Ixtle
El ixtle [1][2][3] (del náhuatl ichtli 'ixtle') és una fibra vegetal coneguda per la seua resistència que ha segut usada en Mèxic des de temps antics, sent part fonamental de l'economia i de la cultura mexicana a lo llarc dels anys. Prové principalment del agave lechuguilla, planta coneguda per ser la més aprofitada dels temps antics, i les seues fibres s'utilisaven com a fibres textils i les seues espines com a agulles.
En Mèxic, l'explotació de les fibres dures de plantes selvades com lechuguilla, palma o raïl de zacatón, entre unes atres, proporciona una activitat a gran part del sector rural dels estats del nort, com són Nou León, Sant Luis Potosí, Coahuila , Tamaulipas i Zacatecas. Els llauradors d'estes zones normalment dediquen no més de cent dies a les llabors agrícoles, ya que el restant de l'any el clima no permet que esta activitat siga rendable. Per açò, molts llauradors es dediquen el restant de l'any a l'explotació d'eixes fibres, inclús els habitants de les planures a on no hi ha palma i lechuguilla apleguen a emigrar per llarcs periodos de temps a les regions montanyoses, generalment durant el temps de sequia, per a dedicar-se a esta activitat.
Varietats
[editar | editar còdic]
Hi ha vàries classes de ixtle: el de lechuguilla, el jaumave, el de maguey i el de palma. El primer és de fibra llarga i blanca; el segon és de fibra encara més llarga i més blanca; el de maguey és també blanc i de fibra llarga; i, per últim, el de palma és de fibra dura, curta i groguenca. En alguns llocs se li crida «pita».
Obtenció
[editar | editar còdic]El ixtle s'obté dels fulls centrals del agave lechuguilla usant el següent método: primer, els “talladores” recolecten els cogollos (fulls centrals del agave) i, en segon lloc, estos són tallats (antigament es tallaven en un os esmolat o es colpejaven els fulls contra roques per a aixina obtindre la fibra). Una volta que s'obté la fibra, esta es posa a secar al sol per varis dies; quan està seca, és transportada a les agències recopiladoras per a la seua classificació, despuix es distribuïx a les unitats fabriles per a ser industrialisada i introduir-se en el mercat.
L'industrialisació es realisa de la següent manera. S'inicia classificant i seleccionant manualment la fibra prenent en conte la seua llongitut i gruixa, pas seguit es rastrilla per a ser tractada industrialment. Despuix se li tallen les "caps" i "puntes", d'esta manera s'obtenen fibres de la mateixa llongitut. Posteriorment, és pentinada superficialment per màquines que la deixen suau i tersa, es finalisa empaquetant-la en tubos de paper que després són tallats i envasats generalment en caixes.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Ixtle: fibra natural reflex de sabers ancestrals» (en és). DILMUN. Consultat el 2026-06-18.
- ↑ «[1]». Consultat el 2026-06-18 (en és-ES).
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ixtle» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.