Llavadora

Llavadora LG, c. 2010.

La llavadora, també cridada lavarropas, és un aparat electromecànic, d'ús domèstic o industrial, utilisat per a llavar roba.

El terme s'aplica sobretot a les màquines que utilisen aigua, a diferència de la neteja en sec (que utilisa líquits de neteja alternatius i és realisada per empreses especialisades) o els netejadors ultrasònics. L'usuari afig detergent per a roba, que es ven en forma líquida o en pols, a l'aigua de llavat.

Descripció

La llavadora té un tambor central gran en orificis, dins d'un atre tambor tancat, mentres entra aigua, fent que es mescle (el detergent) en la roba bruta. El tambor es mou en un motor elèctric. Els motors més comuns estan situats darrere o baix del tambor i transmeten la tracció per poleas i correges. El motor de tracció directa (Direct Drive) forma una unitat en el tambor i li transmet directament el moviment, produint molt poc soroll i vibració. L'introducció de la microelectrònica ha conseguit que alguns models deixen la roba seca i neta i inclús afigen sensors que controlen el temps, la velocitat, la temperatura i tenen algoritmes d'recolocación de roba per a evitar excessives vibracions durant el centrifugado.

Existixen fonamentalment dos tipos de model: les llavadores d'obertura frontal i les d'obertura superior. Les d'obertura frontal són les que tenen la porta en el front i el gir del tambor té el seu eix horisontal, de manera que la roba, al moment de girar, va caent permanentment en ser impulsada pel gir cap a dalt. Les d'obertura superior tenen la porta en la part superior. Les llavadores d'obertura superior tenen la ventaja de no derramar aigua a diferència d'una d'obertura frontal. El gir del tambor pot tindre el seu eix també vertical, o dispondre d'una escotilla per a accedir al tambor que gira horisontalment.

Les llavadores tenen en la porta un sensor o un bloqueig automàtic, que quan s'obri deté el funcionament, lo que impedix que puguen ser obertes. Està compost per una resistència PTC que, en rebre corrent, es calfa i activa un bimetal, el qual està conectat a la seua volta a dos terminals que tanquen un contacte elèctric i deixen circular la corrent cap a l'electrodomèstic permetent l'encés d'est.

Història

Llavat a mà

El llavat a mà consistix en amerar, batre, fregar i aclarir els teixits bruts. Ans que existira la fontaneria interior, les persones també tenien que carrejar tota l'aigua utilisada per a llavar, hervir i aclarir la roba des d'una bomba, pou o manantial. L'aigua per a la colada es transportava a mà, es calfava en el fòc i s'abocava en la banyera. D'esta manera, l'aigua calenta i jabonosa era molt valiosa i es reutilisava, primer per a llavar la roba menys bruta i despuix per a llavar la roba cada volta més bruta.

L'eliminació de l'aigua i el sabó de la roba despuix del llavat era un procés independent. Primer s'aclaria el sabó en aigua neta. Despuix de l'aclarit, es formava un roll en la roba empapada i es retortillava a mà per a extraure l'aigua. Tot el procés ocupava a sovint un dia sancer de dur treball, ademés del secat i el planchado.

En 2010, casi cinc mil millons de persones dels sèt mil millons d'habitants del planeta encara llavaven la roba a mà.

Primeres màquines

Llavadora de la marca Metropolitan, de {{el XIX.

Archiu:Rhof-histWaschmaschine.ogv La primera palesa es va registrar en Anglaterra en 1690 en la categoria de Washing and Wringing Machines (Màquines de llavar i escurrir), i Alemània Jacob Christian Schäffer publica el seu disseny en 1767. En 1782, Henry Sidgier obté una palesa britànica per a una llavadora en tambor giratori, i en 1862, Richard Lansdale exhibix el seu "llavadora giratòria compacta<!--que incorpora rollers for wringing or mangling-->" patentada en l'Exposició Universal de Londres.

Anunci de 1910.

Encara que en els Estats Units la primera palesa va ser para Nathaniel Briggs de Nou Hampshire en 1797, no queda constància del tipo de llavadora que havia dissenyat per un incendi en l'Oficina de Paleses ocorregut en 1836. John I. Turnbull va patentar en 1843 una "Llavadora en rodells per a escurrir."

Llavadora de fabricació alemana.

Ya en 1904 s'estaven anunciant llavadores elèctriques en els Estats Units, <!-- Alva J. Fisher va anar incorrectament acreditat en l'invenció de la lava dora elèctrica. L'Oficina de Paleses d'Estats Units mostra a lo manco una palesa abans de la palesa de Fisher número 966677 (per eixemple, la palesa de Woodrow número 921195). El "inventor" de la llavadora elèctrica permaneix desconegut.--> i les vendes nortamericanes havien alcançat les 913 000 unitats en 1928. En 1940, el 60% dels 25 000 000 llars en accés a la llum elèctrica en els Estats Units tenia una llavadora elèctrica. No obstant, degut en part a la Gran Depressió recent des de finals de la década de 1940 a principis de la década de 1950 es convertix en un artícul de masses. En l'Europa occidental desenrollada, la difusió de la llavadora es produïx, principalment, despuix de la Segona Guerra Mundial i ya a principis de la década de 1960 es convertix en un aparat quotidià. Importants firmes industrials europees comencen a fabricar ingents cantitats de llavadores; unes atres, inclús convertixen a les llavadores en la seua principal font de prestigi i ingressos (Miele, AEG Electrolux, Zanussi, Siemens Bosch, Balay, Samsung, LG, etc).

L'evolució estètica i funcional de la llavadora ha segut molt important, sobretot en els últims anys, en l'aplicació de la microelectrónica. En l'aspecte estètic, els electrodomèstics panelables, molt generalisats en la década de 1980, han donat pas a dissenys curvos i estilisats, i a múltiples varietats de color. També han canviat el seu controls, de l'habitual selector de programa giratori a pantalles tàctils programables. <!--Washer design improved during the 1930s. The mechanism was now enclosed within a cabinet, and more attention was paid to electrical safety. Spin dryers were introduced to replace the dangerous power wringers of the day.

Early automatic washing machines were usually connected to the water supply via temporary slip-on connectors to the sink taps. Later, permanent connections to both the hot and cold water supplies became the norm. Most modern front-loading European m achines now only have a cold water connection (i.i. cold fill) and rely completely on electric heaters to raise the water temperature. Many of these machines featured a power wringer, although built-in spin dryers were not uncommon.

Bendix introduced the first automatic washing machine in 1937, having applied for a patent in the same year. In appearance and mechanical detail, this first machine is not unlike the front loading automatic washers produced today. Although it included many of the today's basic features, the machine lacked any drum suspension and therefore had to be anchored to the floor to prevent "walking".--> En 2008, l'Universitat de Leeds va dissenyar una llavadora que solament requerix una tassa (aproximadament 0,5l) d'aigua per a cada llavat. Deixa la roba pràcticament seca i usa menys del 2 per cent de l'aigua i energia d'una llavadora convencional.

Màquines automàtiques

Museu de la Llavadora de Mineral Wells, Texas

Bendix Home Appliances, filial d'Avco, va presentar la primera llavadora automàtica domèstica en 1937, despuix d'haver solicitat la palesa eixe mateix any. Avco havia obtingut la llicència del nom de Bendix Corporation, una empresa no relacionada. En apariència i detalls mecànics, esta primera màquina no s'assemblava en res a les llavadores automàtiques de càrrega frontal que es fabriquen hui en dia.

Encara que incloïa moltes de les característiques bàsiques actuals, la màquina caria de suspensió del tambor i, per lo tant, devia ancorar-se al sol per a evitar que "caminara". Pels components necessaris, la màquina també era molt cara. Per eixemple, el Bendix Home Laundry Service Manual (publicat l'1 de novembre de 1946) mostra que el canvi de velocitat del tambor es facilitava per mig d'una caixa de canvis de 2 velocitats construïda en un estàndart d'alta resistència (no molt diferent de la caixa de canvis automàtica d'un coche, encara que de menor tamany). També és provable que el temporisador fora prou costós perque la producció de motors elèctrics en miniatura era cara.

Les primeres llavadores automàtiques solien conectar-se al suministrament d'aigua per mig de conectors deslizantes temporals a les aixetes de la bàssia. Més tart, les conexions permanents al suministrament d'aigua calenta i freda es varen convertir en la norma, a mida que es generalisaven les conexions dedicades a l'aigua d'lavandería. En l'actualitat, la majoria de les màquines europees modernes de càrrega frontal solament tenen una conexió d'aigua freda (denominada "omplit en fret") i depenen completament de calfadors elèctrics interns per a elevar la temperatura de l'aigua.

Moltes de les primeres màquines automàtiques disponien de monedes en el recalat i es varen instalar en els sòtols de les lavandería de les cases d'apartaments.

Conexions d'una llavadora automàtica.&lt;br /&gt;A l'esquerra, una clau esfèrica del suministrament d'aigua i una mànega d'entrada d'aigua.&lt;br /&gt;A la dreta, una canonada de desaiguador fabricada en tubos de PVC, a la que és conecta una mànega de desaiguador.

Durant la Segona Guerra Mundial i despuix

Una Hoover 0307, fabricada de 1947 a 1957

Despuix de l'atac a Pearl Harbor, la producció nacional nortamericana de llavadores es va suspendre durant la Segona Guerra Mundial en favor de la fabricació de material de guerra. No obstant, es va permetre a numerosos fabricants d'electrodomèstics nortamericans mamprendre l'investigació i el desenroll de llavadores durant els anys de guerra. Molts varen aprofitar l'oportunitat per a desenrollar màquines automàtiques, conscients de que estes representaven el futur de l'indústria.

Un gran número de fabricants nortamericans varen introduir màquines automàtiques competidores (principalment del tipo de càrrega superior) a finals de la década de 1940 i principis de la de 1950. General Electric també va introduir el seu primer model automàtic de càrrega superior en 1947. Esta màquina tenia moltes de les característiques que incorporen les màquines modernes. Una atra forma primerenca de llavadora automàtica fabricada per The Hoover Company utilisava cartuchos per a programar diferents cicles de llavat. Este sistema, denominat "Keymatic", utilisava cartuchos de plàstic en recalats en forma de clau i crestes en les vores. El cartuig s'introduïa en un recalat de la màquina i un llector mecànic la accionaba en conseqüència.

Varis fabricants varen produir màquines semiautomàtiques, que requerien l'intervenció de l'usuari en un o dos punts del cicle de llavat. Un tipo semiautomàtic comú (disponible en Hoover en el Regne Unit fins a a lo manco la década de 1970) incloïa dos cubas: una en un agitador o impulsor per al llavat, més una atra cuba més menuda per a l'extracció d'aigua o l'aclarit centrífugo.

Un model de la década de 1950 Constructa

Des de la seua introducció, les llavadores automàtiques s'han basat en temporisadors electromecànics para secuenciar el procés de lava do i extracció. Els temporisadors electromecànics consistixen en una série de levas en un eix comú accionado per un menut motor elèctric a través d'una caixa reductora. En el moment adequat del cicle de llavat, cada leva acciona un interruptor per a activar o desactivar una part concreta de la maquinària (per eixemple, el motor de la bomba de desaiguador). Un dels primers va ser inventat en 1957 per Winston L. Shelton i Gresham N. Jennings, llavors abdós ingeniers de General Electric. El dispositiu va obtindre la palesa nortamericana 2870278.

En els primers temporisadors electromecànics, el motor funcionava a una velocitat constant durant tot el cicle de llavat, encara que l'usuari podia truncar parts del programa alvançant manualment el dial de control. No obstant, en la década de 1950, la demanda d'una major flexibilitat en el cicle de llavat va dur a l'introducció de temporisadors elèctrics més sofisticats per a complementar el temporisador electromecànic. Estos nous temporisadors permetien una major variació en funcions com el temps de llavat. En esta disposició, el motor del temporisador elèctric es desconecta periòdicament per a permetre que la roba s'empape i només torna a activar-se just ans que un microinterruptor es conecte o desconecte per a la següent fase del procés. Els temporisadors totalment electrònics no es varen generalisar fins a décades més tart.

A pesar de l'elevat cost de les llavadores automàtiques, els fabricants varen tindre dificultats per a satisfer la demanda. Encara que va haver escassea de material durant la guerra de Corea, en 1953 les vendes de llavadores automàtiques en EE. UU. superaven a les de màquines elèctriques de tipo escurridor.

En el Regne Unit i la major part d'Europa, les llavadores elèctriques no es varen popularisar fins a la década de 1950. Açò es va deure en gran part a l'impacte econòmic de la Segona Guerra Mundial en el mercat de consum, que no es va recuperar adequadament fins a finals dels anys cinquanta. Les primeres llavadores elèctriques eren de cuba simple i escurridor, ya que les llavadores totalment automàtiques eren extremadament cares. Durant la década de 1960, les llavadores de doble cuba es varen fer molt populars, ajudades pel baix preu de les llavadores Rolls Razor. Les llavadores de doble cuba tenen dos cubas, una més gran que l'atra. La cuba més menuda és en realitat un tambor giratori per al secat centrífugo, mentres que la cuba més gran només té un agitador en la seua part inferior. Algunes màquines podien bombejar l'aigua de llavat usada a una cuba separada per a almagasenar-la temporalment i tornar a bombejar-la més tart per a reutilisar-la. Açò no es feya per a aforrar aigua o sabó, sino perque la producció d'aigua calenta era cara i requeria molt temps. Les llavadores automàtiques no es varen impondre en el Regne Unit fins a ben entrada la década de 1970 i, per a llavors, eren casi exclusivament de càrrega frontal.

En les primeres llavadores automàtiques, els canvis en la velocitat de/l'impulsor/tambor es conseguien per mijos mecànics o per mig d'un reóstato en la font d'alimentació del motor. No obstant, des de la década de 1970, el control electrònic de la velocitat del motor s'ha convertit en una característica comuna en els models més cars.

Vore també

• Aigües grises
• Lavavajillas
• Plancha
• Secadora

Enllaços externs

• «llavadora». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).