Aculco de Espinoza

Archiu:Templo de san Jeronimo.JPG

Aculco de Espinoza

Archiu:Cascada de la Concepción.jpg

Cascada La Concepció, Aculco de Espinoza

Aculco de Espinoza, antigament Sant Jerónimo Aculco (Ahcolco en náhuatl i N'dome en otomí), és una població mexicana i capçalera del municipi d'Aculco. Es troba en la regió nort del Estat de Mèxic i va ser una localitat ubicada sobre el Camí Real d'Adins. En l'any 2015, el poble de Aculco de Espinoza va ser declarat Poble Màgic.

Toponímia

Aculco de Espinoza és el nom oficial de la capçalera municipal, prové del topònim náhuatl d'orige prehispánico Ahcolco, que significa Lloc a on es tuercen les aigües, que deriva de atl aigua, ahcolli braç o alguna cosa que està torçut i -co, que denota un lloc. Sent Aculco de Espinoza una localitat d'orige otomí, té una atra toponímia; esta és N'dome, que significa en espanyol Dos aigües.

El patrónimo s'obtingut en l'arribada i establiment dels europeus. Durant la fundació de la parròquia per part dels franciscanos, la localitat va ser encomanada al sant patró, Sant Jerónimo.

Fundació

En 1540 els espanyols construïxen la parròquia i el convent de Sant Jerónimo; ací els independentistes sofrixen la seua primera gran derrota en 1810; acabada l'independència, per a 1825 sorgix el municipi.

Clima

La seua regió està considerada com una zona de clima semifrío, subhúmedo en pluges en estiu, sense estació hivernal ben definida. La temperatura mija anual és de 13 °C, sent les més baixes de novembre a febrer, puix apleguen a ser menors a zero, ocasionant gelades.

La temporada de pluges inicia a finals de març o principis d'abril, i dura fins a octubre o novembre.

Flora

La classificació de la flora selvada en Aculco és la següent: flors de azucena, gladiola, dalia, alcatraz, tuberosa, ayapando, hortensia, begonia, ala d'àngel, chimos, olora de nit, gerani, camelia, margarita, clavellinera, heliotropo, capa d'or, mare selva, hedra i full elegant.

Boscs de: encino, ocote, madroño, pi, aile, sauce, capulín, àlber, fresno, eucalipto i casuarina.

Flora en propietats medicinals: santa maría, árnica, camamirla, gordolobo, yerbabuena, malva, pesthú, borraja, cedrón, simonillo, ruda, fenollera, toloache, api, ajenjo, epazote i romer.

Fauna

Dins de la seua fauna salvage es distinguixen: farda, armadillo, cacomixtle, teixó, mapache, conill, coyot, zorrillo, gat montés, rabosot, llebre, coloma, tuza, rabosot, onça, cheu jilguero, calandria, tigrillo, moradura, canari, dominico, cenzontle, primavera, zopilote, aguililla, gavilà, gavilancillo lechuzo i gossos salvages; ademés de gran varietat d'insectes: abella, jicote, avespa, guarucho i parot; i aràcnits com capulina, taràntula i viuda negra.

Geografia

Aculco de Espinoza és la capçalera municipal i la localitat més poblada del municipi. El poble està dividit en sis barris i colónies.

Activitats econòmiques

L'economia del municipi és bàsicament rural, se sembren principalment dacsa ademés frijol de fava, blat, avena i hortalices entre les que destaquen els sembradíos de lletuga, carlota i rave.  Existixen hortes frutícolas que produïxen diverses frutes per a consum local i extern, ademés de propietats en a on s'crío guanyat vacú, oví, porcí, caprino i equí, a banda de chicotetes granges avícoles.  En el sector industrial hi ha empreses maquiladoras per a producció de calcetí, teles i confecció de roba, transformadores d'acer i artesania en pedrera. En la regió, a banda de les microindustrias que alimenten a la població produint (tortilla, pa i chorizo) existixen chicotetes factories dedicades a la producció i empaque de formages, crema i demés derivats de la llet de vaca i cabra, una empresa del municipi que explota materials de construcció (grava, arena i pedra laja).

Cultura i patrimoni

Música

La música d'este lloc és de tipo autòcton i s'eixecuta principalment en guitarres, violí, chirimía i tambora.^{cita requerida}

Existixen varis grups musicals, els qui toquen música de tipo popular en les festivitats del Municipi, els conjunts musicals que descollen són Pólvora Show, Almar, Nova Dimensió, Tania i Aliats de Durango en els gèneros de música tropical, cumbianchera i ranchera.^{cita requerida}

El municipi conta en la estudiantina Lux Dei i un grup de jóvens de nom artístic Músic Vocal Cantares. Destaca la seua calitat vocal i instrumental i participen en molt entusiasme en les cerimònies cíviques i religioses.^{cita requerida}

Artesania

Archiu:Indígena Artesana de Aculco.jpg

Senyora otomí venent les seues artesania en la plaça principal.

En este municipi es troben els més variats brodats elaborats en manta. Els teixits d'esta regió s'elaboren principalment en llana i fibra que s'extrau del maguey (ixtle). En la llana es fan quesquémiles, acarones, sarapes, chales, guants, ceñidores.^{cita requerida}

També en el ixtle es fan ayates, que s'utilisen per a la collita de la dacsa, rets rudimentàries per a la peixca, boços per al llaurat, mecates per a carregar en l'esquena, capells de palma i cinturons.^{cita requerida}

Es fabriquen utensilis en fanc cuit, com: gorcs, tests, gerros, cazuelas, comales, plats, barrils, cajetas (és una espècie de cazuela sense orelles a on es pren el pulque).^{cita requerida}

Algunes comunitats acostumen utilisar el seu trage típic confeccionat en mantes brodades, rebozos, quesquémil, huaraches, les faldes i bruses tenen un brodat de colors cridaners. Les faldes són llargues en molts regressos, els colls i els punys finalisen en olanes; com a accessoris, les faldes duen ceñidores de colors molt vius, huaraches, joyeria consistent en arracadas i una gran varietat de collars, de colors. Aixina mateix, les dònes utilisen llistons multicolors en les trenes, i els hòmens porten un sarape i capell de palla, abdós duen huaraches. La vestimenta és molt similar a la dels otomíes, que són les seues raïls.^{cita requerida}

Gastronomia

Archiu:Quesos Mexicanos.jpg

Formages fins elaborats en Aculco de Espinoza

En Aculco destaca la Plantilla:Ill. Existix el formage Aculco, aixina com atres varietats de formages i tots els derivats de la llet vacuna, com yogurt, jocoque, crema i manteca, utilisats per a acompanyar la cuina mexicana gurmé. També es pot degustar la barbacoa de moltó i el seu consomé, les carnitas de porc, els chicharrones de res, el típic formage i tots els derivats de la llet.^{cita requerida}

Un atre dels productes gastronòmics que es poden degustar en Aculco de Espinoza, és la dacsa i els seus derivats, s'elaboren riques tortilles de dacsa, tlacoyos, tamales, pans, gorditas i quesadillas.

Entre les begudes tradicionals destaquen el pulque i els curats, els licors de capulín, tejocote i poma, les aigües fresques de sabor com la de chía, garambullo i llima.

Atractius turístics

• Balneari municipal

• Casa de Cultura

• Casa Hidalgo

• Cascada La Concepció
• Cascada Tixhiñu

• Facenda Riera Zarco
• Facenda Ñadó
• Jardí Principal
• Lavaderos Públics
• Penya i Assut de Ñadó
• Parròquia i Ex Convent de Sant Jerónimo
• Pont Colorat
• Santa Ana Matlavat
• San Lucas Totolmaloya
• Santuari del Senyor de Nenthé