Ojuelos de Jalisco

Ojuelos de Jalisco

Ojuelos de Jalisco és una ciutat de la Regió Alts Nort de l'estat de Jalisco, Mèxic. És la capçalera del Municipi de Ojuelos de Jalisco. Es troba localisat en la regió Centre-Nort de Mèxic en el cor del Bajío.

Toponímia

El seu nom es deu a que en el moment de la seua fundació existien molts ulls d'aigua en el municipi.

Història

Els seus primitius pobladors varen ser chichimeques i huachichiles, que es varen establir en el lloc entre els sigles XIII i XIV de la nostra era.

El poblat va ser fundat durant el Virreinato espanyol en 1569 en construir-se ahí un “Fort” o presidi, per órdens del Virrey Martín Enríquez de Almanza per a protegir als espanyols que transitaven entre la Ciutat de Mèxic i el recent descobert mineral de Zacatecas i els quals eren constantment hostilisats pels huachichiles que habitaven en el cerro del Bou, en els voltants de l'actual ubicació d'Ojuelos. De particular significat varen ser els atacs infringits pel llegendari líder dels huachichiles Maxorro, els quals varen provocar que el Virrey decidira la construcció de sèt forts a llarc de la coneguda com la Ruta de l'Argent. Els dos primers forts es varen construir en Ojuelos i Portezuelos, baix la supervisió de l'alcalde major de Jilotepec Melchor d'Àvila, qui va informar a la Corona de la terminació de les obres de construcció del fort de Ojuelos el 29 d'abril de 1570. De tots els més de 50 forts que en anys posteriors es varen construir en els camins de la regió, el de Ojuelos és el que s'ha conseguit conservar fins als nostres dies albergant en l'actualitat les instalacions de la Presidència Municipal de Ojuelos. Este monument va ser declarat per l'UNESCO com a Patrimoni Cultural de la Humanitat, dins del Camí Real de Terra Adins.

El més antic mapa de la regió Centre-Nort de Mèxic incloent el Fort de Ojuelos. XVI. El mapa original es troba en el Museu Nacional d'Història en Madrit, Espanya

Fort de Ojuelos. Sigle XVI

Més tart va ser finca particular, pertanyent primer a Sant Nicolás de Quijas, municipi de Pins estat de Zacatecas, i despuix a Ciènaga de Mata del municipi de Lagos de Moreno estat de Jalisco. L'abundància d'ulls d'aigua i de pastura que en eixe temps hi havia varen ser determinants per a seleccionar eixe terreny. Habitaven tal lloc entre huit i dèu famílies que servien als peninsulars eixercitant funcions de pastors.

A fins de l'Independència, Ojuelos va canviar la seua categoria d'estància en convertir-se en facenda, pel seu increment demogràfic.

Paisage de Ojuelos.

En 1811 varen ser les seues afores segur refugi de guerrillers entre ells el célebre “Pancho”, salteador de diligències carregades d'or i argent procedents dels fundos miners de Zacatecas, Durango i Aguascalientes, a qui auxiliaven els germans, malnomenats també “Els Pachones”.

Un poble fronteriç

L'història de Ojuelos ha estat sempre lligada als llímits fronteriços entre demarcació polítiques. En l'época colonial Ojuelos era la frontera entre l'Audiència de Mèxic i l'Audiència de Guadalajara.

Durant la Segona Intervenció Francesa Ojuelos va pertànyer al Departament d'Aguascalientes.

En 1862, per decret del 12 de febrer, expedit per la llegislatura de Zacatecas, es va elevar a la categoria de municipalitat, pero solament mija població, puix l'atra mitat pertanyia a Jalisco, passant la llínea divisòria per una dels carrers cèntrics del poblat. Esta divisió mai va tindre satisfets als veïns del poble, els qui varen lluitar perque la seua totalitat pertanyia a Jalisco. Despuix de gestionar la segregació de la part pertanyent a Zacatecas durant dèu anys, en 1874 varen conseguir el seu objectiu erigint-se en municipi el 23 de setembre de 1874, segons el decret número 411 expedit pel Congrés de Jalisco. El lema del moviment cívic-polític que va culminar en l'adheriment a Jalisco era "Ojuelos és de Jalisco". D'ahí que el nom oficial que es va seleccionar per a este nou municipi va ser el de "Ojuelos de Jalisco". Un dels personages que va dirigir el moviment civil va ser el Sr. Dumenge Macías, qui a la postre es convertiria en el primer President Municipal de Ojuelos.

En l'actualitat, el municipi colindar en els estats d'Aguascalientes, Zacatecas i Guanajuato i ademés es troba a gran proximitat de l'estat de Sant Luis Potosí. En l'estat de Jalisco colindar en el municipi de Lagos de Moreno.

Importància històrica

La singularitat històrica de Ojuelos radica en el fet de que el seu Fort és l'únic dels sèt construïts inicialment en el XVI que encara conserva moltes de les seues característiques originals. Actualment alberga les instalacions de la Presidència Municipal. Un atre dels monuments colonials que encara es conserva és el Pont de Ojuelos. Abdós formen part del conjunt de llocs històrics reconeguts per la UNESCO com a Patrimoni Cultural de la Humanitat.

Per una atra part, l'Archiu de la Facenda de Sant Josep de Ojuelos, el qual comprén els sigles XVIII i XIX es troba casi íntegre i disponible per a consulta per historiadors en les instalacions de l'Archiu Municipal en la Casa de la Cultura. És una de les poques coleccions completes de la vida de la facenda mexicana.

A fins de el XIX es va introduir l'imprenta i es va publicar el periòdic denominat "El Parrac", del com, desafortunadament, no es conserven eixemplars a la data.

Fort de Ojuelos construït en 1569.

Archiu de la Facenda de Ojuelos.

Economia

Es cultiva el codonyer en el municipi.

Ganaderia. S'crío guanyat vacú, oví, equí, caprino i porcí. Ademés d'aus i colmenas.

Pels seus peculiars característiques climàtic-ecològiques, el municipi de Ojuelos és sèu de vàries de les principals criances de reses braves que existixen en Mèxic per a la festa taurina. Dins d'elles destaquen les ganaderies de l'Aliança de Sant Fermín (ganaderia fundada pel célebre torero Fermín Rivera), Chinampas, Salitrillo de Chinampas, Corlome i una part de la ganaderia de La Punta, la qual es troba enclavada principalment en el municipi de Lagos de Moreno.

Agricultura. Destaquen el dacsa, chile, tomata, blat, ordi, nopal, durazno, codonyer, pera, figa, tuna, anou i frijol.

Comerç. Predominen els establiments dedicats a la venda de productes de primera necessitat i els comerços mixts que venen artículs diversos.

Indústria. La principal activitat és l'indústria manufacturera, encara que esta és incipient.

Servicis. Es presten servicis financers, professionals, personals, de manteniment, tècnics, comunals, socials i turístics.

Mineria. Existixen chicotets jaciments d'estany i mercuri.

Explotació forestal. S'exploten: pi, roure i encino, a escala mínima.

Turisme

Arquitectura

• El Fort (Palau municipal). Construït en el XVI.
• El Parián (construcció única en Mèxic, de 102 arcs ojivos de pedrera blanca). El seu disseny s'atribuïx al cura Luis G. Maciel.
• Facenda de Ojuelos (típica casa de facenda, que hui s'utilisa com a centre de capacitació i reunions de la parròquia.
• El Pont de Ojuelos. Construït en el XVI

El Parián de Ojuelos. 102 arcs ogivals de pedrera blanca. Sigle XIX

Vista de la parròquia de Ojuelos des de l'estany

El Parián de Ojuelos. XIX

Artesania

• Elaboració de: sarapes de llana, alfarería, mobles tipo colonial, rompope i melcocha de tuna.

Iglésies

• Temple de Sant Josep.

Parcs i reserves

• Cerro del Bou i el Mayal.
• Cerro de Buenavista.

"Centre de Mèxic"

• En la Plaça d'Armes de Ojuelos (entre la Presidència Municipal i l'iglésia parroquial de Sant Josep) es troba un lletrer tridimensional multicolor que diu "OJUELOS" i avall d'esta paraula, en lletres de menor tamany, de color blanc, la frase "CORAZON DE MEXICO" (sense accent en la "o" ni en la "i"), i en buscar en Google Maps lo següent: "Centre de Mèxic, Ojuelos", el lloc web (o l'aplicació Google Maps) desplega un mapa satelital en la llegenda: "Centre de Mèxic" i l'image d'una silueta-símbol blanc d'una càmara fotogràfica. En donar clic o pulsar en dita cambra s'òbrin fotografies de la plaça principal del poble, a on hi ha una estàtua d'un Crist en corona d'espines, colocada sobre un pedestal en forma de piràmide quadrangular truncada, i el lletrer citat. Pretendidamente esta plaça 21°52′0.93″N 101°35′26.16″O</noinclude> és el centre geogràfic dels Estats Units Mexicans, lo que no és veritat.

Patranyes d'este tipo han circulat des de fa decenis. La gent del poble de Tequisquiapan, Querétaro, es jacta de contar en el "centre geogràfic" del país, 20°31′17.62″N 99°53′38.2″O</noinclude> per acort de 1916 del primer cap de l'Eixèrcit Constitucionalista i encarregat del Poder Eixecutiu Federal Venustiano Carranza. En maig de 1970, les autoritats municipals de Tequisquiapan desvelaren una placa alusiva.

La ciutat d'Aguascalientes alguna volta també va afirmar ser el centre, i les autoritats d'eixe municipi varen colocar una placa, en la plaça central d'eixa ciutat (ya no està allí).

Per la seua banda, l'Institut Nacional d'Estadística i Geografia (INEGI), indica que el centre geogràfic de Mèxic, en prendre en conte solament els extrems continentals, s'ubica en les coordenades següents: 23°37′43″N 101°55′48″O</noinclude>, un punt al nornoroeste de Nova Pastoría, un poble enclavado en el municipi zacatecano cridat Vila de Cos.

Pero el càlcul de el INEGI es basa en promijos dels térmens mijos de les vàries llínees rectes més llargues que poden ser traçades entre extrems del país.

L'investigador, viager i redactor de la revista Mèxic Desconegut Homero Adame Martínez va calcular per a l'edició de giner de 2000 de dita publicació, que el centre geogràfic de Mèxic se situa al sur del poble zacatecano cridat Cañitas de Felipe Peixcador, en les proximitats d'un forcall de la via ferroviària Ciutat de Mèxic-Ciutat Juárez (d'ahí, el ramal oriente du a Saltillo, Coahuila): 23°34′56″N 102°43′48″O</noinclude>.

Festes

Festes civils

• Fira regional. En setembre.

Festes religioses

• Festa en honor de Sant Isidro Labrador. El 15 de maig.
• Festa en honor de Sant Josep Obrer. Del 22 d'abril a l'1 de maig.
• Festes en honor a La nostra Senyora de Guadalupe en decembre.
• Festes en honor a Sant Miguel Arcàngel en setembre.

Enllaços externs

• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ojuelos de Jalisco.
• Comunitat de Ojuelos de Jalisco notícies [1] archivat en Wayback Machine.
• Pàgina oficial de l'Ajuntament de Ojuelos
• Primera pàgina sobre Ojuelos de Jalisco
• Sistema d'informació de l'Estat de Jalisco
• Plantilla:Govern de l'estat de Jalisco, Mèxic