Anar al contingut

Serra de Tenango

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Serra de Tenango, també denominada com la Serra Otomí Tepehua, és una de les regions geogràfiques i culturals del estat d'Hidalgo en Mèxic. Es caracterisa per ser una regió de chicotetes montanyes abruptes i chicotets plans intramontañosos; per extenses zones boscoses, a on es poden trobar una gran cantitat de manantials, rieres i bots d'aigua.[1][2] Es localisa en l'extrem orient d'Hidalgo, i està integrada pels municipis d'Acaxochitlán, Aigua Blanca d'Iturbide, Huehuetla, San Bartolo Tutotepec i Tenango de Doria; i una chicoteta secció del municipi de Metepec.[3]

Toponímia

Rep el nom de Tenango, la principal localitat de la regió; la veu de Tenango (Tenanco) és d'orige náhuatl de tenamitl “mur o paret” i el locatiu co, i significa “En el lloc dels murs”.[4] També coneguda com la serra, zona o regió Otomí-Tepehua, açò pel poble otomí i el poble Tepehua són els dos principals pobles indígenes de la zona.[5][6] La regió també ha rebut els noms de Serra d'Huehuetla o Serra de Tutotepec, per atres dos importants localitats de la zona.[7][8]

Geografia

Delimitació

Panoràmica del municipi d'Huehuetla.

La Serra de Tenango inicia passant el Valle de Tulancingo cap a Acaxochitlán;[1] pero és molt difícil determinar els seus llímits, degut a que es confon en les ales que baixen a la regió Huasteca;[1] algunes cartes geogràfiques la nomenen com a part de la Serra Nort de Pobla i unes atres com a part de la Serra d'Huayacocotla.[1] Inclús al municipi d'Acaxochitlán se li ha aplegat a denominar com a part de la regió del Totonacapan.[9][10][11]

Relleu i hidrografia

Santa Mónica (Tenango de Doria).

Es troba en la província fisiográfica de la Serra Mare Oriental, es caracterisa per ser una regió de montanyes menys abruptes i té pequeñ0s plans intramontañosos.[2][1] Pertany a la regió hidrològica "Nort de Veracruz" (riu Tuxpan-riu Nautla).[2] Els principals rius són el Pantepec i Chiflón, el riu Chifon servix de llímit entre l'estat de Veracruz i Hidalgo, en els municipis de Sant Bartolo Tutotepec i Huehuetla, passant a l'estat de Veracruz.[12][13] El riu Pantepec s'origina al ponent de Tenango de Doria,[4] i passa pel municipi d'Huehuetla,[14] per a passar a la Serra Nort de Pobla; estos rius servixen com a afluents del riu Tuxpan. Es conta en els assuts anomenats el Tejocotal i Omitémetl, que junt en atres tres assuts més formen el sistema hidroelèctric de Necaxa.[1][15]

Clima i vegetació

Conta en una temperatura mija anual de 16 °C, i el clima és templat humit en boires terreres constants i molta pluja en l'estiu.[1] En les parts altes de les montanyes creixen roures, pins i encinos, mentres que en les ales i valls hi ha cedres, caobes i ceibas.[15] La fauna està representada per tlacuache, javalí, venado, tigrillo, teixó i guajolote selvat.[15] L'agricultura és de temporal; es cultiva dacsa, frijol, banana, café, cacahuate, albocat, poma i pera.[15]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Enciclopèdia dels Municipis i Delegacions de Mèxic: Regionalización de l'estat d'Hidalgo». Secretaria de Governació. Govern de Mèxic. Archivat des d'el original, el 18 de giner de 2017. Consultat el 20 de març de 2018.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 (2004) Hidalgo Hui, Primera edició, Aguascalientes, Mèxic: Institut Nacional d'Estadística i Geografia. ISBN 970-13-4477-4.
  3. ↑ «Regions Geoculturals de l'Estat d'Hidalgo». Secretària de Cultura de l'Estat d'Hidalgo. Govern de l'Estat d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 23 de febrer de 2020. Consultat el 3 de març de 2021.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Enciclopèdia dels Municipis i Delegacions de Mèxic: Tenango de Doria, Hidalgo». Secretaria de Governació. Govern de Mèxic. Archivat des d'el original, el 2 de novembre de 2019. Consultat el 22 de març de 2017.
  5. ↑ Guerrero Guerrero, Raúl (1986). «Otomíes i tepehuas de la Serra Oriental d'Hidalgo» Universitat Autònoma de l'Estat d'Hidalgo. Pachuca, Mèxic. Consultat el 3 de març de 2021.
  6. ↑ «Ho tepehua en la seua diferència. Etnologia en la serra otomí-tepehua».Nova antropologia.19(63)
    137-152.ISSN 0185-0636.Consultat el 3 de març de 2021.
  7. ↑ (1861) Memòria per a servir á la carta general de la República Mexicana (PDFPDF), Mèxic, D. F.: Imprenta d'Andrade i Escalante.
  8. ↑ «La Serra en els llibres». Periòdic Ruta. Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2018. Consultat el 2 d'abril de 2018.
  9. ↑ «El totonacapan». Institut Nacional d'Antropologia i Història. Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2018. Consultat el 2 d'abril de 2018.
  10. ↑ «Les transformacions del territori i el patrimoni cultural en el Totonacapan veracruzano, Mèxic, basades en l'activitat turística com a estratègia de desenroll regional».Quaderns de Turisme.Universitat de Múrcia.Múrcia, Espanya:(34)
    351-372.ISSN 1139-7861.Consultat el 2 d'abril de 2018.
  11. ↑ (2006) Regions indígenes de Mèxic (PDFPDF), Primera edició, Delegació Álvaro Obregón, Ciutat de Mèxic: Comissió Nacional per al Desenroll dels Pobles Indígenes, Programa de les Nacions Unides per al Desenroll, pp. 42-47. ISBN 970-753-064-2.
  12. ↑ «Enciclopèdia dels Municipis i Delegacions de Mèxic: Huehuetla, Hidalgo». Secretaria de Governació. Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 10 de setembre de 2018. Consultat el 22 de març de 2017.
  13. ↑ «Enciclopèdia dels Municipis i Delegacions de Mèxic: Sant Bartolo Tutotepec, Hidalgo». Secretaria de Governació. Govern de Mèxic. Archivat des d'el original, el 16 d'abril de 2017. Consultat el 22 de març de 2017.
  14. ↑ «Enciclopèdia dels Municipis i Delegacions de Mèxic: Tenango de Doria, Hidalgo». Secretaria de Governació. Govern de Mèxic. Archivat des d'el original, el 2 de novembre de 2019. Consultat el 22 de març de 2017.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 «Regions Geoculturals i Biodiversitat». Mèxic Multicultural: Apunts electrònics. Universitat Autònoma de l'Estat d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 18 d'agost de 2019. Consultat el 15 d'agost de 2019.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Serra_de_Tenango&oldid=1510057»