El wixárika (autoglotònim: wixaritari waniuki) o huichol és una llengua de la família yutoazteca parlada en Mèxic pels wixaritari, que es diuen a sí mateixos de la mateixa forma, els quals habiten en els estats mexicans de Nayarit com a grup majoritari, Jalisco, Durango i Zacatecas. Està reconeguda per la Llei de Drets Llingüístics com una "llengua nacional" de Mèxic,[1] junt en atres 67 llengües indígenes i l'espanyol.

El nom huichol prové de l'adaptació al náhuatl de l'autónimo wixarika, degut a que en idioma wixarika la a pot aplegar a sentir-se com o; r i l són alòfons i la pronunciació de x que era sibilant va ser interpretada com africada ts entre els sigles XVII i XVIII (época en que va poder ocórrer el préstam de la paraula), més la pèrdua de la sílaba -ka, va donar com a resultat witsolli en náhuatl i la seua castellanisació huichol.[2]

Classificació

El wixárika és una llengua yutoazteca, del grup sonorense o mexicà, de la mateixa manera que el pima, el maig o el náhuatl, etc. La llengua més propenca al wixárika és el cora o nayeri, junt en el qual forma la branca corachol.

Localisació

La regió wixárika s'assenta en el espinazo de la Serra Mare Occidental, en La Yesca, Tepic, Sant Blas, i Del Nayar, en l'estat de Nayarit, aixina com en l'estat de Jalisco. Els wixaritari habiten en els municipis d'Huejuquilla l'Alt, Mezquitic i Bolaños, al nort de l'estat de Jalisco, i hi ha grups minoritaris en els estats de Zacatecas i Durango.

Descripció llingüística

El wixárika és una llengua mesoamericana que mostra numeroses traces definitorios de l'àrea llingüística mesoamericana. L'idioma, ademés, és una llengua tonal que distinguix dos tons, "alt" i "baix".[3]

Fonologia

L'inventari de consonant és similar al de proto-utoazteca i el d'atres llengües utoaztecas:

Bilabial Coronal Retrofleja Palatal Velar Llavi-
velar
Glotal
Oclusiva p t k kʷ ʔ
Fricativa/
Africada
sc x h
Vibrant r
Aproximante i w
Nassal m n

Ací s'ha usat la notació fonètica americanista en que, /c/ i /i/ equivalen als signes de l'AFI /t͡s/ i /j/, respectivament. La realisació del fonema /x/ varia d'un dialecte a un atre, des d'una fricativa retrofleja [ʂʐ] (dialecte oriental) a una vibrant múltiple [r] (dialecte occidental).

Sobre les vocals es té un inventari de dèu elements, quatre vocals breus /a, i, i, i, o/ i les seues contrapartides llargues /ā, ē, ī, ī, ū/, que es distribuïxen el tracto bucal més o menys de la següent forma:

Anterior Central Posterior
Tancada i, ī i, ī o, ū
No-tancada i, ē a, ā

Gramàtica

És de la mateixa manera que atres llengües utoaztecas com el náhuatl una llengua incorporante. El wixárika tipológicamente presenta una tendència polisintética en un grau de polisíntesis major que llengües cercanamente emparentades com el náhuatl, ya que té mijos morfològics més numerosos i complexos que permeten marcar gramaticalmente en el predicat (forma verbal) un número major de característiques dels arguments verbals. Prenguen-se per eixemple estes oracions:[4]

OD singular OD plural
OI singular xapa nepirutaʔutiiri

/xapa ne-pi-ʔir-ʔo-ta-ʔo-tii-ri/
carta 1SG.SUJ-PRI-SG.OBJ-SG-tinta-TR/APL-APL
'Li vaig escriure una carta'

xapa nepitiʔutiiri

/xapa ne-pi-ʔi-tu-ʔo-tii-ri/
carta 1SG. SUJ-PRI-PL. OBJ-SG-tinta-TR/APL-APL
'Li vaig escriure cartes'

OI plural xapa nepiwarutaʔutiiri

/xapa ne-pi-war-ʔo-ta-ʔo-tii-ri/
carta 1SG. SUJ-PRI-EXP-SG. OBJ-PL-tinta-TR/APL-APL
'Els vaig escriure una carta'

xapa nepiwatiʔutiiri

/xapa ne-pi-wa-tu-ʔo-tii-ri/
carta 1SG. SUJ]]-PRI-PL. OBJ-PL-tinta-TR/APL-APL
'Els vaig escriure cartes'

Observe's la forma complexa del verp que inclou marques per al subjecte, l'objecte directe (singular ta- / plural tu-) i l'objecte indirecte (sg. ʔi- / pl. wa-). L'objecte explícit xapa 'carta(s)' inclús pot "incorporar-se" per a formar una forma holofrástica:

nepiitixapaʔutiiri 'Li vaig escriure cartes'
/ne-pi-ʔi-tu-xapa-ʔo-tii-ri/

També és possible expressar l'acció d'escriure-li coses a algú en general (tu-):

nepitiutiʔutiiri 'Li vaig escriure (varis escrits)'
/ne-pi-tu-ʔi-ʔo-tu-ʔo-tii-ri/

Wixarika té una tendència fortament polisintética per lo que moltes de les seues oracions tendixen a ser holofrases, el següent eixemple és una paraula formada per 28 morfo segmentals (la major part monosilábicos):

Tsimekamɨkakate(ni)xetsihanuyutitsɨɨkíriyekukuyatsitɨiriexɨaximekaitsie(/kɨ)tɨkaku.
/Tsi-em-ka-mɨ-ka-ka-et-(ni)-xe-tsi-hanu-yu-tu-tsɨɨkí-ri-ye-ku-ku-ya-tsi-tɨi-rie-xɨa-xime-kai-tsie-(/kɨ)-tɨ-kaku/
'Encara que estaven a punt de fer barallar als seus gossos en la pujada'

el lexema principal de l'anterior forma és ku 'lluitar' (marcat en negreta) i en la paraula apareix incorporat la forma lèxica tsɨɨkí 'gos', el restant de morfo són morfemes gramaticals (gramemes).

Els pronoms personals i demostratius independents, és dir, aquells que poden apareer com a paraules independents no lligades al verp són els següents:

Personals Demostratius
singular plural
1.ª persona ne ta-em ʔikɨ
2ª persona ʔekɨ xe-em ʔiyá
3ª persona mɨkɨ mɨ-em mɨkɨ

En estes formes -em és una marca de plural que apareix també en atres contexts. Les marques de persona en el verp baix prefixos relacionats en la seua majoria en les formes anteriors:

marques de
subjecte
marques de
objecte
marques
reflexives
singular plural singular plural singular plural
1.ª persona ne- et- ne- ta-/et- ne-/yu- ta-/yu-
2ª persona pe- xe- ʔa-/ma- xe- ʔa-/yu- yu-
3ª persona Ø em- i-/Ø wa- yu- yu-

Sintaxis

És una llengua polisintética, per lo que gran part molts aspectes que atres llengües resolen per mig de construccions sintàctiques en wixárika són tractats per mig de la morfologia segmental. Un aspecte important és la distinció entre el núcleu de l'oració principal i les oracions secundàries o subordinades, esta distinció sempre va acompanyada de marques morfològiques diferents. És dir, el verp o núcleu de l'oració principal du una marca específica /pi-/ que marca com a element no depenent, mentres que les oracions subordinades no poden dur eixa marca i duen atres marques.

L'incorporació nominal és molt freqüent, per lo que moltes oracions tendixen a ser una holofrase.

L'idioma wixárika i la tecnologia

L'idioma ha segut estudiat pel Processament de llenguages naturals en lo que s'intenta insertar a esta llengua en el món digital. Els esforços s'han centrat en possibilitar la traducció automàtica que permeten la traducció de texts en espanyol al wixárika i viceversa. A pesar dels alvanços reportats, la calitat de traducció seguix sent molt baixa, comparats en traduccions entre llengües com l'anglés, espanyol o alemà.

S'ha atribuït la dificultat de traduir esta llengua a l'alta complexitat morfològica que implica la seua forta tipologia de llengua polisintética i els escassos recursos en els que es conta per a entrenar els models computacionals. No obstant, es tracta d'una de les llengües indígenes més estudiades en el tema i hui en dia existixen segmentadores morfològics,[5] traductors automàtics i un corpus paralel disponibles i en desenroll.[6]

Referències

  1. ↑ gob. mx/work/sites/sep1/resources/LocalContent/110387/1/ley_gen_derechos_ling_indigenas_2. htm Llei General de Drets Llingüístics dels Pobles Indígenes (2003, SEP)
  2. ↑ Iturrioz Leza, J. L. «Etimologia de les paraules wixarika». Guadalajara, Niuki / Revista cuatrimestral de divulgació acadèmica i cultural, No. 2 maig-agost 2007. pp. 19-31. ISSN 1870-9613.
  3. ↑ Suaréz, Jorge, 1983, The Mesoamerican Indian Languages, Cambridge, CUP, pg 51
  4. ↑ J. L. Iturrioz i P. Gómez, 2006. pp. 106-7.
  5. ↑ Kann, Katharina; Mager, Manuel; Engrunse, Ivan; Schütze, Hinrich(2018).«Fortification of Neural Morphological Segmentation Models for Polysynthetic Minimal-Resource Languages».NAACL.doi:10.18653/v1/N18-1005.(en en)
  6. ↑ Mager, Manuel; Gutierrez-Vasques, Ximena; Serra, Gerardo; Engrunse, Ivan(2018).«Challenges of language technologies for the indigenous languages of the Americas».Coling.Consultat el https://arxiv.org/pdf/1806.04291.pdf.(en en)

Bibliografia

  • José Luis Iturrioz Leza i Paula Gómez López, 2006: Gramàtica Wixarika I, Lincom Studies in Native America Linguistics, ISBN 3-89586-061-1.
  • José Luis Iturrioz Leza i Juliol Ramírez de la Creu, et. al., 2001: Gramàtica Didàctica de wixarika: Vol. I. Estructura Fonològica i Sistema d'Escritura, Departament d'Estudis en Llengües Indígenes – Universitat de Guadalajara – Secretària d'Educació Pública, Vol. 1,
  • Paula Gómez López, 1999: Huichol de Sant Andrés Cohamiata, Jalisco, Archiu de llengües indígenes de Mèxic, Colege de Mèxic, ISBN 968-12-0851-X.

Enllaços externs