Anar al contingut

Centre històric de Santiago de Querétaro

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Ex convento de San Francisco.JPG
Centre històric de Santiago de Querétaro

La Zona de Monuments Històrics de Querétaro, declarada Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO des de 1996, s'ubica en l'estat de Querétaro, Mèxic. Esta antiga ciutat colonial, coneguda originalment com Santiago de Querétaro,[1] destaca per conservar el pla primitiu de la ciutat en els seus carrers sinuosos, junt al disseny geomètric típic de les ciutats establides pels espanyols en territori indi. Durant els sigles XVII i XVIII, la ciutat va viure la seua edat d'or, caracterisada per una convivència pacífica entre otomíes, tarascos, chichimecas i espanyols, i és renombrada pels seus ornamentados estils barrocs i els seus numerosos monuments cívics i religiosos.

l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) va preparar l'expedient definitiu per a solicitar que el centre històric de Santiago de Querétaro fora inclós en la Llista del Patrimoni Cultural de la Humanitat. A través de gestions del governador i l'alcalde, Mèxic va postular a Querétaro com a candidat per a formar part del patrimoni mundial de la UNESCO.[2] En preparació per a la nominació, una comissió va portar a terme una visita d'evaluació a la ciutat, durant la qual es varen realisar recorreguts per la zona de monuments arquitectònics i llocs històrics. Finalment, el 5 de decembre de 1995, en la reunió anual del Comité del Patrimoni Mundial celebrada en Mèrida, es va decidir incloure a la ciutat de Querétaro en la mencionada llista. En esta designació, tant el poble com el govern varen assumir el compromís de fomentar, protegir, conservar, revalorisar i rehabilitar el Patrimoni Cultural.

Archiu:Plano de Queretaro Calado 1796.png
Pla de Querétaro en 1796.
Archiu:Museo de arte de queretaro.jpg
Pati Barroc del museu d'art de Querétaro.

Arquitectura

[editar | editar còdic]

Arquitectura civil

[editar | editar còdic]
  • Aqüeducte de Querétaro: Símbol de la ciutat des de que es va terminar en 1735. L'aqüeducte complet medix 1,280 metros de llongitut. La seua altura màxima exacta és de 28,42 m, en 75 arcs de mig punt, similar a les construccions romanes del seu tipo.
  • Teatre de la República: originalment cridat "Gran Teatre de Iturbide", va ser sèu de 3 events crucials en l'història mexicana:
  1. Estrene de l'Himne Nacional Mexicà, simultàneament en atres ciutats, en 1854.
  2. El juí a l'emperador Maximiliano de Habsburgo i dels seus generals Miguel Miramón i Tomás Mejía, en 1867.
  3. Debat i promulgació de la Constitució dels Estats Units Mexicans de 1917, en giner i febrer d'eixe any.
  • Casa de la Corregidora: sèu del corregimiento de Querétaro, a on es reunien Hidalgo, Dellà i atres conspiradores per a planejar l'Independència de Mèxic. El 15 de setembre de 1810 es varen alvançar els plans, i d'ací va eixir el mensage que va desencadenar el Crit i la Guerra d'Independència. Actualment és Palau de Govern de l'Estat.
  • Acadèmia de Belles arts: construcció d'estil neoclàssic inaugurada en 1805. En el seu saló d'actes o "saló ovalat" va ser a on el president Don Manuel de la Penya i Penya va citar al Congrés Nacional per a tractar la cessació de les hostilitats entre Mèxic i Estats Units per mig del tractat de Guadalupe-Hidalgo. Este va ser firmat en la casa provisional del president, que també es troba en Querétaro.
  • Reals Coleges de Sant Ignacio i Sant Francisco Javier: fundats com a coleges jesuïtes, no varen rebre el títul de Reals i Pontíficios Coleges Seminaris sino fins a la segona mitat de el XVIII. L'expulsió de l'Orde de la Companyia de Jesús el 25 de juny de 1767 va ocasionar la seua clausura. Varen ser reoberts en 1771 i entre 1863 i 1950 se li va cridar Colege Civil de Querétaro. Actualment és sèu d'algunes facultats de l'Universitat Autònoma de Querétaro.
  • Gran Hotel de Querétaro: en el lloc a on es trobaven les ruïnes de les 4 capelles del Convent Gran de Sant Francisco d'Assís, es va propondre construir un nou palau de govern, pero no es va portar a terme i el predio va ser venut a Dò Cipriano Bo qui va construir entre 1890-1893 este luxós hotel.
  • Casa de la Marquesa: Esta casa va ser construïda per a don Francisco Alday, en ella va viure un descendent indirecte de el II Marqués del Villar de l'Àguila, quan este ya havia mort, per lo que realment no va ser construïda per ell per a la seua esposa. Ací es va hostajar Agustín de Iturbide en 1824. Actualment és un dels hotels més exclusius de Mèxic.
  • Atres casonas queretanas: eixemples de belles construccions de el XVIII, sigle de màxim esplendor per a la ciutat, són les casonas que principalment es troben en les afores del Andador 5 de Maig, la Plaça de l'Independència i el carrer d'Hidalgo:
  • Fonts queretanas: en l'arribada de l'aigua gràcies a l'aqüeducte, es varen construir belles fonts barroques de les quals es conserven només algunes i no totes corresponen a la mateixa época. En la primera mitat de el XVIII la ciutat contava en més de 70 fonts públiques i atres més en residències privades.

Arquitectura religiosa

[editar | editar còdic]
  • Temple i exconvento de Sant Agustín: conta en una frontera en escultures de Crist crucificat, Sant Josep, La Verge dels dolors, Sta. Mónica, Sta. Rita, Sant Fco. i Sant Agustín. La seua cúpula és de les més belles de Mèxic, per les 8 escultures d'àngels que rodegen la seua base, vestits d'indis de la regió i tocant instruments musicals. La torre del temple mai va ser terminada, com la de la catedral, provablement per falta de presupost. El seu claustre és considerat el pati barroc més bell d'Amèrica i una de les millors mostres del barroc en tot lo món. L'ex convent alberga des de 1988 el Museu d'Art de Querétaro.
  • Real Beaterio de Santa Rosa de Viterbo: representa el màxim esplendor que va alcançar el barroc en esta ciutat* en una influència d'arquitectura mudéjar única, és l'obra màxima d'Ignacio Mariano de les Cases, quí també va construir el rellonge monumental (el primer rellonge de repetició d'Amèrica), el seu orgue i els seus bells retaules. En la sacristia es troba el retrat de Sor Ana María de Sant Francisco i Neve, un dels millors quadros de el XVIII.
  • Temple i convent de la Santa Creu: en este temple es venera una creu de pedrera de el XVI llaurada per mans chichimecas, que representa a la que es va vore en la fundació de la ciutat durant la batalla de la loma del Sangremal, el 25 de juliol de 1531. El convent va ser el primer Colege Eclesiàstic de Propaganda de la Fe en Amèrica. D'ahí varen eixir numerosos misionero com Fra Junípero Serra, constructor de les missions franciscanas de la Serra Grossa i de l'Alta Califòrnia. També ha segut de gran importància per a l'història del país: va servir de presó per a Don Miguel Domínguez i Epigmenio Gonzáles durant la conspiració, va ser pres per Iturbide per a posar fi al règim virreinal en Querétaro, i va ser quarter i primera presó de Maximiliano durant el lloc de Querétaro en 1867.
  • Temple i exconvento de Sant Francisco d'Assís: primera construcció religiosa de la ciutat, és el temple de majors dimensions i va ser catedral a principis del sigle XX. Del convent gran anex solament queda el temple, puix el restant del conjunt va desaparéixer en el sigle XIX.
  • Antic oratorio de Sant Felipe Neri, catedral de Querétaro: A diferència de casi totes les catedrals del món, la de Querétaro no s'ubica en a la plaça principal. És un dels temples més grans de la ciutat, i posseïx la frontera més completa, en una mescla eclèctica entre Barroc i Neoclàssic. És catedral de Querétaro des de 1920, encara que el oratorio data de 1786, i va ser beneïda per Don Miguel Hidalgo, qui va oficiar la primera missa en 1805.
  • Temple de Santa Clara d'Assís: lo únic que resta del Real Convent de Santa Clara d'Assís, un dels més grans i importants de l'época colonial (va ocupar 4 quadres i varen aplegar a viure dins més de 500 dònes), destruït durant la guerra de Reforma. El temple és el més adornat de la ciutat, resaltant els seus retaules, reixes i cors.
  • Santuari de la Congregació: Únic temple en 2 torres bessones en Querétaro. Carlos de Sigüenza i Góngora va dedicar un llibre a les festes que se celebraven en honor a la Verge de Guadalupe en este temple. En l'interior s'aprecia un majestuós orgue tubular i la bella pintura de la Verge de Guadalupe, de Miguel Cabrera.
  • Exconvento de les pobres Capuchinas: sèu de 2 museus, va servir d'última presó de Maximiliano. cal destacar que les monges capuchinas varen ser les que varen demanar al marqués la construcció de l'aqüeducte.
  • Temple i exconvento de Teresitas: màxima expressió del neoclàssic en Querétaro. El exconvento va funcionar com a quarter i la 2.ª presó de Maximiliano* actualment és sèu del Bisbat de Querétaro i del Conservatori de Música, fundat per José Guadalupe Velázquez Pedraza.
  • Temple i ex convent del Carmen: un dels primers temples de la ciutat, famós per la cantitat de colomes que es congreguen en la seua placeta adjacent.
  • Temple de Sant Dumenge: en la seua bella capella del Rosario, va anar el quarter central d'operacions dels misionero dominicos de la Serra Grossa.
  • Parròquia de Santiago de Querétaro: originalment temple jesuïta de Sant Ignacio de Loyola, ací es va cantar per primera volta l'himne patriòtic a la verge de Guadalupe, en l'época que va servir com a catedral (1887).
  • Temple de la Mercé
  • Temple de Carmelitas
  • Temple de Sant Antonio
  • Parròquia de Santa Ana
  • Temple de Sant Sebastià

Places i jardins

[editar | editar còdic]
Archiu:Jardín Zenea del Centro histórico de Querétaro.jpg
Jardí Zenea en un dia concorregut.
Archiu:Ciudad de Queretaro.jpg
Plaça de l'Independència.

Dins de la Zona de Monuments Històrics de Querétaro es troben estes belles àrees obertes:

  • Jardí Zenea: el més representatiu de la ciutat, du el llinage del governador queretano Benito Sants Zenea (1870). S'aprecien en ell una bella font ferro dedicada a la deesa grega Hebe i un kiosco, abdós de el XIX. En dates decembrinas s'instala en les seues jardineres un Naiximent Monumental, en escultures de tamany natural.
  • Plaça de l'Independència o Plaça d'Armes: és la plaça principal. En el seu costat nort es troba el Palau de Govern de l'Estat o Casa de la Corregidora. El restant es troba rodejat per renombrados restaurants i casonas de el XVIII, com la del marqués de Ecala o la de Timoteo Fernández de Jáuregui. Al centre s'ubica la font del marqués, benefactor de la Ciutat.:)
  • Plaça dels Fundadors: està en el llegendari lloc a on va nàixer la ciutat. La rodegen les estàtues dels primers colonizadores espanyols, i es poden visitar menuts llocs per a comprar artesania.
  • Plaça de la Creu: originalment atri del convent del mateix nom. En el seu perímetro s'ubiquen tres escultures: a l'est la dels Concheros, i a l'oest atres dos dedicades a importants figures que varen viure ací: Fra Junípero Serra i Fra Antonio Margil de Jesús.
  • Plazuela de la Mercé: també cridada "del quemadero", puix ahí s'eixecutaven les sentències de l'Inquisició. Ubicada darrere de l'iglésia de la Mercé.
  • Plazuela Don Juan Cavaller i Osio: té una font de dit benefactor al centre. Coneguda pels llocs en que es venen els tradicionals bunyols queretanos.
  • Atri del Carmen: és conegut per la constant afluència de colomes.
  • Jardí de l'Art: construïda en lo que fora part del convent de Sant Francisco. Espai dedicat al teatre i la venda d'antiguetats les fins de semana.
  • Plaça de la Constitució: s'ubica entre el Gran Hotel i l'Acadèmia de Belles arts. Davall s'ubica un estacionament subterràneu en capacitat per a 300 vehículs. Originalment un mercat, en 1963 es va construir la plaça en una columna per cada estat del país, i en cada una inscrits els noms dels seus diputats firmants en la Constitució de 1917. Prop de l'any 2000 tot això es va llevar, en una controvertida remodelació, quan també va ser colocada l'escultura de Leonardo Nierman. La seua font circular va ser transformada des de 2008 en una font danzarina.
  • Jardí de la Corregidora: Antigament l'Horta de Convent de Sant Antonio, actualment lluïx en el seu centre el Monument a la Corregidora, erigit en motiu del Centenari de l'Independència en 1910. Entorn s'ubiquen diversos restaurants.
  • Jardí Francisco I Madero: més conegut com de Santa Clara, puix s'ubica al costat de dita iglésia. Ací s'ubica la afamada Font de Neptú, del celayense Francisco Eduardo Tresguerras.
  • Jardí Guerrero: junt a la delegació Centre Històric (antic Palau Municipal). Formava part del convent de Santa Clara i originalment es va pensar utilisar per a construir una nova catedral, proyecte que no va prosperar per l'inici dels tumults revolucionaris. Ara és comprés tots els dumenges per jóvens ballarins cridats tecktonikos com el team electro unió.
  • Plaça Ignacio Mariano de les Cases: va ser construïda per a donar una millor vista al temple de Santa Rosa de Viterbo. Actualment posseïx en el seu centre una atra font danzarina.
  • Jardí Chiquets Héroes de Chapultepec: o comunament conegut com "Jardí dels Platitos", s'ubica en la cridada "una atra banda" del Riu de Querétaro, molt propenc a la Vella Estació. Se li coneix aixina per l'acabament que té, ya que està conformat per peces de porcelana i atres materials, donadas per la ciutadania durant la seua construcció.
  • Jardí Chiquets Héroes de Chapultepec: o comunament conegut com "Jardí de Sant Sebastià". Est, també de l'atre costat del riu, es troba front a l'iglésia de Sant Sebastià, de la qual rep el seu renom, i al mateix temps junt a la famosa Casa del Faldón.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Queretaro».
  2. ↑ «UNESCO».

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Centre_històric_de_Santiago_de_Querétaro&oldid=855261»