar- ↑ «On the epoch of the Antikythera mechanism and its eclipse predictor».Archive for History of Exact Sciences.68(6)
- 693–774.doi:10.1007/s00407-014-0145-5.Consultat el 26 de novembre de 2014.
- ↑ «[1]», New York Claves. Consultat el 25 de novembre de 2014.
- ↑ «[2]». Consultat el 26 de febrer de 2017.
- ↑ «Mecanisme de Anticitera». eluniversal.com. Consultat el 21 de maig de 2017.
- ↑ «National Archaeological Museum» (en anglés). Archivat des d'el original, el 24 de març de 2016. Consultat el 10 de juny de 2016.
- ↑ Marque Tuli Cicerón. La República.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mecanismo de Anticitera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.