Museu Nacional del Palau
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El Museu Nacional del Palau[n 1] (en chino tradicional, 國立故宮博物院; pinyin, Guólì Gùgōng Bówùyuàn) és un museu en Taipéi, Taiwan (República de China). Conta en una colecció permanent de casi 700.000 peces d'artefactes i obres d'art chinenques, moltes de les quals varen ser traslladades des del Museu de l'Antic Palau de la Ciutat Prohibida de Pequín, aixina com des d'atres cinc institucions de China continental durant la retirada de la República de China. Estes coleccions es varen traslladar a varis llocs abans d'establir-se finalment en l'actual Shilin, Taipéi, i crear allí el museu en 1965, convertint-ho en un dels majors del seu tipo en el món.
La colecció del museu conta en objectes que comprenen 8.000 anys d'història chinenca, des de l'era neolítica fins al periodo modern.[1] El Museu Nacional del Palau compartix les seues raïls en el Museu del Palau de Beijing, l'extensa colecció del qual d'obres d'art i artefactes es va basar en les coleccions imperials de les dinasties Ming i Qing.
Nom
[editar | editar còdic]Si el museu original en la Ciutat Prohibida de Pequín es dia "Museu de l'Antic Palau" (故宮博物院), quan el Kuomintang va establir este museu en Taipéi, li va afegir el prefix "Nacional" resultant el seu nom chinenc "Museu Nacional de l'Antic Palau" (國立故宮博物院). En pinyin (mandarín) es llig: Guólì Gùgōng Bówùyuàn; en atres dialectes es llig de forma distinta; jyutping (cantonés): gwok3 laap6 gu3 gung1 bok3 mat6 jyun6, Pe̍h-ōi-jī (hokkien): Kok-li̍p Kò͘-kiong Phok-bu̍t-īⁿ, Pha̍k-fa-sṳ (hakka): Kwet-li̍p kù-kiung pok-vu̍t-yèn.
Història
[editar | editar còdic]Establiment en Beijing i trasllat
[editar | editar còdic]
El Museu Nacional del Palau es va establir originalment com a Museu del Palau en la Ciutat Prohibida el 10 d'octubre de 1925, poc despuix de l'expulsió de Puyi,[2][3] l'últim emperador de China, de la Ciutat Prohibida pel senyor de la guerra Feng Yuxiang. Els artículs del museu consistien en objectes de valor de l'antiga família imperial.
En 1931, poc despuix del Incident de Mukden, el Governe Nacionalista del Generalísimo Chiang Kai-shek va ordenar al museu que fera preparatius per a evacuar les seues peces més valioses fora de la ciutat per a evitar que caigueren en mans del Eixèrcit Imperial Japonés. En conseqüència, del 6 de febrer al 15 de maig de 1933, les 13.491 caixes del Museu del Palau i les 6.066 caixes d'objectes de l'Oficina d'Exposició d'Objectes Antics, del Palau d'Estiu i de l'Acadèmia Imperial Hanlin varen ser traslladades en cinc grups a Shanghái.[4] En 1936, la colecció va ser traslladada a Nankín una volta finalisada la construcció de l'almagasén en el monasteri taoísta del Palau Chaotian.[5] A mida que l'Eixèrcit Imperial Japonés alvançava terra adins durant la segona guerra sino-japonesa, que es va fusionar en el conflicte major de la Segona Guerra Mundial, la colecció va ser traslladada cap a l'oest per tres rutes a varis llocs, entre ells Anshun i Leshan, fins a la rendició de Japó en 1945. En 1947, va ser enviada de nou a l'almagasén de Nankín.
Evacuació a Taiwan
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Gran Retir.
La guerra civil chinenca es va recomençar despuix de la rendició dels japonesos, lo que va acabar provocant la decisió del generalísimo Chiang Kai-shek de dur-se les obres d'art a Taiwan, que havia segut entregat a la República de China en 1945. Quan la lluita va empijorar en 1948 entre els eixèrcits comunista i nacionalista, el Museu de la Ciutat Prohibida i atres cinc institucions varen prendre la decisió d'enviar algunes de les peces més precioses a Taiwan.[6] Hang Li-wu, posterior director del museu, va supervisar el transport de part de la colecció en tres grups des de Nankín fins al port de Keelung, Taiwan, entre decembre de 1948 i febrer de 1949. Quan els objectes varen aplegar a Taiwan, l'eixèrcit comuniste ya s'havia fet en el control de la colecció del Museu de l'Antic Palau de Pequín, per lo que no tota la colecció va poder ser enviada a Taiwan. Un total de 2.972 caixes d'artefactes de la Ciutat Prohibida varen ser traslladats a Taiwan representaven solament el 22% de les caixes transportades originalment al sur, encara que les peces representaven algunes de les millors de la colecció. La colecció principal i eixe 78% que no es va traslladar a Taiwan seguix formant part del museu original en Pequín, el Museu de la Ciutat Prohibida.
| Institucions | Número de caixes en els enviaments | Total | ||
|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | ||
| Museu Nacional del Palau de Beijing | 320 | 1.680 | 972 | 2.972 |
| Museu Central Nacional | 212 | 486 | 154 | 852 |
| Biblioteca Central Nacional | 60 | 462 | 122 | 644 |
| L'Institut de Història i Filosofia de l'Acadèmia Sínica | 120 | 856 | 976 | |
| Ministeri d'Assunts Exteriors | 60 | 60 | ||
| Biblioteca Nacional de Beijing | 18 | 18 | ||
| Total | 772 | 3.502 | 1.248 | 5.522 |
Oficina de Gestió Conjunta en Taichung
[editar | editar còdic]La colecció del Museu Nacional del Palau de Beijing, de l'Oficina Preparatòria del Museu Nacional Central, de la Biblioteca Nacional Central i de la Biblioteca Nacional de Beijing es va almagasenar en un almagasén ferroviari en Yangmei despuix del seu transport a través del estret de Taiwan i posteriorment es va traslladar a un almagasén en una azucarera prop de Taichung.[6] En 1949, el Yuan Eixecutiu va crear l'Oficina de Gestió Conjunta del Museu Nacional del Palau de Beijing, de l'Oficina Preparatòria del Museu Nacional Central i de la Biblioteca Nacional Central, per a supervisar l'organisació de la colecció.[2] Per raons de seguritat, l'Oficina de Gestió Conjunta va elegir el poble de montanya de Beigou, situat en Wufeng, Taichung, com a nou lloc d'almagasenament de la colecció.[6] A l'any següent, la colecció almagasenada en el molí de sucre de canya va ser transportada al nou emplaçament de Beigou.[7]
En la reincorporació de la Biblioteca Nacional Central en 1955, la colecció de la Biblioteca Nacional de Beijing es va incorporar simultàneament a la Biblioteca Nacional Central.[6] L'Oficina de Gestió Conjunta del Museu Nacional del Palau de Beijing i l'Oficina Preparatòria del Museu Nacional Central va permanéixer en Beigou atres dèu anys. Durant esta década, l'oficina va obtindre una subvenció de la Fundació Àsia per a construir una sala d'exposicions a chicoteta escala en la primavera de 1956.[8] La sala d'exposicions, inaugurada en març de 1957, estava dividida en quatre galeries en les que era possible expondre més de 200 peces.
El Museu Nacional del Palau en Taipéi
[editar | editar còdic]En autumne de 1960, l'oficina va rebre una subvenció de 32 millons de nous dólars taiwanesos de l'AID.[8] El govern de la República de China (ROC) també va contribuir en més de 30 millons de nous dólars taiwanesos per a establir un fondo especial per a la construcció d'un museu en el suburbi de Waishuanxi, en Taipéi. La construcció del museu de Waishuanxi va finalisar en agost de 1965.[3] El nou recint museístic va ser batejat com "Museu Chung-Shan" en honor del pare fundador de la ROC, Sun Yat-sen, i es va obrir al públic per primera volta en el centenari del naiximent de Sun Yat-sen. Des de llavors, el museu de Taipéi gestiona, conserva i expon les coleccions del Museu Nacional del Palau de Beijing i de l'Oficina Preparatòria del Museu Nacional Central.
Curiositats
[editar | editar còdic]Varis artefactes chinencs de les dinasties Tang i Song, alguns dels quals havien segut propietat del emperador Zhenzong, varen ser trobats i després varen caure en mans del general del Kuomintang Ma Hongkui, que es va negar a fer públics les troballes. Entre els artefactes hi havia una tablilla de marbre blanc de la dinastia Tang, taches d'or i bandes fetes de metal. No va ser fins al cap de la mort de Ma que la seua esposa va viajar a Taiwan en 1971 des d'Estats Units per a dur els artefactes a Chiang Kai-shek, qui els va entregar al Museu del Palau Nacional.[9]
En agost de 2022, les maniobres de el EPL entorn a Taiwan varen suscitar preocupació per la possible seguritat dels artefactes del museu. L'exdirectora Chou Kung-shin va sugerir crear un pla per a almagasenar-los en els túnels de les montanyes propenques. Quan es varen enviar originalment a Taiwan, els artefactes es varen almagasenar en túnels en Taichung durant la década de 1950 abans de ser traslladats a Taipéi, a on finalment es va construir el museu.[10]
En octubre de 2022, es va revelar que tres objectes de les dinasties Ming i Qing, supostament valorats en 77 millons de dólars, havien segut danyats. En resposta a les indagacions, el museu va admetre que es varen trobar dos tasses de té trencades en febrer i abril d'eixe any, i un plat va caure en maig. El director Wu El meu-cha va sospitar que les tasses de té podrien haver-se danyat per unes pràctiques d'almagasenament insatisfactòries, que el museu està treballant per a millorar.[11]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Cites
[editar | editar còdic]- ↑ Peter Enav. National art collection evokes hard history.
- ↑ 2,0 2,1 «Chronology of Events». National Palace Museum.
- ↑ 3,0 3,1 «Tradition & Continuity». National Palace Museum.
- ↑ (1979).«The Transfer of the National Palace Museum Collection to Taiwan and Its Subsequent Installation».The National Palace Museum Quarterly.14(1)
- 1–16, 37–43.
- ↑ «The National Palace Museum: Timeline of the NPM». National Palace Museum.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Hang, Li-wu (1983). zh:中華文物播遷記, 2 edició (en zh), Taipei: The Commercial Press.
- ↑ Taiwan in Clave: Hiding national treasures in a cave, Taipei Claves.
- ↑ 8,0 8,1 (1966).«A Brief History of the National Palace Museum».The National Palace Museum Quarterly.1(1)
- 29–32, 85–89.
- ↑ (2000) China archaeology and art digest, Volume 3, Issue 4, Art Text (HK) Ltd., p. 354.
- ↑ «Taiwan seeks safety net for Palace Museum in case of PLA attack».
- ↑ «Taiwan museum admits to breaking three Ming and Qing dynasty artefacts worth US$77 million».
Notes
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo Nacional del Palacio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n", pero no es trobà una etiqueta <references group="n"/>