Flecha de fòc

Una flecha de fòc és un arma de pólvora, d'invenció chinenca, els primers usos de la qual estan datats en l'any 1232 quan els chinencs varen derrotar als mongoles en la batalla de Kai-Feng. No és la primera forma d'un eixida ya que el grec Archytas va volar un pardal de fusta mogut per vapor ya en l'any 400 a. C. Es creu que estes fleches de fòc eren poc precises i que s'usaven solament per a crear efectes sicològics en els enemics.

Dibuix d'un soldat chinenc llançant una flecha de fòc.

Bàsicament les fleches de fòc són llargues flechas de bambú en una eixida nugada en la part davantera, llançat des d'una estructura de bambú. La punteria d'esta arma depén en gran mida de lo recta que siga la flecha de bambú i també de la seua llongitut.

Variants de les fleches de fòc es varen introduir primer en Coreja i despuix en Oriente mig i Europa.

Vore també

Shin Ki Chon
Pólvora
Canó

Enllaços externs

Història de les eixides [1] archivat en Wayback Machine. (en anglés)
Fleches de fòc (en anglés)
Història de les eixides (en anglés)