Aigua entubada
En els països desenrollats i en la majoria dels que estan en vies de desenroll, el aigua aplega a les llars per mig d'un sistema de canonades. Este servici requerix una infraestructura massiva de captació o extracció, almagasenage, purificació i finalment bombejat i distribució a través de canonadas fins als punts de consum. El cost de l'aigua entubada és una chicoteta fracció del aigua embotellada, a voltes fins a de una milèsima. En diferents països de parla hispana es denomina de diferent forma a esta aigua; aixina en Espanya i Argentina és coneguda com a aigua corrent.
En Mèxic, dins dels Censos de població realisats pel Institut Nacional d'Estadística i Geografia (INEGI) s'utilisa el terme “Aigua entubada” per a referir-se a l'infraestructura en la vivenda, és dir, la condició de les vivendes particulars que conten en canonades o mànegues que transporten l'aigua per a que les persones puguen abastir-se d'ella en les instalacions que la requerixquen. El terme aludix a la vivenda i no al servici proporcionat per l'Estat.[1]
El mateix suministrament utilisat per a beure és també utilisat per a llavar, netejar el retret, i en l'us de màquines llavadores de roba i de plats. En alguns llocs s'han fet intents experimentals per a introduir aigua grisa no potable o aigua de pluja per a estos usos secundaris.
També s'ha conseguit el tractament primari d'aigües residuals per a atres usos que s'ubiquen fòra de la vivenda, com per al rec i les descàrregues en sanitaris massius, un eixemple d'açò és la Planta de tractament d'aigua de l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, denominat PUMAGUA.[2]
Les autoritats de salut en diverses regions han utilisat el suministrament d'aigua pública com a medicina massiva utilisant la fluorización. Est és un tema controvertit en térmens de salut, llibertats i drets de l'individu. Existix evidència que prova que les millores en els sistemes i infraestructura de l'aigua han reduït l'incidència de malalties diarreiques i, pel contrari, en països a on no hi ha hagut millores en dits sistemes, existix prevalença i severitat de dita malaltia.
La disponibilitat d'aigua entubada neta du molts beneficis de salut pública. Normalment, la mateixa administració que proveïx l'aigua entubada també és responsable del seu rebuig i tractament abans de la descàrrega d'aigües residuals. Hi ha molts països en a on el rebuig i tractament d'aigües és nul o insuficient, es requerixen esforços conjunts dels governs per a alvançar en el tema ya que és un problema primordial.
Us de l'aigua en Estats Units
[editar | editar còdic]D'acort a un estudi de 1999 de part de la American Water Works Association Research Foundation, els nortamericans beuen més de 100 mil millons de gots per dia. El consum per càpita diari d'una família típica és de 0,262 m³. La distribució d'us és la següent:
- Vàters (banys): 54,7 %
- Llavadoras de roba: 21,7 %
- Ducha (regadera): 10,8 %
- Aixetes: 5,7 %
- Fugues: 13,7 %
- Atres usos domèstics: 2,2 %
- Banyera: 1,7 %
- Lavavajillas: 1,4 %
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Glossari» (en és). www.beta.inegi.org.mx. Archivat des d'el original, el 18 d'octubre de 2018. Consultat el 17 d'octubre de 2018.
- ↑ «Inauguren en la UNAM planta de tractament d'aigua, única en el món». www.dgcs.unam.mx. Consultat el 17 d'octubre de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Agua entubada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.