Idioma totonaca
El totonaca és una macrolengua pertanyent a la família totonaca-tepehua.
Descripció llingüística
En esta llengua principalment el totonaca de Misantla en referències al totonaca de Papantla.
Fonologia
Existixen algunes diferències menors entre els repertoris de fonemas consonàntics dels dialectes totonaques. Sobre el sistema vocàlic és el mateix en totes les varietats.
L'inventari de consonant de Totonaco de Misantla és el següent:
| Labial | Alveolar | Palatal | Velar | Uvular | Glotal | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusivas | p | t | k | q | ʔ | |
| Fricativas | s, ɬ | ʃ | h | |||
| Africadas | t͡s | t͡ʃ | ||||
| Aproximantes | w | l | j | |||
| Nassals | m | n |
La correspondència entre els signes de l'Alfabet Fonètic Internacional i l'ortografia convencional per a esta llengua és: /ʦ/ = <tz>, /tʃ/ = <ch>, /j/ = , /ɬ/ = <lh>, /ʃ/ = <x>.
Gramàtica
El verp transitiu generalment marca tant la persona subjecte com la persona objecte, és dir, existix concordancia tant d'objecte com de subjecte. Ademés existix una jerarquia entre la primera, segona i tercera persona que implica canvi en els prefixos usades com a marca del verp.
El totonaca és una llengua aglutinant, en la qual les paraules estan compostes freqüentment per vàries raïls. El sistema verbal del totonaca és complex. La conjugació verbal usa abundantment prefixs que senyalen permeten diferents formes al verp. El verp posseïx varis temps verbals i la conjugació dels quals és casi completament regular. De la mateixa manera que l'espanyol, té 3 classes de verps o "conjugacions" que es conjuguen de manera diferent, depenent de la terminació del verp. No existix l'infinitiu; encara que es pren la conjugació en present de la tercera persona del singular com a infinitiu, ya que és la que posseïx menys flexión.
El totonaca conjuga en present, pretérito, imperfecte, futur, present continu, passat continu, present perfecte, plusquamperfecte, condicional i imperatiu-subjuntiu.
Té verps irregulars que canvien en tots els temps pero solament per a les segones persones - ya siga singular o plural. Eixemples: El verp an (anar) i els seus derivats: lin (dur), lakgchan (alcançar), chan (aplegar allà). El verp min (vindre) i els seus derivats: limin (dur), chin (aplegar ací), etc.
*Pronoms
Els pronoms personals en totonaca són els següents (en la variant de papantla):
| Singular | Plural | |||
|---|---|---|---|---|
| Forma subjecte | Possessiu | Forma subjecte | Possessiu | |
| 1.ª persona | akit 'yo' | kila 'meu' | akin 'nosatres' | kilakan nostre |
| 2.ª persona | wix 'tu' | mila teu' | wixin 'vostés' | milakan 'vostre' |
| 3.ª persona | xla 'ell / ella | xla 'seu/a' | xlakan 'ells / elles' | xlakan 'seus/as' |
En les variants de la serra akit pot ser kit o nkit, també akin pot ser akinin. Per a expressar possessió s'usen els següents prefixos i sufixos:
Eixemple per a la paraula chik, casa.
| SINGULAR | Espanyol | PLURAL | Espanyol |
|---|---|---|---|
| kinchik | la meua casa | kinchikkan | nostra casa |
| minchik | la teua casa | minchikkan | la seua casa (de vostés) |
| xchik | la seua casa (d'ell / ella) | xchikkan | la seua casa (d'ells / elles) |
Numerals i prefixos numerals
El totonaca, com la majoria de llengües de Mesoamèrica té un sistema de numeració vigesimal. Els números de l'un al vint no existixen per sí sols, se'ls té que agregar un prefix classificador que indica qué tipo d'entitat s'està contant. El prefix classificador pot referir-se al tamany de l'objecte, forma, etc. Açò és similar als classificadors dels determinants del chinenc i atres llengües.
El prefix més freqüent és akg- que indica que lo que es conta és alguna cosa redó, com una taronja, una llima, un any, o alguna cosa abstracte, com un pensament, també s'usa quan l'objecte a contar no té un prefix numèric. Atres prefixos classificadors:
- cha- S'usa per a designar persones: chatum lataman kiwani... (una persona em va dir...).
- kgan- Usat per a coses allargades o cilíndriques, com a rius, carrers, postes: Kgantutu kgalhtuchokgo (tres rius).
- kge- Per a bultos o rollitos, com un terç de llenya, bananes, etc.
- mak- S'usa per a contar coses primes i en superfícies planes com a tortilles, papers, llibres.
- mus- Arracades, com a mans de banana, etc.
- pakg- Coses molt primes com a fulls d'arbre, de llibreta, làmines, etc.
- pukgalh- Per a tests, plantes, etc.
- tan- Per a numerar animals.
Aixina podem dir kgetum sekgna i nos referim a una banana, mustum sekgna i nos referim a una arracada de banana pukgalhtum sekgna i ara parlem d'una mata de banana.
- 1.- akgtum
- 2.- akgtuy (akgtiy)
- 3.- akgtutu
- 4.- akgtati
- 5.- akgkitsis
- 6.- akgchaxan
- 7.- akgtujun
- 8.- akgtsayan
- 9.- akgnajatsa
- 10.- akgkaw
- 11.- akgkawitu
- 12.- akgkutuy (akgkutiy)
- 13.- akgkututu
- 14.- akgkutati
- 15.- akgkukitsis
- 16.- akgkuchaxan
- 17.- akgkutujun
- 18.- akgkutsayan
- 19.- akgkunajatsa
- 20.- puxam
El caràcter vigesimal s'aprecia en els següents números:
- 21.- puxamatum
- 29.- puxamanajatsa
- 30.- puxamakaw
- 40.- tipuxam
- 50.- tipuxamakaw
- 60.- tutupuxam
- 70.- tutupuxamakaw
- 80.- tatipuxam
- 90.- tatipuxamakaw
- 99.- tatipuxamakunajatsa
- 100.- kitsis puxam
- 400.- tum taman o pixtum
Mostra de text
El següent text procedix del totonaca de Papantla:[1]
| Xa kilhtsukut chichi chu xa papa | L'Orige del sol i de la lluna |
|---|---|
| Maqasa ix wija tilanka pulataman, nachu kapoqlhwa ix lamaka. | Fa molt temps, quan el món ya estava creat, tot es trobava entre penombra |
| Ama kilhtamaku ix wi chatutu lanka mapaqsinanim, jae ix kalilaqapaskan "reis", nachu lhan ix takatsi laqsqalalan ix tawanit. | La gent de llavors era governada per tres reis, estos eren hòmens molt bons, filòsofs i sabio. |
| Nak kakilhtamaku kapoqlhwa ix lamanka, ninajtu ix wanit chichini ni pala papa. | Puix no existien el sol ni la lluna. |
Variants
Les llengües totonacas entre sí poden diferir tant com les llengües romàniques entre sí, per lo que entre vàries de les llengües totonacas no existix inteligibilitat mútua:
| Llengua | Còdic-ISO | Ubicació | Parlants |
|---|---|---|---|
| Totonaco de Coyutla | toc | Coyutla, Veracruz | 48,062 (2000 WCD) |
| Totonaco de Filomeno Mata-Coahuitlán | tlp | Poble de Filomeno-Mata, Serra de Veracruz, rodejat pel Totonaco de la Serra | 15,108 (2000 WCD) |
| Tototonaca de la Serra | tós | Afores de Zacatlán i Veracruz | 120,000 |
| Totonaco d'Ozumatlán | tqt | Nort de Pobla: Ozumatlán, Tepetzintla, Tlapehuala, Sant Agustín | 4,000 (1990 cens). |
| Totonaco de Papantla | top | Al voltant de Papantla, central lowland Veracruz | 80,000 (1982 SIL). |
| Totonaco del riu Necaxa | tot | Noreste de Pobla: Patla, Chicontla, Tecpatlán | 4,000 (2005 cens) |
| Totonaco de Xicotepec | too | In 30 llogarets al voltant de Xicotepec de Juárez serra septentrional de Pobla i Veracruz | 3,000 |
| Totonaco de Misantla | tlc | Yecuatla i Misantla en el Sur de Veracruz | <500 |
Traduccions d'interés
Referències
- ↑ Narrat per Telésforo Hernández en Papantla d'Olarte (Veracruz), recopilat per Rosa I. Albarrán, traduït per Bartolo Ramos, arreplegat en Relats totonaques, ISBN 968-29-7500-X, p. 8
Enllaços externs
- Diccionari Espanyol - Totonaco
- gob. mx/index. php? option=com_content&task=view&id=612&Itemid=62 Totonacas - Totonacatl
- gob. mx/index. php? option=com_content&task=view&id=612&Itemid=62 Archivat el 1 de novembre de 2016 archivat en Wayback Machine.. CDI.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma totonaco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.