Municipi de Sant Joan del Riu (Querétaro)

El municipi de Sant Joan del Riu és un dels 18 municipis de l'estat de Querétaro, Mèxic, en la regió del Bajío. Té una població total de 297,804 persones en una superfície territorial de 770.9 km². Colindar al nort en el municipi de Tequisquiapan, a l'est en l'estat d'Hidalgo, al sur en en l'estat de Mèxic i el municipi d'Amealco de Bonfil i a l'oest en els municipis d'Huimilpan i Pedro Escobedo. La ciutat ha tingut un ràpit creiximent per la seua activitat industrial i turística. El 27 de giner del 2016 va ser declarada Zona Metropolitana de Sant Joan del Riu.[1] Ya és limítrof i part de dos Megalólopis; la de Zona metropolitana de Ciutat de Mèxic (ZMVM) i la del Bajío.[2]
Escut
[editar | editar còdic]
Anteriorment, l'escut de la ciutat representava al pont de l'història o pont de pedra, en l'escut de la Corona espanyola. En 1985, l'Ajuntament de la Ciutat, va convocar un disseny per a tindre un escut oficial, sent electe el més significatiu, el de l'autor Héctor Rojas.
Es compon d'un blasón tradicional acompanyat d'un parell de cenefas que descendixen des de la part superior i s'unixen en la part central inferior. El blasón es dividix en tres seccions representatives del municipi de la següent forma: en el mig superior, s'ubica l'image del Sant Patró Sant Joan Batiste, empinat sobre el “Pont de l'Història” representant la fundació i la evangelización del poble.[3]
El mig inferior, es dividix a la seua volta en dos parts que representen el moment previ a la evangelización: el costat esquerre s'ubica la rode la otomí, que simbolisa les nostres raïls prehispánicas; el costat dret dona espai a l'escut espanyol, com a significat d'els qui funden la ciutat. En la part baixa del blasón s'ubica un gallardete que du inscrit el nom del municipi.[4]
Història
[editar | editar còdic]Época prehispánica
[editar | editar còdic]El municipi de Sant Joan del Riu va ser la zona habitada per l'antiga cultura Otomí cap a l'any 400 a. C. a 900/1000 d. C. aproximadament; a lo llarc d'estos anys la població i els patrons d'assentaments varen presentar canvis, de la qual s'establixen tres etapes:
La primera comprén des de 500 a. C. fins a 100 d. C. En este lapsus es varen establir grups segurament provinents del suroest de Guanajuato i que identifiquem en la cridada "Cultura Chupícuaro". Estos grups varen ocupar el cim del cerro de la creu, a on es va construir un centre ceremonial, que contava en chicotetes plataformes quadrangulars de terra i fanc revestides en toba careada; segurament també hi havia construccions de materials peridors, de les que s'han localisat fonaments de forma circular.[5]
La segona etapa d'ocupació es considera entre els anys 100 d. C. i 700 d. C. en els inicis d'esta etapa varen aplegar a la regió grups provinents de la Conca de Mèxic. Ells varen elegir també el Cerro de la Creu per al seu assentament i es varen realisar obres de construcció que varen canviar l'aspecte de l'antic centre ceremonial: es va construir una gran plataforma que cobrix tota la superfície del cerro i en el sector noreste es va edificar un basamento piramidal i una plaça oberta front a la frontera oest del mateix. Cap a 450 d. C. s'havia creat, segons pareix per grups teotihuacanos, un gran centre de poder en el Rosari, a escassos sèt quilómetros al noreste del cerro de la creu, i este últim, encara que va continuar en el seu caràcter de centre ceremonial, va perdre la seua rellevància original. L'etapa compresa entre els anys 700 i 900 d. C. és de grans moviments de grups i sorgiment de nous assentaments en gran part de Mesoamérica.[6]
Estes ruïnes arqueològiques recentment trobades en el municipi, han segut datades no en exactitut per la falta de recursos investigativos, no obstant es planteja que hi ha vestigis per a establir que dites ruïnes varen ser habitades a finals del periodo clàssic i principis del posclásico entre els anys 600 i 1000 d. C., esta zona va ser habitada per grups Chichimecas fins a la conquista dels espanyols i s'identifica que dites ruïnes varen ser habitades específicament per la cultura Otomí.[7]
Fundació
[editar | editar còdic]Poc despuix de la conquista espanyola en la zona del Bajío, Sant Joan del Riu va tindre els seus primers habitants per un indi Otomí provinent de Jilotepec, que viajava junt en un grup de pacificadores. Tot el batalló anava assessorat per un chicotet grup de soldats espanyols, aixina com un o dos religiosos. El municipi es va fundar el 24 de juny de 1531 com una vila com una frontera de salvaguarda durant la confrontació dels chichimecas i els virreinales. Ademés es diu que l'ocupació del lloc no es consigna com una etapa violenta, pel contrari, sembla ser que no es va recórrer a la força de l'espasa. Durant tot el Virreinato i fins a mediats del present sigle, la Jurisdicció de Sant Joan del Riu es va compondre de tres Partits o Feligresías: el Poble de Sant Joan del Riu, la de Santa María de l'Asunción de Tequisquiapan, i el de Santa María dels Monts de Amealco. Una volta fundada la vila i donada per conquistada pacíficament, es va començar la llabor organisativa i d'edificació; es va erigir la primera capella del poble construïda pels religiosos franciscanos i es va realisar el traçat dels carrers principals.[8]
En el XVI es va construir un dels primers elements urbans d'uns comunitaris que va anar el pont sobre el riu de Sant Joan en 1561 (hui avinguda Benito Juárez), que durant l'época de pluges deixava incomunicada a la població.
Sigle XVIII i XIX
[editar | editar còdic]A principis de el XVIII, a instàncies del govern virreinal es va tornar a reconstruir el pont, tenint com resultat un molt més sòlit i vistós que els dos anteriors: construït sobre cinc arcs i plaques de pedrera que a la data es mantenen vigents. Este pont es va concloure el 23 de giner de 1722 governant el Excelentísimo Sr. Duc de Linares.
Ademés d'este rellevant element urbà, varen escomençar a guanyar terreny les iglésies, temples i convents en la seua respectiva influència ideològica. L'antic caixco urbà de Sant Joan del Riu és similar al de Querétaro, en el qual varen quedar inclosos dos tipos de traçat, la traça irregular que se supon va ser la zona indígena antiga en a on es va edificar el temple per a indígenes del Calvari. Els anys mijos de el XVII varen ser testics d'esta intensa activitat. Un dels primers edificis fundats, va anar el del Convent de la Preciosa Sanc del nostre Senyor Jesucristo, mateixa que va servir per a atendre als misionero dominicos.
En 1693 es va iniciar la construcció d'una nova Iglésia Parroquial, mateixa que va ser consagrada el 25 de juliol de 1729 i dedicada al sant patró de la ciutat, sant Juan Bautista. En l'actualitat té com a patrona a la Verge María baix la advocación de Guadalupe, en una image datada el 12 d'octubre de 1767 d'autoria anònima. Per eixes mateixes dates es va concloure la construcció del temple i convent de Sant Dumenge; el mencionat convent es localisa en el carrer principal de Sant Joan del Riu.
En lo civil i de govern, Sant Joan del Riu estava administrat a través del Juge ordinari de la Jurisdicció, un tinent provincial del Real Tribunal de l'Acordada, i tres tinents particulars. Ademés d'un governador, la república d'indis estava organisada per dos alcaldes, tres aguasils majors, tres juges de sementeras i un escribano real; adicionalment hi havia varis oficials i topiles, i huit mandones o taulers, un per cada barri del pue
El 3 d'abril de 1847, en el marc de la guerra entre Mèxic i els Estats Units, el govern de l'Estat va otorgar a la llavors Vila de Sant Joan del Riu el títul de ciutat.
En 1863, Don Benito Juárez, en la seua fugida a Sant Luis Potosí, va pernoctar en Sant Joan del Riu i, en 1867, Maximiliano de Habsburgo va llançar en esta ciutat una de les seues últimes proclames, en la qual exhortava a la població a defendre l'Independència i l'orde interior del país. Posteriorment, en el Cerro de les Campanes de la ciutat de Querétaro va ser fusilat junt als generals Miramón i Mejía.
En l'última década de el XIX Sant Joan del Riu va participar del desenroll ferroviari en tendir-se la via del Ferrocarril Nacional Mexicà. Entre 1960 i 1970, Sant Joan del Riu va iniciar la seua transformació urbana, econòmica i social dau al procés industrializador, comercial i de comunicacions; factors que han colocat actualment a este municipi com el segon en importància en l'Estat de Querétaro.[9]
Geografia
[editar | editar còdic]El municipi de Sant Joan del Riu està ubicat entre les coordenades 20°12'25" i 20°32'51" de latitut nort i les coordenades 99°50'07" i 100°11'40" de llongitut oest. La seua altitut va dels 1920 metros i està a 51 quilómetros de la capital de l'estat.[10]
El percentage territorial que ocupa el Municipi de Sant Joan del Riu és de 6.9 % de la superfície de l'estat. Colindar al nort en els municipis de Pedro Escobedo i Tequisquiapan i els estats d'Hidalgo i Mèxic; al sur en l'estat de Mèxic, a l'oest en els municipis de Amealco de Bonfil, Huimilpan i Pedro Escobedo.[11]
La ciutat es troba assentada en una vall sedimentario centre d'una rica zona agrícola en abundants corrents subterrànees d'aigües termals d'uns 37.5 °C.
Rodegen a la vall de Sant Joan les serranías de la Clau (2.450 m s. n. m.) de Xajay (2.750 m s. n. m.) d'Escolàstiques (2.800 m s. n. m.) i Jingó (2.500 m s. n. m.).[12]
Orografia
[editar | editar còdic]El municipi es troba assentat en una zona plana que es coneix en el nom de Pla de Sant Joan; dins de les seues característiques de relleu es considera un 40% de superfície ocupada per zones planes, 40% de la seua topografia té suaus lomeríos i el 20% restant és abrupta.[13]
Hidrografia
[editar | editar còdic]Les corrents superficials més importants del municipi són els rius de Sant Joan, Culebra i el Prieto; ademés es té la presència de rieres perennes com El Caragol, Cocheros, Ciprer, La Culebra, Fondo, Dosocuá, Hierbabuena i Viborillas, entre uns atres.[14]
Clima
[editar | editar còdic]El clima és sub-humit en pluges en estiu, tenint una temperatura promig de 16.5° centígrats i una precipitació pluvial anual promig de 572 milímetros.[15]
Demografia
[editar | editar còdic]El INEGI[16] en els seus conteo per entitat federativa del 2015 mostra una població de 268,408 habitants sent el segon municipi de l'estat en importància i població. L'evolució de la població municipal ha segut de la següent manera:
| Any | Número d'habitants |
| 1950 | 31 233 |
| 1960 | 39 450 |
| 1970 | 53 899 |
| 1980 | 81 820 |
| 1990 | 126 555 |
| 1995 | 154 922 |
| 2000 | 179 668 |
| 2005 | 208 462 |
| 2010 | 241 699 |
| 2015 | 268 406 |
| 2020 | 297 804 |
Localitats
[editar | editar còdic]En el cens de 2020 el municipi de Sant Joan del Riu contava en 161 localitats.[17]
| Còdic INEGI | Localitat | Població (2020)[18] |
|---|---|---|
| 220160001 | Sant Joan del Riu | 177 719 |
| 220160011 | Cerro Gros | 8 576 |
| 220160094 | L'Estància | 7 335 |
| 220160033 | La Clau | 6 699 |
| 220160070 | La Tanca | 6 607 |
| 220160024 | Sant Josep Galindo | 5 322 |
| 220160043 | Pas de Mata | 5 013 |
| 220160002 | Arcila | 4 245 |
| 220160066 | Santa Rosa Xajay | 4 088 |
| 220160072 | Visthá | 3 855 |
| 220160008 | El Cazadero | 3 481 |
| 220160362 | Viles Fundadors | 3 331 |
| 220160093 | Loma Lindo | 3 170 |
| 220160039 | El Organal | 2 584 |
| 220160048 | Porta de Palmillas | 2 572 |
| 220160049 | El Rosari | 2 561 |
| 220160059 | Santa Bàrbara de la Cova | 2 390 |
| 220160042 | Senegal de les Colomes | 2 379 |
| 220160064 | Santa Matilde | 2 324 |
| 220160058 | Sant Sebastià de les Barrancas Nort | 2 137 |
| 220160056 | Sant Miguel Galindo | 2 104 |
| 220160028 | El Jazmín | 1 893 |
| 220160016 | Dolores Colla de Enmedio | 1 820 |
| 220160041 | Palmillas | 1 588 |
| 220160013 | El Vedat | 1 558 |
| 220160060 | Santa Cruz Escandón | 1 505 |
| 220160031 | Estany de Vaquerías | 1 428 |
| 220160083 | Sant Sebastià de les Barrancas Sur | 1 352 |
| 220160038 | Ull d'Aigua | 1 198 |
| 220160047 | Porta d'Alegries | 1 105 |
| 220160036 | El Mirador | 1 099 |
| Atres localitats | 24 766 | |
| Total municipal | 297 804 | |
Govern
[editar | editar còdic]Gabinet
[editar | editar còdic]La seua estructura governamental es compon de la següent forma: Alcalde municipal, Secretari de Govern, Secretari de l'Ajuntament, secretari d'Administració, secretari de Finances, secretari de Desenroll Econòmic, secretari de Desenroll Social, secretari de Seguritat Pública, secretari de Servicis Municipals, secretari tècnic i un secretari de Desenroll Urbà i Obres Públiques Municipals.

Ajuntament
[editar | editar còdic]Regidor Síndico Municipal, Comissió de Governació, Comissió de Seguritat Pública i Trànsit, Comissió de Facenda, Patrimoni i Conca Pública, Comissió d'Obres i Servicis Públics, comissió d'Educació i Cultura, Comissió de Desenroll Agropecuario, Comissió d'Indústria, Comissió de Salut Pública, Comissió de Desenroll Social i Drets Humans, Comissió de Desenroll Urbà, Comissió de Turisme, Comissió de Gestoria, Comissió de Comerç, Comissió d'Ecologia, Comissió de Joventut i Deport i Comissió de Treballadors Migrants; tots estos departaments més els seus respectius Secretaris.
Representació llegislativa
[editar | editar còdic]Per a l'elecció de Diputats locals al Congrés de Querétaro i de Diputats federals al Congrés de l'Unió, el municipi de Sant Joan del Riu es troba integrat en els següents districtes electorals:
Local:[19]
- Districte 8 en capçalera en Sant Joan del Riu. Comprén la zona centre i sur del municipi, aixina com el municipi de Amealco.
- Districte 9 en capçalera en Sant Joan del Riu. Comprén la zona oriente del municipi.
- Districte 10 en capçalera en Pedro Escobedo. Comprén la zona nort i ponent del municipi, aixina com el municipi de Pedro Escobedo i la zona nor-orient de Huimilpan.
Federal:[20]
- Districte 2 en capçalera en Sant Joan del Riu. Comprén els municipis de Ezequiel Montes, Sant Joan del Riu i Tequisquiapan.
| Any | President municipal | Partit Polític |
|---|---|---|
| 1916 - 1917 | Severiano Ayala | |
| 1917 - 1919 | J. Norberto Borbolla | |
| 1920 | R. José Martínez Sánchez | |
| 1920 | Antonio Montes | |
| 1920 | Mariano Loyola | |
| 1920 | Antonio García Rebollo | |
| 1920 - 1921 | Ricardo Olvera | |
| 1921 | Manuel C. Romer | |
| 1921 - 1923 | Ricardo L. Monroy | |
| 1924 - 1925 | Pròsper Martínez | |
| 1925 | J. Guadalupe Ramírez | |
| 1925 - 1927 | Saturnino Osornio | |
| 1927 | Isauro Trejo | |
| 1927 - 1928 | Ildefons de la Penya | |
| 1928 | José García Rebollo | |
| 1928 | José Z. Serrano | |
| 1928 - 1929 | José C. González | |
| 1929 | José Martínez | |
| 1929 | José Bárcena | |
| 1929 | Andrés Clot | |
| 1929 | Salvador Gómez | |
| 1929 | Guillermo López Real | |
| 1929 - 1932 | Fidencio Osornio | |
| 1932 - 1933 | Teófilo Gómez | |
| 1933 | Fidencio Osornio | |
| 1933 - 1936 | Palemón Rius | |
| 1936 | Francisco Kraus | |
| 1936 - 1937 | Rodolfo Monroy | |
| 1937 - 1939 | Álvaro Tejeida Rangel | |
| 1939 | Luis G. Pinal | |
| 1939 | Pablo Olivares | |
| 1939 - 1940 | Miguel Bo | |
| 1940 - 1941 | Roberto Licea | |
| 1941 - 1943 | José Alegria | PRM |
| 1943 - 1944 | Isauro P. Vázquez | |
| 1944 - 1945 | J. Sants Sinecio | PRM |
| 1945 - 1946 | Juan B. González | |
| 1946 - 1949 | Víctor Corchado | Archiu:PRMlogo (Mexico).svg |
| 1949 - 1951 | Teófilo Gómez Centeno | Archiu:P.logo (Mexico).svg |
| 1951 - 1952 | Jesús Machuca Dorantes | |
| 1952 - 1954 | Francisco Cabrera Pedraza | Archiu:J.logo (Mexico).svg |
| 1954 - 1955 | José Ayala Guillén | |
| 1955 - 1958 | Salvador Gómez Centeno | Archiu:PRMlogo (Mexico).svg |
| 1958 | J. José García Rebollo | |
| 1958 - 1961 | Jesús Uribe i Uribe | Archiu:PRIlogo (Mexico).svg |
| 1961 - 1964 | Ernesto Calleja Pacheco | Archiu:PRIlogo (Mexico).svg |
| 1964 - 1967 | Manuel Suárez Muñoz | Archiu:PRIlogo (Mexico).svg |
| 1967 - 1970 | Raúl Olvera Aróstegui | Archiu:PRIlogo (Mexico).svg |
| 1970 - 1973 | Enrique Burgos García | Archiu:J.logo (Mexico).svg |
| 1973 - 1976 | Gilberto Ugalde Campos | Archiu:PRIlogo (Mexico).svg |
| 1976 - 1979 | Gustavo Net Ramírez | Archiu:PRIlogo (Mexico).svg |
| 1979 - 1982 | Jorge Herbert Pérez | Archiu:PRIlogo (Mexico).svg |
| 1982 - 1985 | Anacarsis Leopoldo Peralta Navarrete | Archiu:PRIlogo (Mexico).svg |
| 1985 - 1988 | Federico Gómez Vázquez | Archiu:PRIlogo (Mexico).svg |
| 1988 - 1991 | Jaime Net Ramírez | Archiu:PRIlogo (Mexico).svg |
| 1991 - 1994 | Jesús Salvador Olvera Pérez | Archiu:PRIlogo (Mexico).svg |
| 1994 - 1997 | Francisco Erick Layseca Coéllar | Archiu:PRIlogo (Mexico).svg |
| 1997 - 2000 | Gilberto Ariel Cecilio Ortega Mejía | Archiu:PRIlogo (Mexico).svg |
| 2000 - 2003 | Atilano Inzunza Inzunza | Archiu:PRIlogo (Mexico).svg |
| 2003 - 2006 | Ma. dels Àngels Jacaranda López Sales | Archiu:PRIlogo (Mexico).svg |
| 2006 | José Luis Gutiérrez Legorreta | Archiu:PANlogo (Mexico).svg |
| 2006 - 2009 | Jorge Rivadeneyra Díaz | Archiu:PANlogo (Mexico).svg |
| 2009 - 2012 | Gustavo Net Chávez | Archiu:PANlogo (Mexico).svg |
| 2012 - 2015 | Fabián Pineda Morales | Archiu:PANlogo (Mexico).svg |
| 2015 - 2021 | Guillermo Vega Guerrero | Archiu:PRIlogo (Mexico).svg |
| 2021 - 2027 | Roberto Carlos Cabrera Valéncia | Archiu:PRIlogo (Mexico) 2025.svg |
Economia
[editar | editar còdic]Agricultura

En el municipi es conta en una superfície de 77,990 hectàrees, de les que 61,785 són ejidales (79.2%) i 16 205 són chicoteta propietat (20.8%). Mateixes que a la seua volta es dividixen en 38 215 hectàrees de temporal, 8 900 de rec, 27,570 de agostadero, 1,331 de boscs i 2,340 varen canviar d'us agrícola a urbà. En estes àrees agrícoles es conta en infraestructura de respal com: carreteres, preses, sistemes de rec, cellers i maquinària, aixina com els corresponents centres de consum i comercialisació.[21]
Els principals cultius en el municipi són: alfalfa, avena forrajera, dacsa, fríjol, sorgo, blat, chile sec, nopal, raïm, durazno i hortalices com el brócoli i el jitomate.
Indústria
L'ubicació geogràfica de Sant Joan del Riu, ha segut a lo llarc de la seua història un element determinant per a l'atracció i desenroll d'indústries i d'empresaris. El procés d'industrialisació va començar tímidament durant la tercera década de el XX, en els llímits del caixco urbà, al Suroest sobre la carretera a Tequisquiapan, en una superfície de 300 hectàrees. Per a la década dels setanta es va donar un creiximent important en la planta productiva, i durant els anys huitanta es va consolidar plenament. A este fet va afectar de manera important l'inserció del municipi al Programa Estatal de Foment Industrial, concebent com un corredor industrial que integraria productivament municipis intermijos.[22]
Turisme
[editar | editar còdic]Monuments històrics
[editar | editar còdic]- <o>Pont de l'història</o>
Ubicat en Av. Benito Juárez Pte. front al Panteón Municipal. Don Francisco Fernández de la Cova, Duc de Albuquerque, Marqués de Cuellar, va ordenar a l'arquitecte espanyol Pedro de Arrieta, la construcció d'un pont per a Sant Joan del Riu, la construcció del qual va iniciar el 9 de febrer de 1710 i es va terminar el 23 de giner de 1711.
- <o>Temple del Senyor del Sacromonte</o>
Ubicat en Av. Juárez Ote. en el Jardí de la Família. L'iglésia que es va començar a construir en terreny cedit per l'Ajuntament de la Vila, en les copioses almoines dels fidels. El permís per a la seua construcció va ser donat pel governador de l'Estat el 4 d'agost de 1826. Ahí es varen realisar festivitats religioses el divendres 20 de novembre de 1831, en la bendició i dedicació del Temple. En terminar els tres dies de festes religioses varen començar sis dies de festes profanes.
- <o>Temple Parroquial i exconvento de Sant Dumenge</o>
Ubicat en Av. Juárez i Saragossa. La fundació del convent es va fer per despachos i llicències del Exmo. Sr. Virrey don Melchor Portocarrero Lasso de la Vega, Comte de Monclova, de data 26 de giner de 1690, en l'objecte de que els religiosos malalts que misionaban la Serra Grossa, passaren a curar-se a este convent, ya que Querétaro els quedava més retirat. Dit convent pertanyia a la Santa Província de Santiago de l'Orde de Predicadores, denominant-se Convent de la preciosa Sanc del nostre Senyor Jesucristo de Sant Joan del Riu. La vesprada del 6 de setembre de 1823 varen aplegar les urnes fúnebres que contenien els cràneus de don Miguel Hidalgo i Costella, Ignacio Dellà, Mariano Jiménez, aixina com els restants de don Francisco Javier Mina i Pedro Moreno, els quals varen ser velats en este convent. El convent és senzill i està ocupat en l'actualitat per la Presidència Municipal.
- <o>Temple Parroquial de Sant Joan Batiste</o>
Ubicat front a la Plaça dels Fundadors. La primera iglésia que va haver en el poble, es va construir en el predio que ocupa actualment el temple parroquial de Sant Joan Batiste. En el següent sigle i cap a fins d'ell, es va demanar tirar l'iglésia, i no és sino fins a principis de 1700, quan va ser derribada fins als seus fonaments; ya que era chicoteta i construïda en terra. El senyor cura don Esteban García Rebollo, que no tolerava la discriminació racial, ya que es dia Parròquia dels Naturals, li va consagrar en el nom de temple del Sagrat Cor de Jesús, des del 2006 és la Parròquia de Sant Joan Batista.
- <o>Santuari Diocesà de La nostra Senyora de Guadalupe</o>
Ubicat front a la Plaça Independència. La seua construcció va començar el 9 de maig de 1689, a on el clero i els veïns de Sant Joan del Riu, es varen dirigir al Virrey don Gaspar de la Cerda Sandoval Silva i Mendoza, Comte de Galve, en l'objecte d'obtindre el permís per a la seua construcció. Actualment es venera a la Verge de Guadalupe en el seu interior.
Places
[editar | editar còdic]- <o>Plaça independència</o>
Ubicada entre els carrers d'Hidalgo i Guerrero, Centre. S'ubica en el Centre de la Ciutat. En ella s'alça una columna, construïda en honor a l'Emperatriu Carlota. A la caiguda de l'imperi va ser dedicada a l'Independència. Té una àmplia làpida de marbre en la que ostenta la data d'intervenció ordenada per l'Ajuntament de Sant Joan del Riu i diu: "EL AYUNTAMIENTO EN HONOR A LA INDEPENDENCIA NACIONAL 1865". La bendició de la font que es va construir al voltant del monument a la Llibertat va ser el 19 de març de 1887. En un principi la columna estava adornada en la seua part superior per un àguila feta de bronze, la qual va ser destruïda per un raig.
- <o>Plaça dels fundadors</o>
Ubicada entre els carrers d'Hidalgo i 16 de Setembre. En un principi formava part del temple del Sagrat Cor, en ell es trobava ubicat el panteón. Posteriorment va passar a ser el Jardí Cosío i després Jardí Porfirio Díaz; també se li va cridar Jardí Madero i finalment en l'any de 1981, va ser remodelat com actualment ho coneixem, en el seu kiosco. En ell es troba un monument en honor als fundadors de Sant Joan del Riu.

Museus
[editar | editar còdic]- <o>Museu de la mort</o>
Ubicat en el carrer 2 d'abril no. 42. A este museu se li crida "Museu de Lloc", perque l'edifici que li dona cabuda i sentit és el Cementeri de la Santa Veracruz. inaugurat en 1997 té per objecte mostrar l'importància que el ser humà li dona a l'acte de morir. Les maneres han canviat i hui presenta alguns rituals que els mexicans realisen a lo llarc de la seua història. Ahí es poden conéixer alguns antecedents de cóm es ritualiza als habitants morts d'estes terres ans que aplegaren els espanyols a conquistar-les.
- <o>Sala museográfica iztachichimecapan</o>
Av. Juárez a un costat del Temple del Sacromonte. Ubicat dins de les instalacions de l'edifici del Centre Històric, en ell s'observen diferents peces arqueològiques que mostren les diferents etapes d'ocupació que es varen tindre durant l'época Prehispánica en Sant Joan del Riu.
Festes, danses i tradicions
[editar | editar còdic]En Sant Joan del Riu es pot gojar de totes les festes: religioses, pàtria, braves, aixina com de la fira per aniversari de la fundació de la ciutat.
Entre les danses més representatives de la regió es troben les següents:
- Dansa chichimeca o concheros.
- Dansa de conquista de moros i cristians.
- Dansa shita o xita.
- Dansa del Rei Saúl.
Música
[editar | editar còdic]Els primers sons de la regió varen ser la música que feyen les anomenades orquestes típiques , ya que ara existixen bandes de vent, representatives de la regió. Ha segut representatiu d'esta ciutat el tradicional corregut de "L'Estampilla", la lletra del qual i melodia provablement tinga el seu orige a finals de el XVI.
Artesania
[editar | editar còdic]L'ópal, pedra semipreciosa, s'extrau de les mines de Sant Joan del Riu en cantitats considerables. Cada una pose infinitat de colors que varien en la direcció de la llum solar. Els ópal són treballats magistralment per artesans del lloc, entre ells podem citar a la família Cabrera que té quarantaquatre anys en l'eixercici del bell art de la lapidaria. Actualment per la seua favorable acceptació en el mercat, els treballs d'ópal s'exporten a l'estranger, principalment al Japó, a on són considerats com un valiós amulet.
En els tradicionals portals, s'instalen Senyores que venen elaborades carpetes teixides a gancho, aixina com torcaboques en deshilado; mentres que en el mercat artesanal es poden adquirir variades peces de alfarería, metals i llaurats de pedrera en la regió.
Gastronomia
[editar | editar còdic]Nopales en penca, Conill en pulque, Curats de pulque, Chanclas (tamales), Carnitas, Barbacoa, Gorditas de dacsa quebrada, Enchiladas de canastra.
Centres Turístics
[editar | editar còdic]Centres recreatius
- <o>Club de Gòlf Sant Gil</o>[23]
A uns quants minuts de la ciutat de Sant Joan del Riu es troba el fraccionament residencial i Club de Gòlf Sant Gil. Just a peu de carretera este immens complex oferix una gran varietat de servicis. El camp de 18 clots està ben acondicionat i és sèu d'importants tornejos nacionals i internacionals. Sant Gil conta en un bell llac, casa club i amplis jardins.
- <o>Parc Ecològic Pas dels Guzmán</o>[24]
Ubicat en Blvd. Pas dels Guzmán s/n, Centre. Este bell parc conta en àmplies instalacions deportives com són canches de básquetbol, fútbol ràpit, voleibol, pista de patins, àrea de palapas, cafeteria, pista per a córrer i jocs infantils. El parc és ideal per a gojar en família una agradable fi de semana.
- <o>Unitat Deportiva Maquío</o>
Ubicat en Av. de les Garzas S/n Colónia Indeco. Esta unitat deportiva conta en un auditori d'àmplia capacitat per a gojar de les trobades deportives i culturals que ahí es desenrollen. Conta en canches de básquetbol, voleibol, àrea de jocs infantils i una cancha de fútbol en les mides reglamentàries, aixina com en una pista d'atletisme. Ideal per a l'espargiment i per a aquelles persones que agraden de practicar el deport.
- <o>Unitat Deportiva Sant Joan</o>
Ubicat en la carretera Sant Joan del Riu - Tequisquiapan km 6. Este centre deportiu conta en vàries canches de fútbol; entre elles una en les mides reglamentàries, ademés de vàries canches de voleibol i básquetbol i àrea de jocs infantils, aixina com una alberca en fossa de clavats i plataforma; banys, vestidores i servici de cafeteria.
- <o>Centre Cultural i de Convencions José María Morelos i Pavón</o>
Ubicat en carretera Panamericana s/n, colónia Lomas de Guadalupe. En este lloc es troben instalacions deportives i culturals. Aixina mateix conta en un auditori en capacitat per a tres mil persones, aixina com canches externes de voleibol i básquetbol, i servici de cafeteria i banys.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Municipi Sant Joan del Rio». Archivat des d'el original, el 27 de novembre de 2016. Consultat el 7 d'octubre de 2020.
- ↑ https://www.gob.mx/comisionambiental/articulos/la-megalopolis-de-la-zmvm?idiom=és
- ↑ «Escude». Archivat des d'el original, el 27 de novembre de 2016. Consultat el 7 d'octubre de 2020.
- ↑ «[Anteriorment, l'escut de la ciutat representava al pont de l'història o pont de pedra, en l'escut de la corona espanyola. En 1985, l'Ajuntament de la Ciutat, va convocar un disseny per a tindre un escut oficial, sent electe el més significatiu, el de l'autor Héctor Rojas. Es compon d'un blasón tradicional acompanyat d'un parell de cenefas que descendixen des de la part superior i s'unixen en la part central inferior. El blasón es dividix en tres seccions representatives del municipi de la següent forma: en el mig superior, s'ubica l'image del Sant Patró Sant Joan Batiste, empinat sobre el “Pont de l'Història” representant la fundació i la evangelización del poble. El mig inferior, es dividix a la seua volta en dos parts que representen el moment previ a la evangelización: el costat esquerre s'ubica la rode la otomí, que simbolisa les nostres raïls prehispánicas; el costat dret dona espai a l'escut espanyol, com a significat d'els qui funden la ciutat. En la part baixa del blasón s'ubica un gallardete que du inscrit el nom del municipi. Escude del municipi Sant Joan del Rio]».
- ↑ «Sant Joan del Rio». Archivat des d'el original, el 27 de novembre de 2016. Consultat el 7 d'octubre de 2020.
- ↑ «Época prehispánica Sant Joan del Rio».
- ↑ «Història Sant Joan del Rio».
- ↑ «Història Sant Joan del Rio».
- ↑ «Sigle XVIII i XIX Sant Joan del Rio». Archivat des d'el original, el 27 de novembre de 2016. Consultat el 7 d'octubre de 2020.
- ↑ «Ubicació de Sant Joan del Rio».
- ↑ «Ubicació Sant Joan del Rio».
- ↑ «Geografia Sant Joan del Rio».
- ↑ «[Hidrografia Les corrents superficials més importants del municipi són els rius de Sant Joan, Culebra i el Prieto; ademés es té la presència de rieres perennes com El Caragol, Cocheros, Ciprer, La Culebra, Fondo, Dosocuá, Hierbabuena i Viborillas, entre uns atres. Geografia: Orografia Sant Joan del Rio]».
- ↑ «[Hidrografia Les corrents superficials més importants del municipi són els rius de Sant Joan, Culebra i el Prieto; ademés es té la presència de rieres perennes com El Caragol, Cocheros, Ciprer, La Culebra, Fondo, Dosocuá, Hierbabuena i Viborillas, entre uns atres. Geografia: Hidrografia Sant Joan del Rio]».
- ↑ «Clima: Municipi de Sant Joan del Rio». Archivat des d'el original, el 27 de novembre de 2016. Consultat el 7 d'octubre de 2020.
- ↑ «Població del Municipi Sant Joan del Rio».
- ↑ (2021) Panorama sociodemogràfic de Mèxic. Querétaro, Institut Nacional d'Estadística i Geografia.
- ↑ «Topografia. Archiu històric de localitats geoestadísticas. Catàlecs predefinits». Institut Nacional d'Estadística i Geografia. Consultat el 2026.
- ↑ Institut Electoral de Querétaro. «Informació distrital». Archivat des d'el original, el 21 d'agost de 2010. Consultat el 6 de novembre de 2010.
- ↑ Institut Federal Electoral. «Condensado de Querétaro». Archivat des d'el original, el 19 de març de 2009. Consultat el 6 de novembre de 2010.
- ↑ «Agricultura: Sant Joan el Rio».
- ↑ «Indústria: Sant Joan del Rio».
- ↑ «Sant Gil». sangil.mx. Consultat el 2020-10-07.
- ↑ «Parc Ecològic».
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Lloc Oficial de Sant Joan del Riu
- Municipi Sant Joan del Riu
- INFED: Sant Joan del Riu [1] archivat en Wayback Machine.
- Governe de l'Estat de Querétaro
´
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Municipio de San Juan del Río (Querétaro)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.