Tipos mòvils
Els tipos mòvils són tipos de lletres basats en unes peces habitualment metàliques en forma de prisma, creades d'una aleació cridada «tipogràfica» (plom, antimoni i estany). Cada una d'estes peces conté un caràcter o símbol en relleu i invertit especularment.[1] Normalment estan composts de caràcters alfanumèrics individuals o signes de puntuació.

Història
A sovint se li ha atribuït a l'alemà Johannes Gutenberg el desenroll dels tipos mòvils. En realitat va ser el chinenc Bi Sheng (990 – 1051) qui va desenrollar, al voltant de 1040, durant la dinastia Song, el primer sistema de tipos mòvils per a imprimir texts de lo que es té referència.[2] La tecnologia era similar a usada en el jikji coreà de 1377[3] i la de l'imprenta que Gutenberg va utilisar uns 400 anys més vesprada per a produir les seues famoses edicions de la Bíblia.
La primera tecnologia d'impressió de tipos mòvils del món per a llibres de paper estava feta de materials de porcelana i es va inventar al voltant de l'any 1040 dC en China durant la dinastia Song del Nord per l'inventor Bi Sheng (990–1051).[4] Els primers diners impresos en paper en tipos metàlics mòvils per a imprimir el còdic d'identificació dels diners es varen fabricar en 1161 durant la dinastia Song.[5] En 1193, un llibre de la dinastia Song documentava cóm utilisar els tipos mòvils de coure.[6] El llibre més antic que es conserva imprés en tipos metàlics mòvils, el Jikji, va ser imprés en Coreja en 1377 durant la dinastia Goryeo.
La propagació d'abdós sistemes de tipos mòvils es va llimitar, fins a cert punt, principalment a Àsia oriental. La creació de l'imprenta en Europa pot haver segut influenciada per varis informes esporàdics de la tecnologia de tipos mòvils duta a Europa per empresaris i misionero que tornaven a China.[7] Alguns d'estos relats migevals europeus encara es conserven en els archius de les biblioteques del Vaticà i de l'Universitat d'Oxford, entre molts atres.[8]
Cap a 1450, l'orfebre alemà Johannes Gutenberg va inventar l'imprenta de tipos mòvils metàlics, junt en innovacions en la fundició dels tipos basades en una matriu i un mòle manual. El chicotet número de caràcters alfabètics necessaris per a les llengües europees va ser un factor important.[9] Gutenberg va ser el primer en crear les seues peces tipogràfiques a partir d'una aleació de plom, estanque i antimoni, i estos materials varen permanéixer com a estàndar durant 550 anys.[10]
Para les escritures alfabètiques, la configuració de la pàgina en tipos mòvils era més ràpida que l'impressió en blocs de fusta. Les peces en caràcters metàlics eren més resistents i les lletres eren més uniformes, lo que va donar lloc a la tipografia i els tipos. L'alta calitat i el preu relativament baix de la Bíblia de Gutenberg (1455) varen establir la superioritat dels tipos mòvils en Europa i l'us de les imprentes es va estendre ràpidament. L'imprenta pot considerar-se un dels factors clau que varen impulsar el Renaixença i, gràcies a la seua eficàcia, el seu us es va estendre per tot lo món..
L'invenció de la composició tipogràfica de metal calent en el XIX i els seus successors va provocar el decliu dels tipos mòvils en el XX.
Precursors dels tipos mòvils
Punzones de lletres i monedes
La tècnica d'imprimir múltiples còpies de símbols o glifos en un punzón ___protected_title_0___ mestre fet de metal dur es va desenrollar per primera volta al voltant del 3000 aC en l'antic Sumer. Estos tipos de punzones metàlics poden considerar-se precursors dels punzones de lletres adaptats en milenis posteriors a l'impressió en tipos metàlics mòvils. sagells cilíndrics s'utilisaven en Mesopotamia per a crear una impressió sobre una superfície fent rodar el sagell sobre argila humida.[11]
Sagells i timbres
Els sagells i timbres poden haver segut precursors dels tipos mòvils. L'espayat desigual de les impressions en sagells de rajola trobats en les ciutats mesopotàmiques d'Uruk i Larsa, que daten del segon mileni aC, ha segut conjeturado per alguns arqueòlecs com a prova de que els sagells es varen realisar en tipos mòvils.[12] L'enigmàtic Disc de Festos minoico de c. Un estudiós ha considerat el periodo comprés i en 1600 aC com un eixemple primerenc d'un cos de text reproduït en caràcters reutilisables: podria haver segut produït pulsant "sagells" jeroglífics preformados en l'argila blana. Alguns autors inclús consideren que el disc complix tècnicament tots els criteris de definició per a representar una incidència primerenca de l'impressió de tipos mòvils. En Occident, la pràctica de sagellar documents en una insígnia personal o oficial impresa, normalment d'un anell de sagell gastat,[13] es va establir durant l'Imperi Romà i va continuar durant els imperis Bizantí i Sacre Imperi Romanogermánico,[14] fins al XIX, quan es va convertir en costum la firma.
Els sagells en China s'han utilisat des d'a lo manco la dinastia Shang (segon mileni a. C.). En els Zhou occidentals, els conjunts de sagells s'envolien en blocs de tipos i s'utilisaven en mòles d'argila per a fondre bronzes. A finals de el III, els sagells també s'utilisaven per a imprimir en ceràmica. En les dinasties del Nort, les fonts textuals contenen referències a sagells de fusta de fins a 120 caràcters.[15] Els sagells tenien un element religiós. Els taoístas utilisaven foques com a dispositius curativos imprimint caràcters terapèutics en la carn dels malalts. També s'utilisaven per a sagellar aliments, creant un caràcter talismà per a alluntar malalties. Les primeres evidències d'estes pràctiques varen aparéixer en un context budiste a mitan de el V. Sigles més vesprada, es varen utilisar sagells per a crear centenars d'imàgens de Buda.[15] Segons Tsien Tsuen-hsuin, els sagells chinencs tenien un major potencial per a convertir-se en tipos mòvils per la seua forma quadrada, rectangular i plana, adequada per a una superfície d'impressió, mentres que els sagells occidentals eren cilíndrics o scabarides, redons o ovalats, i s'utilisaven principalment.[16]
Impressió en blocs de fusta
Anteriorment, per a escriure s'utilisaven ossos, closques, rebanadas de bambú, tablillas de metal, tablillas de pedra, seda i atres materials. No obstant, despuix de l'invenció del paper durant la dinastia Han chinenca, els materials d'escritura es varen tornar més portàtils i econòmics. No obstant, copiar llibres a mà encara requeria molt treball. No va aparéixer l'impressió sagellada i el monotipo fins a l'era Xiping (172-178 d. C.), cap al final de la dinastia Han Oriental. Estos s'utilisaven per a estampar dissenys sobre teixits i per a imprimir texts.
Cap al VIII, durant la dinastia Tang, es va inventar l'impressió en bloc de fusta, que funcionava de la següent manera. Primer, l'escritura impecablement copiada a mà s'enganchava sobre un cartó relativament gros i pla, en la part frontal del paper pegada al cartó, ya que el paper era tan prim que era transparent, i els caràcters es mostraven clarament al revés per a que cada traç poguera reconéixer-se fàcilment. Llavors, els talladors retallaven les parts del tauler que no formaven part del personage, de modo que els personages quedaren tallats en relleu, completament distint als tallats en calcografia. En imprimir, els caràcters unflats tenien una miqueta de tinta escampada i quedaven coberts de paper. En les mans dels treballadors movent-se suaument pel revers del paper, els caràcters s'imprimien. Durant la dinastia Song, l'impressió en blocs de fusta va aplegar al seu apogeu. Encara que la xilografia va tindre un paper influent en la difusió de la cultura, va haver alguns importants inconvenients. Tallar la plancha d'impressió requeria un temps, mà d'obra i materials considerables. Tampoc era convenient guardar estes plaques i era difícil corregir errors.
Europa
Johannes Gutenberg de Mainz, Alemània, va inventar l'imprenta, utilisant un sistema de tipos mòvils metàlics. Gutenberg, com orfebre, coneixia les tècniques de tallar punzones per a fer monedes a partir de mòles. Entre 1436 i 1450 va desenrollar hardware i tècniques per a la fundició de lletres a partir de matrius utilisant un dispositiu cridat mòle de mà.[19] L'invenció clau de Gutenberg i la seua contribució a l'impressió de tipos mòvils en Europa, el mòle manual, va anar el primer mig pràctic de realisar còpies barates de perforadora en les grans cantitats necessàries per a imprimir llibres complets, convertint el procés d'impressió de tipos mòvils.
Gutenberg i els seus associats varen desenrollar tintes a pur de oli ideals per a l'impressió en prensa sobre paper, i les primeres tipografies llatines. El seu método de fundició de tipos pot haver segut diferent del mòle manual utilisat en décades posteriors. Un anàlisis detallat de la tipografia utilisada en la seua Bíblia de 42 llínees ha revelat irregularitats en alguns dels caràcters que no poden atribuir-se a l'espargiment de la tinta ni al desgast de la tipografia baix la pressió de la prensa. Els estudiosos conjeturan que les peces tipogràfiques podrien haver segut foses a partir d'una série de matrius fetes en una série de punzones individuals, produint moltes versions distintes del mateix glifo.
El método utilisat per Gutenberg implicava l'us d'un únic punzón per a fer un mòle, pero el mòle era tal que el procés de llevar el tipo pertorbava la fundició, causant variants i anomalies, i que el sistema punzón-matriu va escomençar a utilisar-se possiblement al voltant de la década de 1470[20]
Açò planteja la possibilitat[21] el desenroll dels tipos mòvils en Occident haja segut progressiu en lloc d'una innovació puntual.
Cada u d'estos tipos mòvils conté un caràcter o símbol de relleu que està invertit especularment. L'invenció dels tipos mòvils s'atribuïx a Johannes Gutenberg, que no va inventar l'imprenta sino "imprenta de tipos mòvils" en occident, ya que ya s'havien utilisat en China mils d'anys abans (els ideogramas chinencs eren suficientment grans per a poder fer-los de fusta).
El sistema d'impressió de tipos mòvils de Gutenberg es va estendre ràpidament per Europa, des de l'imprenta de Mainz en 1457 fins a 110 prenses en 1480, 50 d'elles en Itàlia. Venècia es va convertir ràpidament en el centre de l'activitat tipogràfica i d'impressió. Contribucions significatives varen vindre de Nicolas Jenson, Francesco Griffo, Aldus Manutius i atres impressors de finals de el XV en Europa. El sistema d'impressió en tipos mòvils de Gutenberg oferia vàries ventages respecte a les tècniques anteriors de tipos mòvils. L'aleació de plom, antimoni i estany utilisada per Gutenberg tenia la mitat de la temperatura de fusió del bronze,[22][23] lo que facilitava la fundició dels tipos i favoria l'us de mòles de matriu metàlica reutilisables en lloc dels mòles d'arena i argila desechables. L'us d'aleació d'antimoni va aumentar la durea del tipo en comparació al plom i l'estany[24] per a millorar la durabilitat del tipo. La matriu metàlica reutilisable permetia a un sol treballador experimentat produir entre 4.000 i 5.000 tipos individuals al dia, mentres que Wang Chen tenia artesans treballant durant dos anys per a fabricar 60.000 tipos de fusta.
Referències
- ↑ Tinsa. «L'imprenta de Gutenberg, història, valor i curiositats» (en es). Tinsa Taxació Immobiliàries. Consultat el 2021-04-23.
- ↑ Minnesota-chinenca.com (ed.): «Great chinese inventions». Consultat el 29-03--2012.
- ↑ (2003) Cheongju Early Printing Museum (ed.). Traces of Jikji and Korean movable metal types: in commemoration of the 10th anniversary, p. 349.
- ↑ Needham, Joseph (1994). The Shorter Science and Civilisation in China, Volume 4, Cambridge University Press, p. 14. ISBN 9780521329958.
- ↑ 吉星, 潘. 中國金屬活字印刷技術史, p. 41–54.
- ↑ Wilkinson, 2012, p. 911.
- ↑ Gies, Frances and Gies, Joseph (1994) Cathedral, Forge, and Waterwheel: Technology and Invention in the Middle Age, New York : HarperCollins,ISBN 0-06-016590-1, p. 241.
- ↑ He, Zhou(1994).International Communication Gazette.53(3): 153–173.doi:10.1177/001654929405300301.
- ↑ Beckwith, Christopher I. (2009). Empires of the Silk Road: A History of Central Eurasia from the Bronze Age to the Present, Princeton University Press. ISBN 978-0-691-15034-5.
- ↑ Plantilla:Enciclopèdia Britànica Retrieved
- ↑ Clair, Kate (2012). A Typographic Workbook: A Primer to History, Techniques, and Artistry, John Wiley & Sons, p. 4. ISBN 978-1-118-39988-0.
- ↑ Sass, Benjamin (2010). Aramaic and Figural Stamp Impressions on Bricks of the Sixth Century B.C. from Babylon, Harrassowitz Verlag, p. 11, 20, 160. ISBN 978-3-447-06184-1.
- ↑ «The History Behind … Signet Rings» (en en-gb). National Jeweler. Consultat el 2020-08-21.
- ↑ Seibt, Werner(2016-06-19).Parekbolai. An Electronic Journal for Byzantine Literature.6: 1–14.doi:10.26262/parell.v6i0.5082.Consultat el 2021-03-20.
- ↑ 15,0 15,1 Wilkinson, 2012, p. 909.
- ↑ Tsien, 1985, p. 6.
- ↑ British Library (ed.): «Incunabula Short Title Catalogue». Archivat des de l'original, el 2011-03-12. Consultat el 2011-03-02.
- ↑ Buringh, Eltjo; van Zanden, Jan Luiten(2009).«Charting the “Rise of the West”: Manuscripts and Printed Books in Europe, A Long-Term Perspective from the Sixth through Eighteenth Centuries».The Journal of Economic History.69(2): 409–445.doi:10.1017/S0022050709000837.
- ↑ von Polenz, Peter (1991). Deutsche Sprachgeschichte vom Spätmittelalter bis zur Gegenwart: I. Einführung, Grundbegriffe, Deutsch in der frühbürgerlichen Zeit (en de), New York/Berlin: Walter de Gruyter GmbH.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ Adams, James L. (1993). Flying Buttresses, Entropy and O-Rings: the World of an Engineer, Harvard University Press, p. 80. ISBN 9780674306899.
- ↑ «Machine Composition and Type Metal». Archivat des de l'original, el 2019-03-03. Consultat el 2019-03-07.
- ↑ «Melting Points of Metals». Onlinemetals.com. Archivat des de l'original, el 2019-03-07. Consultat el 2019-03-07.
- ↑ «Hardness of Lead Alloys». Archivat des de l'original, el 2019-02-26. Consultat el 2019-03-07.
Bibliografia
- Nesbitt, Alexander (1957). The History and Technique of Lettering, Dover Publications, Inc.. ISBN 0-486-40281-9. The Dover edition is an abridged and corrected republication of the work originally published in 1950 by Prentice-Hall, Inc. under the title ___protected_title_0___.
- Moxon, Joseph (1683–84). Herbert Davies (ed.). Mechanick Exercises on the Whole Art of Printing, 1962 reprint edició, New York: Dover Publications. ISBN 0-486-23617-X. The classic manual of hand-press technology.
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tipos móviles» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.