Anar al contingut

Agave vivipara

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Agave vivipara (Agave vivipara)

Agave vivipara, en diversos noms comuns: ixtli de Mèxic, maguey diví o theometl de Mèxic,[1] és una espècie pertanyent a la família de les Asparagaceae.

En el seu hàbitat
Archiu:Agave vivipara - Jardin Botanique de Lió - DSC05320.JPG
En el Jardí Botànic de Lió

Descripció

[editar | editar còdic]

Presenta un tronc curt i fulls lanceoladas de 120 cm de llongitut i 10 cm d'ample, de color vert pàlit a gris i vora blanca, generalment cóncaves en el fes i convexas en l'envés. Cada full du una espina terminal d'uns 3 cm de llongitut de color marró obscur. L'inflorescència té de 3 a 5 m d'altura en florés groc-verdosas que es disponen en umbelas. Si be és originària de Mèxic s'ha naturalizado en diverses parts del món, com per eixemple en Suràfrica, i Portugal.

Varietats

[editar | editar còdic]

El tàxon presenta 6 varietats botàniques, les que es llisten a continuació junt en la publicació vàlida i la seua distribució geogràfica:[2]

  • Agave vivipara var. deweyana (Trel.) P.I.Forst., Brittonia 44: 74 (1992). Mèxic (Tamaulipas, Veracruz)
  • Agave vivipara var. letonae (Taylor ex Trel.) P.I.Forst., Brittonia 44: 74 (1992). Guatemala, El Salvador.
  • Agave vivipara var. nivea (Trel.) P.I.Forst., Brittonia 44: 74 (1992). Guatemala
  • Agave vivipara var. rubescens (Salm-Dyck) P.I.Forst., Brittonia 44: 74 (1992). Mèxic
  • Agave vivipara var. sargentii (Trel.) P.I.Forst., Brittonia 44: 75 (1992). Mèxic
  • Agave vivipara var. vivipara (sense.: Agave angustifolia). Distribuïda en Mèxic a América Central.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Agave vivipara va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 323. 1753.[3][4]

Etimologia

Agave: nom genèric que va ser donat a conéixer científicament en 1753 pel naturaliste suec Carlos Linneo, qui ho va prendre del grec Agavos. En la mitologia grega, Ágave era una ménade filla de Cadmo, rei de Tebas que, al front d'una flota de bacantes, va assessinar al seu fill Penteo, successor de Cadmo en el tro. La paraula agave aludix, puix, a alguna cosa admirable o noble.[5]

vivipara: epítet latino que significa "vivípar".[6]

Sinonímia

A continuació es llisten els sinònims d'este tàxon conjuntament en molts dels noms no vàlits o illegítims:[7]

  • Agave deweyana Trel., Trans. Acad. Sci. St. Louis 18: 35 (1909).
  • Agave angustifolia var. deweyana (Trel.) Gentry, Agaves Cont. N. Amer.: 564 (1982).
  • Agave letonae Taylor ex Trel., J. Wash. Acad. Sci. 15: 393 (1925).
  • Agave angustifolia var. letonae (Taylor ex Trel.) Gentry, Agaves Cont. N. Amer.: 564 (1982).
  • Agave nivea Trel., Trans. Acad. Sci. St. Louis 23: 143 (1915).
  • Agave angustifolia var. nivea (Trel.) Gentry, Agaves Cont. N. Amer.: 566 (1982).
  • Agave rubescens Salm-Dyck, Hort. Dyck.: 306 (1834).
  • Agave angustifolia var. rubescens (Salm-Dyck) Gentry, Agaves Cont. N. Amer.: 566 (1982).
  • Agave angustifolia var. sargentii Trel., Rep. (Annual) Missouri Bot. Gard. 22: 99 (1911 publ. 1912).
  • Agave rigida Mill., Gard. Dict. ed. 8: 8 (1768).
  • Agave lurida Jacq., Collectanea 4: 94 (1791), nom. illeg.
  • Agave angustifolia Haw., Syn. Pl. Succ.: 72 (1812), nom. illeg.
  • Agave flaccida Haw., Syn. Pl. Succ.: 73 (1812).
  • Furcraea rigida (Mill.) Haw., Syn. Pl. Succ.: 74 (1812).
  • Agave jacquiniana Schult. & Schult.f. in J.J.Roemer & J.A.Schultes, Syst. Veg. 7(1): 727 (1829).
  • Agave bromeliifolia Salm-Dyck, Hort. Dyck.: 303 (1834).
  • Agave ixtli Karw. ex Salm-Dyck, Hort. Dyck.: 304 (1834).
  • Agave punctata Kunth, Enum. Pl. 2: 837 (1837).
  • Agave yxtli Karw. ex G.Dò in R.Sweet, Hort. Brit., ed. 3: 705 (1839).
  • Agave serrulata Karw., Allg. Gartenzeitung 10: 51 (1842).
  • Agave theoxmuliana Karw. ex M.Roem., Fam. Nat. Syn. Monogr. 4: 292 (1847).
  • Agave elongata Jacobi, Hamburger Garten- Blumenzeitung 21: 168 (1865).
  • Agave excelsa Jacobi, Hamburger Garten- Blumenzeitung 22: 215 (1866).
  • Agave flavovirens Jacobi, Hamburger Garten- Blumenzeitung 22: 270 (1866).
  • Agave houlletii Jacobi, Hamburger Garten- Blumenzeitung 22: 268 (1866).
  • Agave ixtlioides Hook.f., Bot. Mag. 97: t. 5893 (1871).
  • Agave rigida var. longifolia Engelm., Trans. Acad. Sci. St. Louis 3: 316 (1875).
  • Agave cuspidata Baker, Gard. Chron., n.s., 1877: 137 (1877).
  • Agave vivipara var. bromeliifolia (Salm-Dyck) A.Terracc., Prim. Contr. Monogr. Agave: 46 (1885).
  • Agave wightii J.R.Drumm. & Prain, Bengal Agric. Bull. 8: 15 (1906).
  • Agave angustifolia var. marginata Trel. in K.Linsbauer (ed.), Wiesner Festschrift: 343 (1908).
  • Agave aboriginum Trel., Trans. Acad. Sci. St. Louis 18: 34 (1909).
  • Agave endlichiana Trel., Trans. Acad. Sci. St. Louis 18: 34 (1909).
  • Agave lespinassei Trel., Trans. Acad. Sci. St. Louis 18: 33 (1909).
  • Agave zapupe Trel., Trans. Acad. Sci. St. Louis 18: 32 (1909).
  • Agave bergeri Trel. ex A.Berger, Hortus Mortolensis: 11 (1912), nom. nud.
  • Agave donnell-smithii Trel., Trans. Acad. Sci. St. Louis 23: 144 (1915).
  • Agave kirchneriana A.Berger, Agaven: 252 (1915).
  • Agave prainiana A.Berger, Agaven: 246 (1915).
  • Agave sicifolia Trel., Trans. Acad. Sci. St. Louis 23: 141 (1915).
  • Agave pacifica Trel., Contr. O. S. Natl. Herb. 23: 118 (1920).
  • Agave panamana Trel., Contr. O. S. Natl. Herb. 23: 114 (1920).
  • Agave yaquiana Trel., Contr. O. S. Natl. Herb. 23: 120 (1920).
  • Agave owenii I.M.Johnst., Proc. Calif. Acad. Sci., IV, 12: 999 (1924).
  • Agave prolifera Schott ex Standl., Publ. Field Columb. Mus., Bot. Ser. 3: 232 (1930).
  • Agave costaricana Gentry in Allan Hancock, Pacific Exped. Univ. S. Calif. 13: 195 (1949).
  • Agave angustifolia var. marginata Gentry, Agaves Cont. N. Amer.: 564 (1982), nom. inval.
  • Agave vivipara var. marginata P.I.Forst., Brittonia 44: 74 (1982), nom. inval.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871
  2. ↑ Royal Horticultural Society, Kew. A detailed checklist for Agave vivipara.
  3. ↑ «Agave vivipara». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 1 de juliol de 2012.
  4. ↑ Agave vivipara en PlantList
  5. ↑ García-Mendoza, A. J. (2012). Mèxic, país de magueyes. Suplement "La Jornada del camp". La Jornada, dissabte 18 de febrer de 2012, no. 53, p. 4. Versió electrònica: Artícul sobre els distints tipos de magueyes o mezcales o agaves
  6. ↑ En Epítets Botànics
  7. ↑ Royal Horticultural Society, Kew. A detailed checklist for synonims of Agave vivipara.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. 2008. 1–860. In O. Hokche, P. I. Berry & O. Huber Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçola. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Agave_vivipara&oldid=664883»