Idioma chontal de Tabasco

El Yokot’an (que podria ser traduït com a «original o autentico») és un idioma mayense parlat en l'estat de Tabasco. En l'any 2000 posseïa un total de 43 850 parlants, segons senyes del INEGI, concentrats principalment en els municipis de Centla, Centre, Jalpa, Macuspana i Nacajuca. Té quatre variants, de l'est, del surest, del nort i central, no obstant, els parlants consideren que solament hi ha tres: la central, de l'est i surest. El nom chontal és d'orige náhuatl i significa estranger i es considera ofensiu per als parlants de la mateixa. No se sap be d'a on va aplegar renom de Chontal.

El Yokot'an, junt en el ch'ol i el ch'orti' formen part la família de les llengües cholanas. La família cholana prové directament del maya clàssic, la llengua usada pels mayas per a escriure llibres i fer les inscripcions de les esteles.

És d'orde subjecte-verp-objecte; encara que també és freqüent l'orde VÓS. Conta en 29 fonema dels quals 7 són diferents als que utilisa l'espanyol.

Fonologia

Consonante

		Bilabial	Labial	Dental	Alveolar	Postalveolar	Palatal	Velar	Glotal
Plosivas	sordes	p		t		tʃ		k	ʔ
	glotals	pʼ		tʼ		tʃʼ		kʼ
	sonores	b		d
Affricades	sordes				ts
	glotals				tsʼ
Fricatives					s	ʃ			h
Vibrants simples					ɾ
Laterals					l
Nassals		m		n
Aproximantes		w					j

Vocabulari

La següent taula mostra 2 propostes per al conteo, ya que encara no s'ha normalisat l'escritura.

Número	un	dos	tres	quatre	cinc	sis	sèt	huit	nou	dèu	onze
Chontal	ump'i	chap'i	uxp'i	chëmp'i	jop'i	uxk'a tomp'i	uxk'a ta chap'i	uxk'a ta uxp'i	unk'a ta chëmp'i	cha'k'a tomp'i

Municipis

Castellà	Chontal de Tabasco
Balancán	Balumchan
Cárdenas	Kardenas
Centla	Sintla
Centre	Tänxin
Comalcalco	Komalkaliko
Cunduacán	Kunmuakan
Emiliano Zapata	Ajzapata
Huimanguillo	Wimanwo
Jalapa	Xalapan
Jalpa de Méndez	Xalpan
Jonuta	Xonotla'
Macuspana	Makuichapana
Nacajuca	Yäxtup
Paraís	Paraisu
Tacotalpa	Takotlalpan
Teapa	Teapan
Tenosique	Tanatsik

Pobles Chontals

Castellà	Chon
Ocuiltzapotlan	Si'kaj / Ch'ok Bolomits
Tucta	Tsäkts'it / Sɨkts'it
Mazateupa	Chäkpach / Chɨkpach'
Tapotzingo	Taputsin
Sant Isidro	Aj Chilu / Ka'b aj-Chilu
Guaytalpa	Bolomits
Oxiaxaque	Ax
Guatacalca	-----	Tecolutilla	Bikit Yäxu' / Bik'it Iɨxu' / Ch'ok Iɨxu'
Tecoluta	Yäxu' / Iɨxu'
Tamulté de les sabanes	Tɨ mukte' / Multe'
Montegrande	Nojte'i
Olcuatitán	Wɨnch'ich / Wënchich
Macultepec	Makwiltepeke

Escritura tabasqueña

Espanyol	Chontal de Tabasco
Bellota	Tsimim
Bagre	Wichu'
Gat	Els meus
Tepescuintle	Jalëw
Venado	Chimay
Ganado	Bek'et
Porc	Chitam
Javalí	Et'el chitam
Gall	Ajtse'
Gallina	na'piyo'
Pollet	terompio
Pavo	Tso'
Pava	Nak'ach
Pavito	Mulu'
Gavilà	A'i'
Carranc	Yëx
Perico	Chech
Cotorro,Loro	Ko'
Puça	Ch'ɨk
Guao	Wawu'
Jaguar	Balum
Camarón	Xex

Noms de frutes

Espanyol	Chontal de Tabasco
Taronja	aranxax
Guayaba	Pata
Guineo	Kiniya
Nance	Chi'
Canya	Oj
Banana	Ja'as
Chicozapote	Chëbte'
Pinya	Pach' / Chumpach'
Pitahaya	Jomts'i'
Cacao	Këkëw

Colors

Negre - Ik'

Blanco - Sëk / Sɨk

Rojo - Chëk / Chɨk

Vert- Yëx / Iɨx

Groc- K'ën / K'ɨn

Mostra textual

Uts'aykun ajnoxi'pap jink'in jumka' uchen ch'uyu' tuchëmp'elib ka' uyële' ke ya' uxe të ajtë chëmo tan kaj. Uyubkan nëmte' t'ok noj uk'i tuba untu wichu'. Jini na'piyo'jo, ke ya'all' ch'ijka'të xëmba, ulaj pasejo'të ankëre t'ok bak'ët, mach uchëninte kaxkune ubëk'tesan, sek'unejo' uchënen ajjchëme. Upete jinda unume machto ujëlëkna jink'in uxe të ajtë chëmo. Uyëlkan ke ajyumka' unix ulaj ëlë, no'onla mach muyila kwa'uyële'.

Alejandrina Hernández Jerónimo

En espanyol:

Conta el yayo que quan el donyet chifla pels quatre punts cardinals, avisa que algú del poble morirà. Ho acompanya el lladrit fort d'un gos. Les gallines, estant tranquiles caminant, corren despavoridas, ningú veu quí les esglaya, més si veuen la mort. Açò ocorre uns dies abans que succeïxca el decés. Es diu que el donyet és el que els avisa a tots ells, pero molts no interpretem el mensage.

Alejandrina Hernández Jerónimo

Vore també

• Història de Tabasco
• Ètnia chontal
• Municipi de Nacajuca
• Municipis de Tabasco