És la segona ciutat més poblada de l'estat solament despuix de la capital estatal, en tindre en 2020 una població de 177 719 habitants, lo que representa el 12,6% del total de població estatal, d'acort en el conteo i delimitació oficial realisada pel Institut Nacional d'Estadística i Geografia.[1] La població de la Zona metropolitana de Sant Joan del Riu ascendix a 370 005 habitants.
Sant Joan del Riu és un important enclavament industrial en la rodalia de la ciutat capital de Querétaro. Ademés conta en cada volta un major número d'atractius turístics. Molts dels hotels d'este municipi es troben estajats en antigues facendes colonials. També va ser un punt clau en el desenroll històric del país per trobar-se en el camí real terra adins i conte també en un particular museu: el Museu Panteón de la Santa Vora Cruz (abans Museu de la Mort), este recint s'ubica en un antic cementeri de mitan del sigle XIX i hostaja 450 tombes de la mateixa manera que una vista panoràmica de la ciutat.
Sant Joan del Riu és un dels grans productors d'ópal en el país, les mines més antigues es troben prop dels llímits del veí municipi de Tequisquiapan; Sant Felipe i la Carbonera, les més importants de la regió.
El 24 de juny de l'any 1984, l'Ajuntament de Sant Joan del Riu encapçalat per l'ingenier Leopoldo Peralta Navarrete, en sessió solemne de Cabildo va declarar l'escut oficial. El resultat del disseny va ser d'una convocatòria que es va llançar per a tal efecte de la qual va resultar guanyador el pintor Héctor Raúl Rojas López a qui, en eixa mateixa sessió, se li va nomenar Fill Predilecte de Sant Joan del Riu.[4]
Este escut es compon d'un blasón tradicional acompanyat d'un parell de cenefas que descendixen des de la part superior i s'unixen en la part central inferior. L'escut de Sant Joan del Riu és un compost, de tipo espanyol, que aixina com el portugués i el flamenc (països que varen rebre influix espanyol) és redonejat en la base en la forma d'un arc de mig punt invertit.
El blasón es dividix en tres quarters que contenen aspectes representatius del municipi: en el mig superior s'ubica l'image del Sant Patró Sant Joan Batiste representat en mig cos; després, simbolisant el devindre històric, està el pont de cinc arcs: el gran pont de pedra, representant la fundació, la evangelización i el desenroll durant el virreinato.
El mig inferior es dividix, a la seua volta, en dos quarters que representen el moment previ a la evangelización: a la sinistra s'ubica la rodela otomí que simbolisa les nostres raïls prehispánicas, quan els espanyols varen aplegar a Iztacchichimecapan (antic nom de Sant Joan del Riu) a la conquista. A la destra la representació del Regne d'Espanya com a significat d'els qui funden el poble. En la part baixa del blasón s'ubica un gallardete que du inscrit el nom del municipi: Sant Joan del Riu.
L'autor de l'escut va prendre elements de l'heràldica per a la seua creació, incloent com a base de la composició el representatiu Pont de Pedra, sobre ell l'image del patró Sant Joan Batiste -recordant la data del 24 de juny de 1531, dia de Sant Joan Batiste en que va ocórrer, segons la llegenda, la fundació espanyola de Sant Joan del Riu- i la representació del Regne d'Espanya en els seus colors característics en les torres del Regne de Castella i els lleons rampantes del Regne de León, que ya ací es mostren unificats.
Est és l'escut original a colors en disseny estilisat. És l'obra original de l'autor. Els esmalt (colors) que integra són els següents: metal: or; i cinc esmalt: gules (roig), azur (blau), sabre (negre), sinople (vert), leonado (marró) i carnación (carn).
L'esmalt heràldic designa l'atribut cromàtic d'un camp o d'un fondo. Es tracta de colors simbòlics: aixina, per eixemple, el gules es representa per un roig siga bermellón, escarlata, carmín o un atre. Els esmalt estan repartits en tres grups: els metals, composts essencialment del or i l'argent; els colors, composts essencialment del azur, del gules, del sabre, del sinople i del púrpura; i també Els forros, composts essencialment del armini i del vero, aixina com de les seues innumerables variants; són de fet composicions "bicromáticas", reunint un esmalt en un metal.
En lo que ara ocupa la superfície municipal de Sant Joan del Riu, en la vora del riu que du el mateix nom, s'han trobat vestigis de l'antiga cultura Otomí en ascendència de Chupícuaro, llegats que indiquen que la zona va ser habitada cap a l'any 400 a. C. Els antics pobladors eren recolectors sedentarios; portadors d'una cultura i forma de vida complexa. Es considera com una de les organisacions socials més antigues del altiplano mexicà. La cultura Otomí va aportar alvanços molt importants, sobretot en el cultiu de la dacsa, frijol, carabassa i maguey.
Els otomíes, despuix de tindre grans alvanços en l'agricultura, es varen agrupar en la regió entorn al cerro Techimacit (hui barri de la creu); en la cañada que forma el llit del riu; varen construir les seues cases formant el poblat que varen cridar Ixtachichimecapan, que significa terra de Chichimecas blancs, i el cacic dels quals era Mexici qui posteriorment va rebre el nom cristià de Juan.[5]
Sant Joan del Riu es va fundar com a vila d'indis el dia 24 de juny de 1531 (encara que per a alguns autors, com Agustín Ruiz Olloqui la data verdadera de la fundació és el 24 de juny de 1526, la qual apareix en un document de la colónia que tracta sobre un assunt d'aigües i que actualment permaneix en l'Archiu Històric Municipal), i va ser denominada aixina per ser eixe dia la festivitat de Sant Joan Batista, i per quedar a la vora d'un caudaloso riu, se li va aplicar també el "del Riu". cal senyalar que és al voltant d'esta data que se celebra anualment la fira de la ciutat, en la que tenen lloc corregudes de bous, jocs mecànics, concerts i demés events culturals.
Sant Joan del Riu marcava, junt en Santiago de Querétaro, una frontera de salvaguarda durant la confrontació entre els grups chichimecas cridats bàrbars i l'expansionisme virreinal; temps més alvance, abdós ciutats varen ser el punt intermig entre fundos miners de Zacatecas i Sant Luis Potosí en la Ciutat de Mèxic.
Una volta fundada la vila i donada per conquistada pacíficament, es va començar la llabor organisativa i d'edificació; es va erigir la primera capella del poble construïda pels religiosos franciscanos i es va realisar el traçat dels carrers principals «sobre una àrea de 2 500 vares quadrades de bona terra i suau pendent». El Poble de Sant Joan del Riu, capçalera de la seua Feligresía i de la Jurisdicció, està fundat en una ala que mira al nort i Ponent que arremata en una vall quebrada insensiblement, que està cercat en tots els llocs de cerros i lomas.
La llabor constructiva durant el XVI, es va restringir a l'àmbit de l'organisació de la vila i a resoldre certs problemes immediats. Un dels primers elements urbans d'us comunitari va ser la construcció del pont sobre el riu Sant Joan, que durant l'época de pluges pràcticament deixava incomunicada a la població. Este assunt afectava tant a la població sanjuanense com als interessos del govern virreinal, principalment per ser lloc de trànsit i descans dels constants viagers en carregaments d'argent, que venien del Nort en rumbo a la Ciutat de Mèxic. El pont que va aliviar el problema és atribuït a Fra Sebastián d'Aparicio i es va construir en l'any de 1561 (hui avinguda Benito Juárez, front al panteón municipal). Ya que el trànsit pel pont ademés de ser pesat era constant, en 1621 va tindre que ser reconstruït. Miguel Hidalgo va passar per este pont.
Av. Juárez i Portal del Diezmo que data de mitan de el XVIII.
A principis de el XVIII, a instàncies del govern virreinal es va tornar a reconstruir, tenint com resultat un pont molt més sòlit i vistós que els dos anteriors: construït sobre cinc arcs i plaques de pedrera que a la data es mantenen vigents. Este pont es va concloure el 23 de giner de 1722 governant el duc de Linares.
Ademés d'este rellevant element urbà, varen escomençar a guanyar terreny les iglésies, temples i convents en la seua respectiva influència ideològica. L'antic caixco urbà de Sant Joan del Riu és similar al de Querétaro, en el qual varen quedar inclosos dos tipos de traçat, la traça irregular que se supon va ser la zona indígena antiga en a on es va edificar el temple per a indígenes del Calvari (cridat aixina per la sinuosidad i pendent del terreny en a on es troba enclavado). L'atre traçat de carrers coincidix en la pràctica espanyola d'eixe llavors «a cordel», l'element urbà de la qual i d'unió era el temple per a espanyols de Sant Joan Batiste. A abdós edificis se'ls varen anexar camposantos, del primer encara es conserva el nom original de Santa Veracruz. En 1670 es va formalisar la primera escola de lletres per a chiquetes, rebent el nom de «Beaterio de La nostra Senyora dels Dolors», fundat per les Germanes Terceres de l'Orde de Sant Francisco, mateixa que en l'any de 1683 va ser reorganisat pel venerable dray Antonio Margil de Jesús, de qui es conta una interessant llegenda. En 1672, es va fundar l'Hospital i Convent de Sant Joan de Deu, per a l'atenció dels malalts que hi havia en la ciutat i els visitants que es detenien al seu pas, hui este edifici és ocupat dignament per l'Universitat Autònoma de Querétaro. En 1693 es va iniciar la construcció d'una nova iglésia parroquial, mateixa que va ser consagrada el 25 de juliol de 1729 i dedicada al sant patró de la ciutat, sant Juan Bautista. Per eixes mateixes dates es va concloure la construcció del temple i convent de Sant Dumenge; el mencionat convent es localisa en el carrer principal de Sant Joan del Riu, per l'entrada del camí real (en el hui creuament de les avingudes Juárez i Saragossa). La seua frontera és de pedrera, adornada en tres escuts: La Mercé, Sant Francisco i Sant Dumenge.
En el dia 3 d'abril de 1847, i en el marc de la guerra entre Mèxic i els Estats Units, el govern de l'Estat va otorgar a la llavors Vila de Sant Joan del Riu el títul de ciutat. Cap a 1855, l'indústria i el comerç varen tindre un important impuls. Entre els establiments i empreses més rellevants de l'época es contaven: barberies, fusteries, coheterías, curtidurías, fàbriques de cervesa, herrerías, molins de blat, pailas de sabó, trapiches de cotó, forns, platerías, tallers de pintura, sastrerías, sombrererías, talabarterías, telers de llana i manta, tallers de rebozos, sabateries i fusterías.
En 1863, Benito Juárez, en la seua fugida a Sant Luis Potosí, va pernoctar en Sant Joan del Riu i, en 1867, Maximiliano de Habsburgo va llançar en esta ciutat una de les seues últimes proclames, en la qual exhortava a la població a defendre "l'Independència i l'orde interior del país". Posteriorment, en el cerro de les Campanes de la ciutat de Querétaro era fusilat junt als generals Miramón i Mejía.
En l'última década de el XIX Sant Joan del Riu va participar del desenroll ferroviari en tendir-se la via del Ferrocarril Nacional Mexicà i, anys més vesprada, en assentar-se en esta ciutat la "Casa Redona" per a la reparació de màquines de vapor.
Durant el periodo 1960-1970, Sant Joan del Riu va iniciar la seua transformació urbana, econòmica i social del fort impuls donat al procés industrializador, comercial i de comunicacions; factors que han colocat actualment a este municipi com el segon en importància en l'Estat de Querétaro.[6]
Vista parcial de la ciutat des del cerro de la venda
La ciutat es troba assentada en una vall sedimentario centre d'una rica zona agrícola en abundants corrents subterrànees d'aigües termals d'uns 37.5 °C. Rodegen a la vall de Sant Joan les serranías de la Clau (2450 m s. n. m.) de Xajay (2750 m s. n. m.) d'Escolàstiques (2800 m s. n. m.) i Jingó (2500 m s. n. m.).
Sant Joan del Riu posseïx un clima semiseco, les pluges cauen principalment en l'estiu. La neu és rara en esta zona, encara que els cerros al noreste de la ciutat s'han vist coberts en una llaugera capa blanca.[7]
La flora en Sant Joan del Riu, tractant-se en un estudi general, s'acomoden la flora "Mezquital", de les regions compreses entre els 1,400 i 2,000 metros sobre el nivell de l'mar. No obstant, especialisant l'estudi, podem dir que hi ha amplitut de flora.
La zona "Mezquital" està composta d'arbres menuts i grans arbustos, com el mezquite, piru o pirul, pal beco, ungla de gat, junc, huizache, garambullo, granjeno i nopal; donant-se també les plantes de tipo desértico, com la biznaga i els òrguens.
En un estudi especialisat, trobem multitut de plantes, sent les més abundants:
arbres i arbustos; acacias, capulincillos, cedre, ciprer, encino, fresno, higuerilla, llorer, madromo, morera negra i morera blanca, nogal, palma, patol (chocolon), pi blanc, roure, sauce i tepozan.
Arbres i arbustos cultivats: Albocat, albercoc, capulín, chirimoyo, cidra, durazno, granat, guayabo, higuera, llima dolça i llima agre, manzano, codonyer, taronger, parres (es cultiva la vinya des de el XVI), perales, perones i tejocotes.
Plantes selvades: acahual, aceitilla, gingibre, ajenjo, verdolagas, cardones, coyol, granereta, gordolobo, fenollera, pericón, jara, jitomate, tomata i jitomate negre i blanc, mala dòna (cridada aixina per la seua coberta de pèls urticantes, este arbust a sovint s'utilisa per a cercar les hortes i els sembrats), malves, mastranzo, mostaça, ortiga, quelites, sábila, tianguis, trébol, herba del venado, altamisa.
Plantes cultivades: bledes, alverjones, carchofes, cotó (s'ha cultivat en curta cantitat, pero en excelents resultats), alls, alpiste, api, safrà, betabel, borraja, cacahuate (en magnífics resultats), carabasses, camote, canya de Castella, ordi, ceba, chía, chícharos, chiles de diverses classes; chayote, col, coliflor, colinabo, culantro o celiandre, espárragos, espinacs, espinosilla, fraules (en molt bon resultat), frijol, cigró, faves, epazote, jícama, jitomate, lletuga, llentilla, linaza, lli, dacsa, meló, papes, ruda, meló d'Alger, tomata, blat, hierbabuena i carlotes.
Plantes venenoses: calabacilla, capulincillo, cicuta, guau i rekajar.
Plantes per a tenyides: cascalote, muicle, pal dolç, sanc de Drago i zacatlaxcala.
Fustes per a construcció: àlber, cedre, encino, fresno, ocotillo, pi, roure i sabino.
Flores: agapando, alcatraz, alfombrilla, artemisa, rosella (esta flor va desaparéixer en la prohibició de la seua plantío); azahar, azucena, campanela, caragol, chinencs, clavellineres, dalias, espuela de cavaller, flor de maig, flor de Nochebuena, flor de passió (flor bella i rara); floripondio, gerani olora de nit, hortensia, jazmín, lliri, llorer rosa i blanc, madreselva, mant de la Verge, margarita, mirasol, mirto, mastuerzo, nardo, nopalillo, perritos, plúmbago, pensament, roses de Castella i selvada, quebra plat, trompetilla, vara de Sant Josep, hedra i cempaxúchitl.
Els animals que viuen en el Municipi de Sant Joan del Riu són: Cavalls, asno, bous, porcs, coyots, llops, rabosot, cacomixtles, mapaches, tlacuaches, fardes, furons, onces, armadillos. Guajolotes, gallines; en les ciénegas trobem gangas i agachonas, colomes huilotas, tórtolas, guales; en temps de fret ànets i oques emigrants; pichones, aguilillas, quebrantahuesos, tordos, cuervos, zopilotes, cenzontles, cuitlacoches, jilgueros, clarines, calandrias, moradures, cheus blaus i grisos, verdines i dominicos. Tecolotes, lechuzas i rat penat. Bagres, carpes, granotes i tortugues de chicotetes dimensions. Escurçons de cascabel, alicantes, coralilla; lagartijas, sapos i camalleons.
Principals almagasenament en la conca del riu Sant Joan
La població municipal està constituïda (preliminars, cens 2010) per 117 639 hòmens i 124 053 dònes, en una proporció de 94.8 hòmens per cada 100 dònes. El número de vivendes habitades va ser de 61 731, tenint aixina un número mig de 3.915 habitants per vivenda (2010).
La taxa de creiximent anual del municipi en el periodo 2005-2010 va ser del 3,23 %, mentres que la taxa de la ciutat va ser del 3.01 % (entre el 2000 i 2005 va ser de 3,5 %). Per això, Sant Joan del Riu és una de les localitats en major taxa de creiximent i, de fet, una de les més altes de tot el país, despuix de ciutats com Tijuana, Reynosa, Cancún i Plaja del Carmen.
↑«Camine Real de Terra Adins» (en espanyol). whc.unesco.org. World Heritage Convention UNESCO. Consultat el 6 d'agost de 2019.
↑«Camine Real de Terra Adins» (en espanyol). programadestinosmexico.com. Programa Destins Mèxic. Consultat el 6 d'agost de 2019.
↑Sáenz Bárcenas (2018). «Heràldica de Sant Joan del Riu, Querétaro.», Sáenz Bárcenas, Ubaldo Neftalí. (ed.). Crònica de Sant Joan del Riu, Querétaro. Tom I. 2018., Sant Joan del Riu, Querétaro.: Municipi de Sant Joan del Riu, Querétaro., pp. pp. 108-111.
↑Sáenz Bárcenas (2017). «La fundació de Sant Joan del Riu, Querétaro.», UAQ. Municipi Sant Joan del Riu, Querétaro. (ed.). 500 anys Sant Joan del Riu., Querétaro, Mèxic.: Universitat Autònoma de Querétaro. Municipi de Sant Joan del Riu, Querétaro., pp. pp. 18-35. ISBN 978-607-513-209-9.
Percentage de població (de més de 15 anys) que és analfabeta: 5,38% (el 3,97% dels hòmens i el 6,67% de les dònes del municipi). Grau promig d'escolaritat (en la població de més de 15 anys): 8,76 (8,98 en els hòmens i 8,56 en les dònes).
En la capçalera municipal donen servici a la població el centre de salut urbà "La Floresta" que es troba situada a uns quants quilómetros de l'Hospital General, i el centre de salut urbà ubicat en Av. Juárez Pte. (Antigament l'Hospital General) i l'Hospital General, sent depenents de la Secretaria de Salut de l'Estat de Querétaro (SESEQ); l'Hospital General de Zona N.° 3, la clíniques urbanes N.º 6 i 7, dependent de l'Institut Mexicà del Segur Social (IMSS); l'hospital de Creu Roja, ademés de vàries clíniques i hospitals particulars. En la zona rural presten servici clíniques rurals dependents de SESEQ, aixina com clíniques i consultoris particulars brindant en açò el servici de salut al 100 % de la població en el municipi.
Tant l'Hospital General de el SESEQ com l'hospital de Zona de el IMSS brinden atenció mèdica de 2.º nivell, encara que cal destacar que l'ex-Hospital General (SESEQ) en anys recents va destacar sobretot l'Estat de Querétaro en guanyar el Premi Nacional de Calitat; ademés de la població del propi municipi, a la dels municipis aledaño, incloent dels estats d'Hidalgo, Mèxic i Michoacán, brindant servici a més de 500,000 habitants, per lo que en alguns casos resulta insuficient el servici. Els servicis d'atenció a urgències els atén principalment la Creu Roja Mexicana delegació Sant Joan del Riu, ademés existixen diverses agrupacions de respal com a Comissió Nacional d'Emergència, Bombers Voluntaris i Ambulàncies BEYEN, els qui conten en una història de 36 anys de servici i experiència en diferents tipos d'emergències aixina com rescate vehicular, incendis en casa habitació, accidents en els quals es veuen involucrats materials perillosos, entre uns atres.
Despuix de la catàstrofe registrada el 19 de setembre del 2010, a on l'ex-Hospital General quedara inundat, es va començar un gran esforç per a la construcció d'un nou hospital general. En ajuda de les aportacions econòmiques federals i estatals en un lapsus aproximat d'un any es va concloure l'obra. El 21 de febrer de 2012 es develó la placa de cobertura universal del segur popular, a dies de l'inauguració d'este Hospital General Sant Joan del Riu, en la presència del president de la república Felipe Calderón Hinojosa i en companyia del governador José Calçada Rovirosa. L'hospital actualment conta en una gran varietat d'especialitats, de la mateixa manera que en equips de la més alta tecnologia i instalacions àmplies i bastes per a brindar el servici de salut a tota la població que ho requerixca.
Percentage de població (de més de 12 anys) econòmicament activa: 55,34% (el 73,64% dels hòmens i 37,98% de les dònes estaven treballant o buscant ocupació). Percentage de la població activa que està ocupada: 94,89% (el 93,86% dels hòmens i 96,78% de les dònes actives econòmicament tenen ocupació).
Les principals activitats econòmiques del municipi són: l'indústria, comerç i l'Agricultura, ademés de ser un dels principals destins turístics de l'estat.
Gràcies a la seua ubicació geogràfica entre la Ciutat de Mèxic i la ciutat de Querétaro, aixina com l'intercanvi comercial que hi ha entre el centre, Bajío i Nort del país, pel que transiten mercaderies, maquinària i diversos productes importants, fan de Sant Joan del Riu un important pol de desenroll Industrial. Recentment en l'arribe de l'indústria de autopartes i la creació de noves zones industrials, Sant Joan està reprenent el seu lloc com un dels municipis en major creiximent industrial, no solament de l'estat, si no a nivell Bajío.
Una atra de les grans ventages en les que conta el municipi.
En el sector del comerç, Sant Joan del Riu és el segon en importància a nivell estatal, conta en cinc mercats públics, Mercat Juárez, Mercat Reforma, Mercat Pedregoso, mercat 5 de maig i Mercat Orient. També, conta en una Central d'Abasts Regional a les afores de la ciutat, que beneficia a tot el Bajío, incloent municipis d'Hidalgo i Estat de Mèxic.
Existixen vàries tendes d'autoservici i departamentals, entre les que destaquen:
Aixina com varis Hotels 5 i 4 estreles com Hampton Inn, Holliday Inn; vàries cadenes de restaurants de menjar ràpit Domine's Pizza, Vips, The Italian Coffee Company, aixina com pizzeries locals, entre unes atres.
Centre comercials com:
Centre comercial
Establiments Disponibles
Plaça Soriana
Soriana Híper, Coppel, BBVA, Cinebox, Elektra, AutoZone, restaurants de menjar ràpit com Little Caesars Pizza, restaurants de menjar chinenc entre uns atres.
És una Regió Agrícola per excelència, gràcies a la riquea del sol i la presència d'aigua. Ademés la vall de Sant Joan del Riu està considerat com un dels més fèrtils del país, i açò ho evidencien les numeroses facendes que durant els sigles XVII a el XX es varen assentar en la zona.
En el municipi es conta en una superfície de 77,990 hectàrees, de les que 61,785 són ejidales (79.2%) i 16 205 són chicoteta propietat (20.8%). Mateixes que a la seua volta es dividixen en 38 215 hectàrees de temporal, 8 900 de rec, 27,570 de agostadero, 1,331 de boscs i 2,340 varen canviar d'us agrícola a urbà. En estes àrees agrícoles es conta en infraestructura de respal com: carreteres, preses, sistemes de rec, cellers i maquinària, aixina com els corresponents centres de consum i comercialisació. Els principals cultius en el municipi són: alfalfa, avena forrajera, dacsa, fríjol, sorgo, blat, chile sec, nopal, raïm, durazno i hortalices com el brócoli i el jitomate.
És important mencionar que Sant Joan del riu és un dels principals productors de roses a nivell nacional, i que estes són exportades a tot el país i alguns països de l'estranger; estes són algunes sifres importants a mencionar:
70 hectàrees en el ejido de la comunitat El Organal
A uns quants minuts de la ciutat de Sant Joan del Riu es troba el fraccionament residencial i Club de Gòlf Sant Gil. Just a peu de carretera este immens complex oferix una gran varietat de servicis. El camp de 18 clots està ben acondicionat i és sèu d'importants tornejos nacionals i internacionals. Sant Gil conta en un bell llac, casa club i amplis jardins.
Ubicat en Blvd. Pas dels Guzmán s/n, Centre. Este bell parc conta en àmplies instalacions deportives com són canches de básquetbol, fútbol ràpit, voleibol, pista de patins, àrea de palapas, cafeteria, pista per a córrer i jocs infantils. El parc és ideal per a gojar en família una agradable fi de semana.
Ubicat en Av. de les Garzas S/n Colónia Indeco. Esta unitat deportiva conta en un auditori d'àmplia capacitat per a gojar de les trobades deportives i culturals que ahí es desenrollen. Conta en canches de básquetbol, voleibol, àrea de jocs infantils i una cancha de fútbol en les mides reglamentàries, aixina com en una pista d'atletisme. Ideal per a l'espargiment i per a aquelles persones que agraden de practicar el deport.
Ubicat en el cantó de Av. de les Garzas cantó en Av. Riu Moctezuma, va ser inaugurat en agost de 2021, és un espai recreatiu per a la zona oriente de la ciutat, en lo que alguna volta va ser el brode Benito Juárez. Conta en diverses àrees de recreació i espargiment per a totes les famílies de la ciutat.[7]
Centre cultural i de servicis, conta en una biblioteca virtual, taller de dansa i pintura, oficines de l'Institut Municipal de la Dòna, Registre Civil i oficines de Finances. Es troba en la colónia Indeco, en l'immoble recuperat de l'ex-Hospital General.
Ubicat en carretera Sant Joan del Riu - Tequisquiapan km 6. Este centre deportiu conta en vàries canches de fútbol; entre elles una en les mides reglamentàries, ademés de vàries canches de voleibol i básquetbol i àrea de jocs infantils, aixina com una alberca en fossa de clavats i plataforma; banys, vestidores i servici de cafeteria.
El centre cultural i de convencions José María Morelos i Pavón, està ubicat en carretera Panamericana s/n, colónia Lomas de Guadalupe. En este lloc es troben instalacions deportives i culturals. Aixina mateix conta en un auditori en capacitat per a tres mil persones, aixina com canches externes de voleibol i básquetbol, i servici de cafeteria i banys.
Pont de l'Història. Ubicat en Av. Benito Juárez Pte. front al Panteón Municipal. Per la seua situació geogràfica era pas obligat per a la arriería i carreros que anaven al Nort i Ponent de la Nova Espanya. Des de mediats de el XVII se li va cridar a Sant Joan del Ric “Gola de Terra Adins”. Va ser parada forçosa per ser aduana a on es cobraven les alcabalas de tota classe de mercaderies, sobretot del aguardiente, que era severament inspeccionat. Les grans avingudes del riu era motiu de queixes per part dels amos de recuas, aixina com de comerciants i viagers, que els impossibilitava seguir el seu camí mentres el riu no baixara, estant obligats a passar varis dies en el poble, en les consegüents despeses imprevists. Governava la Nova Espanya don Francisco Fernández de la Cova, Duc de Albuquerque, Marqués de Cuéllar, qui va prendre en les seues mans este greu problema. Va ordenar a l'arquitecte espanyol Pedro de Arrieta, la construcció d'un pont per a Sant Joan del Riu, la construcció del qual va iniciar el 9 de febrer de 1710 i es va terminar el 23 de giner de 1711, Governant la Nova Espanya don Fernando de Alencastre Noroña i Silva Duc de Linares Marqués Valdesfuentes.
En febrer de 2010, es varen commemorar els 300 anys del Pont de Pedra, conegut popularment com a Pont de l'Història, en a on s'ha destacat este monument per ser símbol del llegat, que les diferents generacions han deixat a través dels anys en la seua tasca per fer de Sant Joan del Riu un millor lloc per a viure.
El Pont de pedra, va començar a construir-se el 9 de febrer de 1710 per l'arquitecte mexicà Pedro de Arrieta -qui ademés va ser un dels arquitectes que varen dissenyar la Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic i la Colegiata de Guadalupe (antiga Basílica)-, atenent el mandat del Virrey duc del Albuquerque, Don Francisco Fernández de la Cova, Marqués de Cuéllar, d'edificar este accés.
En concloure la construcció el 23 de giner de 1711, es va crear ademés com el pont “més utilisat“ entre la Ciutat de Mèxic per a comunicar-se en tot el bajío, especialment entre les entitats mineres com Guanajuato, Zacatecas o Sant Luis Potosí i de la mateixa manera en que el seu moment va ser de gran utilitat per a creuar el gran cabal del Riu sant Juan, a 300 anys de la seua construcció seguix sent un dels principals accessos a esta ciutat. Aixina mateix ha segut històricament, pas obligat de tots aquells que varen lluitar fa 200 anys per l'Independència de Mèxic i fa 100 en el moviment revolucionari.
Portal del Diezmo. És el centre cultural més important de Sant Joan del Riu. Actualment conta en 2 galeries d'art, 1 foto teatre, la Biblioteca Pública Municipal Juan Wenceslao Sánchez de la Barquera i Morales i l'Archiu Històric Municipal. Es troba en l'antic Camí Real de Terra Adins i va ser amprat per a recaptar imposts eclesiàstics. El Camí Real de Terra Adins era la ruta per la que passaven insistentment minerals, mercaderies i persones durant el Virreinato. Este camí era llarc i, a través del seu rumbo, va ser creant riquea i desenroll.
<o>Santuari Diocesà de La nostra Senyora de Guadalupe</o>. Ubicat front a la plaça Independència. Els antecedents a la construcció de l'actual iglésia parroquial daten del 9 de maig de 1689, a on el clero i els veïns de Sant Joan del Riu, es varen dirigir al Virrey don Gaspar de la Cerda Sandoval Silva i Mendoza, Comte de Galve, en l'objecte d'obtindre el permís per a la seua construcció. L'edificació és de construcció neoclàssica, elegant i d'àmplies llínees que la tornen distinguida. Als indis se'ls doctrinaba i dia missa en una capella techada en tejamanil que estava en terrenys a on es va construir la parròquia dels espanyols. Actualment es venera a la Verge de Guadalupe en el seu interior.
<o>Temple del Senyor del Sacre Monte</o>. Ubicat en Av. Juárez Ote. en el Jardí de la Família. Iglésia que es va començar a construir en terreny cedit per l'Ajuntament de la Vila, en les copioses almoines dels fidels. El permís per a la seua construcció va ser donat pel governador de l'Estat el 4 de Agósto de 1826. Ahí es varen realisar festivitats religioses el divendres 20 de novembre de 1831, en la bendició i dedicació del Temple. En terminar els tres dies de festes religioses varen començar sis dies de festes profanes.
Temple i antic convent de la Preciosa Sanc de Crist (Sant Dumenge). Ubicat en Av. Juárez i Saragossa. La fundació del convent es va fer per despachos i llicències del Exmo. Sr. Virrey don Melchor Portocarrero Lasso de la Vega, Comte de Monclova, de data 26 de Enéro de 1690, en l'objecte de que els religiosos malalts que misionaban la Serra Grossa, passaren a curar-se a este convent, ya que Querétaro els quedava més retirat. Dit convent pertanyia a la Santa Província de Santiago de Predicadores, denominant-se Convent de la preciosa Sanc del nostre Senyor Jesucristo de Sant Joan del Riu. La vesprada del 6 de setembre de 1823 varen aplegar les urnes fúnebres que contenien els cràneus de don Miguel Hidalgo i Costella, Ignacio Dellà, Mariano Jiménez, aixina com els restants de don Francisco Xavier Mina i Pedro Moreno, els quals varen ser velats en este convent. El convent és senzill i està ocupat en l'actualitat per la Presidència Municipal.
Temple parroquial de Sant Joan Batiste. Ubicat front a la plaça dels Fundadors. La primera iglésia que va haver en el poble, es va construir en el predio que ocupa actualment el que va ser conegut com a temple del Sagrat Cor i va ser lloc d'enterrament del militar i explorador Miguel Caldera. Tenia el seu panteón cap al Ponent, en lo que actualment és plaça dels Fundadors. En el següent sigle i cap a fins d'ell, es va demanar tirar l'iglésia, i no és sino fins a principis de 1700, quan va ser derribada fins als seus fonaments; ya que era chicoteta i construïda en terra. El senyor cura don Esteban García Rebollo, que no tolerava la discriminació racial, ya que es dia parròquia dels Naturals, li va consagrar en el nom del Temple del Sagrat Cor, en el 2006 va passar a ser la parròquia de Sant Joan Batista.
Plaça Independència. Ubicada entre els carrers d'Hidalgo i Guerrero, Centre. S'ubica en el Centre de la ciutat. En ella s'alça una columna, construïda en honor a l'Emperatriu Carlota. A la caiguda de l'imperi va ser dedicada a l'Independència. Té una àmplia làpida de marbre en la que ostenta la data d'intervenció ordenada per l'Ajuntament de Sant Joan del Riu i diu: “EL AYUNTAMIENTO EN HONOR A LA INDEPENDENCIA NACIONAL 1865”. La bendició de la font que es va construir al voltant del monument a la Llibertat va ser el 19 de març de 1887. En un principi la columna estava adornada en la seua part superior per un àguila feta de bronze, la qual va ser destruïda per un raig.
Jardí de la Família (antiga Plazuela del Sacre Monte). Va sorgir com a plaça pública despuix de la construcció del Temple del Senyor del Sacromonte en 1832, l'últim temple construït en el centre de la ciutat en un estil de l'época virreinal. Té una font d'aigua i en 1994 durant l'any internacional de la família es va colocar una estàtua de marbre en la figura d'una família, per açò la plaça es coneix com a Jardí de la Família.
Plaça dels Fundadors. Ubicada entre els carrers d'Hidalgo i 16 de Setembre. En un principi formava part del temple del Sagrat Cor, en ell es trobava ubicat el panteón. Posteriorment va passar a ser el Jardí Cosío i després Jardí Porfirio Díaz; també se li va cridar Jardí Madero i finalment en l'any de 1981, va ser remodelat com actualment ho coneixem, en el seu kiosco. En ell es troba un monument en honor als fundadors de Sant Joan del RiuArchiu:Jardin de la Familia.jpgPlaça Jardí de la Família
Museu Panteón de la Santa Vora Cruz (abans Mort de la Mort), ubicat en el andador 2 d'Abril No. 52-A, en el centre històric de la ciutat. A este museu se li crida Museu de Lloc, perque l'edifici que li dona cabuda i sentit és el Cementeri de la Santa Veracruz. El proyecte per a la construcció d'este cementeri va ser presentat per l'arquitecte Guadalupe Perrusquía i el Sr. Felícitas Osornio en 1853; al que l'Institut Nacional d'Antropologia i Història va rescatar de l'abandó en 1981. El Museu de la Mort inaugurat en 1997 té per objecte mostrar l'importància que el ser humà li dona a l'acte de morir. Les maneres han canviat i hui presenta alguns rituals que els mexicans realisen a lo llarc de la seua història. Ahí es poden conéixer alguns antecedents de cóm es ritualizaba als habitants morts d'estes terres ans que aplegaren els espanyols a conquistar-les.
Sala Museográfica Ixtacchichimecapan (tancat pel moment), en l'avinguda Juárez, a un costat del temple del Sacromonte, s'ubica dins de les instalacions de l'edifici conegut com a Centre Històric i Cultural, en ell s'observen diferents peces arqueològiques que mostren les diferents etapes d'ocupació que es varen tindre durant l'época Prehispánica en Sant Joan del Riu. L'edifici que alberga a este museu és una casona construïda en antecedents del sigle XIV, que varen ser les cases consistorials d'administració virreinal i la real presó.
Cerro i Barri de la Creu. Durant l'época prehispánica este lloc va ser un centre ceremonial i posteriorment un lloc de cult catòlic en a on es realisen festes populars. Conta en una ermita de 1679 en la que es venera a la Santa Creu i una capella en els 40 del sigle passat.
L'ópal, pedra semipreciosa, s'extrau de les mines de Sant Joan del Riu en cantitats considerables. Cada una posseïx infinitat de colors que varien en la direcció de la llum solar. Els ópal són treballats magistralment per artesans del lloc, entre ells podem citar a la família Cabrera que té quarantaquatre anys en l'eixercici del bell art de la lapidaria. Actualment per la seua favorable acceptació en el mercat, els treballs d'ópal s'exporten a l'estranger, principalment al Japó, a on són considerats com un valiós amulet.
En els tradicionals portals, s'instalen Senyores que venen elaborades carpetes teixides a gancho, aixina com torcaboques en deshilado; mentres que en li mercat artesanal es poden adquirir variades peces de alfarería, metals i llaurats de pedrera en la regió.
Pansa per la ciutat l'autopista N.º 57 Mèxic-Querétaro-San Luis Potosí-Pedres Negres, Columna vertebral de la ret vial cap al nort del país. La Carretera Federal 120 Querétaro, que comunica en la Serra Grossa comença en la ciutat. També Sant Joan del riu partix la Carretera Estatal 300 Querétaro cap a Amealco de Bonfil. Aünat a estes, el municipi està comunicat per una àmplia ret de camins asfaltats, empedrados o terracería que sumen prop de 150 km, transitables en qualsevol época de l'any.
Ademés passen pel municipi les vies férrees Mèxic-Laredo (doble via electrificada), la Mèxic-Cd. Juárez, un ramal que enllaça les dos vies conectant Sant Joan del Riu en l'estació de Sant Nicolás i un ramal d'us local fent un total de 140 km de ferrocarrils dins del municipi.
Hi ha servici telefònic residencial en la capçalera i en les 15 principals poblacions del municipi i teléfon públic en el restant de les localitats en un número aproximat de 25.000 llínees.
En la capçalera hi ha una oficina de telégraf i 2 del servici postal mexicà en 4 agències urbanes.
Existixen 4 freqüències de ràdio locals (XHRQ 97.1 FM, la XHVI que transmet per les bandes de 99.1 FM, XHSJR 104.1 FM, XHPBJR 93.1 FM) i un canal de televisió transmés per cable. Existixen varis periòdics locals entre els que conta Crònica Regional, Hui Sant Joan del Riu, Notícies SJR Querétaro, Pensador Queretano, L'Observador Querétaro, Rotatiu de Querétaro, El Sol de Sant Joan del Riu, “Notícies”, “A.M”, “Al Minut” i “El Corregidor”; els semanaris, “L'Informatiu”, “Món de Querétaro”, Obtura Fotógrafs. Ademés conta en importants mijos de comunicació independents digitals entre els que destaquen FUERZA RADIO, PREMIER NOTICIAS QUERÉTARO
Actualment (2010) la ciutat conta en telefonia Maxcom, Telmex, Axtel; la majoria de companyies celulars, entre atres privades.[8]
La ciutat de Sant Joan del Riu conta en servici de transport públic de passagers, foràneu i local, sent est el mig de transport més usual per a trasllats dins de la ciutat. Es conta en les llínees de transport públic "Taxiván" (concesionado a la FTEQ), "Taxibús" (a la CTM), "Diligències", "Delfins" entre uns atres. La llínea Delfins de Sant Joan del Riu va ser la primera llínea de transport públic de Sant Joan del Riu i va ser introduïda gràcies a la visió de don J. Jesús Trejo Quintanar.
La ciutat conta en una central d'autobusos que brinda servici foràneu o turisme en vàries llínees nacionals (ETN, Ómnibus de Mèxic, Ferradura d'Argent, Flecha Blava, Flecha Roja, Flecha Groga, Estrela Blanca, Primera Plus, Futura, Servicis Coordinats, entre uns atres)i locals (Transports Amealcences i Conexió), que brinden servici a distints destins de la República Mexicana.
l'Aeroport Internacional de Querétaro està ubicat a 35 minuts de la ciutat. És principalment un aeroport de càrrega que desfoga el saturat tràfic aéreu de la Ciutat de Mèxic, ademés, oferix servici de passagers a través de tres llínees aérees (Aeroméxico Connect, Aeromar i, Continental que conecten l'estat en tres destins principals (Houston, Ciutat de Mèxic i Monterrey).
Sant Joan del Riu va ser denominat d'esta manera per raó de que els seus fundadors varen aplegar al lloc el dia 24 de juny dia de Sant Joan, solament que per quedar a la vora d'un caudaloso riu, se li va aplicar també el "Del Riu".
En el transcurs dels anys, estes festes varen ser cobrant importància, tant per l'influència de la religió, com pel creiximent de la població de la ciutat i de les comunitats propenques.
cal mencionar que les festes de Sant Joan, no sempre s'han celebrat en el més de juny, ya que en un eixemplar de la Ombra d'Arteaga en data del 21 de decembre de 1878, nos relata que les festes que es varen desenrollar en la ciutat eixe any, varen començar el dia 11 de decembre i varen concloure el dia 14 del mateix més, sent prefecte del districte el Sr. J. Jesús Domínguez, i sembla ser que un dels principals organisadors va ser el Dr. Agustín Ruiz Olloqui.
És fins a l'any de 1891, quan el Lic. T. Melesio Alcántara, diputat local per Sant Joan del Riu, organisa d'una manera més formal les festes de Sant Joan, solicitant a la H. Llegislatura de l'Estat el corresponent permís per a la realisació de les nostres festes.
És aixina com comencen oficialment les festes de Sant Joan del Riu, mateixes que s'han caracterisat per la seua organisació, els seus programes i per l'intensa participació del poble. Les primeres celebracions tenien com a escenari principal el Teatre Hidalgo, hui convertit en cine sobre el carrer de 16 de setembre. Relata Dò Salvador Barrera que en 1903, en motiu d'estes festes es va introduir l'allumenat elèctric en la ciutat.
Des del primer programa de fira es tenia contemplat la celebració de baralles de galls i corregudes de bous, mateixes que des d'eixa época han permés que les nostres festes, cada volta tinguen major realce. Aixina mateix, les charreadas formaven part important dels mateixos festejos degut a que l'Associació de Charros sanjuanense va ser la segona en formar-se en la República, per a ser exactes en 1912.
Les festes de Sant Joan, han segut suspeses en molt poques ocasions, com va ser durant la Revolució en 1911, en 1917 per motius de seguritat, en 1918 en motiu d'una epidèmia d'influència espanyola, en 1967 i més recentment en 2020 i 2021 per la pandèmia de COVID-19.
En 1928, en motiu de les festes patronals, s'inaugura la plaça de bous, Rodolfo Gaona, construïda pel president Municipal, Don José Serrano. Durant els següents anys es varen seguir desenrollant les festes en el centre de la ciutat, duent-se inclusivament els balls de la coronació de la reina en el Saló de Cabildo de la Presidència Municipal.
Per a 1962, a iniciativa de Don José Manuel Layseca Bermúdez i de Don Francisco Sales, es va iniciar la celebració dins de les nostres festes, del dia del llaurador, i es va tindre per primera volta l'elecció de la Flor més Bella del Camp.
Menció especial mereix l'any de 1965, en el qual se celebren els primers Jocs Florals, sent President Municipal el Lic. Manuel Suárez Muñoz, en els quals va triumfar el Poeta Ernesto Moreno Madruca, en la composició "Per a invocar el teu amor", rebent la Flor Natural de mans de S.G.M. Mary Cruz I i fungiendo com mantenedor el Lic. Manuel Montes Collantes, en açò es va iniciar l'event cultural més important de la ciutat, mateixa que congregara a lo llarc de la seua trayectòria, als més reconeguts poetes i escritors, nacionals, queretanos i sanjuanenses, destacant entre estos últims a Don Pablo Cabrera.
A partir de 1971, la fira va quedar instalada fòra del centre de la ciutat i varen ser diferents associacions de sanjuanenses com la Cambra de comerç i el Club de Lleons, els qui varen organisar les festes en diferents dates. En la década dels huitanta s'ubica el centre de fira en les instalacions del centre cultural i de convencions José María Morelos (CECUCO), ubicat al sur-oriente de la ciutat, posteriorment en l'any 2004 s'inaugura el centre expositor, ubicat en la carretera de Sant Joan del Riu a Xilitla.
Actualment la fira de Sant Joan del Riu té gran reconeiximent a nivell estatal i nacional, destacant per la seua gran organisació i calitat de programes, aixina com per les seues Exposicions Ganadera, Comercial i Industrial. També descolla per la gran cantitat d'events culturals que en els últims anys li han brindat impuls.
Uns atres dels pocs events que són particualrment de Sant Joan del Riu és el pelegrinage de Farolitos que es porta a terme cada 11 de decembre.
La processó dels farolitos és una tradició sanjuanense que es porta a terme cada any l'11 de decembre per a donar inici a les festivitats de la Verge de Guadalupe en Sant Joan del Riu. Els seus inicis remonten a l'any de 1948.
L'inici d'esta tradició data de principi dels anys 40, quan Joaquín Layseca Bermúdez i Carmen Yarza San Román, acompanyats de la seua família, amics i dels treballadors de l'Horta Gran, feyen el pelegrinage portant els distintius farolitos.
Est és un dels events religiosos de major importància en Sant Joan del Riu en l'últim sigle. En esta processó s'han aplegat a congregar més de 5 mil persones representants de diverses institucions com a associacions parroquials, escoles, autoritats municipals, entre unes atres, per a allumenar l'avinguda Juárez en les seues mils de farolitos fins a aplegar al Santuari de La nostra Senyora de Guadalupe.
Inicialment, el pelegrinage eixia de l'Horta Gran, fent el recorregut pel riu aplegant al Santuari, també conegut com el Temple del Senyor del Sacromonte. Posteriorment es va canviar el recorregut, a on el pelegrinage començava en la Facenda de la Venda fins a aplegar a l'antiga parròquia; els precursors d'esta tradició portaven vés-les i antorches, en l'actualitat porten farolitos de paper o celofán. A partir de 1980 aproximadament, el pelegrinage comença en el Temple de Sant Joan de Deu i conclou en l'atri parroquial, lloc en el que es realisa la Missa pròpia de la celebració.
Els que participen en la celebració afirmen que significa el peregrinar de la vida, dedicat a la Verge de Guadalupe i els farolitos representen la fe cap a la verge. En els últims anys, els chiquets visten de pastorcitos en honor a Juan Diego que va tindre el privilegi de vore l'aparició de la Verge de Guadalupe. Aixina, cada 11 de decembre s'allumena la ciutat i s'eleven les oracions dels fidels a la Reina del Tepeyac.
