Anar al contingut

Antiga Facenda de Ciénega de Mata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Antiga Facenda de Ciénega de Mata és un conjunt arquitectònic mexicà ubicat en el municipi de Lagos de Moreno, Jalisco. En agost de 2010 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco com a part del Camí Real de Terra Adins.[1]

Història

[editar | editar còdic]

A finals de el XVI, la corona espanyola va entregar a l'extremeny Pedro Mateos una mercé de terra que ho feya propietari d'un terreny en la Nova Galícia.[2] La propietat va ser expandida en el pas dels anys i heretada entre els seus familiars fins que en 1683 José Racó Gallardo va prendre possessió de tots els bens associats a la facenda i va establir un mayorazgo, obligant als seus hereus a mantindre unificada la propietat.[3] En 1734, el Consell d'Índies va resoldre una disputa sobre la propietat de la facenda entre María Teresa Racó Gallardo i Francisco Javier Racó Gallardo. La primera qüestionava l'establiment del mayorazgo i exigia una part de l'herència, mentres que el segon defenia el seu dret a posseir tota la facenda. El Consell va respalar a Francisco Javier i ho va reconéixer com a únic posseïdor de la propietat. En eixe moment la facenda havia aplegat a la seua màxima extensió i constava de 83 llocs de ganado i 219 cavalleries de terres de llabor, que comprenien 360 000 hectàrees del noreste de Nova Galícia. Per la seua riquea i extensió, la facenda va ser descrita per l'historiador Francisco Chevalier com «un verdader principat en menut».[4] Els ingressos de la facenda li varen permetre al seu propietari, Manuel Racó-Gallardo i Calderón, rebre el nomenament de Marqués de Guadalupe Gallardo pel rei Fernando VII en abril de 1810, aixina com ser nomenat cavaller de l'Orde de Santiago i coronel del Regiment de dragons provincials de Sant Luis Potosí.[5]

El marquesado va ser heretat per José María Racó Gallardo en 1816, qui va dedicar els recursos de la facenda a combatre a la insurgencia regional que buscava l'independència de Mèxic, fins que va decidir recolzar a Agustín de Iturbide i respalar la formació del Primer Imperi Mexicà. En agraïment, Racó Gallardo va ser nomenat cavaller de l'Orde de Guadalupe. En 1823, en l'establiment de la Primera República Federal, es va abolir el dret de mayorazgo i es va obligar a les terres baix esta forma d'administració a ser repartides entre els hereus del seu amo una volta que este fallira.[5]

Despuix de la guerra d'independència, José María Racó Gallardo es va retirar de l'eixèrcit i es va dedicar a l'administració de la facenda de Ciénega de Mata. En 1829, la facenda va ser descrita per l'italià J. C. Beltrami com «una de les facendes més extenses i riques de Mèxic, la seua casa gran era un palau vast i cómodo, la seua iglésia estava ben decorada i el retor era un monge en sentit comú que feya els seus negocis en moderació i sense escàndal. El seu amo no era un satèlit del despotisme i de la tirania, sino un dels millors criollos, librepensadores i ple de sentiments generosos».[5]

En 1862, José María Racó Gallardo va decidir dividir la facenda entre els seus dotze fills, aixina com vendre alguns ranchos a les famílies que havien treballat la terra durant generacions. En eixe moment la facenda consistia en 360 645 hectàrees repartides entre els estats d'Aguascalientes, Jalisco i Sant Luis Potosí; i tenia un valor estimat de 3 millons de pesos.[6]


Durant la Revolució Mexicana, la facenda va ser ocupada com a refugi per les tropes de Pancho Vila, fins que varen ser expulsades pel Eixèrcit Constitucionalista de Venustiano Carranza, que «va intervindre» temporalment la facenda, prenent el control de la seua producció. Durant l'ocupació dels eixèrcits els edificis principals varen sofrir danys que varen ser reparats en el pas dels anys. A partir de 1927, en la reforma agrària, varen ser expropiades grans parceles de la facenda per a ser entregades a diverses comunitats de la regió. Per a 1939 la facenda havia perdut totes les seues terres de labranza i solament contava en 500 cavalls i 17 bous.[6]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Camine Real de Terra Adins». Unesco. Consultat el 2 de setembre de 2022.
  2. Alcaide, 2004, pp. 32-36.
  3. Gómez, Prim, pp. 187-222.
  4. Chevalier, 1976, p. 297.
  5. 5,0 5,1 5,2 Gómez, 2017, pp. 130-160.
  6. 6,0 6,1 Gómez, 1998.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
131–160.


Referències

[editar | editar còdic]